dijous, 4 de juliol del 2024

Miratges....



Al llarg de la vida, ara puc dir llarga, tinc una edat, trobem persones, llocs, amics i amigues, moments, treballs, instants minúsculs que jo denomino “miratges”. 
La majoria d’aquests instants, llocs, persones, passen i potser mai més els tornem a veure, i segurament tampoc els trobarem a faltar. 
Dins d’aquests miratges, podem trobar alguna pedra preciosa, algun instant, persona, lloc… que sols tancar els ulls ens hi transportem mentalment, i fem un mig somriure perquè el record és plaent, bonic, divertit, excitant, un lloc amb bones vistes, una mà que ens acarona i no vols que s'aturi, un somriure dedicat, un soparet…. 
Dic sovint que soc “suertuda”, de poder gaudir amb tantes coses, amb tantes persones, amb molt bones amistats, que potser veig poc, de bons sopars, alguna copeta de tant en tant, de tenir qui m’abraci quan en tinc ganes, tenir, a la fi, gent al meu voltant que no ha estat un miratge, han estat aquí, i aquí segueixen. 
I és que la Joana, de vegades, abaixa la guàrdia i no és tan forta com sembla. 
Seguim, com sempre, endavant. 
Un d’aquests llocs és a la imatge, que espero tornar, vull tornar!, un dels pobles més bonics que he estat, El Pueyo de Araguás. 
M'imagino allà asseguda, en aquest banc, contemplant aquest paisatge, escoltant aquest silenci, amb un llibre o unes mans entrellaçades, i deixant la ment volar, lliure, que somiar és gratis.

dijous, 27 de juny del 2024

Rellegint i descobrint...



Aquests dies he mantingut algunes converses amb una persona que estimo, molt especialment, donat que ha estat, d’uns anys cap a qui, un suport ben afectuós i atent, "picarón" i amb un mig somriure que em posa vermella.

Em va fer saber que llegia aquest blog, bé, és públic li vaig dir.

El que no esperava és que remuntés al passat, fins als inicis, i he pogut veure, notar diria, que alguns escrits l’han afectat de manera especial.

Per aquest motiu, jo, estic rellegint i entenc la sensació que ha tingut.

Li sap greu el que vaig passar, i no ho sap tot, no tot està escrit!

Sols li he preguntat si em reconeix als escrits i m’ha dit que si, ja estic satisfeta.

Passa, que després de saber que havia llegit tot això, el darrer dia que el vaig veure, de primeres, no ens vàrem mirar als ulls, mirades que sempre diuen més que les paraules. Jo em vaig preocupar, per si l’havia decebut, quan escric m’obro en canal, prou que ho sé.

Potser algun dels meus escrits, picants, l’havia molestat?

Em fa cert pudor, ho reconec, però li he deixat clar que he pujat cims, i he caigut, però sempre hi torno, i aquí el resultat, una dona feliç, satisfeta, orgullosa dels meus i per sobre de tot, tranquil·la.

No deixem de parlar, gaudim d’aquestes converses i bromes, del que ens uneix, fins i tot del que no es pot, que no és poc.


Ballem?

dijous, 13 de juny del 2024

Estimats Albert i Daniel.....

 

Per fi ha arribat el dia, aquest que hem esperat impacients, emocionats i molt il·lusionats. 

Avui, aquí, us acompanyem, en aquest pas, la família, amics i amigues, que tenen la sort de ser més aprop de vosaltres en el vostre dia a dia. Vull donar gràcies, a tots i totes els  que avui esteu aquí per celebrar l’amor, lliure, sense cap tipus de conveniència, la vida, la parella i la convivència.

Avui, d’alguna manera, ratifiqueu aquest amor que us teniu, aquesta amor que he pogut viure en primera persona quan us he visitat a casa vostra. Agafats de la ma, caminant per Sidney, per Adelaida,  per Mataró, per Barcelona, al vostre cotxe, a casa... Molt d’amor. 

Gràcies, per estar sempre pendents de portar-me a llocs nous, bonics, de visitar aquestes bodegues repartides per Austràlia i on l’Albert i jo, ni que no parlem el mateix idioma, a través de les degustacions de vi, ens entenem a la perfecció. 

Gràcies, per respectar les meves escapades per Sidney, aquesta mare que quan us visita marxa sola per la ciutat, sense parlar anglès, i sempre torna..... 

Albert, ja t’ho vaig dir fa un temps, amb la traducció simultània de Daniel, gràcies, per cuidar, estimar, respectar i fer feliç el meu nen, en Daniel. Gràcies per el respecte que sempre em tens quan vinc a casa teva, per la copeta de vi negre al cap vespre, per fer que em senti com a casa, per l'aigua i les galetes a la tauleta de nit, per si el jetlag em dona gana....

Albert.... parla espanyol si us plau!

Daniel, cuida l’Albert, de la mateixa manera que ell ho fa. Quan em vas dir que hi havia “algú” i quan el vaig conèixer, quan us vàreu prometre,  vaig assumir que no tornaries, però tal com he dit, la vostra felicitat demostra que vas fer una bona elecció. Ets un bon fill, un bon germà i una bona persona.

No hi ha cap dubte que amb vosaltres he aprés una altre manera d’estimar. Avui, aquí, hi ha tothom que us estima. La família, incondicional, aquests amics que han vingut de lluny per compartir aquest dia amb vosaltres. Vull donar gràcies, a tots i totes els i les que avui esteu aquí, celebrem aquest amor que ja te un bon grapat d’anys!

No és fàcil conviure, però ja teniu un rodatge, estimeu-vos, parleu, feu l’amor! teniu molt d’amor, molta pell, complicitat, aficions compartides, una família que us estima, i en nom de tots i totes, amb permís d’ells i elles, us desitjo molta felicitat! 

Us estimo.

(Aquest és l'escrit que vaig llegir al seu casament, amb l'ajut d'en Martí que el va llegir en anglés. Un dia inoblidable, emotiu, amb la gent que ens estima i estimem, un dia com havia de ser, especial. Apart el detall que ens vam quedar a dormir, fer un soparet al jardí i un esmorzar tots i totes, no te preu)








dimecres, 29 de maig del 2024

Els mars i les emocions...



Aquests dies, la meva família, prepara una festassa.

En Daniel, el meu fill Aussie, i el meu gendre Albert, es casen.

I han tingut un gest enorme amb la família que és venir aquí, a Catalunya, des de Sidney, per fer-ho.

Com ja podeu pensar fer una cosa com aquesta, amb el que representa muntar un casament a 17.000 quilòmetres, vol dir que els hi fa molta il·lusió fer-ho aquí, amb la gent que els estima, i que els estimem.

Realment, en donar una mà, i suport, amb el que he pogut, m’adono de que si, m’he fet gran, ja queda confirmat.

El mar, enorme i rebel que habita dins meu, que sovint ha fet bullir l'ànima, s'ha calmat, ha començat a valorar instants, estones, companyies, les volgudes, ja no en vull cap més.

Estem emocionats, contents, preparats per anar ben mudats, per ballar, riure i el que calgui.

Per brindar per ells, per la família, la present i els que ja no hi poden ser, la vida és fotuda sovint i m’ha tret germans molt abans d’hora. Brindarem per el seu amor que ja te molts anys, per donar les gràcies de compartir i estimar, per l’amor en general.

M’han demanat que llegeixi alguna cosa, quan passi el dia ho compartiré, ja veig que hauré de dur, de nou, mocadors de paper.

Dissabte ja arriben, 10 dies per gaudir amb ells, de moment, diumenge, escapada íntima.

Estic ben bé, en estat de felicitat!

Brindem!!