Nominació i expulsió directe!

Per bocamoll, per intolerant, per ser d'una altre "època" que vull oblidar, perque no és coneixedor de la realitat d'Espanya, una Espanya plural, diversa, amb sensibilitats variades, perque si aquest presideix el Congrés, fliparem tots sense anar col.locats de res, perque no forma part del que jo entenc com a SOCIALISTES, en majúscules, SÍ, perque ja n'estic tipa que es perdi per les moltes tonteries que diu i que fa que molta gent cregui que tots i totes els i les socialistes som iguals, Doncs NO.
José Bono queda expulsat de l'ambit sociata de la Joana, ho se, soc un grà de sorra, però ja no puc callar envers aquestes barbaritats, aquest grau d'intolerància i estupidesa suprema.
I aquest és el gran fitxatge?... recony!.

Bono diu que si és president del Congrés no permetrà l'ús del català mentre no se'n reformi el reglament (Diari Avui).

Per fí una bona notícia!!!!

El Tribunal Constitucional ha desestimat el recurs del PP contra la Llei d'Igualtat!!!
Una magnífica notícia, si no pot ser per la feina feta, que la fem i molta, que sigui per llei. Llistes paritàries ja!.
Vaig a veure la del PSC... no he fet números i ja toca!.
Llàstima que les impulsores reals, fà molts i molts anys, no ho poden veure... aqui, sols hem recollit el seu testimoni.
Avui pot ser un gran dia, com diria en Joan Manuel.....

Enamorat??...

Estem apanyats, els i les catalans i catalanes. Amb amors com els d'en Pizarro, es declara un enamorat del nostre país, però va preferir una empresa extrangera a una catalana amb lo d'Endesa. Diu que gràcies a ell anem bé aqui.... li podem fer memòria històrica de les apagades de milers d'usuaris?, de l'estat tant patètic de les nostres xarxes?. Com és pot tenir tant de morro?.
Amor... quina paraula tant vilipendiada!, en boques com aquesta fa pudor.
És casi com l'amor de la més xulapona per en Gallardón.
Com la Botella i els polvos africans, si ella sabés.... si provés.... lo més segur hauria deixat aquest "pelucas" i estaria gaudint com una boja i de passada ens deixa tranquils.
I què em dieu de la Maricomplejines?, quin "apodo" més encertat... això que l'autoria és d'un dels seus... Cada dia pitjor, cada vegada les diu més grans i es queda tant content. Racista i xenòfob.
I els bisbes?, cada dia més intel·ligents, no penseu pas que no. Han "descobert" que la homosexualitat és una malaltía, com s'ho farà la Seguretat Social davant de tants malalts si ja estàn del tot col.lapsats?. Vaig a trucar els amics i amgues gais i lesbianes, a vaure com es troben avui...
Sort que alguns si s'han posat les piles, a Lleida treuen la medalla de la ciutat a Franco, llàstima que ja no li poden fer tornar en persona!, alguns si creuen amb la llei de memòria històrica que fa, o bé tindria que fer, justícia.
I consti que els "meus" de tant en tant també en fan cada una.... que deunidor!, per exemple aquestes famoses nines ruses.... gens encertat, però gens!. A mi m'agraden les fotos dels meus i meves a les "meves" tanques i les propostes.
Després no digueu que soc sectària ok?.
Sabeu.... crec que vaig a cercar un amor.... segur que per malament que em pugui anar, no serà pitjor que tota la merda que he llegit avui. Sort que l'amor.... és una altre cosa.
Potser ja es aprop.....?.

39'2º....

Aquesta temperatura ha estat el "tope" de la meva grip. Avui, per fí, ja no tinc mal de cap, ni que si tinc certa debilitat fisica i de "coco".
Dimarts al vespre va se la pitjor nit en anys, crec, ni que no en soc massa conscient, que vaig tenir convulsions, recordo com el llit picaba a la paret, però no era conscient que el soroll el provocava jo, i no gaudia pas de bona companyia....
He dormit casi dos dies seguits, amb petits intervals quan al matí llevaba en Martí i el despedia, per dutxes i medicació, poc més. No entenc per quin motiu estic tant esgotada amb les hores de llit que he fet.
Una part positiva, tot en te alguna, entre aquests atacs febrils, mareig, vòmits, i llit, un somni deliciós, que encara que no acabo d'entendre, recordo al "dedillo" els detalls, amb un jove encantador, i no és la primera vegada que somio amb ell.... ja em toca treure colors el proper dia que vingui a la meva oficina. No entenc que sense menjar, casi tres dies, i en aquest estat, recordi tant bé els detalls... deu ser la febre no? :).
He tornat, i torno..... vitaminada!.

Virus....

Avui és un dia d'aquells que m'aniria bé que en Dan expliqués alguna cosa sobre virus...
Des de abans d'ahir al vespre estic amb la grip, molta febre, cosa excepcional en mi, mal d "tot", tal com sona, les angines manen al meu cap, i no serveixo més que per dormir.... jo... que mai estic malalta!.
Quina piltrafa mare meva....

Dues cosetes....

La primera el meu supot total i decidit a la manifestació del dia 23 a Madrid convocada per multitud d'entitats feministes. Un cop més no hi puc ser en persona, però sí en esperit.
Ja està bé, de tanta hipocresia, de tanta falsedat, de tant criticar les clíniques on es practiquen avortaments legals, els que contempla la llei. I molt més vergonyós trobo fer declarar dones que han avortat, fer reviure, i sense cap necessitat, el dolor que representa això, perdre el dret a l'anonimat. Que els carcamals encara creuen que avortar és com anar de botellón!.
Dono molts ànims a les mateixes i al seu manifest que faig meu, si fa falta que jo m'inculpi d'haver avortat, doncs ho faig!, per sort no he passat per aquest tràngol, però entre totes hem de fer que millorin la llei.
Ja n'hi prou, el dret a decidir és nostre.

La segona, de viatges....

La Glòria em convida, un cop més, a un meme, aquest cop viatger.

L'enunciat és "relativament" senzill:"Digues tres coses que sempre duus a la maleta quan vas de viatge i una que t'agradaria dur i que no duus mai o gairebé mai. I tant.... heu de dir el perquè. Pasar-ho a 4 persones".

1. Sempre duc el neceser, amb tot els productes d'higiene personal. Doncs perquè és vital per mi, les dents netes, la bona olor, la hidratació...
2. Un llibre. Sempre trobo uns minuts per el mateix.
3. Sabatilles, no puc estar a l'habitació, ni a casa, amb sabates.

No duc i m'agradaria...
4. Bona companya..... no sempre és possible... :), i mira, que m'ho passo millor!
5. Camisa de dormir, casi sempre la oblido!.

(no li paso a ningú, com sempre faig tard!).

Per no mirar, ni escoltar....

Una setmana carregadeta, sense dubtes, una setmana d'aquelles per oblidar i no parlar gaire, fins i tot he deixat de llegir segons quins mitjans locals, tanta mentida, porqueria i atacs personals estàn acabant amb la meva paciència, ja de per si justeta.
Així que faig un petit recull de "perles", d'aquelles que ens demostren quin futur més negre ens espera si guanyen els radicals d'extrema dreta, el pp, sí, vull dir aquests que duen anticatalans a primera fila, aquests que preferiexen una empresa extrangera a una catalana, aquests que volen "salvar" empreses nacionals i després cobren 2000 milions de pessetes per marxar de la mateixa....

Aznar: “En marzo podemos evitar que nacionalismo e izquierda sigan sus demoliciones compartidas”. "El plural" 15.1.08

El PP balear cargó facturas de su campaña electoral al Gobierno de Matas. "El Plural 15.1.08".

Ana Botella fuma en un mitin protegida por un decreto del PP.
(donant exemple??).

Sort que sempre ens quedarà... Polònia!!!!

Ministeri de ¿família?...

Però de quin tipus de família?, qui dirà si una família és "apta" o no per considerar que ho son?, en Rouco Varela amb el seu integrisme islàmic?, en Rajoy?, carcamal, cutre i anticuat on n'hi hagin?, i que ara mateix està confeccionant unes llistes de lo més fatxendes, quin tipus de família defensen aquests que acusen l'estat d'anar contra els drets humans?, que organitzen manifestacions de suport i recollida de calers que mai justifiquen i sempre és en negre?.
En llegir la notícia sobre la creació d'aques ministeri, vaig começar a rumiar..... on queda la família monoparental que formem en Martí i jo?. Perque li foti a qui li foti som una família de dos membres, sempre que no vinguin els seus germans i germana, ja independitzats o bé les "meves" joves, sense papers legals, per mi son com unes filles.
I quin tipus de família son la meva filla i la meva jove?, apart de dues dones encantadores.
I quina família son els meus amics Joan i Bernat després de 30 anys junts?.
I les meves amigues divorciades i "arrejuntás" amb parella d'anys no son una família per no tenir papers?.
I els creients, que encara en queden d'innocents!, que volen refer la seva vida i no és poden casar un altre cop per l'esglèsia si no tenen un munt de "pasta" per conseguir la nulitat?.
I els avis jubilats i enamorats que no es casen per no perdre pensions?.
De veritat, si el pp guanya les eleccions, que algú pari aquest Mon, jo vull baixar!!

Poesia per emocionar...

Fa un temps que no poso cap poesia, i què millor per acabar un cap de setmana deliciós?, de bones xerrades, de balls al cutre Tango, d'un matí de diumenge al Port amb un solet estupendo, però divertit, ... res... ho asseguro!.
Aquesta és d'un autor mataroní, company i amic, atent i un xic esbojarrat que sempre em treu un somriure, va ser la seva felicitació de Nadal i com sempre, acompanyant un obsequi, generòs és la paraula.
Emili Suriñach, gràcies per compartir...

PORXO

Amb les meves mans de gegant
compto estels.
El fum s'enlaira a l'infinit
confonent el paratge.
Fora, la nit és freda,
escorcollo entre els arbres
mentre espero.
Fou ahir recordes?
les meves mans,
avergonyides,
s'amagaven a la brusa,
Els teus ulls em desafiaven
a ser home.
Mans de gegant
comptant estels,
mans adolescents
furgant en els
secrets.
Avui,
el fum s'enlaira
altra vegada,
fora, fa fred
per�...
... res no és infinit.

Emili Suriñach

(La foto és cortesia d'en Quim Amargant i pertany a una de les platges verges d'aprop de l'Algue).

Postures....

Estic més lleugera, d'això no en tinc cap dubte. Per tant he decidit que ja tocaba ser jo al damunt.
Per una vegada vull ser qui domini i condueixi la situació, deixar vergonyes aparcades i.... cavalcar...
He obert bé les cames i he pujat a sobre, suau però decidida, he notat al moment el bony entre les meves cuixes, ara entenc que algunes amigues ho trobin del tot excitant...
He acomodat el meu cos amb el seu i sense presses, però sense pauses, he començat el suau balanceig ajudada per mans i cuixes, tot el meu cos ha començat un cert joc de seducció i excitació de l'aparell. Ara ja erem un sol cos, al compàs suau del dvd de Miguel Bosé.
Una lleugera goteta de suor baixa per entre els meus pits, això vol dir que anem bé, m'agafo fort als seus braços, accelero el ritme, estic acalorada i no baixo el ritme. ara estic casi dreta i ell no es queixa, l'aparell respón i jo.... amb un esbufec final paro de cop, estic relaxada i estranyament tranqui·la, tinc el cos en forma i penso repetir, aquests petits plaers no es poden deixar de banda tant de temps i jo... fa massa que no ho feia. Ara una dutxeta i una bona ensabonada...
Baixo i l'aparco en un raconet, demà penso repetir i cada dia si és possible, estic a gustet i la bici estàtica també!
Vaig a menjar unes cireretes....

Petites solidaritats....

Que ens donen esperances en un futur millor....

En dos dies he sabut dues notícies que m'han esperançat, tenim que pensar que molta gent és aixì.
La primera me la fa saber la Conxi, la senyora que ens neteja la nostre empresa. El dia de Nadal va morir un nen al barri de Cerdanyola de Mataró, 10 anys i una mort terrible per accident. No sabia que el nen era de Senegal, ella m'ho ha explicat. Els pares no poden pagar el trasllat al seu país i els amics i veïns han fet una col·lecta per reunir els diners.
La segona la he llegit a la premsa, Un disminuit psíquic estava a puns de ser desnonat de casa seva per no poder pagar la mateixa, un capellà, per fí un que treballa de veritat, i els veïns han impedit el mateix. Han guanyat sols una batalla i no la guerra, però per alguna cosa s'ha de começar no?.
Lo dit, llàstima no pugui llegir i veure aquestes coses més sovint...

De reis i reines...

En una casa Republicana tenim també els nostres "títols" nobiliaris.
En aquesta, la meva casa, i dels fills quan venen i volen, tenim una reina, gran i generosa, sí, m'ho dic jo mateixa, amb pocs recursos, però certa imaginació.
Els "reis", com casi sempre, han estat generosos amb mi, colònies, més colònies, (és conegut que soc del "morro fí" i el meu nas és un perill públic per lo delicat...), dos llibres, un de cuina, una jerra per "filtrar" aigua, espelmes i incèns, uns quadres per la cuina, i com no... je je.. el dvd de Miguel Bosé, Papitour.... espero impacient tenir temps per veure el mateix.
La setmana m'ha dut també començar una feina "nova", nova entre cometes perquè és per la mateixa empresa, però en un pis diferent, amb gent diferent i costums també diferents, crec que anirà bé, no en va som companys de fa molts anys....
El tema és que ara mateix no tinc temps casi de res, m'he d'acostumar als nous horaris, matins una cosa, tardes una altre, (avui quan he arribat a les 9 del matí he picat el cinquè a l'ascensor quan als matins estic al sisè...), el nen, la casa, el gos i tenir una xic de "vida privada", gens senzill però imagino que com la majoría de persones.
Aixì que una mica de paciència, tinc alguns mails per respondre però com podeu entendre quan arribo a casa després de 7 hores d'ordinador... en tinc poquetes ganes!.

Matí de dissabte....

Obro un ull, no tinc ni ideia de quina hora és. Intento, per la llumeta que entra per la finestra endevinar l'hora pero res, no hi veig res.
Em giro i agafo el mòbil, és el meu despertador. Son les 10 del matí, cosa estranya en mi, m'he dormit. Sec al llic i penso... i tens presa Joana?... doncs no. Com sempre vaig a escalfar el café amb llet i després de rentar la meva cara sec a la cuina amb l'Elmer al meu costat, s'han acabat les vacances de Nadal!, joooo.
Recordo ahir el vespre, amb un gran somriure al meus llavis, quina nit més estupenda, després d'unes setmanes de cares llargues, per un mal entés, les paraules de vegades fan mal i per més que he intentat intervenir, elles dues no m'han deixat. Però les amigues de veritat es perdonen i elles ho han fet, s'han donat un temps i el mal ambient ha quedat enrera.
Ahir, les quatre divines varem tornar a sortir, soparet a la Cuadra de Calella, bona música, bon ambient, moltes ganes de riure, bon pernil.... i sobre tot, ganes de deixar enrera el que els hi ha passat.
Estic del tot satisfeta, un mal entés no pot desfer tants anys d'afectes i coses compartides i ells dues ho saben.
Avui, trenco una paraula donada fa anys.... vaig dir que mai aniria al Clap, sala de "pijos" per excelència, de Mataró, però una persona m'ha demanat que l'acompany a un concert i jo, que segueixo tendreta, li he dit que sí... on deixo els meus principis avui?, doncs a Rocafonda, no tinc més remei si no vull donar un disgust a algú que m'estimo.
Veurem com em llevo demà...

(p.d. Estupendo, magnífic, quina festassa la d'ahir al vespre, erem minoria els "blancs", però m'ho vaig passar estupendament, vaig ballar i riure, vaig conèixer gent nova i vaig gaudir d'un públic apasionat i amb el ritme a la sang. Una sortida estupenda).

Ja era hora !!!!!

Que els del PSOE diguessin alguna cosa, que algú posés al seu lloc als que llueixen "espantaputes" per fer després declaracions justificant l'abús de menors, ells provoquen, recordeu que també justificaven les violacions de dones per dur les fandilles massa curtes, els que diuen representar i defensar la "família", deu ser la de la cope, perquè ja em direu quina família representen aquests si exclouen, divorciats i divorciades, parelles no casades, gais i lesbianes, nens amb dawn... qui queda?, doncs els ignorants que diumenge els varen seguir la corda i es varen manifestar. Quanta raó tenía Rubianes amb la Espanya "rància y pandereta".
Drets humans?, però com s'atreveixen a donar exemple?, perquè no venen totes les seves posesions i ajuden els pobres de veritat?, pequè pebrots el papa de Roma va vestit amb capelines que donarien de menjar uns quants horfanats unes setmanes? i el vot de pobresa?.
Si es que em posen com una moto recony i total som dia 3 de gener!!!.
Comunicat del PSOE, fluixet per el que jo diria, però com dic al començament, algo és algo......