diumenge, 24 de desembre del 2006

De Mataró a Sevilla passant per Blanes...



Ja tenim aqui el Nadal, el brugit de gent, les compres i la família.
Un cop dinats i recollits i amb el tió guardat, marxo a Sevilla. Tinc moltes ganes de coneixer aquesta ciutat i com soc tan calurosa ha de ser a l'hivern.
Uns dies de desconexió, de calma, de passejar tant com en tingui ganes, no conec Sevilla i tot.hom em comenta que és un bon lloc per caminar i a mi, m'agrada caminar, observar, veure, descobrir i sentir.
Però avui, abans de tot aquest embolic de maletes, abans de rostir l'ànec a la taronja per el dinar de demà amb els meus nenes i nenes, abans de fer les orades al forn d'avui que ve en Quim a sopar, doncs he anat d'excursió i a la mateixa he "embolicat" la Glorieta perquè m'acompanyés, hem passat una estona estupenda de conversa i apart... el mar estaba tan mogut i maco.....
Avui he anat a veure una exposició a Blanes, Geometries del Silenci, de Miquel Gelabert, fill d'Arare. Ella es va oferir a fer de guia i ho ha fet i no sabeu pas com de bé. Al seu bloc ja intuim una dona de caràcter i decidida, en persona, és molt millor encara.
He quedat encantada amb les pintures, això no cal dir.ho, predominen els colors blaus i malves, els liles, la llum, el mar...
Després, davant un vermutet, al Club Nàutic, he descobert una dona encantadora, simpàtica, divertida, alegre, enamorada i en fí.... no sols ha valgut la pena el camí, ha valgut la pena tot el que he trobat en el mateix.
Estic encantada. Ara m'agafo uns dies, de calma i sense internet..... desconexió total.
Aquesta imagte és per l'amor que les dues sentim per aquest, el nostre mar....
Bones festes a tots i totes.

divendres, 22 de desembre del 2006

Feliz aniversario, ¿señor? presidente...

nom




Dedicale solo dos minutos, lo vale....
Estos dias se "celebra" el quinto aniversario del campo de detenidos de Guantánamo, podríamos decir tranquilamente campo de concentración,.
Amnistía Internacional recoge postales de felicitación para George W. Bush, te animas a mandarle una?.
Venga, el dia 11 de Enero se las mandaran todas y no olvides... es por una buena causa, cerrar ese centro de detención completamente ilegal y in-humano.
Felicita al ¿señor? presidente.


nom

dimecres, 20 de desembre del 2006

Ana Botella, o el que NO ha de ser una dona....

botella_min





Ahir al matí, tot planxant, camisa va, camisa ve, de fons tenia posada la Quintana, i de sobte.... tachannnnnnnnnnnnn, apareix José Mª Aznar, Pepe para los amigos, és a dir José Mª per mi, apareix el hombre.....
Un instint animal, una feresa i una rapidesa desconeguda per mi, em va llançar cap on tenia el comandament de la tele per desconectar la mateixa.
L'imapcte de la seva vissió i la de la presentadora tota melosa i somrient, em va deixar sense ganes de més planxa, així que per animar-me, vaig possar una mica de música, unes bachatas dominicanes lleugeretes i alegres, varen aconsseguir fer moure les meves cames i fer tornar a bategar el meu cor....
Però... no vaig quedar lliure del "problema". Tot sopant ahir al vespre amb en Martí, miravem les notícies de t5 i surt ell, allà, tot cofoi dient.... jo donaria suport a la "meva dona" com a Presidenta del Govern.... tic-tac- tic-tac.... no m'ho podia creure... la Botella?, doña Ana?, aquella burra que comparar Gais amb pomes?..... Aquella que va fer unes declaracions a El Mundo dient: Sin embargo, esta ley para regular el matrimonio entre gays y lesbianas marca, a su juicio, una "involución de las costumbres" en España.
No vaig caure de la cadire gràcies ha que tinc un bon airbag de cul, però em va marxar la gana de cop. Deu ser perfecte per la meva dieta però noi... estic impactada i he tingut una vissió negre del futur.
Ja seria lo que em faltaria per veure, conec moltes dones que van de señora dé.... però si aquesta pija repelent arriba a presidenta del govern, jo emigro!.

dimarts, 19 de desembre del 2006

Esperit Nadalenc, segona part.

317191574_75b7fb8e15_m

Imatge de Jpinto, de Flickr.

Aquests dies vaig una mica atabalada, no sols per la feina, ho vull deixar tot atado y bién atado abans de les meves vacances de Nadal, quize dies..... ummmm...
Després, per fí, he decidit el menú del dia de Nadal, una mica he de vetllar que agradi a tot·hom, i això no és sencill.
Doncs un cop acabades les deliberacions amb mi mateixa, ningú m'ajuda, he de pensar amb els regals de reis i el tió, no ser creient no implica no pujar al carro de les il·lusions.
Ja vaig deixar clar el què opino del consumisme que envolta aquestes festes, però digueu.... qui pot obviar la mirara i el somriure d'en Martí davant un mostrador de dvd's d'en Shinchan o de la ps2?, qui pot no deixar escapar un somriure quan el teu fill gran, que ja és dos pams més alt que tu mateixa, mira el cd de Central com qui mira un pastís acabat de fer?, (la sort és que ja no viu amb mi i no he d'escoltar aquesta ¿música?), la teva filla, la única, et comenta subtilment si et fa rés de comprar.li roba?, o el mitjà, adicte a les noves tecnologies , vol una aspiradora sense bossa.... i la jove, sempre tan discreta, diu tu mateixa Joana....
Jo no puc evitar entrar en aquest cercle viciós del Nadal, no puc per la senzilla raó que no puc evitar gaudir moltissim quan veig les seves cares davant els paquests, la seva il.lusió, no contempla edats ni estats, els reis, sempre, son una cosa agradable, ni que el paquet sigui petit, el que compta és la intenció no?. A la fí, quina finalitat millor pot tenir la meva paga extra?, cap.... ho asseguro.
El tió, fins fa poquet, el feiem per en Martí, sempre serà el petit, ara ja ho sap tot, però encara el veus picar el tió amb força, fins i tot ha trencat alguna cullera de fusta! i nosaltres.... el deixem fer.
Aquesta tendresa va també per una amiga que no està massa "fina", ella sap on soc i aquesta imatge, que he demanat a un amic de Flick va per ella, per la bona amistat.
Total, l'espeit Nadalenc a vençut, però sols una mica eehhh.

diumenge, 17 de desembre del 2006

Tinc una vida de cine?. (Va per tú Glória)


La Glorieta llença al vent un testimoni i jo, com no podia ser d'una altre manera, el recullo.
Es tracta de dir com veus la teva vida amb títols de pel·lícules, seguint un ordre cronològic.
Som.hi!
Infantesa: Una extranya entre nosaltres. (sempre em vaig saber i em varen fer sentir, diferent).
Adolescència: Sin aliento. (Intentant fugir).
Joventut: Lo que el viento se llevó. (Amb un final trist).
Promesa: Novia a la fuga. (La millor manera de marxar de casa amb papers).
Maternitat: El regalo de la vida. (Mai, rés, m'ha fet més feliç).
Edat adulta: Bridget Jones. (Dubtes, amors i desamors, divorcis i els meus kilos).
Maduresa: Vive como quieras. (S'ha acabat: quedar bé, fer el que cal i no el que jo vull, no expressar el que sento, preocupar-me del què diràn, segur que alguna cosa diuen de totes maneres... vull viure, sentir, estimar i defensar els meus ideals, és el qué faig).
I de què,
sinó,
estan fets
els somnis...

sinó de blaus
i ocres,
de platja
i marbuscant-se
amb el vaivé
de les ones?

divendres, 15 de desembre del 2006

Josep Cuní "chapeau".

nom



Avui, tot esmorzant, escoltava, que no miraba, el programa Els matins de Tv3, dirigit per Josep Cuní.
En una taula rodona, un grapat d'oradors i oradores, comentaven sobre la paritat del Govern de Catalunya, apart els càrrecs nomenats recentment.
No cal recordar, ja ho faig sovint, que la paritat brilla por su auséncia. En Cuní ha recordat una conversa amb en Carod en la que el susodicho, li deia que quan ha ofert algún càrrec important a les dones del seu partit, totes sense excepció, li han demanat unes hores per pensar què fan. Ell ho deia com una crítica, els homes responen al moment que SÍ. Estic segura que aquestes dones ho fan per responsabilitat.
En Cuní ha fet la mateixa reflexió que jo feía en aquell moment, ell en veu alta, jo la feía per mi mateixa.
Les dones, en general, davant d'un repte com aquest, estàn preparades però... no podem evitar pensar en la família, els fills principalment. No oblidem que seguim sent les que organitzem la casa, la compra etc...
Se que sona masclista, i més venint de mi. Però amb sinceritat... qui vetlla per la nevera plena?, qui vetlla per els horaris de la canalla?, qui està pendent de si s'han dutxat o no?, qui segueix fent al llista de la compra?, qui segueix fent el llit i estenent rentadoes a les tantes?, doncs les dones.
Qui segueix arribant a casa i seient davant un diari o un plat de menjar sense pensar en rés més? qui segueix sense pensar en si la roba s'ha de rentar o no?, si plou, quan els veieu còrrer a l'estenedor a mirar si ha roba estesa?, qui segueix sense mirar si s'han de rentar plats o la cuina està recollida?, qui segueix, tan sols... pensant avui.. quina camisa em poso?... doncs ells.
Apart d'això, ja de per sí prou empipador i depriment, apart de provocar un gran desencantament, han estat d'acord amb mí, també, de la hipocresía d'Iniciativa per Catalunya, han demostrat que son el partit que menys aplica la paritat, en canvi a les campanyes electorals s'omplen la boca amb el tema, un cop més... paper mullat!.
Sort que avui plou, i a mi m'agrada que plogui, sort que avui dinaré amb algú que sempre m'arrenca un somriure, perquè moltes coses segueixen sent depriments.

dimecres, 13 de desembre del 2006

Yo te nombro, Libertad !

nom


Javier Naya, compañero, amigo, y hombre encantador, (ahora no se lo digais que se me crece ok?), me pasa otro meme, al final les voy a coger el gustillo!.
Este es original, en esta ocasión se trata de transcribir la letra de una canción con connotaciones políticas.
Bueno, no es por presumir, pero en mis años mozos... hace... ejem... esto, mejor lo dejamos, había cantado y muchas!, recuerdo algunas tardes de Sabado en el local de las juventudes del PSUC, merendando, cantando, charlando... esos primeros con el dictador todavía vivo, pero con enormes esperanzas....
En fin, dejo las batallitas no?.
Me he decidido por esta, principalmente, porqué va en contra de cualquier censura, tanto política cómo en nuestra vida, a mi, me encanta....

Yo te nombro Libertad
(P. Eluard / N. Guevara)


Por el pájaro enjaulado,
por el pez en la pecera,
por mi amigo que está preso,
porque ha dicho lo que piensa.


Por la flores arrancadas,
por la hierba pisoteada,
por los árboles podados,
por los cuerpos torturados:

YO TE NOMBRO, LIBERTAD.

Por los dientes apretados,
por la rabia contenida,
por el nudo en la garganta,
por las bocas que no cantan.

Por el beso clandestino,
por el verso censurado,
por el joven exilado,
por los nombres prohibidos:

YO TE NOMBRO, LIBERTAD,

Te nombro en nombre de todos
por tu nombre verdadero.
Te nombro cuando oscurece,
cuando nadie me ve:
escribo tu nombre
en las paredes de mi ciudad.
Tu nombre verdadero,
Tu nombre y otros nombres
Que no nombro por temor.

Por la idea perseguida,
por los golpes recibidos,
por aquel que no resiste,
por aquellos que se esconden.


Por el miedo que te tienen,
por tus pasos que vigilan,
por la forma en que te atacan,
por los hijos que te matan:

YO TE NOMBRO, LIBERTAD.

Por las tierras invadidas,
por los pueblos conquistados,
por la gente sometida,
por los hombres explotados.

Por los muertos en la hoguera,
por el justo ajusticiado,
por el héroe asesinado,
por los fuegos apagados:

YO TE NOMBRO, LIBERTAD.

Te nombro en nombre de todos...


Ya sabeís que la grácia de los memes es pasar el "paquete" a otros.... asi que se lo paso a:

Rafael.
Gemma.
Imaginación.
Glòrieta.

Serà la tècnica?



Fà dos o tres dies que no puc postejar comantaris als blocs que visito assíduament.
No he canviat la meva versió de blogger a beta, ja m'està bé aquesta, però no se si el motiu és aquest.
He "netejat" de cooquies l'ordinador, en fí, totes aquestes receptes casolanes que solem fer, i rés de rés.
Ahir vaig escriure un mail a una d'aquestes persones i no varem saber trobar el motiu.
Començo a pensar que estic censurada..... aiisss aquests que de tant en tant "critico" i son poderosos es deuen haver emprenyat....
En fí, rés, que segueixo per aqui i si algú en sap la "cura" als meus mals.... que m'ajudi siusplau, que no puc estar sense dir la meva!.

dimarts, 12 de desembre del 2006

Heroi o malfactor....


Veient les imatges a la tele podem tenir dubtes, jo No en tinc.
Des de diumenge que és va saber la notícia, he pensat si escriure o no, sobre aquest personatge sinistre i assasí. He dubtat perquè ja s'ha escrit casi tot, he llegit blocs diferents i per sort, a cap, he trobar una lloança en vers la seva persona.
Però han passat dos dies i veig a la tele els enfrontaments a Xile, els partidaris i els detractors. Crec que son més aquests d'arrers, això espero vaja...
La gran pregunta era si tindria funerals "d'estat", un dictador?, en democràcia?, després de demostrar que ha robat al poble Xilé i te milions guardats arreu del món?, i dels morts i desapareguts?.
No entenc com és possible que quan va arribar Michele Bachelet la Presidenta, no li va retirar les "medalles" i les graduacions militars. No oblidem que va traïr un govern democràtic aquest individu. No oblidem que va enderrerir el seu país dècades i va obligar a exilarse més de 300.000 persones. Per no parlar dels desapareguts. Si aixó hagués passat, ara no tindriem què veure com els militars "le rinden pleitesía", veient aquestes imatges em vaig emprenyar molt.
Crec que va ser una mica com a Espanya, no remenar la merda, però mentres, ell ha viscut com un rei, ningí li ha expropiat cap de les seves residències i ha deixat la família arreglada i col·locada.
Aqui, seguim esperant la llei de la Memòria històrica, ni que tinc molt clar que algunes vides ja mai es podràn reparar.
En fí, aquest Mon te un dictador menys, i en queden...... ufff.....

divendres, 8 de desembre del 2006

M'ha vençut...

nom



El romanticisme...
Avui he anat a caminar per el port de Mataró, fà temps que no ho feia doncs amb la calor no aguanto.
He baixat lleugera, tant com les meves cames ho permeten i sols entrar al túnel de l'estació.... ja era feliç, una felicitat que sempre m'ha provocat el mar als dies que plou...
Entrar al passeig superior del port i respirar fondo, tot un gust i una emoció.
Sempre que surto a caminar duc el meu ipod, amb la música és com si fos per sobre les ones. Avui lamento, i molt, no haver dut la càmara de fotos. El mar era d'un blau grisenc, estava calmat, un munt de gent era per allà, però jo, tota seriosa i fixa en el meu objectiu, la punta del Port.
Un cop allà, a la dreta Mataró, endavant Cabrera, Vilassar etc...., també el Castell de Burriach, la sarrelada, mig coberta de núvols, a l'esquerra, mar obert, algun petit vaixell, uns núvols mig trencats i que deixaven entreveure uns filets de sol, algún pescador a les roques....
A les meves orelles sonava l'Empordà de Sopa de Cabra...., Nascut entre Blanes i Cadaqués, molt tocat per la tramuntana, d'una sola cosa en pots estar segur, com més vell més tocat de l'ala....
He donat mitja volta i començat a desfer el camí, ara, de cara, veia casi fins Arenys de Mar, la canço era Algo contigo, ¿Hace falta que te diga que me muero por tener algo contigo? ¿Es que no te has dado cuentade lo mucho que me cuesta ser tu amigo? .....
Aquesta extensió de mar davant meu, aquesta magnífica, sense ser excessiva, sarrerala, aquests boscos tan Mediterrànis, aquestes ones que besen la platge de Mataró, suaus, com els vells amants, sense la passió primera, però amb la confiança que donen els anys...., aquesta música que potser no era l'encertada, però si la necesitada...
He sortit del Port lleugera, amb ànims renovats, tendra i melosa, dolceta i continguda, un mar d'emocions m'embarga, estic tranquila i vaig tararejant, tot pujant el camí de retorn....Yo soy quien te quiere, quien mas te ha querido, Quien dio 80 vueltas al mundo contigo...Yo soy tu otra parte, tu medio latido, Tu cuarto creciente, tu nido de amor..... de Rosana...
Avui, el romanticisme m'ha vençut i jo... encantada!.

dimecres, 6 de desembre del 2006

El "Meme" de Imagina

Imagina-ción, home que encara no conec i dic encara perqué confío fer.ho un dia o altre, amb un sentit de l'humor finet i subtil, de vegades algo provocador, d'esquerres i crec que apassionat, em fà arribar un "Meme" d'aquests que corren per el ciber espai, admeto que és original.
Les instruccions del mateix son:

Agafa el llibre més proper.
Obre'l per la pàgina 123.
Troba la cinquena frase.
Escriu l'oració juntament amb aquestes instruccions .
Ull!, no busquis el llibre que més t'agradi, si no, el que tens al costat.

Bésame mucho, Antología de Boleros. (Edt. Lumen).
Canço: Te me olvidas.
Autor: V. Garrido.

Frase: (em permeto posar una estrofa).

Pués no basta el sufrimiento,
ni el dolor de las heridas,
para hacer que las pasiones,
se conserven encendidas.

Aquest llibre l'estic llegint aqui al meu "raconet", per aquest motiu el tinc al costat de l'ordinador.
Ara toca passar el "Meme" i com soc dolenta, dolenta, li passo a:

Núria Aguilar.

dimarts, 5 de desembre del 2006

Esperit Nadalenc ???

navidad_christmas_spain_2



Em pregunto què deu ser.
Quan era petita i d'això fà... uff... massa temps, a casa, el Nadal representava trobar la família, menjar una mica més del normal, sobretaules llarguísimes, fret, moltes mantes al llit i potser amb sort, acabar amb algun regalet el dia de Reis.
Però eren uns dies molt concrets, potser del 20 de desembre al 6 de gener i punt.
Però noi... ja fà un munt de dies que vaig anar al MataroParc, almenys fa tres setmanes, i vaig quedar ben parada quan vaig veure arbres de Nadal i llumetes per tot arreu. Quan li vaig preguntar a la meva filla Elisabet em va respondre, mama, ja fà dies que hi son!, és per Nadal.
No soc creient, ho he dit moltes vegades, si per mi fos, aquests dies seria fora, seria lluny, lluny de tota aquesta hipocresia, d'aquesta imatge falsa i patètica que tots volen i volem donar.
La tele et ven la familia feliz i tots seurem al voltant de taula fent veure que no ha passat rés. Ni que en tot l'any no ens haguem preocupat de ningú, ni haguem tan sols aixecat el telèfon per preguntar com anem, doncs aquest dia ens donarem dos petonets ens direm Bon Nadal i aqui no ha passat rés, fins l'any que ve!.
Malgrat no ser creient, admeto que aquests dies em posen tendra, no se per quin motiu, però al estar tendre també estic sensible, per això m'agradaria ser lluny. Aquest consumisme excessiu, aquest mercadeig de sentiments, no van amb mi. Ser o no creient, no està renyit amb ser bona persona i ajudar els que més ho necessiten.
Ahir, en Jaume, un bon amic, em va comentar que marxa a Queralbs aquest pont... vaig posar cara de somiadora i ja m'hi vaig veure allà, amb fret, neu i bones vistes, això seria per mi un Nadal bonic, silenci i Pau.
Dinaré amb els meus nens i nenes per Nadal, sense estranys ni haver de fer cares rares, perque els estimo i vull que sigui així, però no penso fer cap trucada que no tingui ganes, ni rebre ningú perque "toca".
A mi sols em toca ser sincera i potser per aquest motiu ja no faig mai "el que cal", faig el que sento.

dissabte, 2 de desembre del 2006

Blogs contra la tortura

bloccontralatortura
Siguiendo la iniciativa de Otromundoesposible, blog magnífico por cierto, me quiero unir a la iniciativa que este, junto con mucha más gente, está llevando a cabo. Lleva por nombre, Blogs contra la tortura y incluye un estupendo manifiesto, claro y un poco espeluznante, por lo real.
Dice Abraham en su blog,
Al hilo de la iniciativa de diversos intelectuales contra la ley conocida “Military Comissions Act of 2006” que permite dejar en manos de comités militares a terroristas y combatientes enemigos de EEUU, autorizando interrogatorios que en la práctica propician la tortura de forma legal, propongo que la blogosfera tome partido y sea una potente caja de resonancia contra esta iniciativa. He puesto en el wiki el “Manifiesto contra la Tortura” para que cualquier blog o bitácora pueda adherirse y firmar el texto. La imagen que acompaña este post, puede servir de identificativo de la campaña.
Yo no conseguia encontrar palabras más nítidas ni más claras, asi que aprovecho las suyas, al fin y al cabo, son para una buena causa.
Espero qua muchos más lo hagais.

divendres, 1 de desembre del 2006

Tal i com em temia....


Corazón sangrante
Originally uploaded by esaenzes.

Doncs per no decepcionar la Joana, han fet el que ja vaig comentar fa dies, un Govern sense sombra de paritat, ni cap intenció de millorar el passat.
4 dones en un Govern format per 14 persones. Patètic, aquesta paraula el defineix tal qual es. L'única cosa bona, els "meus" la compleixen, molt justeta, però ho fan.
Fa un parell de dies vaig escoltar en Carod dir a la tele que pensaven treballar per aconseguir la igualtat de drets de tots i totes els ciutadans i ciutadanes de Catalunya!. I una punyeta!.
Perquè m'he de creure jo un senyor que de les seves diputades sols n'ha posat 1 entre cinc Conselleries que tenen?, un 20% i jo he de creure que aquest paio defensarà els meus drets?, maleida hipocresia!.
I què em dieu de IC?, s'han omplert la boca, perquè els he escoltat, parlant de la paritat, és tan maco fer.ho oi?, queda tan bé davant les dones..... doncs aquests, tan moderns i progres, i consti que em dol molt escriure això per lo bé que em cau en Saura, doncs aquests cap de cap dona, dos Conselleries i dos tios!.
Ahir a la tarda varen nomenar 16 Secretaris Generals, sabeu quantes dones han nomenat?, doncs 2!, qui treu el percentatge?, algú te una calculadora a mà?.
Son uns mentiders i uns falsos, no han complert cap de les lleis que el nostre propi govern a Madrid va aprovar, i fins on jo se també ho va fer el PSC. I a dia d'avui, fins aquest mateix moment, no he sentit la veu de cap diputada meva fent una queixa, de cap dona d'aquestes que em "representen", dels homes ho esperava però d'elles?.
Ahir un company em va dir..... tu sempre amb el mateix tema Joana!, quan em vaig queixar d'això. Sols em preocupa a mi?, soc realment un exemplar estrany?, se que no, però em sento així quan em quedo sola defensat una opinió.
Les dones, com sempre els darrers dos mil anys, a la cua, amb una mica de sort tindrem la paritat en el número de dones que netejan el Parlament de Catalunya, així no ens podrem queixar cony!.
(com podeu veure estic emprenyada).
Per animar-me, em regalo aquesta Rosa, mig pansida, la part grisa per els dirigents insensibles, la part vermella per les que encara confíem en un mon millor i paritari, la foto és d'un amic de Flickr, esaenzes.

dimarts, 28 de novembre del 2006

Sí, no, no se...


Avui he escoltat moltes reaccions al vídeo del PSOE.
He matinat molt, a les 6:30, per anar a fer unes analítiques a Can Ruti, he escoltat les notícies de les 7 a T5, després la ràdio al cotxe del meu fill, (per cert, he vist sortir el sol per sobre aquest mar tan preciós, ha sigut maquisim), algunes persones el comentaven tot esperant torn a la sala d'analítiques.
Ara, he tornat a casa i mentres esmorzo escolto La Mirada Crítica, de t5, m'agrada aquest informatiu.
Les reaccions, en general, son variades, les crítiques més dures, com és evident, les he escoltat de boca dels dirigents del PP. Però la gent propera a mi, la majoría, està encantada i diuen que ja era hora!.
Jo, he rumiat una mica des de ahir que el vai veure, i noi.... SÍ, m'agrada. No surten mentides, no com el del PP, demostra i de manera efectiva les contradiccions del PP al poder amb ara, les mentides, la hipocresia i....... lo millor de tot..... l'Aznar diu que el deixin tranquil....., ell, que encara NO ha paït la derrota electoral, ell que va per el mon fardant de la seva condició d'expresident, ell, tan altiu i fret, ara vol que el deixin en pau.
No se si serà bó o dolent, positiu o negatiu, però jo tenia ganes de fotre canya, ja està bé d'aguantar tot això.
Potser que ens deixi ell en pau no?.

diumenge, 26 de novembre del 2006

Cena, sexo y risas...





No hay duda que algunos días son magníficos. Incluso algunos días que una visita inesperada al tanatorio han "torcido" un poco, incluso esos, pueden terminar de manera deliciosa...
Ayer cena de amigas, y amigos, por mucho que ellos se definan también como amigas por su condición sexual, o inclinación...
6 mujeres, 3 guapísimos gays y un joven hetero. de los 33 a los 59 años, amigos, con confianza y sin trapujos, en fin... la locura!.
Suerte que la cena fue en casa de Alfonsa y pudimos hablar sin manías, desinhibidos, con sinceridad y con un "animador" increíble, Pablo, protagonista sin duda de la noche.
La cena fue buenísima, de verdad, pero al final casi fue lo de menos, las risas impidieron en muchas ocasiones ver ni el plato, aunque acabamos todas "corridas", de rimel eehhhh, de tanto como nos reímos.
Admito que estos últimos días, necesito y busco la risa, esa cena fué la panacea a mis males, a cualquier problema.
Es imposible transcribir todo lo ocurrido, además no se si sería muy discreto hacerlo... :), presumo de ser discreta ok?.
Así que no contaré los múltiples "piquitos" que me rodearon, las muchas manos que vi por aquí y por allí, las confesiones y las insinuaciones, el pobre hetero salió, así y todo, bien parado. Teniendo en cuenta que era el único que podía "pillar" en los dos bandos!.
Yo no voy a quejarme, a mi derecha y hombre maravilloso, Joan, con el que me unen 20 años de amistad, de sinceridad, de confesiones... lástima que no le gustan las de mi sexo!, es todo un caballero. A mi izquierda, este joven que ya he mencionado, Javi, 33 años, canoso e interesante, pero acosado por todas!, así que me porté bien y les dije que se apartaran, este era para mí!, pero nada, no lo conseguí.
Creo que todos y todas, a pesar de no "pillar" nada lo pasamos de muerte, esta mañana temprano ya he hablado con la anfitriona, Alfonsa y estamos ya preparando otra cena para después de Navidades.
Las únicas que no bebimos alcohol, como siempre, fuimos Encarna y yo, agua toda la noche, a pesar del vino Raimat estupendo, el cava Gran no sé qué...., así y todo, consiguieron arrancarme uno de mis secretillos, de perderme una noche sería con.... lo confieso, adoro a....... Shaquille O'Neal.

dissabte, 25 de novembre del 2006

Serà un dia més?



Avui, 25 de novembre, és el dia Internacional contra la violència a les dones.
Farem actes, denúncies, animarem les que ho pateixen a denunciar, i intentarem que els jutges facin cumplir les ordres d'allunyament, a veure si en salvem alguna. Farem manifestos i manifestacions i més manifestacions arreu del mon, ens posarem un llacet lila i ens donarem les mans.... Però la cruel realitat és que aquest any ja han mort més de 60 dones, aqui, a Espanya, país modern i avançat.
Queda molt per fer i és cosa de tots i totes, aqui, no s'hi valen masclismes absurds, és un problema real i present, no podem mirar cap a un altre costat.
Serem escoltades tot l'any? o sols avui perquè toca?.....La cruel realitat de moltes dones és aquesta...


No más violéncia de género



Tolerància zero amb els maltractadors!

dijous, 23 de novembre del 2006

Amb molta pena....

Me regalan...
Les meves "nenes" tenen aquest preciós gos. Te dos anys, és de raça Beagle, amb pedigree, simpàtic, afectuós, amb ganes de jugar i de mimitos, sociable... en fí, un bon gos.
El problema és, com casi sempre, el temps. Per feina, elles son fora tot el dia i al seu pisset, ja sabeu... 50 mts, sense balcó, el que poden pagar el jovent, doncs ell s'aburreix.
Han decidit i consti que ha costat molt, regalar el gos, a una família que el cuidi i li pugui donar bones passejades o almenys tingui una bona terrassa o jardí.
Volen que l'estimin, elles ho passaràn fatal, però és el millor per en Beagle, també te aquest nom.
Ja sabeu, si algú està interessat, doncs ho dieu.

dimecres, 22 de novembre del 2006

El "meu" fet diferencial....




Dissabte al matí vaig tenir una llarga i una mica trista conversa per el messenger amb una amiga, de fa més de cinc anys amb la que fa temps no parlava. És de València i ens varem coneixer a un xat.
Té certs problemes amb una filla sobre el tema menjar i kilos. Jo he passat aquest procés amb un fill i se lo dur que és.
Després, diumenge a la tarda, tot llegint la premsa, veig unes fotos estupendes en un reportatge a el dominical de El País, fotos de Gèrard Rancinan. Fotos de dones super guapes, d'altres més normaletes i... una dona, més jove que jo, però que trobo bellísima, una dona amb curves i sense maníes.
A les persones ens costa trobar un terme mig, pocs estem o estàn contents amb el seu físic. Tots volem ser més alts, més prims, amb més pits, o menys, etc....
Sens dubte la professió del futur és la cirurgía plàstica, però.... jo sempre he reivindicat les meves curves, els meus canalillos, la meva sensualitat, ni que sigui en un cos gran i rodó.
Tots i totes tenim el nostre encant, ni que potser a primera vista, no sigui tan visible.
Així que aqui teniu una doble meva.... pintadeta i amb melena.... doncs m'hi assemblo i mira... també tinc el meu encant!.


Redondeces..

dilluns, 20 de novembre del 2006

És el físico estúpidos!

nom




Amb aquest titulat tan bèstia, Toni Soler escriu a La Vanguardia d'ahir un magnífic escrit sobre la futura paritat del Govern de Catalunya.
¿Qué fué de la paridad?, és la pregunta inical. Diu que la Tura, està trista per no repetir a Interior, per no poder acabar la tasca començada i crec que amb bons resultats, fins i tot comenta que potser no segueix al nou govern. Per quin motiu?, algú li ha agafat por que molta gent li donaríem suport si es presenta de candidata a la Generalitat?. Dubto que sigui per lo guapa o no...
Avui, quan he començat el meu recorregut matiner de blocs, dels primers que he vist al boguines actualitzat, era el de Núria Aguilar, i parla del que jo ja vaig decidir ahir parlar, primer he pensat no fer.ho, no semblés repetit ni copiat, però crec, i ho crec molt de veres, que si no ens unim en aquesta lluita, la paritat, no aconseguirem la igualtat mai.
En Toni Soler, dona una mica la "culpa" al físic, de la Tura i d'altres. Com és evident no comparteixo aquesta opinió, ni que sí comparteixo l'humor amb que ho explica.
Estic farta, pero més que farta, de dir, cridar, susurrar, escriure, votar, etc, etc.... sobre que al PSC hi han moltes dones vàlides, treballadores, amb ganes... etc..
Però la pregunta real d'avui és, MONTILLA quantes dones penses possar al teu tripartit?, serà teu o nostre?. Perquè si és el nostre, JO HI VULL DONES!!!.
I la segona pregunta, les dones del PSC, les nostres DI-PU-TA-DES què cony fan?, elles, que poden, no és queixen?, serà lo mateix una queixa meva a una de una càrrec públic?, doncs no, sincerament NO.
Pateixen per la cadira? per els anys que manaran?, No entenc rés, les dones del PSC+ERC+IC no pensen fer una actuació real i efectiva?.
Què passa?, per quin motiu quan surten diputades i ja no piulen?.
Per cert, què diu la Secretaria de la Dona ? què diu el Consell de Dones?, doncs a dia d'avui, rés de rés, com sempre.
No trobo estrany llegir que el PP o la CEOE estàn en contra de la llei d'igualtat i paritat, però cony, he de deixar que em facin el llit a casa?.
Com diu una bona amiga meva..... No se si cortarme las venas, o dejarmelas largas!.

divendres, 17 de novembre del 2006

Ségolène....


Bé, més que bé, perfecte!.
Ha estat escollida en unes primàries, com hauria de ser sempre, per la militància, com hauria de ser sempre, amb dos candidats més, com hauria de ser sempre, ha guanyat a barons i baronets del seu partit, i lo millor, NO ha passat rés!.
Crec que serà una bona Presidenta, n'estic convençuda. Dona, mare, activa i lluitadora i fina en les seves actuacions i respostes.
I aqui la meva pregunta.... els d'aqui aprendran alguna cosa?, que les primaries son per més d'un candidat o candidata?, que lo altre és pur i dur paripeo?, que els i les militants tenim que opinar?, que si la militància no els dona la raó és per alguna cosa?.
Ens escoltaran?, deixaràn sentir les nostres veus?.
Recordo com si fos ara mateix la nit que Josep Borrell va guanyar unes primaries, i jo un sopar, recordo les cares de més d'un "papista".
Llavors la direcció no va estar gens encertada, si més d'un candidat o candidata opta a un càrrec, tindrien que estar calladets i vetllar per un preocés just, sense decantarse per cap d'ells.
Espero que a la Ségolène no li facin el llit, com a Josep Borrell en el seu dia, és clar, ja endevineu què vaig votar jo no?.
Diguin el què diguin els... barons i baronets!.

Un cop més.... hi van?


Ens discriminen.... i com m'empipa això!.
Escolto, que no miro, una entrevista a la tele, tot planxant i fent de maruji la tinc posada de fons...parlen de Gina Lollobrigida i el nou nùvi que té. La diferència d'edat te als comentaristes exaltats, diria que indignats. Fan, fins i tot, burla de si farant junts el casament i el funeral d'ella, quin mal gust siusplau. Tot això davant unes tertulianes joves que reien les gràcies d'Alfonso Arús i el seu sèquit.
Com és evident m'he emprenyat. Sempre és el mateix, si un home de 50 surt amb una de 25, és un mascle!, ni que per ser.ho és tingui que comprar un Mercedes, ja saveu aquella dita.... cotxe gran tita petita!.
Ara bé, si és la dona de 50 i el noi, ni que sols sigui de 35, on va aquesta vella, si ella sembla més gran, si està arrugada, si no se què.... asaltacunas!.
Jo, que he estat casada amb un home 10 anys més gran que jo i amb un de 7 anys menys, mai he permés que m'afectin les opinions de la gent.
A quí li importa si m'agrada la carn tendreta?, qui ha de dir rés si m'agrada un maduret interessant?, quí te dret a entrar als meus sentiments o al meu llit?, doncs ningú, el meu cor i les meves cuixes pertanyen a quí jo vull, i punto!.
Se que he estat criticada, és clar, tots som susceptibles de ser.ho, però no trobo gens justa la vara de medir, acàs no tinc dret a menjar un "bistec" si en tinc ganes sols per tenir 45 anys?, si menjo anyell o bou és una decissió personal.
Deixem que la gent s'estimi, a la fí i en el fons, és el que tots i totes busquem no?.

dijous, 16 de novembre del 2006

Barcelona @ Madrid


O debo escribir, Madrid @ Barcelona?.
Tanto monta, monta tanto que diria mi madre...
Hay un tópico muy corriente de la rivalidad de estas dos ciudades, a mi entender, esa rivalidad es futbolera, no entiendo otra.
Madrid, capital de España, Barcelona, capital de Catalunya, sin título, pero real.
A mi, que me gusta desarrollar los temas y llegar al fondo, he conocido y hablado con gente de los dos lugares, y realmente el único "problema" son las pasiones de las "pelotas".
He ido a Madrid, diversas ocasiones y por motivos variados, ahora mismo estamos preparando una "escapada" mi hijo Daniel y yo para ir un finde a ver el musical Hoy no me puedo levantar, y en esas escapadas, siempre intento tomar ni que sea un café con alguien de allí. He conocido gente de Madrid más culés que yo, que lo soy por tradición familiar, imaginad que con 5 hermanos varones y un padre super futbolero salgo de otro equipo...
He conocido gente de Barcelona, madridista hasta la médula, apasionados y convencidos, entre los que está un sobrino. Y gente de Madrid culé a tope.
En esas escapadas a Madrid, también he conocido gente enamorada de Barcelona, de su Mar..., de sus Ramblas, de su Paseo de Gràcia, etc....
Y gente de Barcelona, entre las que me cuento, enamorada de largos paseos por la Castellana, la Puerta de Alcalá, la Puerta del So, Recoletos... etc...
Algunas veces, somos simples y ponemos puertas al campo, límites a las fronteras y la verdad, en las dos ciudades hay lugares y gentes encantadoras, (ni que el Barça és mejor ok?... :).

nom

dimecres, 15 de novembre del 2006

Un nou bloc Mataroní, una amiga.....



Sovint fem servir la paraula amiga amb massa facilitat i llavors venen les decepcions, les persones que penses son d'una manera i no és cert.. En aquest cas, és tal com sona, una amiga.
Una gran amiga meva, persona super encantadora i bona gent, sincera i molt afectuosa, ha obert un bloc.
La Glòria, activa, discreta, pacient, amb uns ulls tendres que sempre busquen nous objectius, amb una paciència admirable.
Li dono, de tot cor, la benvinguda, espero que ens faci gaudir molt amb els seus escrits i poesies, he tingut el plaer de llegir en privat alguna cosa i noi.... nena, tu vales mucho!.
Una flor per tu, una rosa que em varen regalar fa temps i la vull compartir amb tu. Una rosa, sociata, com no pot ser d'una altre manera!.

dimarts, 14 de novembre del 2006

La Espe i el tabac....


No puc entendre que un alt càrrec polític, la Esperanza Aguirre, Espe para los amigos y allegados, una persona que tindría que donar exemple en el cumpliment de les lleis, ara és permeti anar contra una llei que beneficia tot.hom, la llei antitabac.
Ella, que viu en los Mundos de Yupie, en tal d'aconsseguir un grapat de vots, doncs fa la llei a la seva mida i és clar, jo hi estic en contra.
Fa temps vaig llegir al 20 minutos el relat d'un fumador que és descriu com ha proscrito, el què no veu aquest home, és els anys i panys que els no fumadors/es hem tingut que aguantar gent fumant al costat, quen ens hem queixat s'ens ha tractat d'intolerants. Qui és l'intolerant?, jo crec que és el que encen un cigarret sense preguntar si molesta.
Cert que tinc un problema als ulls, ja fa uns anys, i el fum em fa plorar com una magdalena, havia tingut que marxar d'alguna doscoteca o bar per aquest motiu.
Cert que quan arribo a casa, tinc que ventilar, faci fret o calor, el meu fumador no és gaire respectuós amb aquest tema i no accepta que sigui un problema, per mi si ho és. Gasto una fortuna en incéns i espelmes d'olor.
El meu fill gran, fumador de fa anys, em comentava l'altre dia d'una sala de Mataró on no deixen fumar, el Dasandere, primer li va sobtar, però em va dir que està agraït, quan vol fumar surt al carrer cinc minuts, apart que no arriva a casa fen pudor de tabac, cosa super desagradable, i ho diu un fumador.
La Espe, és una manipuladora, de sentiments, de televissió, urbanística, i ara de fumadors i fumadores, apart de comprar vots... .
Em costa, i molt, entendre que una comunitat com la de Madrid tingui aquesta presidenta, per una vegada que trien una dona..., ho és no?.

dilluns, 13 de novembre del 2006

I Olé! -2-



2 perquè no se per quin motiu m'ha desaparagut l'ú que he escrit aquest matí. Meigas?

Ahir vaig anar de ball a la Quadra de Calella, bon pernilet i molt bon humor amb les amigues.
Va ser una nit molt divertida, en aquest lloc encara és poden ballar lents, si trobes o portes parella, és clar. Algun txa txa txa, pasdobles etc...
Sense cap dubte és un lloc pachanguero, però tot sopant i escoltant música pots mantenir una conversa sense cridar.
Ahir, jo, que ballo poques vegades, vaig decidir sortir a la pista amb dues de les quatre amigues que anavem, cop de cul cap aqui, cop de cul cap allà, en un moment donat, un paio és va arrambar a la meva amiga Encarna, ja son ganes, ella te una mirada matadora!. Per allunyar l'home la vaig abraçar i varem començar a ballar... ell va fugir tot esverat dient... donde me he metido!, va pensar que erem lesbis..., cosa que vaig negar a la Encarna al moment, no hem veig canviant de gustos a la meva edat... a més, ella sap i molt com m'agraden els homes :).
La orquestra, bueno... tres paios que tocaven.... no va estar malament, el de la trompeta.. tenía un "sotet de l'hermosura" molt maco... per no parlar del seu somriure.... va ser lo millor de la nit!, però va... seré bona i discreta.
En fí, ho vaig passar de conya, ni que tot plegat fos quasi com aquest vídeo!.

diumenge, 12 de novembre del 2006

Respiremos....


Después de la tempestad, viene la calma... y viene esa visión más fría del tema que te ha mantenido un poco aislada y triste.
Miras las cosas con cierta perspectiva y descubres que todo sigue aqui, que los amigos y amigas han estado, como no, a la altura.
No voy a quejarme, he recibido el apoyo y he dado ánimos a la persona querida. Nunca he podido evitar que el dolor de las personas de mi sangre, nacidas de mi, sea más fuerte que el dolor que me ha provocado la vida a mi, que no ha sido poco. (Conste que hablo de corazón).
Asi que hoy, que me he levantado algo más tarde, Martí està de campamento y voy más relajada, he entrado en mi página de Flickr y he descubierto esta magnífica foto de un amigo y compañero, Quico Melero, he visto un nuevo amanecer y he pensado que tanta tristeza debe, sencillamente, desaparecer, el tiempo lo pone todo en su lugar y pondrá, cómo no, a esa persona que ha dañado a mi ser querido, en el suyo.
Asi, que pasando página, hoy me voy de cena con mis amigas a la Cuadra de Calella, jamoncito, buena conversación y algun bailoteo me dejaran, de nuevo..... divina!.
(Hoy este post lo dedico a Ángeles y Rafael, los cuales están aprendiendo catalán para poder seguirme).

dijous, 9 de novembre del 2006

Alguns dies son així...


De vegades sentim una impotència absoluta davant fets que ens afecten i no podem fer.hi rés, però rés de rés.
I voldríem poder donar una mà, una empenta, un consell, però no podem. Algunes vegades quedar-se callat costa i molt, però és el millor. Sols queda el recurs d'una abraçada, d'un petò donat a temps, d'unes llàgrimes que és bo que surtin i no parar-les, de vegades, em sento inútil malgrat haver fet tot el possible. Encara que sapiguem que és el millor, dol.
Avui és un mal dia, dia negre, serà un dia per oblidar i amagar certes fotos que fan mal, tranquiletes i tot a la meva llibreria, avui les poso de cap per avall, no se on han quedat tants sentiments, tanta il.lusió, no ho se i no se si val la pena aquest dolor que avui em manté decaiguda, sense ganes ni esma, però un cop més he de ser forta, he d'empenyer i donar suport, apart de petons i abraçades, poca cosa més puc fer... apart de dedicar aquestes lletres a una persona que estimo molt.
Un mal dia.... sí...
Unes paraules....
(Tomeu Penya)
Son unes paraules
que surten de dins del cor
que tenim especialment guardades
ben vacíades com un tressor.
Amb un to de veu que
només surt de tant en quant
per expressar tot lo que sentim
i esplaiar-nos.
Aquestes paraules són: t'estim.

dilluns, 6 de novembre del 2006

La primera vegada...

Els tres primers...



Sempre és especial, és tracti del tema que és tracti, la primera és diferent. Ni què fos un desastre, com per exemple el primer sexe o la primera recepte de cuina, la recordem sempre.
Avui, dia 7 de novembre, fà 27 anys que em vaig estrenar com a mare, aquest noiet de la dreta de la foto. Un gran dia, si no fos perquè llavors les cesàreas t'adormien tota i no podies veure la criatura fins casi 12 hores després.
Tenia 18 anys, i és, diria, una de les millors coses que m'han passat a la vida, jo sempre he volgut ser mare i crec que m'ha sortit millor que lo de ser esposa....
Tota una feminista com jo dient això.... doncs sí, jo soc una mare convençuda, una dona que si no hagués pogut tenir fills, de ben segur, els hauria adoptat, potser més dels 4 que ja tinc, son el tope de cesàreas que el meu cos ha permés. Fins i tot si no m'hagués casat mai, això que de moment ja ho he fet dos cops... doncs n'hauria adoptat.
Ara, he mirat una foto de llavors, i a la vegada miro la meva filla que te 23 anys, era tan joveneta...., no veig la meva nena en aquest tràngol. I això que jo amb 21 ja en tenia 3 de fills!.
Després va venir el petit, sols te 9 anys i és evident que em sento "gran" per aquest gran homenet, el vaig tenir ja amb 35 anys i ni que moltes dones és l'edat que comencen, he tingut molta sort de l'ajut que m'han donat els fills grans.
Mai podré entendre les persones que no volen fills, ho respecto, com casi tot, però mai canviaria l'instant de coneixer un fill, el primer reconeixement, la primera mirada i el primer tacte, per cap altre situació, és un moment únic, ara mateix ho escric i m'emociono, no ho puc evitar, ni vull vaja.
Després va venir el segon, que aquest divendres en fà 25, i després la única nena, però tinc viu, com si fos fà dos dies, la primera vegada.....
I ara... doncs a esperar que algú s'animi i em faci iaia, estaré, com no, encantada.

Ja ho tenim!



Doncs sí, se que avui casi tot.hom en parla, és la notícia del dia, ja tenim Tripartit, Catalunya d'esquerres i progressista!.
Sols vull deixar contància i el dessig que tot funcioni, amb en Saura, ja se, almenys hi compto, que de problemes no en donarà, és un home sensat i sense afany de protagonismes absurds.
Però en Carod... aiiii..... en Carod...., crec que ERC te persones més dialogants i sensates que aquesta.
Veurem què passa i que els problemes passats en el darrer tripartit, els hagin ensenyat alguna cosa.
Avui fà un dia esplèndid, i també és un dia esplèndid..... per en Mas no ho crec!. :), (mira que soc dolenta eehhh).

divendres, 3 de novembre del 2006

El qüestionari de la Gemma..


La Gemma, dona activa i decidida, em fà arribar un quüestionari "diferent", he de respondre amb fragments de les lletres de cançons d'un autor/a, si ho he entés bé.
M'ha costat decidir, però m'he decantat per Joaquin Sabina, alias el descarado, diguin el què diguin és un cantautor magnífic.
Som.hi....
1. ¿Eres hombre o mujer?: Yo quiero ser una chica Almodovar, como la Maura, como Victória Abril....
2. Descríbete (ay, dios): Hembra y señora que cada hora cambia de piel, golfa y decente, dulce serpiente de cascabel, flor de alquitrán, lluvia que llueve, besos con sal...
3. ¿Qué sienten las personas acerca de tí?: Lo tengo en un cajón, donde guardo el corazón....
4. ¿Cómo describirías tu anterior relación sentimental?: Lo nuestro duró lo que duran dos peces de hielo en un güisqui on the rocks....
5. Describe tu actual relación con tu novio: Este contigo, este sin ti tan amargo, este reloj de arena del arenal, esta huelga de besos, este letargo...
6. ¿Dónde quisieras estar ahora?: P'al sur...
7. ¿Cómo eres respecto al amor?: y a media noche encargo un buen champán francés y cena con velitas para dos...
8. ¿Cómo es tu vida?: Así crecí volando y volé tan deprisa que hasta mi propia sombra de vista me perdió...
9. ¿Qué pedirías si tuvieras un solo deseo?: Yo no quiero juntar para mañana, no me pidas llegar a fin de mes; yo no quiero comerme una manzana dos veces por semana sin ganas de comer...
10. Escribe una cita o frase sabia: porque el amor cuando no muere mata, porque amores que matan nunca mueren....
11. Ahora despídete: Y al final nunca sé como empezar a decirte a gritos que necesito más que respirar, que necesito escapar...
I ara li passo el "paquet" a Javier Naya, a Imagina.ción i a la Miskah, a veure qui respon.

Les caixes i les normes....

Bomberos...



Em posa dels nervis els abussos què cometen, estafes casi, les entitats d'estalvi i encara més tenint en compte que no els hi dono cap, però cap feina.
Si vull cobrar un taló en efectiu a finestreta de Caixa de Pensions, em cobren 1€ si no hi tinc compte. M'acaben de cobrar 1,16€ de correu, em duen la carta en mà?, doncs no, triga setmanes una carta i val això?. Després em cobren 0,80 cmts d'€ de manteniment de llibreta i això que totes les gestions les faig al Caixer i els traspassos per internet, soc una clienta que no dona ni mica de feina i no paro de pagar....
Per un altre costat, cada oficina fa la norma a la seva menera, avui he anat a fer un ingrés en efectiu a un caixer automàtic, com no funcionaba he entrat a la sucursal i dono els diners i la tarja a la noia de caixa, em demana el dni, li he preguntat que per quin motiu un ingrés en efectiu i amb tarja m'ho demana i m'ha respost que per "apuntar" el número.... la veritat sols ha comprovat si jo era jo, no s'ha apuntat rés i jo mig empipada li he dit... per aixó m'estimo més els caixers automàtics, no pregunten tonteries!.
A la sortida m'he mirat al mirall a veure si avui, especialment feia cara de delincuent o algo similar..... però no... tinc la cara de sempre!. Eppsss i no em puc queixar, m'han donat 5cmts d'€ d'interessos!!.
No queda tot aqui, ahir la meva companyia va anar a cobrar un taló a Caixa de Catalunya, doncs no van i li diuen, en plena era d'internet, que si no va a l'oficina del taló li cobren 1,75€ de comissió?, vaig quedar flipada del tot!. Sols per consultar a l'ordinador cobren aquests diners?, això és una vergonya!.
Sort que en arribar a casa, ara fà una estoneta, vinc del metge, llegeixo al diari que els bombers de BCN ha fet també un calendari.... almenys la vista m'ha relaxat l'esperit....

dijous, 2 de novembre del 2006

L'habitació del pànic...

nom




Ahir, com es correspon a la meva tasca al PSC de Mataró els dies d'eleccions, vaig estar a la seu des de les 7 del matí fins les 11 del vespre. Vaig sortir el temps justet d'anar a votar i tornar tot seguit en cotxe, ni 20 minuts vaig estar fora.
Al despatx atenc el telefòn, dono suport als interventors i interventores, també als apoderats i apoderades. Estic distreta, després el dinar dels mateixos i atendre els dubtes habitauls. Faig la web, llegeixo el diari, parlo amb la gent que ens visita, fem broma i relaxem, el dia serà llarc.
Tot això i totes aquestes hores al meu despatx, i com podeu imaginar, malgrat que no m'aburreixo gens, a mida que passen les hores, l'habitació, amb vistes precioses i molta llum, és va encongint, i quan ja son les 7 de la tarda, no puc evitar estar nerviosa.
Ara, que ja sabem els resultats, que algú ha d'admetre que les coses no s'han fet bé, segueixo sociata, potser més que mai, les derrotes al llarc dels anys m'ha enfortit sempre.
No donem sols la "culpa" a les abstencions, si les persones no voten és perquè no s'ha arribat prou a ells i és evident que l'abstenció ens ha perjudicat i molt.
Ara cal reflexionar, cal valorar i cal, sobretor, canviar conceptes i potser algún ideòleg..., ni que molt em temo que això no passarà.
Ara, em pregunto, aquesta "vena" meva preguntona....
Algú em consulatrà, com a militant, amb qui pactem?, jo vull el tripartit, és evident, un Govern d'esquerres i progrés, la paraula aquesta tan famosa aquests dies..... sociovergència...., em dona, sencillament, ganes de vomitar, sento ser tan expresiva...
Se que quan votes una candidatura, dones suport als elegits i elegides per decidir, però cony, els i les militants hem de tenir paraula i vot, potser si s'acosten a les bases aquests "popes" veuràn on s'han equivocat.
Avui, aquesta sociata enèrgica i decidida està tristona, està cansada, però demà, em torno a possar les piles i endavant, amb la força de sempre!.

dimarts, 31 d’octubre del 2006

Reflexionem..... endins...



Bó:
Honrada, afectuosa, tendreta, amiga, mare a "jornada complerta", alegre, sincera, sociata 100%, directe, petonera, neta, dieun que simpàtica, decidida, feminista dialogant, pacifista, amant, vegetariana casi 100%, positiva, bailonga, solidària i republicana.
Dolent?:
Tossuda, massa caràcter, massa directe, punyent, mirada destroyer, cridanera si m'empipo, impacient.
Sense qualificar:
Anti tabac, llaminera, addicta al Jabugo, (d'aqui que no pugui ser vegetariana del tot...), addicta a les bones colònies, a les bones carícies i els petons llarcs.
Com avui no puc dir voteu tal, (encara que ja sabeu què penso votar jo no?), doncs la reflexió ha estat "interna".
Algú aporta algúna expressió més sobre mi?. No sigueu dolents ni dolentes eehhh.

diumenge, 29 d’octubre del 2006

Sensual...



Avui tinc un dia sensual, sí... i doncs?, no he dit sexual ok?, poseu aquesta cara i hem feu patir!
Què és tenir un dia sensual?, doncs bé, és tenir un dia de petits plaisirs, de cosetes què donen plaer.
Per exemple dormir una hora més, no estar pendent dels múltiples aparells telefònics què m'envolten, ni del correu, sols del meu nen i de mi.
Poder fer una dutxa llargueta, d'ensabonar uns turmells cansats ben a poc a poc, de fer un massatge amb crema hidratant, llarc i intens, deixar correr l'aigua amb calma.... quin gust¡.
Gaudir d'un bon llibre, el tinc molt abandonat aquests dies, mirar una bona peli, tocar i que et toquin, rebre petons enderrerits, fer un badall i no sentir-se culpable, deixar el règim sols una estoneta.... tan relaxada com aquesta dona Botero.... em recorda a mi....
Llegir a la premsa la restauració d'uns frescos eróticos de Pompeya, macos macos...
En fí, queden tres dies de feina a "tope", però passats els mateixos.... penso recuperar tot i tot!.
Sensual.... un movimiento sexy....

divendres, 27 d’octubre del 2006

I Jo, segueixo tenint esperances....

La Concha



I dient, en el meu nom, .
Ningú va dir que seria sencill, ningú va dir que seria ràpid, ningú va dir que seria aviat, ningú ha dit mai que era segur, però és tenia que intentar i opino que va per bon camí, amb pedretes a les sabates, ho se, sols que no tot.hom i està d'acord, alguns dels violents no volen, alguns dels suposadament "demòcrates" tampoc, però jo confio, tinc esperances, totes, potser trigarà una mica més, però en aquest cas, confío amb en Zapatero i el seu equip per aconsseguir el que casi tots i totes volem, la PAU.
PAU en majúscules, amb alegria, amb il.lusió, amb ganes.
I no m'estranyaria gens que alguns paguessin perque això no funcioni, paguessin i fessin el què faci falta perquè Zapatero fracasi.
Amb quin plaer demanava avui al les notícies en Zaplana, el hombre..... quina por.... amb quines ganes demanava que no es segueixi endavant. Què més voldríen ells¡.
El procés ha de seguir, poc a poc i bona lletra i jo espero, espero de tot cor que arribi al final aviat, amb aquest govern.
Per tots i totes, per poder tornar al País Basc amb la tranquilitat que ho vaig fer aquest estiu i poder gaudir d'un altre passeig fantàstic per la Concha, tal i com la varem retartar, magnífica.

dimarts, 24 d’octubre del 2006

I si toca, doncs toca....


I avui, jo que soc crítica amb ells, normalment què no sempre, avui els vull felicitar, han fet una cosa molt important, per mi i per moltes dones.
Dissabte al vespre, un munt d'ells és varen possar d'acord i varen sortir al carrer, varen cridar, varen dur pancartes, varen dur llacets, varen dur cartells, és varen deixar acompanyar per un grupet de dones, però ells varen ser majoría!.
Els homes, els nostres, els de les veïnes, els amants, els amics, els cunyats, cosins i parents diverssos, tots, varen sortir al carrer per cridar.... PROU!.
No més violència masclista contre les dones.
He vist d'altres vegades homes manifestar-se en contra, però no convocaven ells, aquest cop sí, ha estat a Sevilla, organitzada per la Asociación de hombres por la Igualdad de Gènero, i ara sols queda que l'exemple aquest sigui una pica en Flandes, sigui el començament de molts homes dient prou, no podem seguir aixì.
D'aquesta manera una mica "joaneta", vull dir que m'han fet feliç, que us necessitem, que amb això sols acabarem si fem un front comú i tots a una diem i actuem en contra.
Nois, encara és possible què ens entenguem!.
Pd: si em tingués que definir, jo seria de lletres, imagino.... però ara fà una estoneta, asseguda al meu sofà i tot xerrant amb en Martí, he fet nombres, i no em surten... potser he oblidat sumar...., poso una petita xifra i a veure si algú endevina de què parlo.....

Del 1 al 15: 6
del 16 al 36: 15
del 37 al 46: 20
del 47 al 67: 30
del 68 al 85: 39

Això s'en diu paritat.... ja sabeu de què parlo?. S'accepten respostes¡
Enllaç a l'artícle recomenat per la Mosca, molt oportú.

diumenge, 22 d’octubre del 2006

Aznar desatado...

Aznar desatado


Com és possible que hàgim tingut aquest personajillo com a president del govern?.
A cada actuació seva m'ho pregunto i perquè no dir.ho, m'avergonyeixo.
La seva actitud prepotent ja la coneixem, però la seva actitud masclista i denigrant per la reportera del programa d'Eva Hache, la podem esperar de segons qui, que no respectar, però d'un expresident que encara va pavoneandose d'haver-ho estat, doncs és del tot inadmissible!.
He trobat que la majoria de mitjans de comunicació, he estat pendent d'aquest tema, doncs quasi no li han donat importància, no sols això, Antena3 ni ho ha mencionat.
Em pregunto, i ho faig sovint, si les persones que han de ser un cert referent i donada la seva projecció pública no ajuden a lluitar contra el masclisme i la dignitat de les dones, com hem d'esperar que ho faci la gent senzilla i de poques llums?, és clar que l'Aznar les llums.... fa temps que se li varen apagar!, si és que mai en va tenir.
Té sort, aquest personajillo, que la reportera fos Marta Nebot, va quedar amb cara de no saber què dir ni fer, si arribo a ser jo, malgrat el lloc, malgrat tot l'equip de seguretat, li dic el nom del porc, en veu alta i contundent, a mi, que m'agrada lluir el canalillo, ningú m'hi posa res, a no ser que jo convidi, és clar!.

dissabte, 21 d’octubre del 2006

Son esas pequeñas cosas....

nom



Després d'una setmana d'infart, però tal com sona, infart total, de corredisses, de cartes i convocatòries, d'un telèfon que no para, d'una web que mai consegueixo tampoc acabar, de visites importants, ni que per mi totes ho son, del primer al darrer "mico", que en aquest cas, soc jo mateixa.
Per fí és dissabte, el proper tinc què treballar, però aquest.... recupero part de la meva tranquilitat.
Em llevo més tard, relaxada i preparada amb un bon bol de café amb llet, amb camisa de dormir i son, sec davant l'ordinador per fer un passeig tranquilet per aquests blocs de "dèu" que ja fà uns dies tinc una mica abandonats.
M'agrada tant llegir, sentir tot el què aquestes persones em transmeten, des de els viatges de l'Albert, noi és què no para!, fins la delicadessa de l'Arare, passo per l'activisme de la Núria, el Javi, en Joan Antoni, la Sara, l'Abraham un escriptor magnífic, en Marc, descobert recentment, en Víctor, la vida quotidiàna de la Miskah, l'afecte virtual de Imagina-ción, en fí... parlo dels que han actualitzat recentment.
Llegeixo la premsa i em sento feliç i tranquila, ara em queda despertar aquest homenet de la meva vida, en Martí, que ahir va tornar de colònies i està esgotat, i poc a poc, entre petonets i esmorzars, decidir quan començo a fer la feina que m'he dut a casa per el cap de setmana...
Son aquestes petites coses, les que em fan feliç, les tendresses i l'afecte que aquest mico meu em doni el cap de setmana, servirà per tirar amb la propera, que espero tan dura com aquesta que acabem ara, em faig gran... ja no aguanto tant!.
Demà parlo del boli de l'Aznar, no penseu que no ho faré!.
Pequeñas cosas...
Son aquellas pequeñas cosas,
que nos dejó un tiempo de rosas
en un rincón,
en un papel
o en un cajón.
(Serrat)

dijous, 19 d’octubre del 2006

Sí o no?... no és tan senzill....

nom



D'entrada ja dic què jo votaria Sí. Parlo de la eutanasia, això sí, regularitzada, votaria sí a una llei que la regularitzes.
No entenc que es pugui condemnar una persona a viure en aquestes condicions, amb aquest dolor i pendent d'una màquina.
Ahir vaig veure per televisió una dona de Granada que demana la eutanasia, i ningú li fa cas.
Una dona que fà 9 anys està lligada a un llit i una màquina, conscient i patint. Per l'enfermetat, per la dependència, física i sanitària, una dona en plenes facultats mentals i que sap que morirà poc a poc, però morirà. La varen conectar a la màquina contra la seva voluntat. Està imposibilitada fisicament, NO sicològicament.
Vaig seguir el cas de Ramón Sampedro, vaig plorar moltíssim veient Mar adentro, vaig entendre i respectar Ramona Maneiro quan el va ajudar, jo no se si tindria valor suficient.
Vaig seguir el cas d'una dona americana, Terri, va costar un munt. Va ser patètica l'actitud de metges i familiars...
Ara, aquesta dona demana el mateix i jo l'entenc, tampoc em vull veure lliagada a una màquina, de cap de les maneres!.
Vaig parlar fà temps amb Miquel Guardiola, President del GIMM, (Grup d'Invàlids Mataró i Maresme), i em va comentar algo sobre la creació d'una associació per morir dignament. Espero que m'avisi aviat, penso signar un testament vital.
No vull que ningú, per pur egoïsme, em mantingui de "cos" present, perquè sols seria això, un cos, sense ànima, sense moviment, sense poder opinar ni decidir. Per això, ara, conscient i capacitada vull decidir i la meva decisió és... davant un cas així, respecteu la meva opinió i decisió, presa en un moment oportú i clar de ment, no vull cap màquina en el moment de la meva mort.
Vull viure el què calgui i em toqui, però de manera digna i conscient. Els meus fills tenen les instruccions pertinents i se què cumpliran.

dimecres, 18 d’octubre del 2006

Pudor i patetisme....


No tenen límit, ni mesura, ni contenció, ni educació, ni decència, ni humiltat, ni dignitat ni.... cal seguir?, em sembla que a buén entendedor, pocas palabras bastan....
Parlo del PP, com no pot ser d'una altre manera.
Les paraules d'avui al Senat, seguin la seva línia d'escampar merda a diestro y siniestro, son una de les estupidesses més grans què han dit.
El PP acusa a Zapatero de consentir contactos mientras "ETA asesinaba a Pagazaurtundua", diu el Periodico.
No tenen límit?, no son conscients del mal què fan?, és prioritari guanyar vots davant els morts?.
Fan pudor, apart de por, no és bó sembrar aquest odi i aquesta maldat.
Siusplau, obriu els ulls, escolteu i compreneu, aquests no poden ser el futur, han de ser passat i cada cop... més lluny!!.

dimarts, 17 d’octubre del 2006

El "potro" de Badalona....


El "potro" de Badalona....
Originally uploaded by Mandarina1.


I és què no vull ser dolenta, m'ho fan ser.. he rebut aquesta imatge i m'ha fet riure molt.

Necessito riure, necessito tranquilitat, necessito passejar, necessito un soparet amb les amigues, necessito petonets, necessito veure els meus nens grans, com sempre i necessito... silenci!.

Us tinc un xic abandonats, però ja amenaço que segueixo aqui eehhh.

dilluns, 16 d’octubre del 2006

Inici de campanya... diferent!

nom



Acabo d'arribar del sopar d'inici de campanya de la meva Agrupació.
Un munt de gent, animada i amg ganes, indignats per el vídeo insultant d'avui, son uns barroers aquests de Ciu, això era un clam unànim.
Un cop he rebut a tot.hom, he fet la meva feina, rebre, cobrar el sopar, atendre peticions diferents i com no.. pagar el sopar, és clar.
En aquests sopars acostumo a seure a una punta de taula, per estar més disponible i sec sempre amb la meva amiga Encarna, el de la megafonia en José Luís i llavors gent amb ganes de riure una mica, lo seriòs ve després.
Avui teniem en Jaume, en Toni, La Núria i la Glòria, això eren els propers doncs la taula era molt llarga. La Glòria ja ha viscut soparets a prop meu i ja no és sorprèn gaire. La Núria, és amiga meva, sap quin peu calço.
Pero la cara d'en Toni i en Jaume era un poema... ells sempre em veuen allà al despatx, seriosa, bueno casi sempre..., però així suelta doncs no m'havien vist, feien cara de pensar.....aquestes noies.... què fan?.
Hem rigut, això no ho dubteu, de política no hem parlat, ja teniem els ponents dispossats per més tard.
Hem parlat de tamanys, de persones i estris. El de la megafonia ja no vol seure en un altre lloc, li és igual la teca, ell sap que passarà una molt bona estona.
I és que nois i noies, estar en un sopar polític, no treu passar una bona estona, no treu què podem tirar los tejos, de manera simpàtica a un jove dispossat i maco.
Després ens hem emocionat amb els homenetjats, ha estat un acte molt maco, la gent gran.... mai els hi pagarem prou el què han fet per nosaltres.
Hem presentat un llibret, on he escrit una petita biografia del meu estimat tiet Pascual, si teniu curiositat l'enllaço.
En fi, estem en campanya i us vull animar a participar, preguntar, decidir, fer una campanya neta i votar, això SÍ, votar esquerres!!, no ho oblideu.

diumenge, 15 d’octubre del 2006

Carta oberta a l'Artur Mas

nom



"Senyor",
No vull ser hipòcrita i m'estalvío el "benvolgut", vosté per mi és més aviat "malvolgut".
Avui, tota la premsa d'aquest el nostre estimat país, Catalunya, reparteix, gratuïtament un dvd que els insignes senyors de CiU, vosté al seu capdavant, ens volen regalar amablement.
Aquest dvd, ple de mentires, d'imatges fosques i muntatges manipulats, jo NO el vull.
Avui he decidit no comprar la premsa, avui el Periodico de Catalunya, que llegeixo sempre, el miraré per Internet.
I em sap greu, no m'agrada trencar les meves tradicions dels diumenges, les tardes asseguda a la meva "saleta", amb un café i els diaris a les cames, tranquileta i relaxada, doncs son un gust, avui vosté m'ho ha fotut enlaire.
En fi, vosté vol manar, com tants, ja ho se, però vosté vol manar al preu què sigui.
Sempre he pensat que vosté i el seu serrell no em mereixen cap confiança, però cap!. Sempre han pensat que la senyera era seva, els únics catalans bons els de CiU!, doncs NO, jo soc tan bona catalana com ho pot ser vosté o en Pujol, no se... què opina ell del dvd?.
Vosté no mira de front, vosté somriu com les males persones, de canto, vosté no és sincer i a més, és un mentider.
Pretén ser un senyor i s'ha comportat com un porc, a traició. No li sento fer propostes interessants i engrescadores, sols el sento mirar la paja en ojo ajeno.
No li treuré la raó que el Tripartit no ha funcionat com ens hauria agradat a molts i moltes, però d'aqui a fer el que vosté ha permés, i va un mon sencer. Potser és miri el melic i recordi els documents que CiU va fer destruir als becaris de la Generalitat dos nits seguides després de perdre les eleccions. Camions de brossa que a les 3 de la matinada recollien el que s'havia destruit amb les trinxadores de paper, entre moltes altres coses, és clar.
Espero, de tot cor, que aquesta jugada li surti al revés, com han de sortir les coses que l'afany de poder fan, espero i ho espero amb esperança dolceta, que CiU aquesta vegada tregui els pitjors resultats de la seva història. Ha quedat vosté a l'alçada de qualsevol PP habitual.
Enllaç al diari d'Arturo Mas, molt divertit...