dissabte, 25 d’octubre del 2014

Reflexions nocturnes...


Fa dues setmanes, i escaig, que no dormo bé, massa nervis, massa conspiracions, massa feina, massa de tot!!
Em desperto entre 4 i 5 i em veig molt apurada per recuperar el descans, llavors... rumio... penso, i encara em costa més dormir.
Primer, vaig sentir pena, vaig pensar, molt sincerament, que no cal fer escarni, que s'ha d'actuar, i s'ha fet, s'ha de ser contundent i ràpid, això no s'ha fet tant, però s'ha actuat.
Ara, potser, el que més sento és ràbia, profunda, forta i potent. Em costa fer un gran esforç mental no esclatar i garlar, explicar, dir, i se que ni puc ni dec, però cada dia que passa estic més cabrejada, encabronada i he d'explicar la veritat, digueu si no, com fer entendre que el "descontent" menteix?.
Així que mentre penso i rumio, i miro de calmar l'esperit, i la mala llet, sopo amb amigues, riem, faig d'àvia, això que sempre, sempre!, em treu un somriure, camino, miro, gaudeixo i ric... molt.
Aquests dies m'ha anat bé un retorn, que no esperava la veritat, i menys que el mateix fos via watsapp, encara que primer vaig dir no, ara, que em fa somriure la situació, ja no dic no, ara penso... va Joana, passa-t'ho bé que ja toca!!
Ahir una estimada amiga em va dir que un tipus li havia criticat els meus comentaris al Facebook, i mira que sóc discreta!!, estic sorpresa i sabeu el motiu?, el meu Facebook és super petit, íntim, sols tinc gent en qui confio molt i a més, gaire bé ningú del partit, de la feina, per tant, ara també m'emprenya pensar com ha sabut aquest pilotes què he escrit i encara que imagino per qui ho ha sabut, sols em queda decidir si torno a fer neteja del mateix i elimino fins a deixar, tan sols, la família. No tinc ganes de discutir amb imbècils.
Així que estic intentant, fortament, fer valer lo positiu sobre lo negatiu, encara que costi, he decidit que em dedico a tenir jornades eroticofestivas, gaudir, riure, tenir cites, excitar, deixar que m'excitin.... i deixar els imbècils de costat. 
Vaig a pensar que em poso per la cita, que el "sujetoeroticofestivo" no m'ha vist fa un any i mig, ha de caure de cul! 


dijous, 23 d’octubre del 2014

Mataró, ciutat de valors?

Perdona?.


Ja he preguntat, i més d'una vegada, quan ha costat aquest "agermanament" entre aquesta revista, de gentdemataródetotalavida, MTV per la gent del poble, i la ciutat de Mataró.
Com podeu entendre ningú m'ha respost, a ningú interessa estar malament amb premsa i molt menys als polítics. De CAP partit, avanço.
Però la meva pregunta al títol ve donada per quin tipus de ciutat tenim ara mateix, crec que mai, mai, havia vist la ciutat més deixada, més bruta, els carrers menys cuidats, merda de gos a tot arreu, (ja se que l'incivisme és cosa de l'amo o mestressa de l'animal), però el conjunt, és patètic.




Tenim un govern que no fa res, ni se'l veu ni escolta, ni exerceix, un alcalde que ja està més fora que dins i que ens ha encolomat a la ciutat la Festa del Cel bo i que ell marxa, així, per l'article 29, una festa? que val 250 mil € per uns avions que contaminen i no hi ha diners per arreglar i netejar els carrers com cal. Espero que el proper alcalde tiri enrera aquesta estupidesa.
Valors?, quins valors imparteixen?, quan ha valgut posar als bussos, tan malmesos!! aquest anunci? i fer la campanya?.
Els VALORS són una altre cosa i de moment, "brillan por su ausencia".
Incivisme institucional tenir carrers com els que podeu veure, i espereu, a la Via Europa he vist autèntiques barbaritats de deixadesa, però no podia fer fotos.
A part, ahir em vaig emprenyar com una mona amb la mestressa d'aquest cotxe, aparcat a la parada del bus i elles, les dues que anaven, fent un cafetó ben tranquil·les. Mentre les que esperàvem el bus, vàrem haver de sortir al mig del carrer per poder pujar, una senyora gran amb molta dificultat per cert.
Valors? Apa vinga!





diumenge, 5 d’octubre del 2014

Ànima solidària, Cor Alzheimer.


Avui ha sigut, bé, hauria sigut, la VII Mataró camina per l'Alzheimer. Una tromba d'aigua i pedra entre les 7 i quarts de nou del matí, han malmès camins, rieres, el que tantes hores, tantes persones voluntàries i amb moltes ganes havien preparat.
Aquesta nit passada molta gent no ha dormit, els que feien entrepans, els que vetllaven material i estris....
D'altres han fet matinades importants, en Martí a les 6 era fora de casa, per preparar punts d'avituallament, altres, més relaxades doncs la seva feina començava més tard, jo mateixa, sortíem amb el cor encongit en veure el que ha caigut, en llegir el desànim de moltes persones al Facebook i Twitter de la caminada...
Però jo he decidit anar a la Plaça Santa Anna, el meu lloc, a vendre cava! M'he dit jo mateixa. Cava solidari, si en venem 5, benvingudes siguin!
I allà, com cada any, ja hi havia els primers companys i companyes, cares llargues de pena, la preparem amb tantes ganes...
Però de mica en mica, mitjançant els anuncis a xarxes socials hem avisat que fèiem un esmorzar, entrepans, (els que s'han pogut salvar de la pluja), pomes, begudes i sucs...
Ha començat a venir gent i gent i gent!!
Ha estat espectacular, alguna queixa, cert, sempre hi ha persones que no saben que això és solidari, no una botiga, però la gran, GRAN, majoria de persones han gaudit, ens han agraït la feina i l'esforç i ni que jo sóc de les més petites, la meva tasca aquest any s'ha limitat a la venda de cava, m'he sentit molt feliç de veure que la gent ho ha entès, ens han animat i hem dit, alt i fort: Fins l'any que ve!!
Mataró, és solidari, els que vénen de fora també.
Gran jornada, plena de satisfacció.
Una enorme abraçada per tots els i les organitzadors i organitzadores, la feina prèvia és esgotadora, la satisfacció posterior, és meravellosa. A més, l'ambient, els somriures i les bromes, han fet que tot fos més lleuger.
(A la foto en Quim, la Montse i jo, som l'equip de vendre cava, cada any)