Hipocresia, mala gestió i mala fe…

Portem molts dies escoltant parlar de la corrupció, de sobres, d’amnisties fiscals, per els més rics...

Però crec, almenys a mi em passa, que el que més ens ha colpejat ha estat el cinisme, la immoralitat i el discurs que el pp ha fet servir amb el tema dels sobre sous repartits “sota mà” i amb quina tranquil·litat parlen de fer auditories, com si la resta de les persones no sabéssim que el diner negre no va a cap comptabilitat, d’aquí el seu nom. Una "charlotada".

Però crec que el que més m’ha sorprès és que aquí no passa res, tot segueix igual i no ens hem estirat els cabells pensant en els milers, i milers, d’euros que han corregut per els despatxos i no hi ha hagut ni una dimissió, ni una. Milions a Suissa i tampoc passa res, ben al contrari, els hi aplanen el camí per tal que puguin legalitzar aquests diners pagant quatre xavos.

En Montoro que diu que “la vida és així”. I com no, fa amnisties per els mega milionaris  per tal que no els resulti massa car portar els diners a Espanya, etc...

Això és donar exemple no?.

Estem desencantats, desencisats, desanimats, sense humor de llegir la premsa ni veure notícies, una vergonya vaja.

I a sobre hem de sentir la Soraya dient que s’emociona amb els desnonaments.

Per un altre costat, amenaces a la premsa, en diferents àmbits, per tapar boques i que el poble no sàpiga......

Estem en un mal moment, en molts àmbits, moments que per força i amb el darrer número d’aturats encara més, no tenim massa ganes de res.

I mentre alguns venen fum amb la independència, (no m’entengueu malament, estic a favor de fer la consulta i opinar cada persona el que vulgui), però trobo molt decebedor que el primer ple d’aquest mandat no hagi pres cap decisió de com ajudar la gent que ho passa malament, la gent que passa, que no poden pagar els seus rebuts i es veuen al carrer, sense futur ni esperança, gana etc... i sols s’hagi parlat d’aquest document. Això demostra fins a quin punt en Mas & cia han perdut el nord, el contacte amb la societat real.

Ja em perdonareu que no opini de l’actuació dels “meus”, no opino per salut, d'altres ho fan i molt bé que fan. Però a partir d’ara la meva frase de capçalera serà la que Toni Comín va dir: És més important la consciència que l'obediència.

Dolçor, olor, somriure.... bocins...

I és quan somrius, que la lluna inunda la meva cambra. Un seguit de sentits s'ajunten, olor, sabor, tacte...

I ara sols queda esperar, que els somriures siguin més, el plaer perduri, la tendresa ens acompanyi...

Sols així podem saber si el futur és amb nosaltres. Ni que ben pensat... futur?, gaudim el present!

Dedicat a tu, que encara et sorprens, em beses i em somrius.

Ni que sovint no ho entenguis.

I descobrir sota aquesta pell fosca, aquest cos alt i fort, una tendresa increïble, una emoció desconeguda, mentre sona aquesta cançó. Em vares deixar ben descol·locada...

Sènia de petits vicis

M'has untat amb oli el cor

i cap pólvora de talc

no pot llevar-n'hi la taca.

(Encarna Sant-Celoni)

Si no és just, s'ha de callar?

A primers d'any s'ha remodelat totes les línies d'autobús de Mataró.

Lamento dir que a pitjor. Soc usuaria habitual, se de què parlo.

M'he queixat moltes vegades d'aquesta companyia, moltes. I també del seu servei, però ara mateix crec que amb aquesta distribució d'horaris, s'han superat. Ni que em consta que l'Ajuntament ha estat, si més no, d'acord.

Per començar, a partir d'ara no trobarem autobusos a partir de les 21.15 a l'estació. Qui vingui de treballar a partir d'aquesta hora, doncs a caminar. El diumenge ho allarguen mitja hora. Si vas al cinema, ara, a Mataró sols hi ha cinema al Mataró Parc, doncs per nassos puges amb cotxe, si en tens és clar, o ja saps, a quarts de deu ja et toca anar a peu. Aquesta queixa ja l'he fet altres vegades.

La línia 4, senzillament no fa servei ni dissabtes, amb la molta gent gran que l'agafa per anar al mercat de la Plaça de Cuba, ni els diumenges, això no és retallada, és pura es-quilmada.

La línia 6, els diumenges comença a funcionar a les 14h!!!!, increïble.

Però sabeu què passa... per poder fer uns horaris amb condicions, amb cara i ulls, s'ha de ser usuari del servei, estic del tot segura que els que han fet aquesta bestialitat no son usuaris, van amb cotxe a tot arreu donat que no paguen aparcament, així de trist. Fer horaris des de un despatx, no pot donar pas bon servei.

Una altre cosa, ni que aquesta encara no la se, és si han retallat la plantilla o bé els sous, diguem que els conductors fa dies que gasten molta mala baba. (Ara ja sí)

Perquè veieu que no soc tant dolenta, una cosa bona, han abaixat el bitllet 30 ctms, és clar que 2€ , era, del tot, un robatori.

(foto de portada: R. Gallofré , les dels seients son meves)

Aquí podeu veure el magnífic servei que rebem els i les usuaris/es.
Foto: aquest matí, línia 6, 8:45h.

Aquesta foto: aquest vespre, línia 2, 19:35h.

De com començar malament....

I acabar bé.

Aquest any el sopar de cap d'any havia de ser a casa del meu germà Mingo i la seva dona Rosa.

Tot bé fins ahir a les 7 de la tarda, passades, que em va trucar ell per dir-me que estaven amb un virus de panxa i que ho havien intentat, però la febre els tenia fets pols i no s'hi veien en cor. Tenien, fins i tot, la taula posada.

Primer ensurt, després.. hi què fem?, ahir tot tancava abans, tema complicat.

Des seguida vaig contactar amb la meva cunyada Amparo i la iaia Ramona i malgrat que el meu germà ens va oferir el seu menjar, a mi no em va semblar correcte.

Total, una visita ràpida de Amparo a una botiga de menjar fet a Vilassar de Mar, unes gambes descongelades a tota màquina per la Joana i fetes al forn amb all i conyac, uns pica pica rapidets, una taula muntada per el moreno i aquí no ha passat res.

No va ser el mateix, no em vaig poder ni mudar, tot va estar preparat en poc més d'una hora i mitja.

El raïm, com no, embossat i preparat per la iaia Ramona.

En Martí, entre whatsapp i whatsapp, servir i recollir. Tot en equip.

Varem acabar aviat, a les 2 tothom era a casa seva i nosaltres amb tot recollit. 

Això sí, varem trobar a faltar els que havien de ser els amfitrions que avui, estan encara fatal i no sols això, mitja família ha sucumbit al virus.

Ja portem dos anys que acabem l'any de manera molt diferent al previst, el proper, ha de ser sonat, però molt!

És clar que després veus aquesta foto de la Xènia "fiestera" i ja no recordes ni els nervis ni la feinada.

Bon any a tots i totes.