Estiu, a la fi, gaudim....

Aquest ha estat un estiu breu, per mi, sols he demanat 15 dies de vacances, al desembre visitaré el meu nen "Aussie" i em calen 3 setmanes llavors.

Però ha estat, crec, un dels més actius. La cama segueix sense acompanyar, ja veig que al final acabaré al quiròfan, però la voluntat és molta, la família estira, els amics i amigues ajuden, tothom s'adapta al que puc fer, això m'ha fet gaudir de grans instants. D'un munt d'abraçades i petons.

L'estiu, a casa, sempre comença el 1 d'agost que la neta, la Xènia, fa anys, a partir d'allà i fins al meu aniversari, demà, tot rodat.

He gaudit de trobades amb la meva canalla, he fet una escapada de 4 dies amb estimats amics, entre Navarra i Aragó, Uncastillo, un poble amb tot l'encant del món va ser la "base d'operacions",  i hem visitat un munt de llocs, i em quedo, entre tanta cosa maca, amb La Foz de Lumbier, lloc que em va encantar.

He gaudit de bon menjar, de molts somriures, de llargues converses, de nits sense fresca, però amb llunes espectaculars, d'escapades imprevistes, de veure gent que veig menys del que voldria, i ja sols queda demà, sopar d'aniversari en família i dilluns de descans, que dimarts, hi tornem!

Sort que la il·lusió de veure el meu australià al desembre, farà que em recuperi de tan pocs dies de descans.

Les imatges, com sempre, millors que les lletres.

Us deixo un tastet.

Posta de sol a Taradell.

Xupito a Uncastillo

Posta de sol al Santuari Puig-Lagulla 

Nits al port de Mataró

Castell de Loarre

Vistes desde Loarre

Castell de Loarre

Nits a la fresca a Uncastillo

Castell d'Olite

Vistes des de Castell d'Olite

Castell d'Olite

Uncastillo

Sos del Rey Católico

Foz de Lumbier

Tudela

Uncastillo

Sos

Amors d’estiu….

És ben evident que l'estiu té molts encants, les nits més llargues, els xiringuitos vora el mar, una copeta amb molt de gel, bones converses, menys roba i més temps lliure ens predisposen a l'amor, sense cap dubte.
Però què passa quan coneixem algú que ve de lluny, que ens dedica un somriure, una picada d'ull que ens provoca esgarrifances...
El fet de saber que serà una cosa temporal, de dies, potser setmanes, ens pot fer defallir, decaure les ganes i jo, no hi estic gens d'acord.
L'estiu pot estar ple de passions, confessables o no, de plaers a la llum de la lluna o les espelmes, podem passar un estiu avorrit, relaxat i tranquil, respectable, cert, però…..

I si decidim deixar anar la cotilla, els convencionalismes, i si sortim a somriure a la vida, a d’altres persones, oberts i obertes a conèixer gent nova, costums diferents, sabors ben diferents!, i després, arribat el fred i els abrics, obrim aquesta capsa de records i en gaudim?

Gaudiu l'estiu, obriu portes i finestres a les abraçades i petons, durin el que durin!, deixeu que les il·lusions ens cobreixin, deixeu que us acaronin, nous amors, o vells...no és important la durada, ho és la intensitat dels moments viscuts.
Bon estiu a tots i totes, al setembre, hi tornem!

Estranya....

Aquesta darrera setmana ha estat estranya, molt, diria... i no pas per els meus 50 anys, ni perquè una onada de tonteria envolta la gent que m'estima i em vol buscar un nuvi, ni per l'espístola recollida en format burofax, si no perquè ha estat mig vacances, mig feina, mig de tot....

De dilluns a dimecres he tingut encara vacances, però ja he anat consultant el correu de la feina per poder entrar en situació. Dijous i divendres he anat de 9 a 2 del migdia, deunidor la feina que ens espera.... 3 eleccions en un any esgoten al més pintat/da.
Això m'ha permès estar amb en Martí a les tardes, anar a la segona reunió de Camina per l'Alzheimer, i tenir en Dídac dos dies, dimarts i dissabte, ara, que ja xerra i ens fa anar de cap, i de cul, per terra, és molt divertit.
El que passa és que la sensació encara és de vacances, per tant em va costar, i molt, anar a la feina i escoltar el meu cap com cal, ni que pencar, he pencat.
Tornar mai és senzill i menys quan l'aire condicionat no va bé, quan les visites vam amb pantalons curts i venen amb ganes de xerrar, quan sembla que un huracà ha passat per allà i no saps quin nom tenia...
Demà ja començo horaris normals, amb unes eleccions, dos congressos i el que caigui per davant, però aquesta setmana, encara, serà un xic estranya, tenim sopar familiar perquè és el sant de la meva mare, Ramona, i a ella li encanta veure tota la seva immensa prole, 51 entre fills/es, nets/es, besnets/es i parelles dels fills/es i nets/es, al seu voltant, ni que gaire bé mai hi podem ser tots/es, apart, dijous, uns benvolguts amics m'han convidat a sopar a casa seva, a la tercera la vençuda doncs m'han convidat abans i jo ho hi vaig anar perquè algun dels convidats no em feia.... el pes i mira que estic acostumada a sopar amb gent que ami ni fu ni fa!, però se que ells ho entenen.
Total, ve una altre setmana estranya i jo la única cosa que penso és en tornar a Bilbao....

Tornar....

Una setmana al meu "segon país" m'ha deixat com nova.
He dit sovint com n'estic d'enamorada del País Basc, dels seus paisatges, el seu verd, el seu ambient, el seu menjar.... aquest any va ser en Martí qui va dir el lloc on anar, a ell també li agrada molt.
Hem caminat el que no està escrit, crec que son les vacances que ens hem cansat més però a la vegada més hem desconnectat i gaudit. És clar que la companyia feia molt.


L'estada a Bilbao i des de allà Donosti, Getxo, Santurtzi i Bilbao a fons, carrer a carrer, tal com s'ha de fer. Hem menjat bé, hem anat al cinema, de compres...
A Donosti, per fí!, vaig poder veure el Peine del Viento, en tenia moltes ganes.



I vaig ser valenta de pujar les 345 escales per veure la basílica de Begoña! i després baixar, és clar.
La temperatura ideal, ahir ens varem llevar amb 18º, un gust caminar, mirar, veure i ser vist.
Ja tornem a ser a casa, ara sí que anirem més del rollo descans i lectures.

Equilibri.....

Soc conscient que em faig gran, no vella, gran, les coses costen una mica més, les campanyes son més dures, ho t'ho semblen, el burofax, habitual abans de vacances, et fa vomitar, directament, tanta imbecil·litat, insensibilitat i mentides juntes, no dona per menys, sembla ser que les dates de vacances dona per fer epístoles.
No se, de vegades és com si costés seguir, però se que tinc la força, el caràcter i la mala llet per fer-ho. Ja he renunciat a massa coses.
Amb en Martí hem fet guardiola un any per anar a Ribes de Fresser, tot un any per poder, per fi, anar als Caçadors, un dels millors hotels que he estat, i no son pocs, el seu menjar, el personal amable i atent, caminar, descansar, menjar, com no!, trobar coneguts i saludar, llegir, els dos, hem llegit un munt.
Dijous varem anar a Núria, i només baixar del cremallera, veure aquesta estampa que veieu a la imatge, els meus ulls es varen negar. Hi vaig trobar l'equilibri, la tranquil·litat, la pau, en definitiva, la felicitat.
Una imatge de boira, des de el mirador una emoció em va estremir, em va colpejar i no ho vaig poder evitar, la felicitat va venir a mi.
L'endemà, el meu sant, Queralbs... caminada per aquest poble que tant m'estimo, i on encara descobreixo carrers nous, camins nous, llarga passejada fins més enllà de la Font del Coronel, tornada acalorada i emoció, un cop més, molta emoció. No sols del paisatge, també de la companyia, de la conversa, dels missatges i trucades per felicitar-me el sant, de les confidències a l'aire lliure....

No se quan podré tornar, però se, ara sí, ja ho tinc clar, que la meva pau personal, interior, passa per la Vall de Ribes, per els seus boscos i la seva gent.
Avui puc dir, alt i clar, soc i estic feliç, tranquil·la i animada.

Diferents, però no menys desitjades....

Aquesta setmana, i la propera, tinc vacances, per acumulació d'hores, no pas les d'estiu.
Aquests primers quatre dies han estat, si més no, estranys. No he fet vacances típiques, podríem dir que han estat... solidaries.
Bo i que he tingut que atendre coses de feina des de casa, i fer alguna gestió "presencial", els he dedicat a Camina per l'Alzheimer, la campanya electoral i un cert cansament general, no m'havia permès acabar d'entrar totes les dades per preparar la propera, que ja s'ha començat a gestar.
També hem fet un dinar del personal, pleguen dues persones i varem fer un arrós vora el mar, en bon ambient.
El fet que en Martí encara ha tingut institut als matins m'ha permès teclejar i teclejar i teclejar.... entrar les dades de més de tres mil persones, apart de desxifrar lletres i números, que cada persona escriu de manera diferent, però vaig poder entregar els arxius el dijous a la primera reunió i veure, un cop més, la feinada que genera la caminada i quin bon grup de persones, de edats del tot variades, col.labora de manera del tot desinteressada. Consti que en Martí m'ha ajudat quan ha pogut en aquesta tasca.
Això sí, a partit d'avui, res de res, passejar, mirar, cuinar, gaudir, riure i gaudir de la companya d'aquest jove que ja em passa un pam, fa temps...

A petició...

Aquest any havíem previst unes vacances a Cantàbria, ho varem parlar i varem començar a mirar.
M'agrada escollir on anirem amb en Martí, a la fi anem junts i ell ha de dir la seva.
Quan semblava que tot apuntava que sí, doncs em va demanar de tornar a Bilbao.
Primer vaig arrufar una mica el nas, i mireu que n'estic ben enamorada del País Basc, però ja hi vaig anar i a la tornada em vaig divorciar... clar que ara... no corro aquest perill!
Total, que ens ho hem pensat i anirem a Bilbao. Ahir varem comprar la guia, ja tenim hotel i bitllets i estem, del tot, delerosos que arribi.
Falta molt, en som conscients, però per mirar què visitarem, quins dies i com, no costa res no?.
Aquesta imatge és de l'estiu de fa molts anys, ara, ja no el puc agafar a coll, ell m'agafa per l'esquena doncs em passa un pam, com a mínim.

Deu ser que sí.....

Malgrat estar de vacances em llevo aviat. No a les 6 ni res d'això, però molts pocs dies he anat més enllà de les 8 o 8:30 del matí. Ja se, tampoc és quan surt el sol però als meus fills els sembla una tonteria, és clar que sí ho faig, és perquè el cos no em demana més, doncs ahir vaig tenir el net però avui... m'he despertat a les 7 i poc!, i no se el motiu, però un cop obro els ulls ja no puc donar voltes al llit, m'he de llevar...
També cada dia, penso mentre prenc el primer cafè, avui penso fer això i potser també allò... val Joana?, em pregunto...
Però un cop dutxada, fresqueta i donat que en Martí és fora 15 dies, la casa està recollida, no cal cuinar, roba bruta només la meva.... veig el llibre al sofà i em dic... va, Joana, estàs de vacances, només mitja hora... JA!!!, passen les hores, esmorzo, miro el mar per la finestra, penso en l'Atlàntic i el Mediterrani.... estic relaxada?, no penseu pas, tinc mil coses al cap, però torno a agafar el llibre i quan l'acabo, no era massa gruixut, m'adono que ja toca fer el dinar!.
Llavors em renyo severament, jo mateixa amb mi mateixa, i dic, bé, a la tarda... és clar que volia veure una peli......
Deu ser que per fi em sento de vacances no?, mira que m'ha costat!!
Total després de la peli aniré a fer un vol.... ja faré la pols demà vinga!

De tornada....

Una setmana A Coruña, una setmana tranquil·la, dolceta, amb la millor companyia, hem caminat lo que no està escrit, amunt i avall, de punta a punta.

És una ciutat que permet les llargues caminades, on es menja molt bé, amb un passeig marítim que no s'acaba mai, amb un sol que notes poquet per el vent, però crema com un condemnat.
Hem vist museus, esglésies, com no a Galícia!, menjat pop i musclos, dormit lo justet, però descansat lo suficient, fet compres i detalls per els fills, joves i net, visitat Santiago i Betanzos, ens hem impregnat d'olor de mar, no hem mirat ni correus ni webs, desconnexió total.


Hem brindat per l'abolició de les curses de braus, per la nostra felicitat, per els canvis propers....
Fins i tot, amb molta pena, hem fet un xin xin per en Daniel, ja te dia de marxa a viure a Austràlia, dilluns dia 16 tindré un fill al "cul del món", és, segurament, la única cosa que entela una mica aquest estiu, però és el que ell vol i jo li faig costat, tots n'hi fem.
Estem nous, amb feina, i molta, per davant, però encantats.

Un "kit kat"....

Fa calor, les idees estan una mica estovades, fem Santes amunt i avall, mirem els focs des de el balcó, amb el nostre "mig australià" de convidat, suem, mengem gelats, bevem granitzats, descansem i llegim, esperem impacients veure avui el net, jugar una estona, donar mil petons, allunyar els mals esperits que sempre malmeten en les dolces ocasions, bé, en les altres també, abracem i gaudim.
Avui requisits, mirar, ser vist, compartir bona estona amb algunes amigues i després... relax.
M'agafo vacances del bloc, no seran llargues, ja aviso, em conec i m'agrada treure el cap per aquí, ni que sigui poquet.
Avui podria ser un gran dia si prosperés la prohibició dels toros, però no hi confio gaire, us recomano. i molt, aquest escrit.
Petons, per gaire bé tot hom, gaudiu i descanseu, sempre va bé!.
P.d. Quina gran notícia. Mai més ben dit, OLÉ!!!

Companys fidels, tot l'any....

Els llibres...
Crec que aquest estiu ha estat dels que he llegit més de la meva vida, i això que mai he deixat de fer.ho.
Potser he tingut sort i he trobat llibres que m'han "enganxat", potser tenia ganes d'evadir-me després 'una primavera "calenta" i a l'espera d'una tardor que promet ser-ho també.
La cosa és que he gaudit i molt, a les cues d'Euro Disney, metre els nens pujaven aqui i allà, a l'avió, a l'hotel just abans de dormir i mentre en Martí reia amb el llibre que li vaig regalar... quines estones més tendres i dolces...
També al Parc Central aquests dies que m'ha tocat cuidar del gos, ell i jo encantats, amunt i avall.
Al meu sofà de "lectura" on les tardes fins que ha baixat un xic la calor he esperat per sortir...
Això sí... he intentat una altre vegada, crec que en son 4 ja, llegir El Quijote... ho sento, amb aquest no puc.
Per ordre de lectures han caigut....

La Mano de Fàtima, Ildefonso Falcones.
Satisfacció, Alina Reyes.
Imposible, Danielle Steel.
El Caçador d'Estels, Khaled Hosseini.
La reina en el palau de les corrents d'aire, Stieg Larsson.
Gomorra, Roberto Saviano.
Tentaciones carnales, Joyce Jocelyn.
El sillenci, Gaspar Hernàndez.
Trena de Cendra, Carme Guasch.

Ara estic amb els dos que veieu aqui a la dreta.... no està malament no?.
Això sí, el què més, però molt més! em va enganxar fins allargar les nits de lectura va ser el de la "saga" Millenium, no se què faré ara sense aquest autor!, quina intriga...
A veure quan em podré comprar aquesta "perla".

Confessions en el meu aniversari....

Confesso, de manera laica, no us espanteu, que avui faig 48 anys, que estic passant un estiu gaire bé perfecte, que em sento, i em veig, estupenda, malgrat haver recuperat algun quilet entre París i Mataró, que no tinc ganes de tornar a la feina, que em fa mandra pensar en veure, i escoltar, segons qui, però també tinc ganes de veure i sentir moltes altres persones que anyoro aquest estiu.
Confesso haver menjat més gelats dels "convenients", haver obert el meu cor i deixat entrar l'amor.... les carícies i les passions, malgrat haver deixat ben clar que mai més podré viure amb ningú.
També admeto haver calmat l'esperit i buscat solucions, actuat, mogut i impulsat, obert camis nous a noves participacions i col.laboracions, ja toca recuperar la "meva vida" i la meva solidaritat tant oblidada per motius diverssos. Aquest any col.laboraré de manera activa amb l'organització de la Caminada per l'Alzehimer a Mataró.
Ara, just estreno els 48, una bona edat al meu entendre, ara, deia, em confesso enamorada, no sols d'aquest nèt que he gaudit molt i molt totes les vacances, crec que ja ha descobert que te una iaia "diferent", dels fills i joves, del País Basc, de Queralbs i Ribes de Fresser, de Cadaqués, on ja preparem guardiola amb en Martí per l'any que ve... em confesso enamorada, feliç i amb ganes de tornar a començar, amb el cor ple i content, ni que sigui a mig gas....
Bona manera d'enfrontar una nova edat no?, ni que per tenir lluny part dels què tant estimo, no els penso cel.lebrar fins d'aqui una setmana!
48?... això va què vola!!

Non seulement, c'est l'amour.....

Vaig tornar dissabte de passar gaire bé una setmana a París.....
He anat acompanyada per els meus fills Daniel i Martí, un viatge molt diferent del què vaig fer fa un munt d'anys i per sort, un viatge que no m'ha dut cap record, per tant he gaudit i molt.
Els dos primers dies, concessió inevitable quan viatges amb jovent, varem ser a Disney, bueno... no va estar malament ni que jo no vaig aguantar el ritme d'ells i el primer dia, després de 6 hores llargues de sol i cues, vaig marxar a l'hotel a llegir i gaudir dels jardins del mateix. Ho tenen molt ben organitzat, això sí, però com a mi no m'agraden les atraccions...
El tercer dia varem arribar a París a la tarda i apart de sopar, poc més, ja era tard i estavem esgotats.

Una cosa si m'ha cridat, i molt, l'atenció a París, els trens son molt vells, el què varem anar de Disney a París no tenía aire acondicionat, els seients d'escai d'aquell que aqui ja no veiem gaire bé mai, per sort per nosaltres.
Els metros i accessos als mateixos, ben poques estacions, son adaptades a minusvàlids i cotxets, vaig ajudar una pobre dona amb una bessonada que no sabia pas com baixar. Tampoc tenen aire condicionat, de tots els metros què hem agafat, potser dos en tenien, una calor de mort!.
He descobert que no tenim res de res què envejar d'allà en aquest sentit.
Hem caminat molt, allà és la millor manera de veure coses, hem begut litres i litres d'aigua, caríssima per cert, i hem anat dels barris "populars" o gaire bé ningú és blanc de pell, fins el luxós i "finet" Marais, també a Montmartre per visitar el Museu Dalí, a la Madeleine per comprar galetes a Fauchon, a Lafayette per contemplar la seva magnífica cúpula, els nens han pujat, com no!, a la Torre Eiffel, en fí... una mica de tot.
Encara tenim mal de peus!!
Ha estat un viatge molt agradable i estem fescos com "roses".

Sempre em costa d'arribar.hi....

No sigueu mal pensats....
Quan agafo vacances, aquesta és la primera setmana, sempre em costa, molt, desconnectar, arribar a relaxar.me i no patir per si tinc el dinar a l'hora, si anem a dormir més tard, les rentadores... en fí, aquestes coses que poden semblar tonteries però que en el dia a dia de qualsevol persona treballadora, doncs et fa còrrer.
Aquesta setmana no estic pas aconsseguint la desitjada calma, de moment.
Imagino que la propera, amb els dies, doncs ho veuré diferent i podré gaudir una mica més d'estones de lectura, d'alguna peli, etc...
Ahir varem anar al cinema amb en Martí, La Proposición, ben bé una peli d'estiu, per passar l'estona, amb un final ben evident, però que ens va fer riure una estona i estar a la fresca, ni que cada vegada m'agrada menys anar al Mataró Parc per veure cinema.
Després varem baixar fent un paseig i cap a casa, varem veure l'espetec final des de el balcó.
Avui.... doncs potser què deixi de fer plans i ens deixem anar una mica no?....
Ara m'agafo vacances de blog, també va bé, agafar forces i estar uns dies a la "bartola".
Quan torni a escriure, ja us explicaré....
Espero que ho gaudiu molt, les nits d'estiu poden ser magnífiques vora el mar... i lluny!
I gaudiré del nèt.... és clar!

A tota màquina.....

Imagino que no soc la única, però a l'estiu sempre llegeixo molt més que la resta de l'any. El relax, les poques ganes de fer res, les hores que estic sola i la calor, son propicies perque em pasi això.
Porto tanta marxeta que m'he quedat, gaire bé, sense lectures, i tenia pendents 8 llibres!, dos d'ells super gruixuts.
La "cosa" va començar amb la marxa de campaments d'en Martí, de cop i volta hi ha una sèrie d'obligacions que no tens, deu dies seguits... tens més temps del normal i aprofites.
He llegit Los Pilares de la Tierra, Hermanas, Solteros tóxicos, Francesca Martín, (quins records....), Irisacions, La noia dels seus somnis, La política de la Bondad, estic casi al final de El juego del Ángel i m'han deixat El Perfume, que penso començar demà.... i finito!.
Aixi que ahir a la tarda vaig fer una petita excurssió, pocs cops m'ho puc permetre, i vaig anar al Robafaves amb en Martí, m'he comprat dos llibres, no massa cars, i he apuntat un parell de títols per si ara que ve el meu aniversari algú pregunta regal, cal ser previsora :)
Em vaig comprar Trena de Cendra, de Carme Guasch i La mala dona, de Marc Pastor i no, no parla de mi.. je je.
(p.d. m'ha donat per fer fotos, però soc dolenta.. ufff)

Tot el que m'he estalviat....

o no....
Quan vaig decidir agafar "vacances" del blog, sabia que alguns dies em costaría molt i molt, estar calladeta.
Passen coses, bones i dolentes, però sovint en passen d'aquestes que em fan treure el caràcter, la força i perquè no, la mala llet.
M'ha costat i molt no parlar de coses que no entenc, i mai entendré. No cridar, tal com sona, d'avant d'actituds masclistes i incomprensibles, a l'Espanya actual encara patim aquestes coses, llavors no em pregunteu per quin motiu soc feminista. Aquest paio és un poca vergonya.
Podia haver cridat, un cop més, contra els assasinats masclistes i vils, ho seguiré fent.
No parlar d'atacs imaginaris d'alguns integristes castellanoparlants, aquest No és dels meus ok?.
També ha tornat una part del que mai hauria d'haver marxat.....
Callar, davant el racisme, la insensatesa i les decissions cafres, també m'ha costat.
Com podeu veure, llegir, he tingut "temptacions" de tornar i dir el que penso, però el meu fetge, i segurament algun dels meus lectors, hauràn agraït el meu silènci.
També hem tingut bones noves, notícies amables, no tot ha de ser dolent.
Per exemple anar al cinema, un diumenge a les 12 del migdia, sola, i plorar sense maníes, la película ho valia. També les ballaruques i rialles amb les amigues, les caminades per Ribes de Fresser, els àpats.
També de que som més que molts no es pensen, malgrat vulguin fer "desaparèixer" la paraula amb esmenes de lo més increibles. M'he fet les mateixes preguntes que ell, ni que ell sap molt millor que jo transmetre les mateixes.
Podia haver parlat de tantes coses....
De moment, les vacances, bé, si no fos per la calor... estic tan esplèndida.

Xino xano....

Anem cap a les vacances...
em queden: dues setmanes, de nervis, massa i tot, d'aguantar algunes impertinències, també, de falta de solidaritat, també, sembla que quan més falta fa ser comprensius, menys ho son els que han de ser.ho, i això que son conscients del que ara mateix tenim. Queda el Congrés de la propera setmana, del qual evito opinar i després.... Santes!
M'esperen: els Requisits de Festa Major, Chambao, si m'animo, Ribes de Fresser, Els Caçadors, la Vall de Núria, Queralbs amb els seus carrers empinats i tranquils, llargues estones de lectura, (amb un llibre que em varen regalar ahir per sorpresa i que em va encantar per de qui ve el regal), al costat de la piscina del poble amb un ull al llibre i l'altre a en Martí que no surt de l'aigua, llargues caminades a l'ombre del meu barret, la temptació dels esmorzars llarcs i tranquilets, dels dinars de l'hotel, durant 6 dies, ni parlar de dietes!.
També m'esperen soparets al Cambados, a casa d'una estimada amiga a Dosrius, estones d'afecte i amistat, balls, tendressa i passió, algún tonteig.....

Alguna escapada a Barcelona, algunes exposicions per veure, uns dies de sol.litud amb en Martí de campaments i 15 que serà amb el seu pare....
M'espera, més que res, la calma, i com a tots i totes em fa falta. Al setembre tenim ja esperant un munt de feina que jo espero vagin acompanyats d'un munt de canvis.....
M'agafo, des de avui, vacances del blog, però no m'oblideu, penso tornar, potser més aviat del previst i tot!. Us deixo una temporadeta i amb bona música.
Bones vacances i molta felicitat per tots i totes, us aniré visitant.