dissabte, 30 de maig del 2009

A voltes amb l'avió....


Aquests darrers dies, mirant les notícies, sí... encara tinc moral de mirar les mateixes, escolto aquesta "polèmica" estúpida i abusurda sobre l'avió de les forces armades que trasllada el president del Govern espanyol amunt i avall.
A les poques hores d'encetar el merder, veig unes imatges a 4. la sexta i t5 on el mateix Rajoy baixa d'un avió, idèntic, quan era al govern. I no una vegada, un bon grapat! Federico Trillo, el mateix!
L'eterna hipocresia d'aquesta derechona espanyola i espanyolista, jo sí, però tu no.
Tenen tan poca memòria els polítics?, en general, recorden sols els que els interessa i quan els hi va bé.
Sort tenim dels arxius gràfics i d'imatge, per refrescar memòries interessades.
Ho ara em diràn que quan Aznar va fer la "boda real" de la seva neneta va pagar els 4000 policíes qua varen cobrir la mateixa?, o el tall de carrers que va provocar?.
Vinga home, poca conya, la seguretat d'un president, almenys mentre eta segueixi en actiu, és vital, tingui el color que tingui.
Però és clar... què podem esperar d'alguns personajillos.......

divendres, 29 de maig del 2009

Iñaki..... t'estimo!!!




Si jo pogués parlar tan clar i tan bé....

Gabilondo critica las escandalosas declaraciones de la Iglesia Católica

“Permiso para violar y, si de la violación se deriva embarazo, condena por abortar”

El Plural.com

"La Iglesia ha asomado hoy por varias esquinas para aportar un poco de confusión en asuntos muy delicados. Creíamos que su misión era otra, iluminar las zonas oscuras en las que, torpemente, vagamos. Pero no. Irrumpe en asuntos extraordinariamente resbaladizos no con su doctrina oficial, lo que se entendería, sino con comentarios de una frivolidad pasmosa”, ha indicado Iñaki Gabilondo este jueves en el informativo que dirige y presenta en Cuatro.
“Monseñor Cañizares, que es cardenal y prefecto de la Congregación del Culto Divino en el Vaticano, ha sido preguntado sobre los escándalos de pederastia en Irlanda. Su respuesta, muy correcta: debemos pedir perdón. Pero, para demostrar que se puede ser príncipe de la Iglesia y carecer de finura intelectual, ha añadido: pero peor es el aborto. Y se ha puesto a hacer números y comparaciones. Una salida de pata de banco, muy frecuente en los críos que quieren buscar atenuantes donde no los hay, pero que no esperábamos de gente de su nivel”.

“Ya no es de extrañar que, cuatro pisos abajo, el redactor-jefe de Alfa y Omega, órgano del Arzobispado de Madrid, se descuelgue con la siguiente reflexión: "cuando se banaliza el sexo, como ocurre hoy, no tiene sentido seguir considerando la violación como delito penal". Como lo oyen. Y eso que unas líneas antes nos había asegurado que no tenía intención de frivolizar con la violación. Menos mal. El resultado doctrinal de este despropósito podría ser el siguiente: permiso para violar y, si de la violación se deriva embarazo, condena por abortar. En estas materias la Iglesia debería ajustarse a su ideario oficial y no hacer excursiones argumentales. Porque cuando improvisa se le nota que de estas cosas solo sabe algo de oídas”, ha concluido el prestigioso periodista.

dimecres, 27 de maig del 2009

Trobat a la "xarxa"..



Avui he llegit això al blog de Lourdes Muñóz, m'ha encantat, poques paraules i ben dites.
Ara, que ser feminista i estar a favor de l'avortament i la famosa "píndola" sembla ser un delicte.
Ara, més que mai, m'en declaro, de Feminista, dialogant, com sempre.

Como nos abocamos a transformar radicalmete el mundo, cada una precisa, así mismo, cambiar radicalmente.
Para las feministas, cada mujer es la causa del feminismo. Cada mujer tiene el derecho autoproclamado a tener derechos, recursos y condiciones para desarrollarse y vivir en democracia.
Cada mujer tiene derecho a vivir en libertad y a gozar de la vida.

Marcela Lagarde, Antropóloga feminista mexicana.

dissabte, 23 de maig del 2009

De mare a mare....





Encara que en aquest cas, vosté, no ha actuat pas com una "senyora".
Quina mare va a l'escola d'el fill d'una altre a malparlar de la mare "pròpia" ni que li demani el nou nòvio i més tenint confirmat legalment que no te raó?. Quin poc estil, de tot en diuen mares....
Jo mai ho faria, tampoc mai em posaria en les "disputes" ni "discurssions" d'una altre parella, a no ser, que m'interessi fer merder, que segur és el cas, és clar que jo soc una senyora en qualsevol circumstància, això sí, si em toquen els meus fills, trec els ulls a qui calgui, si algo soc, és una bona, molt bona mare i mai consentiria això. Soc una lleona, tal com sona, no em provoqui gens ni mica, ho em trobarà.
Però és clar, no li interessa el "bon rottlo" imperant fins el moment, imagino que les inseguretats personals provoquen aquestes coses. Sempre, durant molts anys, m'he avingut a a qualsevol canvi demanat, per la part contraria, que jo no necessito mai fer canvis. Estigui ben tranquileta, qui va marxar va ser servidora i n'estic encantada.
Quan una persona, dona, és mare, protegeix lo seu, però és de mala mare, "tirar" contra les altres, siguin ex o algú que passi per allà.
La lectura senzilla... oppss... ara aquesta te gelosia..... si sabessiu com vaig cel.lebrar la notícia, al mes d'agost quan acabada de tornar de vacances m'ho varen venir a dir..... cava i tot vaig beure, jo, que mai bec!, per fí em sentia lliberada... però no, va resultar que ara tinc el doble de problemes i és clar.... si fos jo, intentaria posar pau, però no li convé oi?.
A tots els divorcis tenim dues verssions, la meva, encara està per explicar, fora dels més íntims ningú pot dir que hagi "carregat", però potser ha arribat el moment de fer caure un "mite", que ha resultat ser.ho de fang.
Benvolguda "senyora", menys missa i més ser persona, més "piatosa" soc jo, amb tots els meus pecats a l'esquena.
Per cert, sap que hi ha denúncies per assetjament religiós a menors?.
Apa, amb afecte, cuidis de les seves coses i deixi'm a mi les meves, que jo , a vosté, morena, no la menciono, mai!, no m'interessa gens ni mica. Segui a primera fila i no miri endarrera, als del galliner, no ens cal.
I al meu fill, ni el mencioni.
(per suposat, qualsevol semblança amb la vida real... és pura ficció)

dimecres, 20 de maig del 2009

Delicada....


Has começat el teu dolç camí just sota el meu clatell, la pell esgarrifada, els pels enxerinats, suau i de manera molt delicada t'has aturat just al mig de la meva esquena.
Un lleuger moviment meu, asseguda com estaba, ha fet que seguissis el teu camí avall, poc a poc, però sense parar.
Un gustet, una mica estrany m'ha envaït, a la vegada que un dolcet plaer m'ha fer pensar en el que ve, que vindrà, llargues nits de plaer, caminades per la platge, una ma per l'esquena, que baixa sense miraments ni vergonyes mal disimulades, coctels al Port, "canalillos" al aire.....
I tot aquests records els has portat tu, la primera goteta que m'ha fet vibrar.... recordar que l'hivern ha quedat enrerrera i ara ve... malgrat lo poquet que m'agrada... l'estiu...
I és que la primera gota de suor..... sempre te algo especial, i més si l'has sentida ben acompanyada!

dimarts, 19 de maig del 2009

Positiu/Negatiu....



Això sí:

Això no:


Vica el Barça!

dissabte, 16 de maig del 2009

Mercadeig de vots....


Per pura casualitat arriba a les meves mans això: El PP propone que el Ayuntamiento de Barcelona exprese su respeto al himno. (Espanyol, és clar).
Flipo, un cop més.
Alberto Fernández Díaz, diu a més: El presidente del grupo municipal del PP, Alberto Fernández Díaz, que ha presentado la propuesta en rueda de prensa, ha asegurado que "no se puede pasar de puntillas" sobre la pitada en el campo de Mestalla mientras sonaba el himno nacional al comienzo de la final de la Copa del Rey de fútbol, "no tanto por los silbidos, sino por la no reacción".
I la meva pregunta és, en quin moment i per quin motiu, amb els problemes que te la ciutat, greus, l'Ajuntament ha faltat al respecte al mateix?.
És a dir, uns i unes aficionats van a un partit, les aficions dels dos es comporten estupendament, xiulen un himne que no senten seu, i l'Ajuntament, el català, és clar, ha de fer una exaltació del mateix?, no fotem home!.
Vaja. no se què pensa fer l'alcalde, però no cal, ni fa falta i això recorda certs temps del "movimiento" o tenies que demostrar el teu patriotisme, abans que no preguntessin, no fos cas que acabessis a la Modelo!.
Tot això, lligat a la manía de que a Catalunya es persegueix els castellano parlants.... fa pudor!
No es pot ser més "burro".

dijous, 14 de maig del 2009

En silènci....




El company i estimat amic, Ildefonso, m'ha fet arribar aquesta cançó.
Jo no se anglés, per sort, està subtitulada.
És impactant, escolteu i llegiu, no calen més paraules....

dimecres, 13 de maig del 2009

Estàn, com gaire bé sempre, molt emprenyats!




I això, sempre, però sempre, vol dir que la cosa va bé.
Ahir dins els molts disberats que es varen escoltar al debat del "Estado de la Nación", vaig escoltar, i veure, molt malla llet i molt poques aportacions realistes.
Aqui sols tenen un objectiu, fer caure Zapatero, al preu que sigui, no "arrimar el hombro" i ajudar en aquesta etapa tan crítica, no pas!, i lo pitjor, insulatar, menysprear.
Quants governs admenten haver.se equivocat?, "ell", el "hombre" no ha reconegut mai haver començat una guerra del tot il.legal que ha provocat cents de mils e morts, i encara segueix aqui, com una mosca "cojonera".
Ahir, com a gran insult, Rajoy, que havia perdut els papers davant les propostes de Zapatero, és evident que no les esperaba, va dir... Ustedes no saben leer.....
Primer de tot, a Espanya encara queda gent que no sap llegir, per desgràcia, gent que no varen poder o no varen voler, tant és, però gent que ahir es tenien que sentir insultats, com em vaig sentir jo, que llegeixo i molt i soc sociata!.
Ja se que de la dreta espanyola no podem esperar res més, però encara tenen el "dò" de fer.me emprenyar.
Zapatero ha de mirar a l'Esquerra i buscar suport, no és re indigne fer.ho, abans al contrari.
Mentre segueix el debat, decideixo desconectar i escoltar Antonio Vega, quina gran pèrdua per la música i quants records amb les seves cançons...

dilluns, 11 de maig del 2009

I com m'agrada!!!




Ja fa un temps que amb el meu fill més "tecnològic" en varem parlar.
Però noi, els preus son bastants elevats i no pot ser.
Li veig un munt de ventatges, és ecològic, pràctic, pots dur uns quants llibres i documents al damunt i el pes és minim.
A mi m'agradaria molt però de vegades penso.... i l'encant de tocar un llibre?, l'olor particular de les pàgines, el soroll a mitja nit.... l'anar a comprar els mateixos, donar voltes per la llibreria un dissabte a la tarda sense pressa... tot forma part de l'encant de comprar un llibre.
Deu ser part del meu romanticisme, però ho reconec, cada vegada m'agraden més aquestes "joguines" i qui sap.... potser, com amb tantes coses, amb el temps baixa de preu lo suficient...
No se quin dels dos m'agrada més!

diumenge, 10 de maig del 2009

Amb un gran esforç.....



I amb tota aquesta força que darrerament penso que em falla, ahir vaig fer un dia complert, del tot.
A primera hora esmorzar amb "Ella", sempre transmet certa tranquilitat i a mi em va anar bé per parlar i treure. La veritat, te una "Santa paciència".
El migdía i principis de la tarda les vaig passar endreçant i fent neteja, entretinguda, així no "barrunto" ni faig anar tant el cap, a més, treure l'Elmer també relaxa,
A les 7 reunió a l'Esplai, estic recollint informació sobre els casals d'estiu que ja s'acaben les inscricpcions i s'ha de buscar bé.
A les 9 teniem un sopar sorpresa, le meva cunyada Amparo feia 50 anys, ningú ho diria doncs està estupenda!.
Allà vaig retrobar persones que no havia vist en 10 anys!, quan ella en va fer 40 i feia poquet que la coneixiem. Una taula de 50 persones, una per any :), amics, família, en fí, tot bé. Llàstima dels fumadors que em varen donar una mica la nit, en tenia davant i als dos costats!, sort, també, de la simpatía de tot plegats, el meu nebot i la dona, un amic de l'Amparo que no recordo el nom però treballa a la Nestlè i va ser super afectuós. La'mbient va ser delciós, ella, la meva cunyada, ha sabut envoltar la vida de persones que l'estimem, la seva genorositat i saber estar ho ha provocat, és una gran persona.
La sorpresa de la nit, l'actuació de Cavall Bernat, havaneres, la meva cunyada n'és una gran "fan" i el meu germà Jaume un gran detallista, va començar a plorar com una magdalena!, no ser pas si mai l'havia vist tan emocionada.
Varem cantar, fer volar mocadors, i com no, mirar el noi de l'acordió!, quin bombonet i quin somriure!!
Total, he anat a dormir casi a les 2 de la nit, però de veritat, estic, nova....
A veure si avui em fan arribar alguna foto!

divendres, 8 de maig del 2009

Històries per no dormir....



O sí...
Tiro uns anys enrrera la meva memòria i recordo una història que algú em va explicar fa uns ays, recordo que em vaig quedar amb cara de "paparra" doncs ho vaig trobar del tot impossible.
Amb el temps, començo a pensar que potser sí ho és.
Aquesta persona, molt afectada per cert, em va explicar que algú de la seva família tenia càncer i que aquest havia estat provocat per el patiment que una tercera "persona" li havia provocat, el neguit i l'angoixa.
Ho vaig trobar molt increible i no li vaig respondre, no sabia què dir.
Ara, en aquest instant de la meva vida, jo, que estic patint el mateix, sense motiu ni necessitat, crec que potser sí és possible, l'angoixa diaria, el neguit de veure patir i manipular la persona que més m'estimo al Món, els nervis i el no dormir, potser si acaben per fer.me mal, de fet, n'estic gaire bé convençuda, tant i tant de patiment induit ha de provocar seqüeles, encara no visibles, però potser si amb el temps.
Aquests dies estic callada, escric, sí que ho faig, però coses personals, per no oblidar, per tenir la memòria fesca a nivel personal i també professional, les armes estàn preparades, i els cabrons volen.... ni que fins i tot els mès "hàbils" un dia o un altre, cauen del pedestal.
Potser sí que els malparits provoquen malalties, no en tenen prou d'arruinar la vida de les persones, emocionalment i econòmicament, les han de veure destruides, sols així descansen.

dilluns, 4 de maig del 2009

Catarsi....




Diu el diccionari: Catarsi: Exteriorització i expressió verbal de continguts mentals vinculats a situacions traumàtiques, els quals han estat allunyats de la consciència mitjançant el mecanisme de la repressió. o bé: Purificació de les emocions de l'espectador produïda per l'obra d'art.
Això és el que hem fet tant dissabte com diumenge en Martí i jo. Neteja general i expulssió de males sensacions i emocions.
Dissabte, quin gust d'expossició, Sorolla, al MNAC, amb en Dídac i ell, donar un biberó tot contemplant les seves obres d'art, a mitja llum, després d'una bona caminada, des de l'Estació de Sants fins a dalt del Palau, empenyent el cotxet i gaudint de la mútua companyia i de la caloreta.
Després berenar a Passeig de Gràcia, i tornada a Mataró batent tots els rècords, 1:40 minuts!, via Montcada... és a dir, varem saber el gran resultat de fútbol quan ja havia acabat.
Diumenge, una mica més de solet, Sant Ponç per Mataró, geladet per la Rambla i a la tarda, teatre, al Tívoli, Traces, espectacle barrejat d'acorbàcies, ball, música... ens va encantar als dos.
Hem fet "neteja" sense tocar tan sols el tema, que prou malament ho varem passar divendres...
Les imatges son de Ramon Solé, nosaltres ens varem deixar la càmera!.

dissabte, 2 de maig del 2009

"Atac" de tendresa...



De tant en tant les tinc aquestes coses, sense un motiu aparent, ni condició que ho provoqui, tinc un "atac" de tendresa, em fa falta algú que m'abraci rapidament, fort i amb ganes. Com és evident una no te sempre a mà qui ho faci, ell, el meu gran abraçador, no sempre és per aqui, encara que sí és el que ho fa més sovint.
Des de dijous, que és molt conscient de la meva preocupació, està si cal, més atent i pendent i jo li agraeixo molt, em preocupa, però ell es preocupa per mi i encara ens unim més, i aquest lligam que sempre hem mantingut, ara, si això és possible, encara és més estret i fort. Se que ja opina i ho fa de manera clara, jo l'escolto i el respecto, se que també ho agraiex.
Total, aquest matí, esmorzant unes torrades, em mira el miro i sense motiu ens hem emocionat els dos, ves quina tonteria no?, doncs per nosaltres no ho ha estat pas, aqui ha vingut l'atac de tendresa, ni que sempre m'inspira, avui ha estat de lo més especial.
Llavors els dos amb els ulls negats, hem seguint esmorzant i fent les coses de cada dissabte, com qui no vol, però sense paraules els dos sabem....
Ara, que ha sortit amb el seu germà gran a comprar un detall per la meva jove, demà és el seu primer dia de la mare i s'ho val, he posat en Tomeu i he aprofitat per deixar anar un munt de llàgrimes, la Arare avui diu que està "toveta", deu ser la primavera, jo més aviat, estic feliç però tendreta.
Aquesta tarda, per fí!, vaig a veure l'expossició de Sorolla, que demà tanquen i aniré amb en Martí i en Dídac, àvia i mare... espero arribar bé!

divendres, 1 de maig del 2009

De sólo imaginarme.... (poesia, que ja toca)


De sólo imaginarme que tu boca
pueda juntarse con la mía, siento
que una angustia secreta me sofoca,
y en ansias de ternura me atormento...

El alma se me vuelve toda oído;
el cuerpo se me torna todo llama
y se me agita de amores encendido,
mientras todo mi espíritu te llama.

Y después no comprendo, en la locura,
de este sueño de amor a que me entrego;
si es que corre en mis venas sangre pura,
o si en vez de la sangre corre fuego...

(Alícia Larde)