diumenge, 24 de desembre del 2006

De Mataró a Sevilla passant per Blanes...



Ja tenim aqui el Nadal, el brugit de gent, les compres i la família.
Un cop dinats i recollits i amb el tió guardat, marxo a Sevilla. Tinc moltes ganes de coneixer aquesta ciutat i com soc tan calurosa ha de ser a l'hivern.
Uns dies de desconexió, de calma, de passejar tant com en tingui ganes, no conec Sevilla i tot.hom em comenta que és un bon lloc per caminar i a mi, m'agrada caminar, observar, veure, descobrir i sentir.
Però avui, abans de tot aquest embolic de maletes, abans de rostir l'ànec a la taronja per el dinar de demà amb els meus nenes i nenes, abans de fer les orades al forn d'avui que ve en Quim a sopar, doncs he anat d'excursió i a la mateixa he "embolicat" la Glorieta perquè m'acompanyés, hem passat una estona estupenda de conversa i apart... el mar estaba tan mogut i maco.....
Avui he anat a veure una exposició a Blanes, Geometries del Silenci, de Miquel Gelabert, fill d'Arare. Ella es va oferir a fer de guia i ho ha fet i no sabeu pas com de bé. Al seu bloc ja intuim una dona de caràcter i decidida, en persona, és molt millor encara.
He quedat encantada amb les pintures, això no cal dir.ho, predominen els colors blaus i malves, els liles, la llum, el mar...
Després, davant un vermutet, al Club Nàutic, he descobert una dona encantadora, simpàtica, divertida, alegre, enamorada i en fí.... no sols ha valgut la pena el camí, ha valgut la pena tot el que he trobat en el mateix.
Estic encantada. Ara m'agafo uns dies, de calma i sense internet..... desconexió total.
Aquesta imagte és per l'amor que les dues sentim per aquest, el nostre mar....
Bones festes a tots i totes.

divendres, 22 de desembre del 2006

Feliz aniversario, ¿señor? presidente...

nom




Dedicale solo dos minutos, lo vale....
Estos dias se "celebra" el quinto aniversario del campo de detenidos de Guantánamo, podríamos decir tranquilamente campo de concentración,.
Amnistía Internacional recoge postales de felicitación para George W. Bush, te animas a mandarle una?.
Venga, el dia 11 de Enero se las mandaran todas y no olvides... es por una buena causa, cerrar ese centro de detención completamente ilegal y in-humano.
Felicita al ¿señor? presidente.


nom

dimecres, 20 de desembre del 2006

Ana Botella, o el que NO ha de ser una dona....

botella_min





Ahir al matí, tot planxant, camisa va, camisa ve, de fons tenia posada la Quintana, i de sobte.... tachannnnnnnnnnnnn, apareix José Mª Aznar, Pepe para los amigos, és a dir José Mª per mi, apareix el hombre.....
Un instint animal, una feresa i una rapidesa desconeguda per mi, em va llançar cap on tenia el comandament de la tele per desconectar la mateixa.
L'imapcte de la seva vissió i la de la presentadora tota melosa i somrient, em va deixar sense ganes de més planxa, així que per animar-me, vaig possar una mica de música, unes bachatas dominicanes lleugeretes i alegres, varen aconsseguir fer moure les meves cames i fer tornar a bategar el meu cor....
Però... no vaig quedar lliure del "problema". Tot sopant ahir al vespre amb en Martí, miravem les notícies de t5 i surt ell, allà, tot cofoi dient.... jo donaria suport a la "meva dona" com a Presidenta del Govern.... tic-tac- tic-tac.... no m'ho podia creure... la Botella?, doña Ana?, aquella burra que comparar Gais amb pomes?..... Aquella que va fer unes declaracions a El Mundo dient: Sin embargo, esta ley para regular el matrimonio entre gays y lesbianas marca, a su juicio, una "involución de las costumbres" en España.
No vaig caure de la cadire gràcies ha que tinc un bon airbag de cul, però em va marxar la gana de cop. Deu ser perfecte per la meva dieta però noi... estic impactada i he tingut una vissió negre del futur.
Ja seria lo que em faltaria per veure, conec moltes dones que van de señora dé.... però si aquesta pija repelent arriba a presidenta del govern, jo emigro!.

dimarts, 19 de desembre del 2006

Esperit Nadalenc, segona part.

317191574_75b7fb8e15_m

Imatge de Jpinto, de Flickr.

Aquests dies vaig una mica atabalada, no sols per la feina, ho vull deixar tot atado y bién atado abans de les meves vacances de Nadal, quize dies..... ummmm...
Després, per fí, he decidit el menú del dia de Nadal, una mica he de vetllar que agradi a tot·hom, i això no és sencill.
Doncs un cop acabades les deliberacions amb mi mateixa, ningú m'ajuda, he de pensar amb els regals de reis i el tió, no ser creient no implica no pujar al carro de les il·lusions.
Ja vaig deixar clar el què opino del consumisme que envolta aquestes festes, però digueu.... qui pot obviar la mirara i el somriure d'en Martí davant un mostrador de dvd's d'en Shinchan o de la ps2?, qui pot no deixar escapar un somriure quan el teu fill gran, que ja és dos pams més alt que tu mateixa, mira el cd de Central com qui mira un pastís acabat de fer?, (la sort és que ja no viu amb mi i no he d'escoltar aquesta ¿música?), la teva filla, la única, et comenta subtilment si et fa rés de comprar.li roba?, o el mitjà, adicte a les noves tecnologies , vol una aspiradora sense bossa.... i la jove, sempre tan discreta, diu tu mateixa Joana....
Jo no puc evitar entrar en aquest cercle viciós del Nadal, no puc per la senzilla raó que no puc evitar gaudir moltissim quan veig les seves cares davant els paquests, la seva il.lusió, no contempla edats ni estats, els reis, sempre, son una cosa agradable, ni que el paquet sigui petit, el que compta és la intenció no?. A la fí, quina finalitat millor pot tenir la meva paga extra?, cap.... ho asseguro.
El tió, fins fa poquet, el feiem per en Martí, sempre serà el petit, ara ja ho sap tot, però encara el veus picar el tió amb força, fins i tot ha trencat alguna cullera de fusta! i nosaltres.... el deixem fer.
Aquesta tendresa va també per una amiga que no està massa "fina", ella sap on soc i aquesta imatge, que he demanat a un amic de Flick va per ella, per la bona amistat.
Total, l'espeit Nadalenc a vençut, però sols una mica eehhh.

diumenge, 17 de desembre del 2006

Tinc una vida de cine?. (Va per tú Glória)


La Glorieta llença al vent un testimoni i jo, com no podia ser d'una altre manera, el recullo.
Es tracta de dir com veus la teva vida amb títols de pel·lícules, seguint un ordre cronològic.
Som.hi!
Infantesa: Una extranya entre nosaltres. (sempre em vaig saber i em varen fer sentir, diferent).
Adolescència: Sin aliento. (Intentant fugir).
Joventut: Lo que el viento se llevó. (Amb un final trist).
Promesa: Novia a la fuga. (La millor manera de marxar de casa amb papers).
Maternitat: El regalo de la vida. (Mai, rés, m'ha fet més feliç).
Edat adulta: Bridget Jones. (Dubtes, amors i desamors, divorcis i els meus kilos).
Maduresa: Vive como quieras. (S'ha acabat: quedar bé, fer el que cal i no el que jo vull, no expressar el que sento, preocupar-me del què diràn, segur que alguna cosa diuen de totes maneres... vull viure, sentir, estimar i defensar els meus ideals, és el qué faig).
I de què,
sinó,
estan fets
els somnis...

sinó de blaus
i ocres,
de platja
i marbuscant-se
amb el vaivé
de les ones?

divendres, 15 de desembre del 2006

Josep Cuní "chapeau".

nom



Avui, tot esmorzant, escoltava, que no miraba, el programa Els matins de Tv3, dirigit per Josep Cuní.
En una taula rodona, un grapat d'oradors i oradores, comentaven sobre la paritat del Govern de Catalunya, apart els càrrecs nomenats recentment.
No cal recordar, ja ho faig sovint, que la paritat brilla por su auséncia. En Cuní ha recordat una conversa amb en Carod en la que el susodicho, li deia que quan ha ofert algún càrrec important a les dones del seu partit, totes sense excepció, li han demanat unes hores per pensar què fan. Ell ho deia com una crítica, els homes responen al moment que SÍ. Estic segura que aquestes dones ho fan per responsabilitat.
En Cuní ha fet la mateixa reflexió que jo feía en aquell moment, ell en veu alta, jo la feía per mi mateixa.
Les dones, en general, davant d'un repte com aquest, estàn preparades però... no podem evitar pensar en la família, els fills principalment. No oblidem que seguim sent les que organitzem la casa, la compra etc...
Se que sona masclista, i més venint de mi. Però amb sinceritat... qui vetlla per la nevera plena?, qui vetlla per els horaris de la canalla?, qui està pendent de si s'han dutxat o no?, qui segueix fent al llista de la compra?, qui segueix fent el llit i estenent rentadoes a les tantes?, doncs les dones.
Qui segueix arribant a casa i seient davant un diari o un plat de menjar sense pensar en rés més? qui segueix sense pensar en si la roba s'ha de rentar o no?, si plou, quan els veieu còrrer a l'estenedor a mirar si ha roba estesa?, qui segueix sense mirar si s'han de rentar plats o la cuina està recollida?, qui segueix, tan sols... pensant avui.. quina camisa em poso?... doncs ells.
Apart d'això, ja de per sí prou empipador i depriment, apart de provocar un gran desencantament, han estat d'acord amb mí, també, de la hipocresía d'Iniciativa per Catalunya, han demostrat que son el partit que menys aplica la paritat, en canvi a les campanyes electorals s'omplen la boca amb el tema, un cop més... paper mullat!.
Sort que avui plou, i a mi m'agrada que plogui, sort que avui dinaré amb algú que sempre m'arrenca un somriure, perquè moltes coses segueixen sent depriments.

dimecres, 13 de desembre del 2006

Yo te nombro, Libertad !

nom


Javier Naya, compañero, amigo, y hombre encantador, (ahora no se lo digais que se me crece ok?), me pasa otro meme, al final les voy a coger el gustillo!.
Este es original, en esta ocasión se trata de transcribir la letra de una canción con connotaciones políticas.
Bueno, no es por presumir, pero en mis años mozos... hace... ejem... esto, mejor lo dejamos, había cantado y muchas!, recuerdo algunas tardes de Sabado en el local de las juventudes del PSUC, merendando, cantando, charlando... esos primeros con el dictador todavía vivo, pero con enormes esperanzas....
En fin, dejo las batallitas no?.
Me he decidido por esta, principalmente, porqué va en contra de cualquier censura, tanto política cómo en nuestra vida, a mi, me encanta....

Yo te nombro Libertad
(P. Eluard / N. Guevara)


Por el pájaro enjaulado,
por el pez en la pecera,
por mi amigo que está preso,
porque ha dicho lo que piensa.


Por la flores arrancadas,
por la hierba pisoteada,
por los árboles podados,
por los cuerpos torturados:

YO TE NOMBRO, LIBERTAD.

Por los dientes apretados,
por la rabia contenida,
por el nudo en la garganta,
por las bocas que no cantan.

Por el beso clandestino,
por el verso censurado,
por el joven exilado,
por los nombres prohibidos:

YO TE NOMBRO, LIBERTAD,

Te nombro en nombre de todos
por tu nombre verdadero.
Te nombro cuando oscurece,
cuando nadie me ve:
escribo tu nombre
en las paredes de mi ciudad.
Tu nombre verdadero,
Tu nombre y otros nombres
Que no nombro por temor.

Por la idea perseguida,
por los golpes recibidos,
por aquel que no resiste,
por aquellos que se esconden.


Por el miedo que te tienen,
por tus pasos que vigilan,
por la forma en que te atacan,
por los hijos que te matan:

YO TE NOMBRO, LIBERTAD.

Por las tierras invadidas,
por los pueblos conquistados,
por la gente sometida,
por los hombres explotados.

Por los muertos en la hoguera,
por el justo ajusticiado,
por el héroe asesinado,
por los fuegos apagados:

YO TE NOMBRO, LIBERTAD.

Te nombro en nombre de todos...


Ya sabeís que la grácia de los memes es pasar el "paquete" a otros.... asi que se lo paso a:

Rafael.
Gemma.
Imaginación.
Glòrieta.

Serà la tècnica?



Fà dos o tres dies que no puc postejar comantaris als blocs que visito assíduament.
No he canviat la meva versió de blogger a beta, ja m'està bé aquesta, però no se si el motiu és aquest.
He "netejat" de cooquies l'ordinador, en fí, totes aquestes receptes casolanes que solem fer, i rés de rés.
Ahir vaig escriure un mail a una d'aquestes persones i no varem saber trobar el motiu.
Començo a pensar que estic censurada..... aiisss aquests que de tant en tant "critico" i son poderosos es deuen haver emprenyat....
En fí, rés, que segueixo per aqui i si algú en sap la "cura" als meus mals.... que m'ajudi siusplau, que no puc estar sense dir la meva!.

dimarts, 12 de desembre del 2006

Heroi o malfactor....


Veient les imatges a la tele podem tenir dubtes, jo No en tinc.
Des de diumenge que és va saber la notícia, he pensat si escriure o no, sobre aquest personatge sinistre i assasí. He dubtat perquè ja s'ha escrit casi tot, he llegit blocs diferents i per sort, a cap, he trobar una lloança en vers la seva persona.
Però han passat dos dies i veig a la tele els enfrontaments a Xile, els partidaris i els detractors. Crec que son més aquests d'arrers, això espero vaja...
La gran pregunta era si tindria funerals "d'estat", un dictador?, en democràcia?, després de demostrar que ha robat al poble Xilé i te milions guardats arreu del món?, i dels morts i desapareguts?.
No entenc com és possible que quan va arribar Michele Bachelet la Presidenta, no li va retirar les "medalles" i les graduacions militars. No oblidem que va traïr un govern democràtic aquest individu. No oblidem que va enderrerir el seu país dècades i va obligar a exilarse més de 300.000 persones. Per no parlar dels desapareguts. Si aixó hagués passat, ara no tindriem què veure com els militars "le rinden pleitesía", veient aquestes imatges em vaig emprenyar molt.
Crec que va ser una mica com a Espanya, no remenar la merda, però mentres, ell ha viscut com un rei, ningí li ha expropiat cap de les seves residències i ha deixat la família arreglada i col·locada.
Aqui, seguim esperant la llei de la Memòria històrica, ni que tinc molt clar que algunes vides ja mai es podràn reparar.
En fí, aquest Mon te un dictador menys, i en queden...... ufff.....

divendres, 8 de desembre del 2006

M'ha vençut...

nom



El romanticisme...
Avui he anat a caminar per el port de Mataró, fà temps que no ho feia doncs amb la calor no aguanto.
He baixat lleugera, tant com les meves cames ho permeten i sols entrar al túnel de l'estació.... ja era feliç, una felicitat que sempre m'ha provocat el mar als dies que plou...
Entrar al passeig superior del port i respirar fondo, tot un gust i una emoció.
Sempre que surto a caminar duc el meu ipod, amb la música és com si fos per sobre les ones. Avui lamento, i molt, no haver dut la càmara de fotos. El mar era d'un blau grisenc, estava calmat, un munt de gent era per allà, però jo, tota seriosa i fixa en el meu objectiu, la punta del Port.
Un cop allà, a la dreta Mataró, endavant Cabrera, Vilassar etc...., també el Castell de Burriach, la sarrelada, mig coberta de núvols, a l'esquerra, mar obert, algun petit vaixell, uns núvols mig trencats i que deixaven entreveure uns filets de sol, algún pescador a les roques....
A les meves orelles sonava l'Empordà de Sopa de Cabra...., Nascut entre Blanes i Cadaqués, molt tocat per la tramuntana, d'una sola cosa en pots estar segur, com més vell més tocat de l'ala....
He donat mitja volta i començat a desfer el camí, ara, de cara, veia casi fins Arenys de Mar, la canço era Algo contigo, ¿Hace falta que te diga que me muero por tener algo contigo? ¿Es que no te has dado cuentade lo mucho que me cuesta ser tu amigo? .....
Aquesta extensió de mar davant meu, aquesta magnífica, sense ser excessiva, sarrerala, aquests boscos tan Mediterrànis, aquestes ones que besen la platge de Mataró, suaus, com els vells amants, sense la passió primera, però amb la confiança que donen els anys...., aquesta música que potser no era l'encertada, però si la necesitada...
He sortit del Port lleugera, amb ànims renovats, tendra i melosa, dolceta i continguda, un mar d'emocions m'embarga, estic tranquila i vaig tararejant, tot pujant el camí de retorn....Yo soy quien te quiere, quien mas te ha querido, Quien dio 80 vueltas al mundo contigo...Yo soy tu otra parte, tu medio latido, Tu cuarto creciente, tu nido de amor..... de Rosana...
Avui, el romanticisme m'ha vençut i jo... encantada!.

dimecres, 6 de desembre del 2006

El "Meme" de Imagina

Imagina-ción, home que encara no conec i dic encara perqué confío fer.ho un dia o altre, amb un sentit de l'humor finet i subtil, de vegades algo provocador, d'esquerres i crec que apassionat, em fà arribar un "Meme" d'aquests que corren per el ciber espai, admeto que és original.
Les instruccions del mateix son:

Agafa el llibre més proper.
Obre'l per la pàgina 123.
Troba la cinquena frase.
Escriu l'oració juntament amb aquestes instruccions .
Ull!, no busquis el llibre que més t'agradi, si no, el que tens al costat.

Bésame mucho, Antología de Boleros. (Edt. Lumen).
Canço: Te me olvidas.
Autor: V. Garrido.

Frase: (em permeto posar una estrofa).

Pués no basta el sufrimiento,
ni el dolor de las heridas,
para hacer que las pasiones,
se conserven encendidas.

Aquest llibre l'estic llegint aqui al meu "raconet", per aquest motiu el tinc al costat de l'ordinador.
Ara toca passar el "Meme" i com soc dolenta, dolenta, li passo a:

Núria Aguilar.

dimarts, 5 de desembre del 2006

Esperit Nadalenc ???

navidad_christmas_spain_2



Em pregunto què deu ser.
Quan era petita i d'això fà... uff... massa temps, a casa, el Nadal representava trobar la família, menjar una mica més del normal, sobretaules llarguísimes, fret, moltes mantes al llit i potser amb sort, acabar amb algun regalet el dia de Reis.
Però eren uns dies molt concrets, potser del 20 de desembre al 6 de gener i punt.
Però noi... ja fà un munt de dies que vaig anar al MataroParc, almenys fa tres setmanes, i vaig quedar ben parada quan vaig veure arbres de Nadal i llumetes per tot arreu. Quan li vaig preguntar a la meva filla Elisabet em va respondre, mama, ja fà dies que hi son!, és per Nadal.
No soc creient, ho he dit moltes vegades, si per mi fos, aquests dies seria fora, seria lluny, lluny de tota aquesta hipocresia, d'aquesta imatge falsa i patètica que tots volen i volem donar.
La tele et ven la familia feliz i tots seurem al voltant de taula fent veure que no ha passat rés. Ni que en tot l'any no ens haguem preocupat de ningú, ni haguem tan sols aixecat el telèfon per preguntar com anem, doncs aquest dia ens donarem dos petonets ens direm Bon Nadal i aqui no ha passat rés, fins l'any que ve!.
Malgrat no ser creient, admeto que aquests dies em posen tendra, no se per quin motiu, però al estar tendre també estic sensible, per això m'agradaria ser lluny. Aquest consumisme excessiu, aquest mercadeig de sentiments, no van amb mi. Ser o no creient, no està renyit amb ser bona persona i ajudar els que més ho necessiten.
Ahir, en Jaume, un bon amic, em va comentar que marxa a Queralbs aquest pont... vaig posar cara de somiadora i ja m'hi vaig veure allà, amb fret, neu i bones vistes, això seria per mi un Nadal bonic, silenci i Pau.
Dinaré amb els meus nens i nenes per Nadal, sense estranys ni haver de fer cares rares, perque els estimo i vull que sigui així, però no penso fer cap trucada que no tingui ganes, ni rebre ningú perque "toca".
A mi sols em toca ser sincera i potser per aquest motiu ja no faig mai "el que cal", faig el que sento.

dissabte, 2 de desembre del 2006

Blogs contra la tortura

bloccontralatortura
Siguiendo la iniciativa de Otromundoesposible, blog magnífico por cierto, me quiero unir a la iniciativa que este, junto con mucha más gente, está llevando a cabo. Lleva por nombre, Blogs contra la tortura y incluye un estupendo manifiesto, claro y un poco espeluznante, por lo real.
Dice Abraham en su blog,
Al hilo de la iniciativa de diversos intelectuales contra la ley conocida “Military Comissions Act of 2006” que permite dejar en manos de comités militares a terroristas y combatientes enemigos de EEUU, autorizando interrogatorios que en la práctica propician la tortura de forma legal, propongo que la blogosfera tome partido y sea una potente caja de resonancia contra esta iniciativa. He puesto en el wiki el “Manifiesto contra la Tortura” para que cualquier blog o bitácora pueda adherirse y firmar el texto. La imagen que acompaña este post, puede servir de identificativo de la campaña.
Yo no conseguia encontrar palabras más nítidas ni más claras, asi que aprovecho las suyas, al fin y al cabo, son para una buena causa.
Espero qua muchos más lo hagais.

divendres, 1 de desembre del 2006

Tal i com em temia....


Corazón sangrante
Originally uploaded by esaenzes.

Doncs per no decepcionar la Joana, han fet el que ja vaig comentar fa dies, un Govern sense sombra de paritat, ni cap intenció de millorar el passat.
4 dones en un Govern format per 14 persones. Patètic, aquesta paraula el defineix tal qual es. L'única cosa bona, els "meus" la compleixen, molt justeta, però ho fan.
Fa un parell de dies vaig escoltar en Carod dir a la tele que pensaven treballar per aconseguir la igualtat de drets de tots i totes els ciutadans i ciutadanes de Catalunya!. I una punyeta!.
Perquè m'he de creure jo un senyor que de les seves diputades sols n'ha posat 1 entre cinc Conselleries que tenen?, un 20% i jo he de creure que aquest paio defensarà els meus drets?, maleida hipocresia!.
I què em dieu de IC?, s'han omplert la boca, perquè els he escoltat, parlant de la paritat, és tan maco fer.ho oi?, queda tan bé davant les dones..... doncs aquests, tan moderns i progres, i consti que em dol molt escriure això per lo bé que em cau en Saura, doncs aquests cap de cap dona, dos Conselleries i dos tios!.
Ahir a la tarda varen nomenar 16 Secretaris Generals, sabeu quantes dones han nomenat?, doncs 2!, qui treu el percentatge?, algú te una calculadora a mà?.
Son uns mentiders i uns falsos, no han complert cap de les lleis que el nostre propi govern a Madrid va aprovar, i fins on jo se també ho va fer el PSC. I a dia d'avui, fins aquest mateix moment, no he sentit la veu de cap diputada meva fent una queixa, de cap dona d'aquestes que em "representen", dels homes ho esperava però d'elles?.
Ahir un company em va dir..... tu sempre amb el mateix tema Joana!, quan em vaig queixar d'això. Sols em preocupa a mi?, soc realment un exemplar estrany?, se que no, però em sento així quan em quedo sola defensat una opinió.
Les dones, com sempre els darrers dos mil anys, a la cua, amb una mica de sort tindrem la paritat en el número de dones que netejan el Parlament de Catalunya, així no ens podrem queixar cony!.
(com podeu veure estic emprenyada).
Per animar-me, em regalo aquesta Rosa, mig pansida, la part grisa per els dirigents insensibles, la part vermella per les que encara confíem en un mon millor i paritari, la foto és d'un amic de Flickr, esaenzes.