dijous, 28 d’abril del 2016

Trenca llars….


Tinc dues amigues, d’aquelles que la confiança fa fàstic, amb les que mantinc un debat inacabable, d’aquells que deixem per avorriment total. És impossible que ens posem d’acord.
Una ho denomina “la otra”, (en castellà sona més dur), la segona ho denomina “cazamaridos”, (pel mateix motiu), jo en dic “qui té el problema?”.
Parlem del marit d’una coneguda que l’ha deixat per una pardala jove, sud-americana, cosa que per elles és encara més greu.
Trobo molt sexista, i injust, donar la “culpa” a la noia, a la fi, qui estava casat era ell i no li va dir fins que feia mesos que estaven junts.
Elles, diuen, no els hauria passat i noi… com ho saps?, si un paio, o paia, et vol enganyar, doncs en tindrà disposició i si li surt, ho farà.
Les tres estem d’acord en una cosa, nosaltres no sortiríem amb un home casat, ni que una sempre diu… el problema el té ell, no jo…
Doncs no!, jo mai faria el que no vull que em passi a mi, no enganyaria una dona doncs no vull ser enganyada.
Això té doble moral, la nostra coneguda va saber fa temps de la seva infidelitat, però… segons ella va intentar resoldre la situació, ni que per mi no ho va fer de manera correcta. Va anar a trobar a “la otra” i la va avergonyir a la seva feina.
Per quin motiu no li va fotre el moc al marit?, l’infidel ha estat ell! Jo li hauria posat la maleta a la porta el mateix dia de saber segur el que hi havia!
Senzill, aquesta parella són de família “bona”, ella no vol perdre posició i per aquest motiu va aguantar mesos.
Ara, ell, ha agafat la porta i l’ha deixat amb quatre criatures, encara petites. Va plorant per les cantonades i nosaltres ja li diem, a la merda! Que el donin.
Sabeu el pitjor?, segueix culpant l’altra dona, el seu marit és una víctima de les seves corbes….
Total, aquí estem, debatent un tema que mai ens posa d’acord. Intentant, quan ella es deixa, animar la coneguda, ni que tampoc ens en sortim massa bé.
La carn és feble….

dissabte, 23 d’abril del 2016

Esglai…..

La teva mà al mau clatell,
els teus ulls,
a les meves ninetes,
foscos, de mirada sensual,
els teus llavis juganers,
la teva veu ronca,
a cau d'orella.
Llisques els teus dits
suaus i contundents,
coll avall fins a l’esquena,
el borrissol esgarrifat,
ho saps, gaudeixes.
Tanco els ulls,
se que ve ara,
els teus llavis als meus,
tremolor intensa,
la teva llengua juganera,
vol i dol.
Obro els llavis,
et deixo fer,
explosió de plaer!


Alguna cosa millor per Sant Jordi? petons, llibres i roses! I Fernando Botero, hi tinc debilitat...
Feliç diada!

dijous, 21 d’abril del 2016

Rutines que donen estabilitat....


Ja fa temps, bastant la veritat, que estic molt tranquil·la. Com que les coses van per si soles, no he d'estar tan pendent, els fills i la filla ja són grans, i el que tinc a casa, el "petit" que ja em passa dos pams en alçada, ja te vida pròpia, te xicota, te el seu món. Que no vol dir que encara compartim moltes coses, però com és normal, entre universitat, monitor d'esplai, amistats i xicota, doncs li veig poquet el pèl.
Això em permet, segurament per primera vegada a la vida, pensar què faig amb mi mateixa, cosa gens senzilla.
Ara, per primera vegada, molts dies no he de pensar en el sopar, el dinar, coses que havia d'organitzar amb dies d'antelació, ara, ja no cal. Per mi sola aviat acabo.
Quan has viscut tota la vida en companyia, primer a una família tan gran, després amb marit i fills, és una mica estrany arribar i no trobar munts de roba per rentar, planxar, cosir...
Ara, que molts dies sóc a casa a les 19:30h, puc agafar un llibre, llegir en silenci.... puc mirar les musaranyes, rumiar, pensar receptes per el cap de setmana, posar la meva música.
El nano arriba just per sopar, o dinar i després, com gairebé tots i totes, amb el mòbil en té prou! 
Total, he establert unes rutines que em són agradables, dos dies al gimnàs, un dia baixar a veure el nét que tinc a Mataró, i la resta, donar una volta, fer fotos, xerrar amb algunes amistats, llegir, pensar i intentar evitar que el conjunt que m'envolta, fills, família i amistats, em busqui nòvio. Sembla que de moment me'n surto prou bé :)
Consti que em provoca una enorme tendresa que els meus fills pensin que he de tenir parella, un gest generós per part seva, els costa entendre que jo no cerqui això, clar que ells, tots i totes, estan enamorats. Ara, sovint, dic que no ha nascut l'home que m'havia de fer feliç. Ells riuen i insisteixen. M'estimen, sense cap dubte!
Els caps de setmana, cuinar, ara practico fent, i regalant, pa casolà, quedar per fer un cafè o un sopar, xerrar una estona, riure tant com pugui i sobretot, caminar, ara mateix un motor important a la meva vida. Gaudir dels néts i neta....
També somio, en viatges, per exemple tornar a Austràlia, el meu nen que fa un temps que viu a Dubai, torna a viure a Melbourne, per tant, toca estalviar!
Les rutines, en aquest moment de la meva vida són un suport, com una calma imposada que gaudeixo, i això que sembla que en tinc per poc temps, si res canvia, i no hi confio pas, eleccions de nou.
A fer punyetes amb la meva estupenda calma i tranquil·litat!

dimecres, 13 d’abril del 2016

Ciclistes imprudents...


Sovint veiem notícies d’accidents de ciclistes, molts vehicles no respecten els mateixos, ni les distàncies aconsellables, i es produeixen molts accidents, fins i tot morts.
No cal dir que cal ser severs amb aquest tema i respectar les normatives, els uns i els altres.
Jo vull parlar dels i les ciclistes, que són ells que produeixen accidents i ensurts.
Sóc caminaire, vaig a peu a gaire bé tot arreu, deixo passar la gent gran, m’agrada circular per la meva dreta i intento, en tot moment, respectar. Hi cabem tots i totes.
Però noi…. en alguns llocs temo per la meva integritat física.
M’agrada molt fer el camí de Badalona a Cabrera de Mar per la platja. Excepte el tram Premià de Mar - Vilassar de Mar, el passeig és molt agradable, moltes persones hi caminen i les vistes, com podeu veure a la foto, precioses. Quan el faig són gairebé 18 quilòmetres, però d’una satisfacció absoluta.
Bé, en una bona part d’aquest tram hi ha senyals que indiquen que les bicicletes poden circular, però la prioritat és per als i les vianants. Doncs res, dos cops he estat a punt de caure per un cop de ciclista, a una velocitat increïble i a més, ni es van, o no van voler, donar compte. D’altres vegades els he esquivat per pura xiripa!
Per Mataró, un altre lloc on prenen les voreres com si fossin seves i a sobre, si han de baixar, doncs jo palplantada no ho penso fer, et posen mala cara o rondinen.
El tram del Parc Central, que faig un mínim de quatre cops per anar i tornar de casa a la feina, he d’anar amb molt de compte doncs ells van a tota velocitat i esperen que tu et moguis.
Demanen respecte, primer que respectin ells a les persones que caminen i ho fem per on toca.
Una bicicleta és un vehicle, doncs, que circulin per on toca!
Ja he tingut un parell d’enganxades per aquest tema. Sols espero respecte.
(Queixa a part mereix la gran quantitat de vehicles de l’ajuntament de Mataró, de serveis, que circulen per dins del parc i ho fan a una velocitat del tot inacceptable. Però aquesta, ja és una altra queixa)

dimecres, 6 d’abril del 2016

Carta abrierta a Pedro, Pablo, Albert i Alberto...



Con afecto, vaya por delante.
Señores candidatos, han pasado ya 108 días de las elecciones generales, no hace falta decir que seguimos sin un gobierno estable.
Este país nuestro se está yendo a pique y ustedes, parece, sólo piensan el quien es más alto, más guapo o más listo, en quien dice la tontería más grande o quien hace más ruedas de prensa y con más medios.
Señores, señores!!!!, por favor, como ciudadana, electora, mujer trabajadora, madre de familia, divorciada y a la que cada vez le cunde menos la nómina les pido:
Pónganse ya las pilas, hay que gobernar un país que ahora mismo está, todavía, 108 días después, gobernado por un partido corrupto hasta la médula. Un partido, el PP, que ha llevado a los trabajadores y trabajadoras a límites inaguantables.
Las personas que vivimos aquí queremos soluciones, queremos que piensen en nosotros/as, que dejen de marear la perdiz y hagan algo!, a día de hoy, esto, no se ve. Que trabajen!
Estamos cansados/as, venga declaraciones, venga morritos, venga quien la tiene más larga...
Por favor!!, esto es una cuestión de necesidad, de ver que os une, dejar un poco que os separa, por el bien del país, es una cuestión de ser buenos políticos, gestores, dejar los flecos para cuando toque y sobre todo y delante de todo, dejad los estúpidos personalismos y pensad en el bienestar de los ciudadanos y ciudadanas, se supone que para eso queréis gobernar no?.  
Estamos hartos, muy cansados/das.
Luego no vengáis que si la abstención etc.... a este paso vamos a pasar de todo y eso, solo beneficia a la derecha, y lo sabéis!
A trabajar!!

divendres, 1 d’abril del 2016

Sexe, sí, sexe!


Ja fa dies que a mitjans variats llegeixo escrits com: Els orgasmes de les dones, com i quan, com fer gaudir la dona, orgasmes més llargs, etc… segueixo?.
Després de rumiar una estona penso…. si et cal un manual per fer gaudir la teva parella no anem pas bé, per mi, és clar…
On ha quedat el plaer de descobrir?, de fer lliscar mans, llengües, acaronar, pessigar, llepar, tocar, a la fi, descobrir el cos estimat o desitjat.
No vull dir que sigui dolent llegir-ho, no pas, llibertat davant de tot. Però jo em decanto per explorar, per saber per mi mateixa què agrada, que no agrada, que excita, que fa fer un bot i dir… atura’t que crido! O cridar…
Crec que la teoria sempre està bé, però la pràctica, en qualsevol especialitat, sempre és més plaent.
Cada persona és un món, el que potser agrada a algunes disgusta a d’altres, per tant, fem camí nou, descobrim, gaudim! Tant és que sigui parella de 20 anys com d’una nit, concentració!
No vull que mentre exploren els meus sentits vagin pensant què deia tal escrit, vull que es concentrin, jo ho faré amb el “partenaire” que correspongui, vull que tots els seus sentits, i els meus, estiguin pendents de cada espurna de desig, de pell, de cada pèl esgarrifat de gust i això, sols ho podem aconseguir a base de practicar, palpar, tocar, olorar, sentir!
Vull que qui em miri amb desig, tingui clar si tinc un dia de anem fent suau, o agafa i sense parlar empeny!
No llegeixis aquesta teoria, llegeix la meva pell, els meus ulls, les meves reaccions, el meu plaer….

Ho proveu?, ho provem?.