Deixar-se estimar....

He tingut una vida, diguem sentimental, on ni massa ni poc, el que m'ha vingut, o ens ha vingut, de gust, senzillament.

Una de les coses que m'he adonat és que moltes persones, tan sols es deixen estimar.

Comencen relacions però o bé no saben, o no volen, donar més. Potser, per evitar la soledat, l'avorriment, però després d'un començament amb ganes i empenta, un cop confirmada la relació, tot s'atura, ja no cal il·lusionar ni fer res més, ja som parella!

Cert que no tots i totes donem el mateix, però si sols una de les parts fa propostes, convida, dóna estima i afecte, tendresa, la cosa cansa i si et queixes, no saben què vols!

Les relacions, de qualsevol nivell, demanen implicació a dues bandes, si sols una de les parts posa... doncs no.

Vés, potser he demanat massa, és possible, però jo, si estimo, estimo sencera!

M'agrada saber que m'estimen, que tenen ganes de veure'm, al nivell que sigui, amistat o amor, o sexe!

Jo ofereixo, almenys intento, el mateix.

És bo cercar i que et cerquin.

Si sols et deixes estimar, vius sols el 50%... i jo, ara, ja, vull el 100%!!

Fem-ho complet. Mulla't!

(Que en sóc de complicada re cony!!!)

No és poesia....

Ets tu!!


Inclinació:
cap al teu somriure
a la teva mirada,
a les teves carícies.
Als teus llavis.
Inclinació:
a les teves mans,
a la teva excitació,
als teus sentiments,
tot tu i el que representes.
Inclinació:
al foc de la teva pell,
a restar impacient, per tu,
a les teves provocacions.
I per sobre de tot....
Inclinació a la teva escalfor!

Amors d’estiu….

És ben evident que l'estiu té molts encants, les nits més llargues, els xiringuitos vora el mar, una copeta amb molt de gel, bones converses, menys roba i més temps lliure ens predisposen a l'amor, sense cap dubte.
Però què passa quan coneixem algú que ve de lluny, que ens dedica un somriure, una picada d'ull que ens provoca esgarrifances...
El fet de saber que serà una cosa temporal, de dies, potser setmanes, ens pot fer defallir, decaure les ganes i jo, no hi estic gens d'acord.
L'estiu pot estar ple de passions, confessables o no, de plaers a la llum de la lluna o les espelmes, podem passar un estiu avorrit, relaxat i tranquil, respectable, cert, però…..

I si decidim deixar anar la cotilla, els convencionalismes, i si sortim a somriure a la vida, a d’altres persones, oberts i obertes a conèixer gent nova, costums diferents, sabors ben diferents!, i després, arribat el fred i els abrics, obrim aquesta capsa de records i en gaudim?

Gaudiu l'estiu, obriu portes i finestres a les abraçades i petons, durin el que durin!, deixeu que les il·lusions ens cobreixin, deixeu que us acaronin, nous amors, o vells...no és important la durada, ho és la intensitat dels moments viscuts.
Bon estiu a tots i totes, al setembre, hi tornem!

Emocions a flor de pell...

Mar i Carles, 

avui, després d’un munt d’anys, fem festassa per celebrar que us heu casat.

Això del matrimoni, sovint menystingut, no sols ha de ser per reafirmar el vostre amor, el vostre compromís, la vostra fidelitat, ha de ser, també, una aposta de futur conjunta, de compromís de l’un amb l’altre.

Compartiu moltes coses, apart de en Dídac i la Xènia, i una hipoteca... el sentit de l’humor, una mica negre, l’afició per el bon menjar, ara, també, per caminar junts, estimeu les vostres famílies i us estimem.

Mar, jo, que tinc una pèssima memòria, recordo el primer dia que vas venir a casa, un Nadal de fa molts anys, et vaig veure decidida i un xic esbojarrada, lo teu amb el meu fill havia d’anar bé.

Llavors, i ara, vas ser una peça important per moltes coses, les dues ho sabem, i sempre t’estaré molt agraïda, per estimar el meu fill, la meva família, per fer-me àvia de dues preciositats i com no…. per respectar aquesta sogre tant moderna que t’ha tocat!

Un dia em vas dir que et costaba veure’m com a sogre per la poca edat que ens portem, jo et vaig dir que això era un benefici, i així ha estat.

Gràcies per tantes vegades que ens has acompanyat, en els bons i per sobre de tot, en els mals moments. Hem compartit ja moltes coses, jo espero que encara ens quedi molt de camí per fer.

Ets una bona jove, sóc afortunada en aquest aspecte. I per trencar les emocions diré que tens una bona sogre, mai passo el dit als mobles!

Carles, sóc la teva mare, t’estimo i ho saps, ets un bon fill i no fa massa et vaig dir que estic molt orgullosa de tu, ho mantinc, no sols ets un bon fill, ets un pare de família espectacular, has crescut i madurat, ets una bona persona, poc més puc dir, bé… lo de córrer com un boig avui no ho menciono no?

Avui trobarem a faltar persones, jo, al meu fill Daniel, un casament sense tots els de casa se’m fa estrany, però sabeu que està present de pensament i sentiments. 

Cuideu-vos, cuideu la parella, busqueu estones per vosaltres, íntimes, de soparets i calma, per fer i ser parella a part de pares.

Jo he après la teòrica, per fi!, ara em queda la pràctica.

Que sigueu molt feliços!

No oblideu els petons, sempre tan importants!

Confitura de petons

Cerco la tebiesa
íntima del teu cos,
i els llavis de sucre,
amb petons de mel,
de dolçor…
Cerco les plàcides hores.
d’aromes nous,
de pell eriçada
dins la boca del desig.
Cerco els teus llavis
de préssec,
que són ara,
confitura de petons.

(Isabel Ribera)

Escrit que vaig llegir ahir al casament del meu fill Carles amb la meva jove Mar. Quin gran dia!!

Orgullosa de mi "ORGULLO"

Esta semana se celebra el "ORGULLO", en mayúsculas!

Eso que algunos ven solo como un desfile colorido y festivo de algunas "locas" con ganas de exhibirse, por supuesto, por supuestísimo! yo no lo veo así.

Tengo el enorme orgullo de tener familia gay, el orgullo de tener puntos de vista diferentes, colores y sabores diferentes y a pesar de mis 56 años, soy una activista y defensora acérrima de sus derechos. No solo por ser mi familia, por ser como son, sensibles, atentos y reivindicativos. No es orgullo de que sean gais, eso sería absurdo, es orgullo de que vivan su vida sin importar lo que piensa el o la vecino/a.

Siendo hijos míos no podían ser de otra manera....

Lo he sido siempre, reivindicativa, tengo grandes amigos, personas a las que adoro, desde hace muchos años, cuando no se hablaba tan abiertamente de este tema, antes de saber que habría en mi familia alguno/a, a las que no solo he defendido, he apoyado, abrazado y acompañado cuando ha hecho falta.

Hoy, todavía, leemos que se agrede a personas por su condición sexual. Yo lo encuentro no de tiempos pasados, de mentes pasadas y antiguas, desfasadas y intolerantes.

Como se puede juzgar, agredir, menospreciar a una persona por el solo echo de con quién se acuesta?, no queremos ser juzgados pero si juzgamos?.

Qué más da si lleva vestido, falda, si va pintada/o o no, si su estética le "delata", con eso ya eres un valiente para hacer lo que quieras?.

Estuve hace un par de días en la presentación de la Plataforma LGTBI de Mataró, fue emotiva, bonita, personas, la mayoría de mediana edad, que hablan de lo difícil que es "salir del armario" todavía...

Fui por solidaridad, porque hay que avanzar, dejar atrás la estupidez humana y que cada persona, hombre, mujer, gay, transexual, bisexual, lesbiana, hetero, pueda vivir sin estar pendiente de qué dirán.

Dejad que gocen de esta fiesta, cada uno de la manera que quiera, subido a una carroza con plataformas, divinas y espectaculares,

o sencillamente mirando y bailando. Yo lo hice el año pasado en Sitges, mirar y bailar que en plataformas me estrello seguro, y lo pasé bomba.

De hecho, yo, heterosexual de toda la vida, nunca me ha importado lo que digan de mi, dejad que hablen mientras disfrutáis de la vida.

A esas madres que tienen hijos/as gays, dadles apoyo, ánimos, cariño y montones de fuerza, si caen, los ayudáis, algunas veces no es fácil, pero hay que estar ahí, normalizar el amor y el sexo.

No puede ser que en el 2018, se siga mirando mal por a quien amas o deseas....

Ama en Libertad!