divendres, 30 de juny del 2006

Plaers i carícies confesables....



Sempre m'has agradat, era joveneta que ja gaudia amb tu plaers, llarcs i intensos, la majoria de vegades sola, m'agrada en solitud i poc a poc, anar lliscant per les teves curves, la teva frescor, els teus canvis imprevists de rumb, ara vas i ara vens, però sempre al meu voltant, mai acabes de marxar i de tant en tant un ensurt, pujes les meves cames i m'esgarrifes, no per nous son menys agradables, les sorpreses quan es tenen aquests moments d'intimitat també agraden.
Vaig i vinc per sobre teu, al teu voltant i tu al meu voltants, em relaxes, em refresques, m'excites i em calmes, m'humiteges, tens un poder sobre mi què mai ningú ha tingut, mai ningú ha aconseguit que deixés el meu mal humor, nervis o bé penes darrere tant com tu, les teves carícies als meus peus fan miracles, ni que no hi crec, segur que la sensació és la mateixa, plaer absolut....
M'enfonso en tu, deixo volar la imaginació i soc feliç, aquest mar en fa feliç...
Per fi m'he fet el primer bany de peus de la temporada!!!. Quin gust noi....
El quadre: CARICIAS © Mercedes Vandendorpe

dijous, 29 de juny del 2006

Notícies que ja no haurien de ser-ho...


Tots i totes sabem que a molts paisos viuen com aqui ho fèiem fa cents d'anys, sense garantíes de cap tipus, però així i tot, no em deixen de sorprendre algunes coses que llegeixo.
Notícia d'ara mateix a El Periodico de Catalunya, les dones de Kuwait van a votar avui per primer cop...
Això sol ja esgarrifa, aqui tenim una certa imatge dels Kuwaitis de Puero Banús, Marbella, etcc..., carregats d'or, de vaixells de super luxe etc.... la trist realitat és que aquestes dones, ells, els mascles protectors i que segons ells ho fan per el bé d'elles aquesta super protecció, varen aprovar fa justet un any el dret a què elles votessin.
Lo millor de tot, si aquestes dones puguessin votar amb llibertat real, no el que els diguin els seus homes, la majoría ho faran, podríen "tombar" qualsevol govern, donat que segons la notícia.... de la població autòctona kuwaití d'un milió de persones, només 340.248 tenen dret a votar i d'aquests, un 57,5% són dones..... traduït amb números, elles son majoría, asociades i organitzades, guanyen!!.
És molt lent el camí de les llibertats i més en aquests paisos, per les dones molt més, els maltractaments son habituals, no poden sortir soles ni a comprar, no poden decidir sobre els seus diners, ara sols queda que s'organitzin, ni que és clar.... el Emir llavors pot destituir qualsevol govern que no li agradi!.
Però no hem de pedre mai les esperances en un futur millor...

dilluns, 26 de juny del 2006

Tête avec la tête....


Alguna vegada no us ha passat de no entendre bé un mail i què això ha provocat un mal entès de nassos?, o que algú no ha entés un de vostre i tot és un embolic?.
Algunes amigues, ben intencionades, segur, diuen que escric bé, que m'expresso bé i s'entén el què vull dir. Però de vegades jo no estic tant segura, dic, expresso, escric, amb faltes ho se, però faig l'esforç i escric en català, ni aixi em faig entendre sempre, dir clar què vull, com ho vull i com ho veig i bó i aixi trobo algú que s'empipa amb mi..
Se moltes persones que han tingut algun mal de cap amb el correu electrònic, no sempre ens expressem bé, i al no sentir la veu de les persones ni la seva entonació, no ens entenen ni els entenem igual.
En directe, en persona, això no passa, rés és com una Tête a tête , un mirar els ulls, si alguna cosa tinc maca son els ulls, un somriure, un gest, un tocar una mà, un "picar" l'ullet, una abraçada de despedida, tot això mai, però mai mai és pot canviar per un mail, ni tan sols per una trucada, jo no canvio coneixer una persona ni que sigui 20 minuts per cap mail de 100 pàgines.
Avui he gaudit d'un dia de festa, ho puc fer poques vegades, he anat a Barcelona, he mirat botigues, he anat al Fnac on algun dia espero que no em deixin entrar.... per el bé de la meva economia...., he passejat amb una calor terrible i he dinat amb un xicot jove, agradable i simpàtic que a més ha tingut a bé convidar.me a dinar, el meu fill Daniel.
He tornat a casa fa una estoneta i ara espero en Martí, no penso mirar notícies, avui ja sabeu, a Rey muerto Rey puesto, i no vull espatllar el bon humor que tinc per cap rei, i pensar que soc republicana!!!.

dissabte, 24 de juny del 2006

En família...



Avui un post tendret i carinyós, massa dies de tensions i nervis, avui que malgrat ser "atea" festejo el Solstici d'estiu i com no, el meu Sant, he tingut un dia de lo més relaxant i tendret, fills i joves inclosses.
Un dinar tranquilet, amb "macarrones Juanita" com a plat principal i com no, regalets estupendos.
Per fi ja no tinc excusa posible quan oblido un aniversari, m'han regalat una magnífica Palmz22 i a partir d'ara ja ho puc apuntar tot!, pesa poquet i em fa molta il.lusió, apart de les múltiples utilitats que te.
També unes arrecades precioses, un perfum que duu per nom Euphoria, suggeridora i dolceta, és coneguda la meva debilitat per les bones colònies, és en la única cosa que soc una mica... ufff.. no se si dir.ho... pija!.
També uns motlles de silicona per cuinar, espelmes perfumades de canyella i xocolata, unes copes de cava de Bohemia magnífiques... la sogre..., mails de gent estimada i cada cop més coneguda, flors virtuals...
En fi, no és per els regals, ni molt menys, és la companya que m'ha possat tendreta, les confessions i l'amor, la confiança, l'afecte i les rialles que he escoltat a la terrassa mentre recollia la cuina i pensaba... que siguin per sempre aquests instants..., ha estat tota aquesta gent que m'ha escrit un missatge, que ha pensat en mi fins i tot avui que alguns passaven un mal moment personal, fins i tot així, han trobat un minut per felicitar la Joana...
Bé, volia compartir la meva felicitat que avui ha estat molta.

dijous, 22 de juny del 2006

Discriminació NO positiva.

nom
Si alguna cosa m'agrada de mi mateixa és no haber.me resignat mai a les injusticies, a les decisions dictatorials, ni quan era jove, (el pare no em deixaba ni sortir a la porta sola), ni ara. Sempre he pensat que quan em fes gran, ara ja en tinc 44, em calmaria una mica i veuria les coses amb més fredor, dono gràcies a qui calgui perquè això no ha passat, segueixo pasional i amb el caràcter decidit, les injusticies em fan mal al fetge!.
Tot això ve donat per una cosa que ha passat avui, a una noia què conec bastant, lo suficient per saber que és llesta, intel.ligent i preparada, amb una carrera i amb moltes ganes, una noia que mai ha fet servir de "filla de" li han dedicat uns quants insults, des de l'anonimat, és clar, els cobards actuen aixi.
He patit en un passat no massa llunyà un sentiment semblant al que ara deu tenir ella, estar casada amb algú que tingui un càrrec, ni que tinguis una trajectòria impecable i mai hagis fet servir aquesta condició, sembla que et deixa in habilitat per parlar, opinar, treballar, etc..., encara recordo algún comentari groller i de mal gust d'una persona que em va dir que em dediqués a fer de... senyora de...., aquell dia si vaig treure foc per els queixals!!.
En aquest cas concret ella és filla d'una persona coneguda, però per mi, és la Eu, senzillament, quan li he tingut que demanar alguna col.laboració, alguna feina, mai he mirat qui és el seu pare, ni francament m'importa poc, ella és ella i punt.
I crec, fins on jo se, que treballa bé, què és constant i pencona, per ventura a les feines no és mira això?.
Jo ho he passat molt malament amb aquesta discriminació, abans de separarme semblava que a les assemblees no podia opinar, però jo ho he fet sempre, molt abans del segon marit ja era militant i soc activa políticament des de els 15 anys!, qui ha de dir que deixo de ser "bona" per haver.me enamorat d'un polític?.
Lo millor és que quan em vaig separar ja ningú em va retopar més.... quanta estupidesa.
Poca gent és pot imaginar lo dur que és que et jutgin sols per tenir família on sigui, i més si som dones. Encara ens queda molt de camí fins aconsseguir la igualtat real.
Sort que jo, soc "dura de roer" i sempre seré, sencillament, la Joana, tingui el marit que tingui o sense.... ves a saber.
Les flors, per ella i per mi, perquè ho valem!!!.

De com ho veig i ho sento....


He vist aquest "acudit" de Ferreres al blog de La Coctelera , real com la vida mateixa!. Brrrrr, segueixo a mil!

dimecres, 21 de juny del 2006

Avui callo....



Ja sabeu el refrany aquell castellà.... quien calla otorga.... i avui com estic emprenyada, empipada, decebuda, cabrejada, mosquejada, indignada, derrotada i duc una mala llet considerable, per el meu propi bé i no tenir que penedir-me del que dic o escric, millor m'estic calladeta i deixo passar les hores a veure si em calmo i no dic el què penso dels tecnòcretes i manipuladors que han provocat el canvi, això sí, han fet i desfet al seu antull, sense valorar lo molt que li deuen i devem a ell.
El "ministro" en funcions ha guanyat, doncs que li aprofiti!.
Lo dit, millor callo i us deixo la notícia.

dimarts, 20 de juny del 2006

Aiisssss Pasqual.....

nom
Benvolgut "presi", mira, avui estic minimalista, et vull parlar des de la confiança, no en va soc votant teva i amb el temps he aprés a entendre una mica més el que son conegudes com " Maragallades", he col.laborat des de la meva modesta posició a l'aprovació d'aquest text.
Ara ja tenim l'Estatut, aquest que t'ha portat tants mals de cap i tants debats, discursions, baralles i estic segura que més d'una nit sense dormir.
Doncs ara, que ja hem donat el pas més gran, has de tornar a sentir i aguantar les pressions sobre el teu futur inmediat, seràs o no seràs candidat?, aquesta és la qüestió, ningú s'atura a felicitar i agraïr la feina feta, no pas, ara volen saber què penses fer o bé, et volen pressionar perquè passis a ser un "pope intelectual", posem com l'Obiols, i que deixis el camí lliure a l'ex de Cornellà, ara ministre "en funciones" que imagino ho fa bé, per tant que ho segueixi fent.
Pasqual, no desisteixis, no has encertat totes les decisions, és evident, però mai ningú del PSC ha aconsseguit tants bons resultats, ningú había estat President com tu has estat, i estas encara, ets Català i entens els que som nascuts aqui i els que varen venir, ets campechano i divertit, i si que potser no sempre has seguit les directrius "marcades", però noi, per mi que tampoc ho faig sovint, això forma part del teu "encant".
Has de ser candidat, no perquè ho digui la Torres, total soc un granet de sorra en un mar, has de ser.ho per la molta gent que va confiar en tu fa una mica més de dos anys, per tots i totes els que vares convencer de treure CiU, per demostrar que la confiança i el suport que et varem donar, era vàlid i que tu has de fer d'aquesta la nostra estimada terra, un país progressista i modern, d'esquerres i on tots i totes siguem iguals.
Això si, ja saps que no m'agrada gens ni mica que no pensis amb la paritat, aquest cop no ens fallis!.
Aquesta foto la va fer Quico Melero, i volem un SÍ a seguir teu, tan gran com el de la imatge.

dilluns, 19 de juny del 2006

El dia després...., Som i serem!

nom
Estic esgotada, una jornada com la d'ahir, de més de 16 hores acaba amb la fortalessa de qualsevol, i jo no soc diferent. Malgrat que vaig intentar mantenir un somriure i ser positiva tot el dia, i casi no vaig parar ni un moment, la calor a l'edifici va ser casi insuportable, a les 11 de la nit entraba a la dutxa de casa i no em quedaba ni un raconet al cos que no em fes mal, punxadetes als peus i mal de cap, però..... estic molt contenta, molt i molt.
Hauria volgut una participació més alta, sense cap dubte, però els col.legis electorals varen obrir 12 hores, molts en condicions bastant incòmodes, qui va voler anar.hi, va tenir temps, qui no hi va anar, ara no és pot queixar. No faré valoracios de dades, ja ho faran els que en saben molt més que jo.
Qui diu que no és vàlid per la baixa participació?, sols uns 10 punts per sota de les darreres autonòmiques, qui ho vol impugnar? aaissss.... si, ho diuen els de sempre, els negatius i anti catalans, ho diuen els que qualsevol millora per la nostre terra els sembla malament, és un Nou Estatut, bó, amb un recolzament del 73 i pico dels vots i ara tenim que fer que sigui per tots i totes.
Quines eleccions no acceptarien que el candidat guanyador fos president amb un recolzament tan alt de l'electorat?.
A mi, des de la meva modesta posició, m'agradaria dedicar aquesta victòria, a les persones que des de l'anònimat han colaborat a fer realitat això, aquestes persones que mai surten a les fotos però hi son, i som diria, als i les que han repartit propaganda al carrer, han posat cadires als mítings, han ajudat a fer credencials i camins a la Junta Electoral, (Núria mai podré agraïr prou la teva col.laboració sempre desinteressada i amb un somriure als llavis i els ànims que sempre dones), als que han fet d'Interventors/es, Apoderats/des i han passat tot un diumenge amunt i avall sense cap més compensació que un picnic i un pica-pica amb cava al final, als i les que han omplert sobres de votació, les persones, a la fi, que la il.lusió i les ganes han portat ha ser protagonistes, ni que mai els veiem "retratats", les persones que fem i son Socialistes!.

divendres, 16 de juny del 2006

I tant que SÍ !!

nom



Per el nostre futur inmediat, per una millor Autonomia, perquè en un futur el millorarem, i perquè aquest moment és el moment del SÍ, siguem positius i mirem endavant.

Lectures...



Avui, darrer dia de campanya i dia "estressant" com pocs, massa gent, massa telefòn i massa feina, parlo de lectures...., ni que vagi cansada, ni que tingui son, he de llegir, això si.... avui encara puc dir.... SI, jo votaré , gran, contundent i rotund, com jo.
La meva companya de feina em va recomenar un llibre que duu per nom, La pell freda, el vaig agafar a la Biblioteca i el vaig llegir en 48 hores, tot un cap de setmana "eganxada", tal com sona, quina neura de llibre...., això si, t'enganxa des de el primer moment, no saps si és cert o no tot el que passa, fins la darrera pàgina, el recomano, una novel.la molt bona, sembla que jo la he descobert tard.
Sempre que vaig a la Bibioteca de Mataró, busco un llibre i surto amb tres, mira que intento no fer.ho, no oblido que apart en compro cada mes, però sempre en trobo algun d'interessant, així que aquest cop vaig agafar un llibre de la Jean Austen una novel.la magnífica, Sentit i Sensibilitat , escrita al 1811, amb un munt de tendresa, afecte, amors i desamors.... sensibilitat i tendressa al límit diria jo. Les dones d'avui ens costa una mica entendre el comportament de llavors... esperant que l'home es decidis etc...., però si fas l'esforç de situarte en aquells anys quan vas llegint, gaudeixes molt. M'agrada comprovar que els nervis i l'estrés habitual de les campanyes no han minvat la meva capacitat d'emocionar-me i estar emotiva i és que en el fons.... soc una romàntica.


dimarts, 13 de juny del 2006

Ni que volguessim podriem!!

nom


Arribo a la feina a les 9 i cinc, malgrat que entro a les 9:30 sempre m'ha agradat arribar una estona abans i preparar la jornada.
Només sortir de l'ascensor a la cinquena planta ja sento el telèfon, dues línies sonen a tota pastilla. Obro tan ràpid com m'ho permet trobar les claus al fons del bolso, el mp3, el café que duc a les mans... podria no respondre, oficialment no hi soc, però l'agafo i atenc les peticions, carregada amb tot encara tinc temps de tornar a respondre una tercera trucada abans no deixo el bolso al seu lloc.
Tinc bastant de correu electrònic, tinc credencials d'Apoderats/des i d'Interventors/es que fer, tinc un missatge de la Junta Electoral de zona, tinc que lligar un malentés en la petició d'un local, venen dues iaies a buscar vots, altre cop el telèfon, més persones a buscar paperetes de vot i mentres... el café amb llet ja està gelat.
Actualitzo la web, les dades d'ordinador, preparo etiquetes i carpetes, segueixo atenent el telèfon, la gent vol anar a veure en ZP divendres a Barcelona, atenc més persones que em demanen el vot per correu, els explico que ha passat el plaç i ho lamenten molt.
Entre trucada i trucada son les 11 i aconssegueixo fer un "kit kat" amb un mini de formatge i el café amb llet geladet, entre queixalada i queixalada segueixo atenent cosa que fa que el mini em duri més de 25 minuts!.
Ara faig fotocòpies, una carta de condol, ara "cuallo" dades amb en Ramon de la Fede i actualitzo les meves, més signatures d'accepto d'Apoderats, més trucades per el bus i més notícies per la web, si tingués un amant sería la web, passo amb ella més hores que amb els fills.
Per fi arriben les 13:30, faig un llarc sospir i m'aixeco, avui puc dinar a casa, de fet abans de sortir ja he fet el llit, he fet part del dinar, he posat la rentadora i he vuidat el rentaplats, he posat fins i tot la taula per dinar...
Bueno i a què ve explicar la vida tan agitada que duc darrerament?, sencill.... doncs no diuen ara els del PP que els hi muntem manis en contra?, senyors... per ser educada.. quan pretenen que ho fem?, si no tenim temps ni per la depilació!.
En fi, ho he explicat amb certa "ironia" diria en Ferràn, però quina vergonya!, si els ataquen a ells, com va dir ahir Pepe Blanco, llavors som "nosaltres" que ho muntem, si ens ataquen a nosaltres, tal com varen fer a la mani de dissabte, llavors és una pura expressió de Democràcia, quins pebrots home!.
Vostés han "calentat" al personal, tant malparlar de Catalunya i els i les catalans i catalanes, dissabte, ho reconec, vaig ser molt feliç i em vaig sentir identificada amb les peixateres i carnisseres del mercat de Collblanch, manifestació espontànya señorito Rajoy, sap què és això?, ho dubto, vostès sols saben manipular i mentir i a nosaltres sols ens interesa fer la feina i a ser possible, ben feta!.

diumenge, 11 de juny del 2006

Los Pépiness- Amo a España

Per riure una mica i "relaxar" l'ambient.

dissabte, 10 de juny del 2006

Querido José Luís, ZP para los amigos/as...

nom

Quería escribirle una carta abierta y sincera, cargada de intenciones y porqué no... emociones, ni que es una carta que no va a leer el destinatario, él es español, asi que he decidido escribirla en castellano, ni que no es mi lengua materna, para evitar que se la traduzcan, siempre pierden emotividad las cosas traducidas.
El dia que fué elegido candidato del PSOE, no crea, no fuí feliz, yo era una gran defensora de Josep Borrell y siempre he considerado que el PSOE no le trató con la dignidad debida, y como militante del PSC me molestó, y mucho!, pero en fin, ese no es el tema. Decía que cuando fué elegido no me hacía ni fu ni fá, me dejó bastante indiferente, demasiado tranquilo y poco genio le vi.
Debo admitir que he cambiado de opinión, usted, poco a poco y sin escándalos ha hecho camino, va cumpliendo el Programa Electoral con una rectitud y un nivel pocas veces visto. Personalmente le agradezco de corazón y por ser un tema que me “toca” muy de cerca, la aprovación de los matrimonios homosexuales, para una persona muy querida para mi era un tema importante.
Ahora bién, no solo voy a “dorarle la pildora”, en el tema del terrorismo, creo que sigue el buen camino, el bueno de verdad por primera vez, ha dado los pasos que a mi modesto entender nos pueden llevar a la PAZ definitiva. Solo tengo una queja, está usted demasiado pendiente del PP, usted quiere que todos los partidos le den apoyo y solo por eso merece mi respeto más profundo, pero algun dia verá usted la mala fe de esas personas con las que pretende llegar a un buén entendimiento, no lo va a conseguir, no se puede negociar sin palabras, ni para terminar con el terrorismo ni para llegar a un acuerdo con un partido que pone por delante sus intereses electorales y compromisos con la “derechona” de este pais, sin palabras no podemos ni debatir los gastos de una casa.
Usted quiere hablar con todos, eso le honra, pero no hay más ciego que el que no quiere ver, ni mas sordo que el que no quiere oir.
Ellos, ni escuchan ni ven la gran posibilidad que hay frente a nosotros, no solo frente a usted o el PSOE, frente a todas las personas de bién que queremos terminar de una vez para siempre con el terror y los asesinatos.
Hoy, ZP, hay una manifestación, sabemos lo manipuladas que están algunas asociaciones, y la de Víctimas del Terrorismo lo está también, su presidente, y lo digo dentro del “respeto” que merece cualquier persona, es un impresentable.
Usted debe atender, escuchar, pero le pido que no pierda el rumbo, que si no quieren hablar y han “cortado con nosotros”, (como si fueran nuestro primer novio... fijese...), usted siga, no se desvíe por ellos, no lo valen, creame, prefieren seguir con los muertos a que usted se lleve al “gato al agua”.
Bién, esto ha sido una reflexión en voz alta José Luís, ni que lejano el kilómetros, eres cercano, si, y paso a tutearte, no olvidemos que al fin y al cabo, somos compañeros en este camino largo y duro del socialismo activo.
Para no perder mis dulces costumbres, me despido de ti con un beso.

divendres, 9 de juny del 2006

la R geminada (r·r)

Real com la vida mateixa...
Ho sento... és massa bo per no "penjar-lo".

dijous, 8 de juny del 2006

Avui va de relax....


Burdeos....
Originally uploaded by Mandarina1.


Avui he rebut notícies d'una persona molt apreciada, sempre que em fa arribar un missatge m'agrada, ho fa poquet, però hi pensa, a la fi... els amics han de ser.hi quan cal i quan no, estic segura que ell és d'aquests, hi son sempre. Jo he tingut molta sort amb els amics i amigues, quan ha calgut eren aqui, aprop meu, he rebut consol, petons i ànims, això no te preu. Així que he aprofitat una foto que m'envien i la faig "lligar" amb una poesia que he trobat, del tot preciosa..... duu per nom Dedicat a tu, la dedico a a tots/es vosaltres, els que d'alguna manera sou amb mi, i com no... a tu en especial...ja saps...

Dedicat a tu

Ets amb mi,

ets dins meu,

no te'n vasvius aquí.

Sempre tens un lloc reservat,

uns minuts dedicats,

mentre miro el meu inconscient

que retorna instintivament a tu.

Ets amb mi,

ets dins meu,

no te'n vasvius aquí.

Existeix l'amor fugaç?

No ho sé,

jo crec que pot ser

tu què en penses?

Vull saber el teu parè

Vull que em siguis sincer,

Visc jo en tu?

Hi tens un lloc per mi?

Tant se val,

El teu amor preval

Per sobre de totes les coses

L'esperança sobreviu a tot!

Ets amb mi,

ets dins meu,

no te'n vasvius aquí.

En moments de soletat

El pensament i jo restem junts

Contradient-nos constantment

Amor fugaç?

Però per sobre de tot

Preval l'amistat

Que, amb amor o sense

Sempre hi sera!

SUNSET

De Relats en Català.

dimarts, 6 de juny del 2006

Espe te has pasao!


Ho reconec, si un dia em llevo baixa de moral o vitamines, només he d'obrir un diari o escoltar la Ser mentre em faig una dutxa i recupero vitamines en un plis plàs!.
La Esperanza Aguirre, Espe para los amigos, ella, soleta i tot, va arribar a dir que als militants del PP "no sé si dir que ens tracten com si fóssim jueus a l'Alemanya nazi', bueno ara ja no "flipo", ara estic emprenyada i indignada.
No se si cal recordar a aquesta "bruixa" com ens tractaven els seus, la dreta espanyola rància i feixiste, als ciutadans i ciutadanes de Catalunya quan feiem servir la Català, a patades, així ens feien anar i teníem que abaixar el cap, no quedava més remei.
Va vaticinar una gran inestabilitat política perquè el nou Estatut "no acaba amb les aspiracions nacionalistes, secessionistes i independentistes" d'un sector català. benvolguda "Senyora", mai he estat nacionalista, però de seguir per aquest camí, li asseguro que acabaré així, com poden mentir tan vilment i mirar de cara la gent?. Dones com aquesta, que em recorda una senyorita pija i tonta del camp Andalús, son les que ens fan quedar malament a la resta, mai entendré que la gent de Madrid la votés, els tinc per persones intel.ligents.
Tema apart és l'Acebes, quan diu: "el proyecto de Zapatero es el de ETA", em sento insultada, com si els Socialistes no haguessim patit morts per terrorisme a les nostres files, com a Socialista em sento maltractada, des de aquest precís moment i per mi mateixa declaro ¿persona?, per no dir animal, Non Grata aquest individu.
Us recomano l'Editorial d'el Periodico de Catalunya d'avui.
Bueno com podeu veure ja m'he vitaminat!.
(La imatge és de www.losgenoveses.net).

divendres, 2 de juny del 2006

Mariano Mariano.....

nom

No, no parlo de l'humorista... no... hauria d'haver dit... DON Mariano, per despejar dubtes...
M'havia promès jo mateixa no escriure rés sobre el debat de "El Estado de la Nación", sabia més o menys com aniria i les moltes tonteríes que sentiríem, així que no he mirat notícies, a part m'empipaba veure com es tractava el tema de la Rocío Jurado i el "morbo" que han muntat al seu voltants, així que he estat dos dies casi sense veure notícies i llegint més, això sempre va bé.

El que no he deixat de fer és llegir la premsa i és clar, sentir la Ser al matí, total que no m'he estalviat sentir part del debat o bé llegirlo, però he aguantat el "tirón".

Ara bé... quan vaig llegir ahir que de sortir aprovat l'Estatut el PP de " Salimos del Gobierno con las manos limpias... " el vol impugnar... em va provocar una mala llet considerable. Es queixen que la campanya del PSC posa als ciutadans/es de Catalunya en contra seu, (però no diuen res de com ells estan posant als Espanyols en contra dels catalans, un altre cop....), que si els agafarem "manía" i em pregunto jo.... si l'aprovem, que ho farem, l'Estatut, amb majoria, no pensen respectar la decisió dels catalans i catalanes?, impugnar un text, que ja ha estat "polit" i massa, que no han trobat motius d'inconstitucionalitat els que ho han llegit i estudiat i retallat, que li han donat "visto bueno" i que ara nosaltres, sí... Mariano... SÍ la gent de Catalunya dirà si el vol o no, que cony heu ara d'impugnar? i no voleu que us tinguem mania?, si no sé com tens vergonya de venir aqui a fer campanya home!!. Si jo fos en Piqué, cosa bastant impossible, em faria operar d'alguna cosa aquests dies per no tenir que sortir a cap foto amb tu.

Ja va fer el ridícul amb les signatures, ni tantes com va dir ni tan bones, se una persona que va signar com a Hommer Simpson, no ha complert, com mai ho fan, les paraules de quan va pendre possesió ("Vamos a ejercer una oposición firme , exigente , patriótica , buscando el interés general del España )" (Dixit M. Rajoy. Jefe de la Oposición en funciones. 27.03.04) em pregunto si DON Mariano te un assesor d'imatge, començo a pensar que l'Aznar li va deixar el seu... per veure si així sortía abans... i amb les tonteries que diu... no trigarà massa!.