Potser sí.
Entrem en un any nou, un any que serà especial en molts aspectes. El primer i més immediat és que tindrem, a " Can Torres", una neboda xinesa. Estem del tot encantats, una nena que els seus esplendorosos pares recullen l'11 de febrer.
Un any on servidora fa 50 anys, no serà fins a l'agost però com això no m'afecta gens, ja ho dic amb temps.
Però potser sí que m'afecta i no en sóc conscient, he notat certs símptomes els darrers mesos i vull culpar, vaja, crec, al canvi de dècada.
Ja no m'agrada discutir, m'avorreix molt i molt.
No aguanto veure un partit de basquet del Barça, cosa que sempre m'ha encantat, em poso massa nerviosa.
Prefereixo el cinema a casa que al MParc, ple de crispetes i xarrups de beguda.
No em ve de gust sortir a ballar, tant que sempre m'ha agradat.
Res supera a una tarda amb en Martí i en Dídac, marxa assegurada.
No suporto que em fumin, el dia de Nadal fins a les calces em feien tuf de fum. Els intransigents som nosaltres?.
No m'agrada alterar els horaris, això segur que són manies d'àvia.
Gaudeixo planxant, llegir en silenci, els diumenges a la tarda....
Cuinar llargues hores per regalar després la teca als fills.
Cada vegada defenso amb més passió les coses en les quals crec.
Són petites coses, algunes m'han agradat sempre, però algunes, ho tinc clar, són símptomes, ara cal endreçar.
I l'amor?.... ni de lluny!
Bon any a tots i totes, d'acord, gairebé a tots i totes!.