Fins els ovaris!

Mai més ben dit.

Molts dies dic que deixaré de mirar premsa i notícies, que estrany és el dia que no agafo una emprenyada monumental, però dec ser una mica masoquista, segueixo volent informació de com anem, ni que sigui fatal!

Ahir vaig llegir, del tot estupefacta, les declaracions d'un desgraciat, masclista, estúpid i ignorant mossèn, que gairebé em provoquen una pujada de tensió. I és bisbe el molt malparit!

Diu, tal com sona: "El feminisme és un pas cap a la deconstrucció de la persona"..

Què es pensa?, que les feministes som un plat de Ferran Adrià?

I segueix: "El feminisme és conegut per les seves vinculacions amb els moviments que promouen l'avortament, l'atac al matrimoni monògam i indissoluble i la maternitat".

Sort!!

Jo, feminista convençuda, SÍ!, m'he casat dues vegades, he tingut 4 fills, tots desitjats i per dolent que fos el moment, mai, MAI, m'he plantejat avortar.

Trenco totes les mentides que diu aquest insensat, mala persona i sobretot IGNORANT de què és el feminisme.

Sí que defenso el dret de la dona a decidir com i quan vol ser mare, ja ho crec! En un país on el ministre d'interior s'encomana a una santa per millorar el país... què podem esperar? Un país on es vol aprovar una retallada enorme de drets de les dones sense parlar amb CAP associació d'aquestes, on va?

Potser pel bisbe aquest, la normalitat passa pel que han fet molts dels "seus" i s'ha amagat durant segles?, portar nens a les sagristies per "jugar amb ells".

Potser és normal anular la sexualitat, de monges i capellans, per després cometre actes del tot immorals amb menors?

I ara, que diuen que el seu cap és "progre" no entenc, bé, d'aquesta gentussa no entenc mai res!, per quin motiu no el destitueix i dóna exemple.

Ja sabem que ens volen a casa, fregant, criant com conilles i sobretot, SOBRETOT, submises.

El pare que va engendrar Juan A. Reig Pla i tots els desgraciats que pensen com ell i al maleït govern que li dóna cobertura!

(Sí, estic ben emprenyada, vaig que em mirin la tensió)

Carta abierta a Alberto Ruíz Gallardón.

Me niego, una vez más, a empezar esta carta con cualquier “título” afectivo, ni siquiera, educado.

Ministro,

Tiempos pasados era usted, por poner un calificativo, la “cara amable” de su partido, el pp.

Más de uno y de una pensamos, con su nombramiento, que sería el moderado, el que suavizaba un poco la victória de su partido.

Menuda decepción!

Ha resultado ser, no solo intransigente, radical, machista y carente de diálogo. Y yo pensaba que lo de las tasas judiciales era lo peor de su mandato!

Yo le daría otro calificativo, está usted obsesionado en restringir el derecho de las mujeres a su propio cuerpo, a decidir cuando, como y con quién ser madres y esto, esto no se lo concedo!

Ha costado tantos años, tantas luchas, tantas manifestaciones y excomulgaciones, tantos disgustos que podamos decidir, que ahora, nosotras, las mujeres, no le podemos, no debemos y no vamos a permitir que esto suceda.

Nos quiere obligar a volver a los abortos clandestinos, a escondidas, y las señoras de su entorno, las que tienen dinero, sin problema a Londres, como antaño, un fin de semana disfrazado de compras y ya está!, problema resuelto.

No se puede ser más carca, más anti feminista, más retrógrado, más conservador, más insensible…. sigo?.

Ha resultado usted uno de los peores ministros de la história en cuanto a libertades se refiere. A usted sólo le preocupa si la infanta va a caminar hasta el despacho de un juez valiente que la imputa.

Eso sí, estoy segura que la Iglesia Española reza cada día por usted, para que les dure muchos años, yo, atea convencida, apelo a los ciudadanos y ciudadanas de este país para que no les voten nunca más.

Que peor no se puede ir!

Mi cuerpo es mío, y el derecho fundamental de las mujeres debe ser respetado, ahora y siempre.

Dimita Gallardón! Es usted un resto de la derechona más rancia de este país. Me avergüenza, profundamente que pueda representar al mismo.

Me puede decir con cuantas asociaciones de mujeres se ha reunido usted para pactar esa ley?, yo se lo diré, con ninguna!!

Espero que no sólo las mujeres nos movilicemos contra esta cacicada suya, espero que los hombres de progreso, los hombres conscientes y con más dedos de frente que usted, se movilicen con nosotras.

La decisión es nuestra, saque su maldita política de mis ovarios!

(Bon vent i barca nova "senyor)

Lectures, plaer, lectures, gaudir....

El 2013 ha estat un bon any en la meva vida de lectora activa.

Un any on gaire bé tots els llibres que vaig escollir, varen ser encertats, varen fer el que demano a les meves lectures, distreure, entretenir i perquè no?, gaudir amb les mateixes.

Potser no ha estat dels anys que he llegit més, ara em distrec amb altres coses, fins i tot, contemplant tot el que m'envolta, que no és poc!

Us deixo una relació i si voleu que us deixi algun dels llibres, doncs sols ho heu de demanar!

Poso els títols en la llengua que tinc el llibre.

50 ombres d'en Grey de E.L. James
La bíblia de barro de Julia Navarro
Mar de foc de Chufo Llorens
Llamaradas de Nora Roberts
50 ombres més fosques de E.L. James
El sacrifici a Moloc de Àsa Larsson
L'aire que respires de Care Santos
50 ombres alliberades de E.L. James
Voldria que fossis tu de Lorenza Bernardi
La tabla esmeralda de Carla Montero
Intemperie de Jesús Carrasco
La chica que amaba a Tom Gordon de Stephen King
Los Cordina de Nora Roberts
Misión olvido de María Dueñas
Los vigilantes del faro de Camila Läckberg
La reina descalza de Ildefonso Falcones
Victus de Albert Sánchez Piñol
Inferno de Dan Brown
La senda oscura de Àsa Larsson
Con la noria por testigo de Trini Fuentes
Reír al viento de Sandra Berneda
El noi sense color i els seus anys de peregrinatge de Haruki Murakami

He viscut intrigues, amors, assassinats, història, sexe... tot sense sortir de casa.

He gaudit, ho reconec, molt, amb la majoria d'aquests llibres ni que reconec que m'ha decebut, bastant, Victus, potser havia llegit tanta crítica positiva que no li vaig trobar el que jo esperava.

Ha començat un nou any, amb noves aventures. Un nou any on intentaré, amb més força que el 2013, acostumar-me al llibre digital, de moment vaig perdent la batalla.

I és que el plaer de tocar i sentir el paper als meus dits....

La meva biblioteca espera impacient que l'endreci, ho faré. I al costat del meu llit esperen, també impacients, els propers llibres...

I per on començar?

Acabo de viure, tot just va acabar ahir, el millor viatge de la meva vida. Sense comparació possible, sense mitges tintes, ha estat un somni.

Ja fa un temps vaig parlar de tres grans projectes pel 2013. El primer va ser una intervenció que esperava fa ja 9 anys i que m'ha permès baixar, de moment, 25 quilos. La salut davant de tot.

El segon era, ha estat, visitar el meu fill Daniel que viu, fa gaire bé 3 anys, a Melbourne i el darrer, ja pel 2014 era tornar a ser àvia. El que va passar és que el meu nét tenia pressa per conèixer les seves mares i va néixer el dia de Nadal, 25 de desembre, metre la seva àvia era fora.

Els tres projectes han estat un èxit. Diguem que estic més contenta que un xínxoll.

El viatge.... és del que us vull parlar, gaire bé em falten paraules, el podria posar sols en imatges, he conegut, i ho dic des del cor i el que he vist i viscut, ha estat el paradís.

No cal dir que en 14 dies complets allà, més gaire bé 3 de viatge, he vist una part petita d'aquest immens país, ni que el meu fill ha fet una tria de visites perfecte i hem vist coses impressionants.

Hem caminat Melbourne hores i hores, una ciutat neta, endreçada, plana, amb un servei de tramvia ideal, amb una gent educada i amable, amb uns edificis altíssims, hem vist una natura i una fauna del tot desconegudes per nosaltres...

Hem estat, també, cinc dies a Brisbane, regal d'aniversari i reis del meu fill, una ciutat, també, ideal per viure. Això sí, aquí feia una calor....

Hem caminat molts quilometres, vora el riu, vora el mar, i he pogut visitar un espai que mai de la vida hauria pensat que estès al meu abast, son aquests llocs que somies veure però no esperes poder fer-ho, El 12 Apòstols, ni que sols en queden 8 ja, a vista d'helicòpter que gaire bé em provoca un infart, però aquesta imatge sí la tinc guardada per sempre, quina meravella d'espai...

Podria descriure els espais, els tinc ben guardats al cor i a les meves retines, però crec que les imatges són molt millors que les paraules, en aquest cas. I què dir dels focs de cap d'any?, una festa enorme i pública, tothom surt al carrer i gaudeix dels mateixos. Clar que la temperatura, uns 25 graus acompanyen. Un Nadal a 30 graus que convida a d'altres menús.

Austràlia és un país per visitar. Està molt lluny, cert, però ara mateix via Doha, a Qatar, són 24 hores de vol. Arribes esgotat, però us ben asseguro que val la pena. Un país on lo modern i li antic es fusionen en una perfecció que et manté la vista ocupada sols caminant per el carrer i descobrint espais barrejats.

Nosaltres, tant en Martí, company ideal de viatge, com jo, hem pogut fer aquest viatge gràcies a la generositat del meu fill Daniel, ell va regalar el bitllet al seu germà petit i ens va oferir casa seva, que ha estat casa nostra dues setmanes. Nosaltres hem estat dos anys sense anar de vacances per poder fer el viatge i li varem dur un petit obsequi de productes que sabem li agraden molt!

Gràcies Daniel, per tot. Ens has convidat a tornar, no dubtis que ho farem. I en arribar a casa, trobar a l'aeroport el fill gran amb la Xènia i casa les dues mares acabades d'estrenar amb el nét que no has vist encara...

Tot, tot, feliç.