La caçadora de cossos....

Ahir vaig acabar de llegir aquest llibre de Najat El Hachmi.
Lo primer que diré és que ja sabia que era un llibre que parlava del sexe, de les relacions sexuals, no anava pas sense saber què trobaria.
Però he de dir que m'ha decebut bastant, la primera part del mateix parla sobre els homes amb que ha tingut sexe i lo important de les olors dels mateixos. Cert, això, al sexe lo mateix que excita a algunes persones, tira enrere d'altres. Les olors les podem gaudir, o bé detestar.
Manté sexe a "tope" a ple de llocs i amb multitud d'homes.
He trobat aquesta primera part molt repetitiva, amb poca varietat i sovintegen les mateixes expressions i similars situacions. I sobre tot, una enorme insatisfacció.
Fins i tot en algunes coses m'hi puc sentir identificada, ella no discrimina ni per raça ni per físic, també creu, com jo, que el sexe no és el "camí" segur cap a la felicitat. (per molt que el puguem gaudir quan el practiquem).
La segona part anima una mica la "trama" i diversifica els espais, però ni que estic contenta d'haver llegit el llibre, no serà dels que quan em faci gran vulgui repetir o bé guardar al meu arxiu personal on hi tinc aquells llibres que mai regalo.
Ha tingut bones crítiques, lo meu, és un apunt.

Iniciatives blocaires...

El Veí de Dalt, blocaire amb una gran imaginació i iniciativa, ha organitzat una Diada de Sant Jordi especial. Li ha posat per nom: Sant Jordi a Blogville, tots amb un llibre i una rosa!
Em va costar una mica inscriure'm a la iniciativa, potser per por de quedar bé, de fer-ho bé... no se, mil dubtes em varen envair i per això mateix vaig dir... endavant! sense pensar més.
Només espero no decebre el meu "amic invisible", o millor dit, "blocaire invisible".
Si us animeu, encara hi sou a temps i per si de cas no agrada el meu regal escollit, ja em disculpo amb "l'afectat".

Ni que per sort ja tinc clar quin ha de ser el meu llibre...

Un bon llibre.....

I una dolça setmana.
Donat que tinc acumulades moltes hores de la campanya electoral, i per anar avançant abans de que s'acabi l'any, em vaig agafar dijous i divendres de festa. Això m'ha permès gaudir de 9 dies de festa, no sabeu pas lo bé que m'han anat.
Tenia, si, "tenia", previstes moltes coses, però com sempre, el resultat ha estat un altre.
Vaig anar a Barcelona, això sí, a veure les llums dels carrers. He cuidat el net i n'hem gaudit molt.
Però no he fet les visites de cortesia previstes, ara m'agrada més que "vinguin" que no pas "anar".
També he cuinat, la meva filla em va dir molt seriosa: Mama, segur que soc filla teva?, com es possible que no m'agradi gens ni mica cuinar i tu aprofitis cada instant que tens per fer-ho?.
Però crec que a lo que he dedicat més hores es a llegir, sempre llegeixo dos a la vegada, però parlaré d'un: L'Estany de foc, de Silvestre Vilaplana.
Un llibre d'aquells que no saps què ni com acaba fins gaire bé la darrera pàgina. Misteri, assassinats, inquisició, fanatisme, ignorància..... És una mica dur, ni que ja sabem què i qui va ser la "Santa Inquisició", és un llibre molt documentat i que m'ha tingut, del tot, enganxada.
Si teniu oportunitat, si algú vol jo li deixo, el llegiu.

La "guerra" dels llibres....

Una de les coses amb les que he estat més pesada amb els meus fills, entre moltes altres.... ha estat que no deixessin de llegir.
Des de ben petits els hi he comprat libres, en cada moment i edat els que m'ha semblat els podien enganxar, però molt em temo que amb els tres grans, malgrat que encara insisteixo, he perdut aquesta "guerra".
En Martí encara llegeix, gaire bé sempre per obligació de l'institut, però mica a mica li vaig trobant els gustos, vaig cercant i sempre trobo alguna història que l'enganxa. Li agrada que llegim els dos junts, al vespre, al meu llit i ni que ho podem fer poques vegades, estem massa cansats, els caps de setmana no falla. És clar que manté una dura lluita amb les noves tecnologies...
A mi em costa admetre haver perdut aquesta "batalla", jo, que m'he sentit "convidada" del darrer llibre que hi ha a la meva habitació. Que he patit amb la "Lisbet", la seva persecució, que m'he perdut al "cementiri dels llibres oblidats", que he viscut un gran amor amb "Noah", que he "sentit" el fred amb una "conspiració", que m'he esgarrifat d'emoció amb les poesies d'en Francesc.....
Potser, amb el temps, recuperen les ganes de llegir, a mi, avui, les lectures, m'apassionen, em fan companyia, m'inspiren, m'hi perdo....

Lectures, a tot drap!

He llegit en unes hores el llibre "Una sortida digna" de Jesús M. Tibau.
El vaig comprar per internet a canvi que vingués signat per ell, ja us ho vaig explicar.
És magnífic, al llegir que parlava de la mort, doncs vaig dubtar, a l'estiu prefereixo llibres més distesos i que no em facin pensar gaire, però les ganes m'han pogut i quina sorpresa!.
Cert, parla de la mort, amb una fina ironia, un punt d'humor negre, una diguem lleugeresa que et treu un somriure als llavis amb situacions del tot inesperades i divertides.
No he pogut deixar la lectura fins al final.
Al ser diguem "contes curts", independents l'un de l'altre, permet arreplegar el llibre en qualsevol moment, fins i tot mentre feia el sofregit de l'arrós, i anar avançant.
Si teniu l'oportunitat el llegiu, creieu que val molt la pena.
En un altre moment faré un petit resum de tot el que estic llegint, que no és poc, però aquest llibre mereix un apunt per ell solet.

Mireu que he rebut!!

Estic feliç, costa poquet, m'ha arribat el llibre de Jesús Tibau, magnífic blocaire i crec que també escriptor, aviat podré opinar!
El llibre ve signat per ell amb una dedicatòria.....
M'ha agradat el detall. Gràcies!
(no feu cas de la foto, estic fatal, però la il·lusió m'ha pogut je je)

De petons...

Diuen que;

"Los mayores desastres personales ocurren a partir de grandes besos, y es por eso que las películas casi siempre después del beso aparece la palabra fín".

I jo encara penso:
"Siempre es mejor el beso soñado".

Perque:
"Besar consiste en construir futuros recuerdos".

I no oblidem que:
"Algunos besos son como el clima tropical: Alta temperatura, gran humedad, fuerza relativa y acabado en huracán".

I també que:
" Para un hombre el beso es un buen aperitivo, para una mujer, en ocasiones puede ser el mejor postre".

I recordeu, ara, per l'operació "bikini":
"El mejor método de adelgazamiento son los besos, cuando los estás dando es imposible comer".

(Frases del llibre "Teoria particular sobre el beso", després de molt demanar li he regalat a un amic, a la meva llibreria només recollia pòls, anys que ni el miraba, no us oblideu de donar petons, molts.....)

Preparo...

La caminada.....


Les lectures d'estiu, aquí una petita part....


Les vacances....

Un canvi...

Milenium....

Ja fa un temps vaig parlar de la trilogia Milenium, els vaig llegir en un tres i no res i això que tenen un considerable número de pàgines, poques vegades he allargat les meves nits de lectura fins la 1 i quarts de dues...
Un company, l'Esteve, em va preguntar si havia anat a veure les pelicules, li vaig dir que no. Ell va insistir però normalment, quan un llibre m'ha agradat molt, la pelicula em desencanta, no la trobo del nivell. Em feia certa por veure-la, però diumenge, que estava sola i amb 5000 etiquetes de la caminada per l'Alzehimer per enganxar, ser voluntària te això, doncs he decidit veure la primera. Els homes que no estimaven les dones.
Amb l'Esteve, compartim alguna cosa més que les pelis, també la passió per el Ripollés, les fotos, encara que les fa millor, no ens enganyem.
He passat una tarda, emocionant!, això que ja sabia com acabava, que recordo bastant la lectura d'aquest primer llibre de la trilogia. La peli està molt ben feta i manté l'emoció en tot moment.
Ja estic impacient per veure la segona i la tercera, és clar.

Companys fidels, tot l'any....

Els llibres...
Crec que aquest estiu ha estat dels que he llegit més de la meva vida, i això que mai he deixat de fer.ho.
Potser he tingut sort i he trobat llibres que m'han "enganxat", potser tenia ganes d'evadir-me després 'una primavera "calenta" i a l'espera d'una tardor que promet ser-ho també.
La cosa és que he gaudit i molt, a les cues d'Euro Disney, metre els nens pujaven aqui i allà, a l'avió, a l'hotel just abans de dormir i mentre en Martí reia amb el llibre que li vaig regalar... quines estones més tendres i dolces...
També al Parc Central aquests dies que m'ha tocat cuidar del gos, ell i jo encantats, amunt i avall.
Al meu sofà de "lectura" on les tardes fins que ha baixat un xic la calor he esperat per sortir...
Això sí... he intentat una altre vegada, crec que en son 4 ja, llegir El Quijote... ho sento, amb aquest no puc.
Per ordre de lectures han caigut....

La Mano de Fàtima, Ildefonso Falcones.
Satisfacció, Alina Reyes.
Imposible, Danielle Steel.
El Caçador d'Estels, Khaled Hosseini.
La reina en el palau de les corrents d'aire, Stieg Larsson.
Gomorra, Roberto Saviano.
Tentaciones carnales, Joyce Jocelyn.
El sillenci, Gaspar Hernàndez.
Trena de Cendra, Carme Guasch.

Ara estic amb els dos que veieu aqui a la dreta.... no està malament no?.
Això sí, el què més, però molt més! em va enganxar fins allargar les nits de lectura va ser el de la "saga" Millenium, no se què faré ara sense aquest autor!, quina intriga...
A veure quan em podré comprar aquesta "perla".

Lectures per compartir....

Darrerament he estat de sort amb els llibres que he escollit per llegir.
No és gens estrany veure'm amb el llibre amunt i avall, si un llibre m'agrada, com m'han agradat els que ara diré, l'acostumo a tenir al sofà, durant el dia, i si tinc cinc minuts, allà que estic llegint quatre pàgines.
De fet, és una de les coses que més em relaxen, l'altre cosa no la penso dir... :)
Ara estic llegint Un Mundo sin fin, de moment, porto unes 200 pàgines de les 11oo i pico que te i estic "enganxada" al mateix. Per cert, he estat un parell de dies amb "agulletes" en un braç i no sabia de què.... ja ho he descobert, llegir aquest llibre al llit és un enorme esforç!.
Dels tres darrers, he gaudit moltíssim.
Els homes que no estimaven les dones, entretingut i sorprenent, he gaudit molt amb ell.
Després he llegit Dessig de foc, una mica de sexe, de passions humanes i d'amors i desamors.... el recomano.
També el Conte número tretze, aquest m'ha encantat, l'he devorat.
I és que no oblidem que una bona lectura, és una altre manera de viatjar....

A tota màquina.....

Imagino que no soc la única, però a l'estiu sempre llegeixo molt més que la resta de l'any. El relax, les poques ganes de fer res, les hores que estic sola i la calor, son propicies perque em pasi això.
Porto tanta marxeta que m'he quedat, gaire bé, sense lectures, i tenia pendents 8 llibres!, dos d'ells super gruixuts.
La "cosa" va començar amb la marxa de campaments d'en Martí, de cop i volta hi ha una sèrie d'obligacions que no tens, deu dies seguits... tens més temps del normal i aprofites.
He llegit Los Pilares de la Tierra, Hermanas, Solteros tóxicos, Francesca Martín, (quins records....), Irisacions, La noia dels seus somnis, La política de la Bondad, estic casi al final de El juego del Ángel i m'han deixat El Perfume, que penso començar demà.... i finito!.
Aixi que ahir a la tarda vaig fer una petita excurssió, pocs cops m'ho puc permetre, i vaig anar al Robafaves amb en Martí, m'he comprat dos llibres, no massa cars, i he apuntat un parell de títols per si ara que ve el meu aniversari algú pregunta regal, cal ser previsora :)
Em vaig comprar Trena de Cendra, de Carme Guasch i La mala dona, de Marc Pastor i no, no parla de mi.. je je.
(p.d. m'ha donat per fer fotos, però soc dolenta.. ufff)

Perles literàries...

Aquests dies estic llegint molt, però molt!, potser no trobo res interessant a la tele, potser tinc menys son o potser, i crec que és això, tinc bons llibres de "reserva".
El cap de setmana he llegit El noi del pijama de ratlles, us el recomano, emotiu, tendre però dur, molt dur.
Entre viatge i viatge, al bus, estic acabant Cambio principe por lobo feroz, em fa riure, recordar soparets amb les amigues, situacions divertides, d'altres no tant. Com donar la volta a una relació, en fí, una mica tòpic, ho admeto, però m'ha arrancat més d'un somriure.
Deixo alguna frase, a mi m'han agradat i és que no oblidem una cosa, les dones, a certa edat, volem un tigre, els gatets, a la teulada...

¿Quién querría ser una sosa al cuidado de siete enanitos (mineros y cantarines) pudiendo tener un tipazo de su madrastra gótica?.

¿Eligiria alguna mujer morirse de miedo en el bosque, encima cargada con la compra, pudiendo aullar entre las garras de un lobo?.

Ni zapatos de cristal, ni polvos mágicos, ni espejos sinceros!. Unos buenos Manolos, polvazos de verdad y elixires de la eterna juventud.

Nada mejor contra el estrés que unas buenas risas entre amigas, tanto más liberadoras cuanto más se ríen, las amigas, de ellas mismas.

Córtate las trenzas, regala manzanas para dormir a la competencia, fúgate con el lobo y date un baño de espuma con él. Recuerda, mientras las princesas dueren, las brujas vuelan...

De lectures emotives....

Ahir al vespre, vaig acacabar de llegir Sobre l'amor, de Joan Barril, un recull d'articles publicats a la premsa, sobre aquest tema, per aquest autor.
M'he vist identificada en tantes històries d'aquest llibre, que m'he emocionat sovint i a la vegada, he vist, cara a cara, com han passat els anys i les situacions, com he viscut l'amor, els bons i mals moments.
No és pas un llibre d'amor, més aviat de com vivim les persones aquest fet.
He fet un petit recull d'algunes frases que m'han impactat especialment.
Diu Joan Barril:

¿On ho farem això d'estimar-nos? Perquè l'amor demana baldes i forrellats, demana intimitat i complicitat. No calen gaires maravelles arquitectòniques. Potser unes espelmes que tremolin per confondre'ns i no saber on comença l'un i on acaba l'altre.

Paraules d'amors apasionats, que varen fer servir els nostres pares i diuen tant, com: frenesí, perfídia, pasión, embeleso.....

Dels amors infidels: Els adúlters comuns, engabiats en amors d'interior per por que tot s'acabi sabent i reverdeixi el puritanisme d'aquells que, potser desitjant viure una doble vida, no van ser capaços de fre-ho.

Dels petons: Una boca contra una altre boca. O una boca a favor d'una altra boca. El petó és una de les carícies d'una major intimitat civil.

Us recomano la seva lectura, jo he gaudit i reviscut molts instants de la meva, ja llarga, vida.
Poques cançons descriuen els amors i les passions humanes, d'amors i desamors, com les de Paquita la del Barrio.

Memòria Oral....

Quina frase més bonica.... la he trobat divina i la he memoritzat per aquest moment.
Acabo d'arribar de la presentació del llibre d'Assumpta Montellà, el Setè Camió, estic encantada, entusiasmada i impacient per començar a llegir el llibre.
Ella, l'autora, encantadora, agradable i molt, però molt didàctica. Si l'hagués tingut de mestre jo haria fet carrera!.
Creieu que ha estat un acte preciós, no se què dirà ella, però la Glòria i jo hem quedat del tot encantades!. Gràcies als amics i amigues, algún company i companya, ens hem sentit del tot acompanyades. Per cert, la gent del Robafaves encantadora, ens han tractat de maravella.
La foto l'ha fet en Quim Amargant, com sempre atent i encantador.

Aclaparada del tot....

Doncs sí, aquesta donota encara queda "patidifusa".
He tingut un cap de setmana molt mogudet, he estat bastant desconnectada, fa dies que bromejo amb les amigues dient, espero el dilluns per anar al PSC i seure 4 hores seguides!.
Avui, de bon matí, sempre miro el correu a primera hora, prenent el meu primer café amb llet, mentre en Martí treu l'Elmer a fer un petit volt.
Tenia un mail de la Glòria, on em comenta que l'Assumpta Montellà ja te dia per presentar el seu llibre, El setè camió, a Mataró, al Robafaves.
Fa dies que esperem saber el mateix per poder anar.hi i conèixer, per fí, l'Assumpta.
Vaig fer un escrit, fa cert temps, expressant la vergonya d'un mail d'aquesta autora, referent al meu bloc, sempre tinc la sensació de que escric per mi i poca cosa més. Li vaig agraïr, que una escriptora t'afalagui... ostres tu... Havia llegit la Maternitat d'Elna i vaig escriure sobre el que em va provocar, que no va ser poc.
Bé, doncs la Glòria em comentava aquest tema en el seu mail, el dia 12 de desembre fan la pressentació, a les 7 de la tarda a la llibreria Robafaves, i m'he despertat de cop en llegir que les dues teniem que ser.hi, doncs l'Assumpta ens convida, no sols a ser.hi presents, a presentar el mateix!!!.
Ara, jo, que no se parlar en públic, que em poso vermella, que lo més segur és que ho passi fatal, doncs estic com una nena amb sabates noves!!.
Per cert, vindreu?.

De lectures....

Dilluns vaig acabar un llibre, La sang dels Innocents, de Júlia Navarro, encara que la meva és en castellà.
He passat molt bones estones amb aquest llibre, 778 pàgines que en cap moment m'han aburrit ni donat ganes d'avançar algunes més ràpides.
Parla sobre Orient i Occident, de religions, de terrorisme i d'extremistes, fins i tot d'amor, vaja, com la vida mateixa!.
A mi, alguns moments, m'ha posat la pell de gallina, ni que no soc peruga, és pot veure ben clar que el llibre és realista i com la religió, portada als màxims extrems, pot anular qualsevol voluntat i fer mal.
És un llibre entretingut i documentat que transcorre en diferents escenaris al mateix temps, però no et "perds" ni un moment de la situació que explica.
Ni tan sols el pes del llibre, tingueu present que casi sempre llegeixo al vespre al llit, m'ha desanimat.
Ja sabeu, un més per llegir.

Una d'aquelles petites coses...

Que sovint, més del que pensem, en gaudim, ens donen certa tranquilitat i fins i tot, en el meu cas, ens afalaguen.
Ja fa dies vaig rebre un mail, no penseu, que valguin la pena en rebo més aviat poquets. Aquest en concret va trenir per mi la sorpresa de que l'adreça pertany al nom d'un llibre que no fa tant vaig llegir. La maternitat d'Elna, us en vaig parlar i el vaig recomanar. La seva autora, Assumpta Montellà, em va escriure per fer.me saber que llegia el meu bloc i que un post en especial li havia agradat i provocat la necesitat de venir a mataró i fer un volt per el port, per cert, és de Mataró ni que no hi viu.
Ho vaig trobar increible!, em va entrar un cert pànic, sempre em passa quan se que algunes persones, diguem famoses o bé conegudes, em llegeixen. A ella l'admiro per el seu llibre i la veritat, em va fer certa vergonya.
Bé, per fí s'ha decidit i ha obert un bloc, el trobo tendret i cuidat, és una historiadora que imagino treballa amb molta passió, per tal com la he llegit. Ara se que prepara un nou llibre i ja espero impacient, segur que en gaudiré tant com amb el primer.
Assumpta benvinguda al mon blocaire, espero que gaudeixis tant escrivint aqui, com ho faig jo.

El "minimeme" de la Glòria...

La Glòria, amiga i companya molts cops de sentiments, veiem les coses de manera molt similar, llença una mena de "meme", una mica estrany però curiós.
Hem d'escriure el començament d'un llibre que per algún motiu, el que sigui, ens ha quedat a la memòria o bé ens ha marcat d'alguna manera.
Jo vaig encertar el seu primer i crec que ja li han encertat el segon, el meu primer és sencill, el segon, no tant....

Todavía recuerdo aquel amanecer en que mi padre me llevó por primera vez a visitar al Cementerio de los libros olvidados.....
(vaig trobar aquesta frase, encara la trobo, de lo més bonic que he llegit, i no és poc....).

(Aquest, tal com vaig dir és sencill, La sombra del viento, de Carlos Ruíz Zafón, insisteixo, aquesta és una de les frases més romàntiques que he llegit....).

La dona és aquí: existeix!!.... i jo sense afeitar.....

(Aquesta ja vaig pensar que costaria una mica més, ningú l'ha encertat... pertany a l'inici del llibre, Dona alliberada, home emprenyat, de Pilar Rahola).

Apa! a pensar una mica, si queda algú és clar...