dimecres, 30 de juny del 2010

dimarts, 29 de juny del 2010

Confiança...


Hem de fer cas al famós "sexto sentido" quan aquest ens indica que desconfiem d'alguna persona?.
Porto uns dies una mica confosa. Una mica perduda respecte a una persona en la que he dipositat un grau molt elevat de la meva confiança des de fa molt de temps, però reconec que més d'una, i de dues, persones, m'han avisat... Joana... que no ho veiem clar.
Jo m'he negat a creure aquesta possibilitat, no puc estar tan enganyada no?.
Ara, des de fa uns dies m'arriben actuacions puntuals d'aquesta persona, he pogut veure jo mateixa, amb els meus ullets, alguna actitud servil i bastant patètica de la mateixa i m'ha entrat el "gusanillo", el dubte maleit que fins ara no havia tingut.
De moment m'he allunyat, imagino que aquesta persona n'és ben conscient, i és que ara mateix desconfio i molt, podria ser que estigui ben equivocada, tant de bó sigui així, però el dia a dia, les actituds i actuacions em fan començar a creure que potser els que em varen avisar tenen raó.
Total, tinc un mar de dubtes, cosa que em fa per un costat sentir malament i per un altre estar preparada per si de cas...
Quina pena no?.

diumenge, 27 de juny del 2010

Nous colors....


Noves músiques, noves olors, nous balls, nous sabors,no som tan diferents...
Gran Macaco.

divendres, 25 de juny del 2010

I perdo el "senderi"...

Quan em mires amb aquests ulls i tan seriós...


Quan ajudes al tiet Martí a endreçar la roba neta....

Quan arribo a la fruiteria i trobo aquest espectacle...

I quan passo una tarda veient un musical amb ell...
No em puc pas queixar.

dijous, 24 de juny del 2010

Unes gotetes més...

En privat, és clar...

dimarts, 22 de juny del 2010

Tensió sexual no resolta...


Em comenta una amiga un grup del Facebook un grup que porta aquest nom.
Després de riure una estona les dues, que si el Clooney, el Gere, el Bosé etc..., de camí a casa i després de passar una molt bona estona amb ella, vaig rumiant...
La temperatura és ideal, escolto bona música a les meves orelles i penso si mai m’ha passat, si mai ha quedat sense resoldre alguna d’aquestes “tensions”.
Després de pensar i somriure, jo, tota sola, per el carrer crec que no, a veure... no.... de fet crec que puc dir que on he posat l’ull, amb interès real, he posat la “bala”.
Mentre vaig cavilant, del tot absorta en els meus pensament m’entrebanco amb un company del PSC, amb el que sempre, però sempre, ens fa una enorme il·lusió veure’ns. Ens abraçem, "ronronegem" una mica, galta amb galta, abraçada llarga i profunda, que si les teves carns que si les meves, que si estàs guapa avui, jo vermella i després d’un comiat d’aquells íntim i afectuós, em queda el dubte, l’etern dubte, hi tinc una tensió sexual o afectuosa?, de vegades no és senzill saber-ho.
Ves per on em passo el camí de tornada rumiant i no n’he tret l’aigua clara, però gens!
A veure si ara tindré un trauma....
(no confonde tensió sexual amb amor, si us plau!)

diumenge, 20 de juny del 2010

dissabte, 19 de juny del 2010

Ni decència ni vergonya...


El PP: ¿Partido de los Trabajadores y Partido Pro Palestina?
Tot val per esgarrapar un grapat de vots?, doncs jo crec que no.
Em resulta del tot indignant aquesta "senyora" amb aquest mocador al coll, vaja, per denunciar-la.
Total, un fàstic.

divendres, 18 de juny del 2010

El "despiporre"...


M'he guanyat més d'una, i dues, males cares per parlar del Mataró Bus quan funciona malament, que per desgràcia és massa sovint.
Les línies 1 i 2 varen canviar de recorregut amb motiu de les obres de l’Avinguda del Perú fa cosa d’unes 7 setmanes.
Bé, després de tots aquests dies ahir a la tarda, sense cap avís a les parades, ni als busos, varen recuperar el seu recorregut. A les 15:47 el vaig agafar a la Carretera de Mata i durant la tarda varen fer el canvi.
He estat pendent cada dia de veure un avís d’aquest canvi però res de res.
Ahir vaig anar al tanatori a donar el condol a la meva estimada amiga Encarna, el seu marit ha mort, ens estimem molt i jo li volia donar una forta abraçada.
Per baixar vaig agafar la línia 1 i quina va ser la meva sorpresa quan vaig veure que recuperava el seu trajecte.
Varen fer el canvi a mitja tarda, sense avisar ningú, sense posar cap paper i aques matí el bus avana mig vuit, se li ha escapat a casi tot hom i les persones ho hem comentat, no han fet cap avís.
Al bus avui encara hi havia aquest avís que podeu veure a la foto, 2 mesos porta allà penjat, però no han posat un dient lo contrari. (la imatge és dolenta, el bus en marxa i un mòbil nou...)
Però “no” és una queixa ok?, que no vull males cares.
(quins pebrots)

dimecres, 16 de juny del 2010

Consulta tècnica...


A veure, per aquí, que ve gent variada i de colors diferents, de cultures i creences diverses, i per tant, també d'estudis variats.....
Algú sap com es fa per publicar un escrit "privat", és a dir, que només hi pugui entrar quí jo decideixi en aquell moment?.
Dic jo, ja que es vol limitar de totes totes la meva llibertat, amb amenaces velades, o sense vel ja, doncs he pensat que seria un bon sistema, si algú està interessat a llegir els meus escrits i mereix la meva confiança, cada dia més petita, doncs escriure per els amics i amigues.
Si us plau, em podeu dir com es fa?, jo he intentat trobar i no m'en surto.

dimarts, 15 de juny del 2010

Per ballar....



Ha tornat i estic encantada, a mi m'agrada la seva música, em relaxa i em fa moure els peus.
Us animeu?.

dissabte, 12 de juny del 2010

La "mala bèstia"...


He esperat uns dies a escriure aquestes lletres, de tan gran com era, és, el meu empipament.
Reconec que fa mesos que faig un esforç per deixar enrera el que feia abans i concentrar els meus esforços en la nova vida que tinc, ja sí, nova vida, nova feina, noves amistats... de tot una mica.
I quí em coneix sap que faig un gran esforç de contenció per callar, ni que pugui semblar que no, creieu, callo i molt, cada cop que m'arriba el què expliquen.
Però la manía persecutoria d'alguns i algunes fa que a la més mínima, fins i tot sense cap motiu, carreguin de manera indiscriminada contra mi i sabeu... tinc, tal com diem per la meva terra, el cony ple!. (dispenseu la grolleria).
Porto dies a mans plenes, donat que no em queda una altre, ajudant, donant suport, ajudant i atenent, sense cap obligació, fins el punt que m'he sentit una mica "esquirola", ni que no hem quedava una altre, qui mana, mana.
Però no, no en tenen prou, aprofiten que m'aixeco d'una reunió per atendre un altre tema, per dubtar de la meva professionalitat, després de 20 anys!, per escampar merda que sap que no es certa i jo, m'he d'etar callada?, a cagar!.
Com es pot desacreditar de manera permanent i més sabent que és mentira, que tota la meva feina ha estat evident i permanent amb una dedicació total i exclusiva?.
Doncs sent, tal com diu el títol, una mala bèstia i com veieu a la imatge, una víbora. Ja sabeu, les més callades son les més malparides, jo, almenys, dono la cara.
Potser que comenci a explicar el qui és qui a la trama, ja no dec cap fidelitat. Almenys jo no he acudit mai a cap reunió esperant vendre el meu suport al millor "postor".

P.d.
(la que "no s'implica", ahir al matí a la preparació d'un acte, entre moltes altres persones que varen ser voluntaris/es i varen treballar per l'èxit del mateix, que ho va ser).


dijous, 10 de juny del 2010

Tinc un foradet....


Per Nadal farà ja dos anys que en parlem, el recordo a la cuina de l'altre pis mentre em mirava seriós esperant la meva reacció, ho comentem, ho sabem... però... ara, sembla que ja és segur i clar.
No passen els anys per les mares, no podem evitar pensar que els nostres nens i nenes, per molt que aquest ja va per els 28 anys, doncs son els nostres nens.
Jo reconec que el vaig animar a buscar el seu camí, des de el principi, mai li he posat mala cara i li he deixat clar que si la seva felicitat passa per aquí, endavant.
Però des de fa dos dies em corre un vent fresquet per dins, potser acaba sent un vent gelat, no el penso desanimar, però és tan lluny.
El meu fill segon marxa a viure a Austràlia, no una temporada no.... això ja ho va fer...ho te tot preparat per marxar a viure allà, amb intencions de fer vida, comprar pis i viure...
Ja se, em queden tres fills ben a prop i jo, sempre tan "gallinota" amb els meus nens i nena els deixo volar sense cap entrebanc. Però començo a notar un vuit, un foradet, que imagino que a mida que arribi la seva partida, serà un enorme forat.
Seré forta, però li penso demanar totes les abraçades i petons dels dos propers anys, per si de cas....
Qui sap quan tornaré a veure el meu... " Nani".

dimarts, 8 de juny del 2010

Milenium....




Ja fa un temps vaig parlar de la trilogia Milenium, els vaig llegir en un tres i no res i això que tenen un considerable número de pàgines, poques vegades he allargat les meves nits de lectura fins la 1 i quarts de dues...
Un company, l'Esteve, em va preguntar si havia anat a veure les pelicules, li vaig dir que no. Ell va insistir però normalment, quan un llibre m'ha agradat molt, la pelicula em desencanta, no la trobo del nivell. Em feia certa por veure-la, però diumenge, que estava sola i amb 5000 etiquetes de la caminada per l'Alzehimer per enganxar, ser voluntària te això, doncs he decidit veure la primera. Els homes que no estimaven les dones.
Amb l'Esteve, compartim alguna cosa més que les pelis, també la passió per el Ripollés, les fotos, encara que les fa millor, no ens enganyem.
He passat una tarda, emocionant!, això que ja sabia com acabava, que recordo bastant la lectura d'aquest primer llibre de la trilogia. La peli està molt ben feta i manté l'emoció en tot moment.
Ja estic impacient per veure la segona i la tercera, és clar.

diumenge, 6 de juny del 2010

Què amaguen?


Ja he dit sovint que soc lectora de premsa, una part per gust, una part per obligació.
Gaire bé cada dia puc llegir coses noves sobre "Camps", el president de la Comunitat Valenciana.
No entenc que encara no hagi dimitit. No és que el seu nom surti en un cas aïllat, no.... és un cas greu de financiació il·legal, lo dels "trajes" és la punteta del merder.
Em pregunto a què ve aquesta "fe cega" de Rajoy amb ell, què sap aquest home perquè malgrat totes les proves el defensi de totes totes?.
Per quin motiu els "seus" son innocents fins a judici i els de la resta de partits son culpables abans de cap prova?.
Però... eppssss... no només ho fan els del pp, quedi clar!
Sovint ens hem preguntat, amb amigues i gent propera, què deuen saber algun "personajillos " més propers perque hagin "pujat" tant. No és per feina demostrada, han comés cada "cagada" majúscula.
Hi ha qui parla d'unes fotos indiscretes, qui parla de cosetes que no s'han de saber i els "personajillos" les saben...
Total, com deia un capullo que vaig conèixer, almenys m'ho pensaba, fa molt de temps, "la informació és poder", aquesta ha estat la !màxima" a la seva trista vida.
Prefereixo seguir sent una ignorant ni que de vegades penso.... i si jo parlés?, més d'una persona vol que ho faci, però no, el que vull és oblidar!(parlant d'informació, ves per on....)

dissabte, 5 de juny del 2010

El Sur....




Avui he trobat això, m'ha agradat i he recordat...
Si no pots anar al Sur, deixa que ell vingui a tu.... veuras i viuras la diferència...

divendres, 4 de juny del 2010

Son part del problema...


Diuen que s'han reunit per parlar de la crísi. De l'euro, de les coses realment importants.
Son els "grans", un club selecte, on només entres per invitació i a sobre ens estàn costant 600.000€ en seguretat...
Digueu, no és indignant?, aquests del "Club Bilderberg", una gran part son banquers, han provocat aquest problema, la major part de la inseguretat econòmica mundial i els tractem amb "cotons"?, posem a la seva dispossició tota una sèrie de serveis que paguem entre tots i totes.
Zapatero, diu que t'han convidat en tant que ets el "presi" d'Espanya, no hi hauries d'anar, amb els calers que val aquesta "visita" podriem mantenir un bon grapat de famílies que han estat desnonades, que no poden pagar la llum, ajudar a Càrites que no d'ona l'abast, que... en fi, tantes coses.
Sovint em fa vergonya ser persona, com deuen estar catalogats aquest denominat "club selecte" que te a les seves mans millorar tantes coses i es limiten a fer de pijos.
A mi em sona més a ser uns mafiosos amb el seu secretisme.

dimecres, 2 de juny del 2010

Notícies "bomba"...


Ahir al vespre ens varen venir a veure les "meves nenes", d'avant l'imprevist i l'hora varem demanar unes pizzes.
Tot esperant l'arribada de les mateixes vaig rebre una trucada que si soc sincera, m'ha fet dormir molt malament.
Em varen comunicar una notícia, de molt bona font, creible i per desgràcia crec que verídica. Em demanen discreció, saben que la tindré, no he "piulat" res malgrat que la veritat, em moro de ganes donada la gravetat, per mi, d'aquesta notícia.
Confio, prenc paciència i espero, de tot cor i amb totes les meves forces, que no sigui certa, de ser així, no se pas com acabarem.
La notícia és "bomba" no ho dubteu, davant d'alguns precedents clars i demostrats, alguns tarannàs més val tenir-los lluny.
Ja no soc "aquella" tonta a qui sempre es convenç, ja no. Ja no puc permetre cap "Déjà vu".
Tot el dia que li dono voltes...

dimarts, 1 de juny del 2010

I aquí no pasa res....


Inútils.

Incompetents.

Impresentables.

Solidaris.

Hipòcrita.

Víctimes.

Incompetents.

I em quedo curta davant de tantes coses com veig i diria.