dimarts, 29 de desembre del 2015

Servei de taxis a Mataró.


El dia de Sant Esteve, al voltant de les 14:30h, el meu fill i la seva parella, allotjats a l'hotel Athenea de Mataró, van intentar trobar un taxi per poder anar al Centre atlètic Laitània on feiem el dinar familiar.
En no trobar cap taxi a la parada de l'estació i trobar allà una noia que feia més de 15 minuts que esperava, van demanar-me que els hi busqués un taxi, en venir de Dubai no tenien xarxa.
Vaig trucar primer al servei de fa anys, 937986060, no em va respondre ningú.
Contestador i tira milles...
Vaig recordar un altre servei que se'm va oferir via Twitter, vaig buscar el número i vaig trucar. La persona que em va respondre, un home, em va dir alt i clar que fins a unes 2.30h després no podia tenir taxi.
Pasmada és poc, gairebé pateixo un desmai.
Vaig tornar a trucar als de sempre, aquest cop a la tercera em respon una noia, amb tot això s'havien fet gairebé les 3 de la tarda, la noia, molt amable em diu que pren nota però no em pot dir l'estoma que hauran d'esperar, el que sí és segur és que seran més de 45 minuts.
El meu estat de nervis aquí ja era imponent.
Total, el meu germà Mingo, sempre disposat i preparat, va agafar el cotxe i els va baixar a buscar. No va quedar una altra.
No és la primera vegada que passa una cosa així a la nostra família, per tant, és evident que Mataró NO te un bon servei de taxis ni al vespre ni els festius. Aquesta ciutat no esta preparada per les quasi 125.000 persones que hi vivim, de cap de les maneres. Hi ha moltes mancances, massa i tot!
Una amiga em va dir que viure del taxi a Mataró, ara, era quasi impossible... amb aquesta dedicació no m'estranya pas...
Ni pels taxis, per cert davant la queixa feta a Twitter es van emprenyar i em van sortir per petaneres, que si era més greu que els mossos et facin esperar, o a urgències... cony que jo parlo de taxis!, ni pel bus, no és normal que el diumenge estant obert el Mataró Parc hi hagi tan poc servei dels bussos, després ens diuen que fem servir el transport públic, que catxondos són!

dijous, 24 de desembre del 2015

Un altre any, va que vola!




Ara que tots i totes guarnim la taula, cuinem, abracem, fem a tota pastilla les darreres compres, donem multitud de petons i intentem gaudir el moment, us recordo, bones festes!
Petons virtuals als que no veig, dels altres, als que trobi!

dimarts, 22 de desembre del 2015

Dubai, viatges, noves experiències, nova vida...


Durant 4 dies llargs he estat visitant al meu fill Daniel, i al seu xicot Albert, a Dubai. Ha estat el regal de fills i joves pels meus 54 anys i he de dir, que malgrat els meus dubtes, ha estat un viatge interessant i emotiu, és clar.
Si segueix així, aquest fill, em fa veure mig món!
És un país de grans contrastos, riquesa exagerada, en tots els àmbits, i certa tradició. S'han obert al món, però conserven els seus costums i espais separats.
El turisme és una font d'ingressos vital, per tant, el reben i cuiden. Això sí, contacte, tens amb estrangers, de tot el món, que hi treballen, en millors o pitjors condicions, però amb els del país, gens ni mica.
Viuen en un altre àmbit.
Molta gent m'ha fet broma amb el tema burca, que si he comprat, que si tinc, etc... sols m'he hagut de tapar el cap per entrar a la Gran Mesquita a Abu Dhabi, impressionant per cert, la resta, vesteixes i vas com vols.
Què m'ha cridat més l'atenció?, de ben segur veure com construeixen mesquites, moltes, i grans edificis, és una ciutat en construcció. Miris on miris hi ha gratacels que van amunt, carreteres noves, moltes, soroll... molt!, contaminació lumínica, són els reis, aire condicionat a tot arreu, normal, ahir estaven a 27 graus i és hivern... ni vull imaginar l'estiu.
M'ha encantat el menjar, variat, saborós, ple d'espècies i aromes nous. Pujar al Burj Khalifa i les seves vistes, sopar vora un canal, sopar al desert, mirar...


He vist les postes de sol més maques de la meva vida, i ja en porto un grapat.


Les dones van tapades, cert, ni que no tant com sembla, amb la cara tota tapada he vist ben poques i sempre anaven amb el marit. La resta tapen sols el cos, cares maquillades, guapes, i van soles o amb amigues, tenen més llibertat, almenys per sortir, que d'altres països àrabs.
He gaudit molt, he anat sola pel carrer i el metro i la gent és molt amable. Molt correcte, la seguretat és extrema, no has de patir per un mòbil a la taula ni per la teva bossa.
He vist la posta de sol al desert, increïble, no he vist mai res més bonic. He comprat poc, s'ha de dir, els preus per nosaltres són elevats. He caminat poc, és tan gran i queda tot tan lluny que vas amb cotxe vulguis o no.
Una nova experiència, que sols les imatges poden transmetre una mica.
Gràcies a la meva família que ha fet possible aquesta aventura i com no, gràcies a ells dos que m'han passejat i ensenyat un munt de coses.











Sopa de curri, llet de coco i gambes....












 El meu gendre Albert, no parlem la mateixa llengüa, però ens entenem amb molts somriures i gestos.


La Gran Mesquita d'Abu Dhabi, brutal.






















Sí, jo....





 Descans!
Parc temàtic.







El metro.


Centre comercial, luxe suprem.







Cap al desert!









Maco no?













 Sabateries amb imaginació.




 Fem caramels?







Barri de les espècies, un mar d'olors....