divendres, 30 de novembre del 2007

Fortes i valentes....



Aquest any no he escrit res amb motiu del Dia Internacional contra la violència "masclista", em nego a dir de gènere mentre morin més de 70 dones i 8 homes. Ja he explicat els motius d'aquesta breu absència.
Però sí vull recordar avui, aqui, una de les dones més valentes en temps que poques ho erem, dona amb empenta, capaç de tirar endavant una família, sent vídua i amb fills, lluitar per els drets de les dones i a la vegada ser Alcaldesa de Premià de Mar. Ha lluitat amb "toros" grans i crec que amb molta dignitat.
Conec la Mª Jesús fa bastants anys, principalment per el tema de la Secretaria de la Dona del PSC, defensora i impulsora de Dones per la Igualtat, en fí, una lluitadora que just aquest dimecres varem "jubilar" amb un sopar divertit, alegre i emotiu, és va emocionar i ho entenc.
No erem molts, 15 crec, però l'ambient va ser divertit, còmplice i tendret, vaig conèixer gent nova i vaig gaudir de companys i companyes que ja conec d'anys, a cada costat un noi guapo, què més puc demanar?... :)
Mª Jesús, has plegat de treballar, però comptem que no deixis aquesta lluita que tant ens està costant, cap a la Igualtat real.
Va estar un honor compartir aquest sopar amb tu, gràcies per tants anys i tanta feina.

dijous, 29 de novembre del 2007

El meu racó....






La Glòria, un cop més, em fa arribar una invitació a un meme, com és evident, a ella, mai li puc dir que no!.
Seria més o menys posar una foto del racó preferit de la meva ciutat, Mataró. He pensat durant tot el dia d'ahir en quin lloc posava, tinc bastants llocs diguem "especials", de records, alguns recents i d'altres no tant, però molts amb un passat a la meva vida.
Però n'hi ha un en especial, un lloc on vaig quan estic trista, però també quan soc feliç, un lloc que m'alimenta l'ànima i l'esperit, aquest lloc és el passeig marítim, és coneguda la meva debilitat per el mateix, però és que cap lloc de la ciutat em motiva tant com aquest.
També el Parc Central, he fet, crec jo, tots els camins i caminets del mateix i creieu que és un gust. Recordo especialment una nit de boira del braç d'un jove de Valls, va ser un passeig encantador.
Les dues imatges son de Quico Melero, se que compto amb el seu permís. Ni que en tinc algunes fetes per mi, ni de lluny trec tanta bellesa a les imatges com ho fa ell mateix.



dimarts, 27 de novembre del 2007

Una d'aquelles persones....



Fa una mica més de cinc anys va entrar a la meva família, aquesta part íntima de la mateixa, una jove timida, però molt!, a la que de mica en mica he anat, no sols coneixent, també estimant.
És una noia discreta, no crec haver sentit mai una paraula més alta que una altre sortir de la seva boca. Te una paciència infinita, és atenta, i lo millor de tot, estima i fa feliç la meva filla Elisabet.
Reconec, i no em costa gens, que al principi vaig pensar, no anem pas bé, la meva filla tant "xarameca" i ella tan calladeta, però han passat els anys, ha viscut moltes situacions amb nosaltres, algunes bones i d'altres no tant, però ella, ha estat aqui, silenciosa però present.
Avui, que per fí trobo cinc minuts per escriure, vull que el meu primer post després del canvi de casa, després del cansament que porto, després d'estar, més o menys, instal·lats, sigui per ella, per el gest de generositat que va tenir dissabte a les 9 del matí, per segona setmana consecutiva, de venir quan jo estaba bastant nerviosa, perduda i "liada" esperant el camió, de conversar amb aquesta sogra tant "viatgera" que li ha tocat, per dedicar un dia de festa a que jo no estés tan sola, per animar, xerrar, sí... xerrar, per distreure, per carregar i descarregar paquets, per acceptar presències imprevistes i ser tan amable amb elles, per els somriures dedicats i les patates braves que varem dinar, per tot el que va representar per mi, avui, Jordina, aquest escrit va per tú, gràcies, de tot cor.
(A la esquerra de la imatge la Jordina, a la dreta la meva filla Elisabet).

divendres, 23 de novembre del 2007

La meva primera vegada....


Doncs sí... demà serà la nostra primera vegada i com sempre en aquestes ocasions, els nervis de lo desconegut poden desvirtuar la trobada, per molt esperada que sigui la mateixa...
No se que posar-me per cel·lebrar la mateixa, no se si fred o bé calor. Així que he deixat preparada un "salto de cama" lleuger, per si he de córrer... en cas d'emergència més val anar lleugera d'equipatge.
La meva "primera vegada" real, va ser amb disset anys, una nena, però va estar bé, va ser una mica una lliberació, amb nervis i sense experiència, però en tinc bons records.
D'entrada, no conèixes les olors, els sabors, el tacte, els silèncis, els sorolls, vas una mica a "pèl" i procures relaxar, sí no, pot fer mal i donar una mala nit...
Demà és la primera vegada que dormo al nou pis i les emocions, l'estrena, em te dels nervis, més que no pas la feina del trasllat, ja veieu, la "primera vegada" encara m'emociona!.
I això que en porto 9 amb aquesta!.
De canvis de casa malpensats!!!

dimecres, 21 de novembre del 2007

La lladre de bosses....



Baixo tota sigilosa per Sant Francesc d'Assís, miro a un costat i a un altre en arribar a Santa María, no veig ningú, m'acosto poc a poc a l'aparell, faig una estrabada ràpida i segueixo com qui no vol, amago el meu "tresor" al meu bolso el més ràpid possible i segueixo lleugera per la plaça de l'Ajuntament. Enfilo el carrer Sant Josep i ja he aconsseguit perdre la vergonya del meu delicte.
Arribo a la Plaça de les Tereses, allà repeteixo l'operació, aquest cop ho passo pitjor, veig unes iaies ocioses que m'observen amb mala cara, és clar, robo a la vista de tot.hom i ni m'espero que sigui fosc!!.
Passo lo més ràpid que permeten les meves cames i m'amago a l'edifici on treballo, ostres tú, estic vermella com un perdigot!!.
I qui te la "culpa"?, doncs el meu "estimat" Ajuntament, aquest que ha decidit no possar bosses per caques de gos a cap carrer, ni que alguns, com el Carrer de Mata, sigui un autèntic "pipi-can", diu que sols en posen a les places... cony si prop de casa no en tinc cap! i la única que tenim, Plaça de la Brisa, estàn prohibits els gossos, per tant a Can Pijos no s'hi posa tampoc aparell de bosses.
Queden tres solucions, o bé no collim la merda, cosa que mai faré, o bé anar per Mataró com una "lladragota" prenen bosses dels aparells que trobo per el camí o li poso al gos un bolquer.
Total, em sento com una "manguis".


dilluns, 19 de novembre del 2007

"Meme" musical...

La Rosa Herrero em fa arribar un "Meme" si més no original i ni que no se les "condicions", és musical, cosa que ja m'agrada. No tinc molt clar l'ordre, però com estic contenta i "rumbosa" poso les que ara mateix em ve de gust escoltar més.

Los Rodriguez - Sin Documentos- -Sensual, aquesta boca..-


Aretha Franklin "Respect" -Per tot-hom-


You Can't Stop The Beat - Perquè no sempre guanya la més guapa-


James Brown - Sex Machine - Aqui sense comentaris-


Down with love de Miguel Bose / Nacho Vidal/ Katsumi - una nit amb els dos.... un somni!

diumenge, 18 de novembre del 2007

Foto en sípia....




Seguint un post del meu estimat Rafael, on ell deixa una foto que porta aquest nom, foto en sípia, en deixo una de quan era petita. En tinc alguna més, però l'escaner ja està preparat en una capsa per el trasllat i tindrà que esperar una mica la propera.
De moment i per fer un "tastet", aqui la Joana en la única foto que porta minifandilles!!. És clar, tenia 3 anys....
(Rafael, guapa ¿no? :)
pd: He trobat aquesta, crec que amb uns sis anys.

divendres, 16 de novembre del 2007

No estic sola!!!




Quin descans....
Ja pensava que jo era de Mart i la resta de la Lluna, o pitjor, que ja no m'explico prou, cosa que sempre em preocupa.
Ara, ve ell i diu: "Hay que afirmar la voz del PSC ante Madrid" i jo..... estic emocionada!.
No ho diu la Joana, aquesta donota un xic esborrajada de Mataró, ho diu tot un Conseller i penso.... no estic tan sola com pensava, hem de fer valer el nom del PSC a Madrid i no sols això, a la llarga, més aviat que tard, fer Grup Parlamentari propi. Serà una altre cosa, el "fet diferèncial" entre PSOE i PSC és massa gran. Aquest PSOE que deixa "escapar" persones dialogants i discretes per recuperar un passat que la majoria ja volem oblidar, un passat de "Bonos" i "baronets".
Gràcies Antoni, tu no has dit tant, però jo sempre he estat una mica atrevida.

dijous, 15 de novembre del 2007

I a tu, t'ha passat?...




Estàs una mica llunada, cansada, amb poques ganes, no sortiries al carrer per no veure ningú, no somrius, cosa excepcional en tu, no llegeixes, no escrius, no cuines, no escombres, no agafes el mòbil, fas capses i més capses...
I de cop....
Un somriure, una canço, un ball, una carícia, un detall, un gest, una trucada, una esperança, un i si fos possible?...
De cop...
La llum, una llumeta petita, casi insignificant, però brillant i contundent et recorda que potser sí és possible, aquesta llum penetra dins teu i apareix el somriure, i agafes el mòbil i truques les amigues, i rius, rius molt, i les teves galtes és posen vermelles, i cuines pastissos, i convides a sopar i et conviden i t'arrecles i....
Aquesta llum pot ser un gran Arc de San Martí....
Ostres tu, estic encantada.


dimarts, 13 de novembre del 2007

I ells no?


Moltes vegades he escoltat el pp demanar la il·legalització del Partit de las Tierras Vascas, però moltes!, per cert, a Interior manava l'Acebes quan va ser inscrit com a tal....
La meva pregunta, d'aquelles que ningú pot respondre, per quin motiu no demanen la il·legalització de Alianza Nacional?, potser per afinitat?. La sola visita a la web d'aquests per linkar ja fa por.
Aquest cap de setmana han assasinat un noi de 16 anys a Madrid, ja em costa d'entendre matar alguna persona per una discurssió, em costa moltissím, però un noi de 16 anys davant d'un munt de fatxendes armarts?.
Perquè prohibeixen les manis de Tierras Vascas i no les dels ultra dretans?, que a més, declaren obertament ser racistes?.
Ja se, son moltes preguntes juntes i segur que no trobem la resposta.
Ahir al vespre, sopant amb el meu petit, em va preguntar per quin motiu la gent és racista, creieu que no sabia què dir. Ell ha anat sempre a l'escola amb persones de raça diferent, una de les seves millors amigues és ben negre de pell, però tal i com sempre els hem educat, no veuen la diferència entre persones, més enllà del lloc de neixement que provoca el canvi de color en la mateixa.
Aquests grupets, cada dia son més i jo no veig ni en Garzón ni ningú pendre mesures, és més, han permés una manifestació de record a José Antonio, després, és clar, passen escenes com les del tren, s'envalentonen com el que son, uns malparits.
Crec que s'ha d'actuar i ben ràpid, castigar les persones per el lloc on han nascut ja és terrible, però anar per el mon provocant i saben que ningú els posarà en "vereda", és molt pitjor. Crec que és un tema molt preocupant.
Justícia, actúa!.


diumenge, 11 de novembre del 2007

De misteris, desvetllant el primer.....


Fa uns mesos em vaig inscriure a una bossa de lloguer de l'Ajuntament de Mataró, està adreçat, principalment, a persones de més de 35 anys, per tant i com a família monoparental hi tinc dret. La llàstima és que el pis m'ha arribat un xic tard, ja estic ben instal.lada i m'ha costat més d'una setmana decidir què faig i si ho faig... Per cert, funciona molt bé el servei, crec que també s'ha de dir, ni que disposen de pocs pisos, els propietaris els costa donar el pas, el noi que em va atendre, m'ha atés durant tot el procés, perfecte.
No ha estat una decissió sencilla, vetllo per en Martí, però estic també obligada a vetllar per la meva econòmia, molt justeta després del meu divorci. (Aquest ja fa una setmana que és oficial).
Per tant i donat que la major part de la meva vida ha transcorregut a Rocafonda, diguin el que diguin, he decidit acceptar l'oferta, el pis és en aquest barri. La raó econòmica és important, no diré que no, però al mateix carrer viu el meu fill gran, en Carles, i el meu germà de l'ànima, en Mingo amb la seva dona Rosa, una de les meves millors amigues.
El pis és gran i està en molt bones condicions i ni que admeto estar del tot "acollonida" davant un nou canvi, la feinada que comporta, pintar un altre cop..... també estic il·lusionada, necesito un lloc on ja no em tingui que moure en uns anys, on sentir que som a casa i lo millor, en Martí està del tot d'acord i la fí el seu somriure és el més important del Mon, és la persona que comparteix casa i vida amb mi, bueno, no oblidem l'Elmer...
Aquests dies aniré de cap, com podeu pensar, però si algú te manya amb el pinzell o bé el rodet i s'anima, serà benvingut. Comptarà, com no, amb el meu afecte i un bon esmorzar, gentilsa de "Ca la Joana".
Ja hi esteu convidats...
(El segón misteri ha d'esperar una mica...).

divendres, 9 de novembre del 2007

La seguretat de la sinceritat...


Sovint, massa i tot, les amistats, coneguts i conegudes, em diuen.... sigues sincera, jo vull saber què opines.... malament!, això és com quan una amiga o bé amic et diu... em queda bé aquest vestit?.... ja podem patir!.
Soc, ho recalco sovint, sincera per davant de tot, si em pregunten, no diré el que volen escoltar, diré què penso i com ho veig, però en realitat les persones ens demanen sinceritat?, doncs no!.
Volen que diguis el que esperen escoltar, és clar, si predico sinceritat, també vull que ho siguin amb mi és clar, doncs no puc mentir. No faré mal, però diré què penso.
I això que comporta?, doncs quan opines diferent, quan expliques i més si és en públic, com veus les coses, per bé o per mal, com les sents, sí... jo també paro de sentiments i no em fa vergonya...., doncs et guanyes alguna mala cara, alguns "morritus" infantils i tontos, et deixen de fer els dos petons que fa anys rebs en cada visita, ja no tens aquell somriure dedicat a tu, t'arriben "misils" que t'expliquen que tal o cual està enfadat per algo que has dit, o bé escrit, i tu, jo en aquest cas, quedes de "pasta de moniato", has de mentir per ser acceptat?, si opines obertament ja no ets aquella amiga de confiança i confidències?, sols som bons si quedem bé ni que sigui mentint i anant contra nosaltres mateixos?. No és preferible una veritat encara que no agradi?.
He defensat sempre, i ho penso seguir fent, que ja sols dono aquells petons que son sincers, tendrets i afectuossos, ni per qudar bé ni per fer el bé, son, aquests sí, sincers davant de tot.
Quan pregunto la opinió d'algú, sovint li pregunto a una de les meves millors amigues, confío que em dirà sincerament com ho veu, no vull que em doni la raó com un ase, vull que m'ajudi, per sentir mentides, doncs no pregunto o bé miro El Tomate!.
Volem, quan demanem sinceritat, la veritat?..... A mi m'agrada la meva....

dimecres, 7 de novembre del 2007

Un cop més.... bbbrrrrrrr




Has arribat, una vegada més sense avisar, sense anunci ni avisos, arribes i t'instal·les.
Saps que no m'agrada, saps que m'incomodes i em desmuntes el dia, o els dies, no sempre et quedes un dia, de vegados dos, fins i tot tres!.
I com no, sempre dies d'estres, dias complicats, dias que necessito estar tranquil·la.
I aquests dies ho necessito i molt!. Però com fas habitualment passes del que jo penso.
Fins i tot faig cara de son i em pregunten si he sortit de "festa", però sols el Migraleve i jo sabem la veritat.
Maleïda migranya, fot el camp!.

dimarts, 6 de novembre del 2007

Antena3 i el pp, el mateix....


No cal que el pp faci més campanya, ni a Espanya ni a Catalunya, ant3 ja ho fa i molt bé.
Alguns dies al migdia, mentre em preparo per anar a la feina, escolto els titulars d'aquest canal, més per "morbillo" que per rés més, les notícies de veritat les miro al Cuatro.
L'altre dia varen fins i tot fer un noticiari en directe des de els "socavones" de rodalies i el gran col.lapse que pateix Catalunya, sí, no Barcelona, Catalunya en general.
És tal la sorna i la musiqueta que el presentador dels migdies fa servir que m'arriben a posar nerviosa.
Sempre que parlen d'aqui és per desgràcies, poques, o nules vegades expliquen coses agradables, aqui vivim un tràngol terrible amb el tripartit!, és una vergonya, comença a ser tan impresentable com escoltar la Cope, segur que produeix efectes secundaris....
I mentrestant, ell, el hombre, segueix a la seva, què cony saben ni jutges ni fiscals, la "conspiració" segueix en peu, ell prou que és cuida de fer declaracions!. No te vergonya.
En quin país vivim?.
(ja he prés una de les dues decisions pendents....).

diumenge, 4 de novembre del 2007

Ni blanc ni negre...


També pot ser, ni negre ni blanc.
He dedicat la major part d'aquest pont a passejar, llegir, bona lectura i pensar... també he sortit a ballar, ni que casi no vaig trepitjar la pista.
He tingut que pendre una decissió, bueno, son dues, però les dues eren dures. Més ben dit, en les dues em fa por equivocar-me, però també en tinc dret.
Una d'aquestes encara fins demà no la tindré del tot clara, però l'altre... doncs va endavant, de moment amb molta empenta i molt bon gust!.
Ja se... no s'entén res, però bueno de vegades t'has de guardar les sorpresses, si no, ja no ho son.
Per cert, m'he comprat dues peces de roba, he d'actualitzar la nova talla que gasto i no se per quin motiu, les dues negres.... estic de dòl?..... doncs no, per cert que estic ben contenta :).
Com deia al començar, ni blanc ni negre.