dissabte, 21 de març del 2015

Saber escoltar....


Saber interpretar gestos, mirades, silencis....
No tothom en sap, cal certa edat, certa templaça, certa predisposició i ganes, sobre tot, ganes.
Em dic Joana, tinc 53 anys, estic feliçment divorciada fa 8 anys, sóc àvia, sóc mare, sóc dona, ara, ja se escoltar, després de molts entrebancs, també se mirar, i quan miro, veig endins, no el que jo vull veure, veig i sento els que tinc al voltant, i si no ho veig com ells, no dic que menteixen, senzillament penso que potser no ho veig tot, no ho se tot...
Aquest procés, algunes persones no el viuen, no poden sentir la pell, el tacte, l'ambient, la sensibilitat, no saben interpretar els silencis i les males cares, veure tot de color rosa deu tenir una part bona, segur, però els grissos, formen part de les nostres vides i no hem de castigar qui els veu, hem d'intentar que ampliín mires, que copsin colors, sentiments...
Però com és normal, et canses d'explicar, de fer entendre, que que carreguin amb tu les seves mancances i deixes de mirar, i escoltar, ja no interessa què diuen ni qui ho diu, tu ja estàs absent.
No has de castigar qui et vol ensenyar altres coses, altres punts de vista, has d'intentar compendre, però és evident, que de vegades ni es vol ni es pot.
Ara estic, del tot, concentrada, em cal calma, massa estrés m'afecta, ja ni tinc ganes ni crec, per tant he de complir el que és deure obligat per sobre viure, per seguir el camí.
Ja no em prenc les coses com abans, ara, el que cerco, és la calma.
Cap de setmana de pluja, de sentiments a flor de pell, d'emocions, dilluns serà un altre dia, i seguiré, i viuré, i ja no serà important, sols esperar que arribi juny i torni la vida normal.
Una cosa si diré, mai menteixo, d'aqui part dels problemes que he tingut.
Però ja no poso la cara per ningú, tinc una vida prou plena.
I tan aviat pugui... fugiré a Ribes de Freser, les aigües impetuosses expressen i alliberen vida.
Sovint cal posar distància.

dissabte, 7 de març del 2015

Visceral.....


Aquesta ha estat una setmana complicada, certament, una setmana d'aquelles que decideixes callar doncs t'hi va la feina. M'he expressat al Facebok, espai bastant restringit i poc més.
Qui em coneix, que sou bastants, sabeu que em desfoga escriure, expressar, fer constar el que sento i aquesta setmana he callat, però lo just.
Considero que quan no estic al meu lloc de treball puc dir el que cregui convenient, només faltaria!
He tingut alguns "morritus", alguna mala cara i incomprensió, però és clar, davant el que presenten com una "santa", jo he de dir el que penso, l'he patit en carn pròpia, no m'ho han explicat, ho he viscut. Em diuen que ho entenen, però se que no.
Les persones podem viure de maneres molt diferents la mateixa situació. Fins aquí és normal, però qui no ha viscut les mentires davant de la justícia, fredament, negant el evident, malbaraten la realitat, explicant coses que no són certes, jugant amb el pa i les necessitats primeres del teu fill, aquesta persona... ni aigua!.
Mentires negant el que mitja ciutat sabia, i que va ser inaugurat quan va sortir la sentència, mentires respecte a com vaig aconseguir la meva feina, mentires respecte al que necessita un jove per viure, fins al punt de presentar un escrit al·legant que li cal 1 pot de desodorant al mes... segueixo?, algú així no pot, de cap manera, de cap! Merèixer el meu respecte, tan sols la meva freda ignorància.
A misses dites poc puc dir, em vaig mantenir fora fins a l'hora de votar, la meva visceralitat potser no hauria pogut callar...
Sí, sóc visceral, i molt!, quan em toca defensar els meus fills, la meva família. 
L'han pujat als altars, sols es va faltar dir que era la "divinitat" personificada.
Bé, que la pateixin, sols els desitjo que pateixin per la seva prepotència, mala llet, mal caràcter, mentires.... la meitat del que ens ha fet patir a la meva família. Per lo "bajini" la gent em diu que estàn d'acord amb mi, però aquí tothom calladet.
Un cop més penso emigrar, el Maresme és ample, ple de bona gent, de bones persones, jo no puc estar a un lloc on prengui decissions polítiques segons qui.
M'hi nego.
Visceral? NO, Mare.... tan sols. A la teva salut xata!
(Hòstia, m'he quedat nova! )