divendres, 25 de maig del 2012

Tinc un dubte.....




I malgrat haver escoltat més d'una, i de dues, persones, no he canviat d'opinió.
Pot ser que estigui equivocada, però segueixo pensant que val la pena.
TV3 organitza, entre d'altres, una Marató per la pobresa. Això, per mi, ja és una bona notícia. Tot el que comporti ajudar tantes i tantes i tantes.... famílies i persones que ho passen malament, és una molt bona iniciativa. Hem de ser solidaris, cadascú en l'àmbit i de la manera que pugui, llegir que cada dia més nens/es van al llit sense sopar, a mi, em trenca del tot el cor.
Ara bé, sembla ser que qui està en contra, principalment, ho està perquè no s'explica els motius reals d'aquest increment de la pobresa.
És evident que s'han d'explicar els motius i també els culpables reals i directes de tot el que ha dut a aquesta situació, des de els bancs i caixes, als banquers milionaris, els polítics corruptes, i els que han pres, i estan prenent, decisions que han provocat encara més misèria.
Però digueu, val la pensa suspendre, o no fer, aquesta Marató per això?. Crec que no.
Ahir, una companya de feina es va mig enfadar amb mi perquè ella està en contra, jo sols vaig defensar, de manera molt calmada, que tot el que serveix per ajudar, jo hi estic a favor.
Ara bé, qui ho te a mà, qui pot, qui comunica i escriu lliure d'imposicions ni colors, ha de dir alt i clar, els que ens han dut aquí, QUE PAGUIN.
Però també sabem que mentre mani la dreta, mai posarem ordre. I mentre uns amenacen, d'altres treballen.
Si no, com pot ser que estiguin col·locant Rato?.
Segueixo amb dubtes però si podeu, per poc que sigui, col·laboreu amb la Marató.

dimecres, 23 de maig del 2012

Llibres, poesia i silenci …


Ja vaig comentar que una de les coses que ara mateix omplen més les meves estones lliures son els llibres. També que una companya del PSC i jo, sovint, comentem les darreres lectures.
Fa uns dies es va presentar a la seu amb una bossa que contenia tres llibres, ella sap que li cuidaré, i crec, que els va escollir de manera molt indicada, ves per on, et penses que algunes persones no et coneixen prou i en aquest cas, el meu comentari de “vull lectures amables”, va calar en ella. Li he d’agrair.
Em va dur: La librería ambulante, de Christopher Morley , Rosa candida de Auður Ava Ólafsdóttir  i El cielo es azul, la tierra blanca de hiromi kawakami, .
Sols puc dir una cosa, han estat magnífics, els tres, potser si que ara creuré una mare del IES on va en Martí que sempre que la trobo em diu que llegeixo molts llibres, els he llegit els tres en poc més d’una setmana, he gaudit, m’han relaxat i per uns instants, llargs i entretinguts, he pogut aparcar, que no oblidar, que tinc l’ànima ben negre. Aquests llibres, entre d'altres, il·luminen un xic la mateixa, així com la cuina, em relaxa.
Son aquestes estones de lectura, junt amb les converses amb els fills/a, les joves, els amics/gues, els que em fan recordar, que he de mirar endavant, ni que encara no em sentí del tot preparada.
Diu Rosa Virgili en un poema del seu llibre “Perfils”…. 
Silenci
El silenci em commou
quan tot és calma
i em reclino per pensar
i escoltar atenta
el tic-tac de l’instant
que aviat passa.

dijous, 17 de maig del 2012

Mataró, funciona?.....


No. I ahir en vaig tenir una prova ben palpable.
Pàrquing de la Plaça Granollers, gaire bé les 8 de la tarda. Vaig amb una amiga que treu el seu cotxe. La garita de vigilància és buida i a les fosques. Li pregunto i em diu que ja fa uns dies no hi ha ningú.
Arribem a la màquina de pagar, una noia està al davant sense saber què fer, no te targeta de crèdit i la màquina te espatllada, almenys això diu un paper, la recepció de bitllets.
Li aconsellem que truqui al timbre d’informació i una veu li respon, quan ella explica el problema li diuen que vagi al carrer a buscar canvi....
A ella li queda la mateixa cara que a nosaltres. Li pregunta al “sujeto impasible”, així es mostra qui atén el intèrfon, si no hi ha una altre opció, la veu diu no, insisteix, surti i busqui canvi al carrer.
La noia ens mira resignada i donat que no tenim canvi surt al carrer, te el cotxe segrestat.
La meva acompanyant em diu que tota la setmana estan igual, que fins i tot ha vist obrir la tanca i deixar sortir sense pagar a qui s’ha posat “tonto”.
La empresa que gestiona l’aparcament és Gintra, empresa municipal. Deu anar “tant bé” com va Pumsa.
Em pregunto per quin motiu no han posat al ascensor, o qualsevol lloc d’accés, un cartell avisant i evitanr fer anar a la gent com si fossin ninots.
Si tot funciona igual en aquest ajuntament... estem “apanyats”.
(p.d. Tema apart és com estan els carrers de sotracs, faré una foto a un de immens  que hi ha al pas de vianants de la cantonada entre Carrer Emili Cabañes i Camí de la Geganta. Potser esperem arreglar el mateix que algú els denuncií després de prendre mal, com li ha passat a una benvolguda amiga meva)
Aquí teniu el "foradet" en ple pas de vianants. 



dimarts, 15 de maig del 2012

No hem de patir per res....



Estem protegits, no ho dubteu pas.
Podem sortir al carrer sense cap por, sense mirar enrrera i patir per si una incontrolada com la que va detenir la polícia ens vol agredir.
Crec que queda ben clar a les imatges que aquesta noia és un perill públic i ha de ser reduïda, enmanillada i tancada.
Els i les ciutadans/es d'aquest país estem de sort amb l'autoritat competent que tenim, estem, del tot, protegits.
De què cony ens queixem?. Qui veu un excés de cel en l'actuació d'aquest pobre policia que es juga la vida davant una manifestant agresiva?. No estem mai contents!.
(Per si algú no em coneix prou, aquest escrit és, del tot, irónic).

dijous, 10 de maig del 2012

Fent de "padrina"...

He volgut ser padrina, de manera suau i dolceta.
Padrina d'una de les coses que més ens omplen, i ens acompanyen...
Les paraules.
Trobo que és una iniciativa d'aquelles que tots i totes hi podem estar d'acord. Perquè n'hi ha tantes, que no cal barallar-nos...
Jo vull apadrinar la paraula... Abraçada
Acció d’abraçar, cenyint amb els braços. Li va fer una abraçada.
I és que aquest any m'han calgut moltes, d'abraçades...

dijous, 3 de maig del 2012

Tenen, perdó, tenim, un greu problema....

Llegeixo a Mataró Ràdio una notícia amb la que estic del tot d'acord, una proposta d'Iniciativa, fins aquí perfecte.
La "pega", ve quan veig la imatge. A la mateixa surt Salvador Milà, crec que ara és diputat.
Aquest polític porta per baix, 30 anys fent lo mateix. Se que son tants doncs quan jo en tenia 15 vaig estar col·laborant al les juventuts del PSUC i ell, ja hi era al cap davant d'aquesta formació, si més no, era dels que manava més. Per tant, si ja en tinc 50, em surten 35 anys...
La meva col·laboració va acabar el dia que ens varen dir, als morros, que els joves no opinessim, que el que haviem de fer era penjar cartells i va ser ell mateix qui ens ho va dir al local que tenien al carrer Isern. No hi vaig tornar mai més.
És clar, com ell en podeu trobar un grapat molt gran, d'aquests que no permeten la renovació doncs passa per deixar la cadira ells mateixos.
Al meu, de partit, també en trobem d'aquests elefants estàtics, inamovibles, intransegents, no penseu que no, el comentari de Milà ha vingut per la sorpressa que m'ha provocat veure que encara mana tant.
 L'esquerra te un greu problema, i ara, ja parlant dels "meus", que per mi no ho son donat que soc del PSC, NO del psoe. Tenim Bonos, Chaves, Felipes...
L'esquerra ha de fer un pas endavant i aquest, per pebrots, ha de passar per renovar, buscar gent jove i preparada, gent amb ganes d'innovar i que no diguin aquella famosa frase que a mi em posa dels nervis... "Joana, ara no toca".
Mentre seguim cultivant elefants, seguirem a la cua i el puny, a terra i les ajudes socials, també..
(pd. Eppss.. a "Can PSC també en tenim, que no sembli que sols veig "paja en ojo ajeno")