Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris estiu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris estiu. Mostrar tots els missatges

dilluns, 29 de juliol del 2024

Cert, son 4, recordes? (sensualitat a flor de pell)




1. Aquest, que va ser bastant innocent, la veritat, queda per tu i per mi. Primer va semblar un fracàs absolut, el temps ens ha deixat veure que no.

2. El més divertit, anecdòtic, fins i tot sorprenent i que em treu un somriure cada cop que el recordo. Botiga de roba, dues persones, tu i jo, envoltats per un munt de penjadors, personal i clientela, que passa a prop nostre, però ni els veiem, sols ens mirem els ulls, les nostres mans s’acaronen amb molta timidesa. No comprem res, no estem per això.
Esculls el lloc ideal, un refresc, mans ara ja entrellaçades, i amb la teva mà a la meva esquena els primers petons.
Somric i et comento, sembla que en tinguem 15, i no, però tant és no?

3. Aquesta és més organitzada, però… tenim el primer mal entès, que em fa veure el teu costat seriós, un xic impertinent, i provoca el meu somriure. Em dona tendresa a l’emoció de veure’t, fins i tot veure els teus "murritus", i no puc deixar de riure, i si, surts victoriós d’aquest malentés i no em fa res, et trec un somriure i jo trec el meu.
Tornes a encertar el lloc, llocs diria, per prendre alguna cosa, ben acaronats, i fer un petit passeig pels meus llocs, que gairebé sents teus. Avui parlem, molt, i sí, saben què volem.

4. Una abraçada com cap abans, unes mirades que ho diuen tot, quatre passes de ball, una camisa que vola, espelmes, ventiladors i pell. Molta sensualitat, intensitat, certa, fins i tot, ràbia, del plaer o del que s'ha trigat, tot, TOT, plaent.
Res més a dir, malgrat que hem dit tant.

Tanta sensualitat, i desig, no cap en un grapat de lletres.
Tu i jo, senzill.

( l'estiu, obre de bat a bat la meva imaginació més "pillina", aquesta, la imaginació, al poder! i gaudeixo fent l'escrit)

dissabte, 20 d’agost del 2022

Estiu, a la fi, gaudim....



Aquest ha estat un estiu breu, per mi, sols he demanat 15 dies de vacances, al desembre visitaré el meu nen "Aussie" i em calen 3 setmanes llavors.

Però ha estat, crec, un dels més actius. La cama segueix sense acompanyar, ja veig que al final acabaré al quiròfan, però la voluntat és molta, la família estira, els amics i amigues ajuden, tothom s'adapta al que puc fer, això m'ha fet gaudir de grans instants. D'un munt d'abraçades i petons.

L'estiu, a casa, sempre comença el 1 d'agost que la neta, la Xènia, fa anys, a partir d'allà i fins al meu aniversari, demà, tot rodat.

He gaudit de trobades amb la meva canalla, he fet una escapada de 4 dies amb estimats amics, entre Navarra i Aragó, Uncastillo, un poble amb tot l'encant del món va ser la "base d'operacions",  i hem visitat un munt de llocs, i em quedo, entre tanta cosa maca, amb La Foz de Lumbier, lloc que em va encantar.

He gaudit de bon menjar, de molts somriures, de llargues converses, de nits sense fresca, però amb llunes espectaculars, d'escapades imprevistes, de veure gent que veig menys del que voldria, i ja sols queda demà, sopar d'aniversari en família i dilluns de descans, que dimarts, hi tornem!

Sort que la il·lusió de veure el meu australià al desembre, farà que em recuperi de tan pocs dies de descans.

Les imatges, com sempre, millors que les lletres.

Us deixo un tastet.


Posta de sol a Taradell.
Xupito a Uncastillo

Posta de sol al Santuari Puig-Lagulla 
Nits al port de Mataró
Castell de Loarre
Vistes desde Loarre
Castell de Loarre
Nits a la fresca a Uncastillo
Castell d'Olite
Vistes des de Castell d'Olite


Castell d'Olite

Uncastillo
Sos del Rey Católico


Foz de Lumbier



Tudela












Uncastillo

Sos

dissabte, 4 d’agost del 2018

Amors d’estiu….





És ben evident que l'estiu té molts encants, les nits més llargues, els xiringuitos vora el mar, una copeta amb molt de gel, bones converses, menys roba i més temps lliure ens predisposen a l'amor, sense cap dubte.
Però què passa quan coneixem algú que ve de lluny, que ens dedica un somriure, una picada d'ull que ens provoca esgarrifances...
El fet de saber que serà una cosa temporal, de dies, potser setmanes, ens pot fer defallir, decaure les ganes i jo, no hi estic gens d'acord.
L'estiu pot estar ple de passions, confessables o no, de plaers a la llum de la lluna o les espelmes, podem passar un estiu avorrit, relaxat i tranquil, respectable, cert, però…..
I si decidim deixar anar la cotilla, els convencionalismes, i si sortim a somriure a la vida, a d’altres persones, oberts i obertes a conèixer gent nova, costums diferents, sabors ben diferents!, i després, arribat el fred i els abrics, obrim aquesta capsa de records i en gaudim?
Gaudiu l'estiu, obriu portes i finestres a les abraçades i petons, durin el que durin!, deixeu que les il·lusions ens cobreixin, deixeu que us acaronin, nous amors, o vells...no és important la durada, ho és la intensitat dels moments viscuts.
Bon estiu a tots i totes, al setembre, hi tornem!




dilluns, 1 d’agost del 2011

Jugar....


L'estiu ha de servir també per això, jugar, desitjar, gaudir.....
Juguem?.

JOC

Pots jugar amb el seu cos,
que és jove i riu, i vol
el joc, i no n'ha tingut prou
Encara creus que en tu hi ha vici?
Mostra el teu vici. Dóna't
sencer. Si te l'estimes,
no li ofeguis aquesta tremolor:
la curiositat del cos, que tu
fa massa temps que en dius desig.

Gabriel Ferrater

dijous, 12 d’agost del 2010

Lectures, a tot drap!


He llegit en unes hores el llibre "Una sortida digna" de Jesús M. Tibau.
El vaig comprar per internet a canvi que vingués signat per ell, ja us ho vaig explicar.
És magnífic, al llegir que parlava de la mort, doncs vaig dubtar, a l'estiu prefereixo llibres més distesos i que no em facin pensar gaire, però les ganes m'han pogut i quina sorpresa!.
Cert, parla de la mort, amb una fina ironia, un punt d'humor negre, una diguem lleugeresa que et treu un somriure als llavis amb situacions del tot inesperades i divertides.
No he pogut deixar la lectura fins al final.
Al ser diguem "contes curts", independents l'un de l'altre, permet arreplegar el llibre en qualsevol moment, fins i tot mentre feia el sofregit de l'arrós, i anar avançant.
Si teniu l'oportunitat el llegiu, creieu que val molt la pena.
En un altre moment faré un petit resum de tot el que estic llegint, que no és poc, però aquest llibre mereix un apunt per ell solet.

dimarts, 20 de juliol del 2010

Estiu en imatges....

Calor a la feina, visc amorrada al ventilador........

Els privilegiats de sempre....

Fotent als de "sempre"

Prendrem paciència i lluirem escot, ni que estigui tan blanquet..., poc més podem fer!