dimecres, 31 d’agost del 2016

Cercant la passió...



Allà estava, asseguda en un cafè, donant voltes al cap, una de les pitjors coses que li podien passar, rumiar…
On havia quedat?, per quin motiu havia estat tan breu?, li calia passió, li calia complicitat, volia arribar a casa i sense deixar la bossa de mà, ser envestida, abraçada, tocada, besada…Era passional, cert, però ho havia estat sempre!
No li valen excuses, que si l’edat, que si el temps, que si l’estrès…La passió s’ha de cuidar, tant com l’amor.
Per algunes coses sempre hi ha temps i si no es troba, alguna cosa falla. I si a sobre, ell no en vol parlar, poc remei pot trobar.
En mig d’aquestes cabòries s’adona que algú l’observa, se sent mirada. En aixecar el cap el veu a ell, amb un mig somriure als llavis, s’acosta de pressa, li dóna dos grans petons i una forta abraçada, potser més estreta del que es considera “correcte”, però ella està ben satisfeta.
Seu al seu costat i després de les preguntes de cortesia li comenta que fa cinc minuts l’observa i que per quin motiu la veu trista.
Ella es posa vermella, com no!, no respon, algunes coses no s’expliquen.
Li venen al cap les nits, tardes, matins, de bogeria compartida amb aquest xicot, tantes que s’emociona recordant, fins al punt d’oblidar per quin motiu ho va tallar.
Uns instants de conversa, uns somriures, unes carícies compartides i ja hi som. El passeig marítim és testimoni de l’huracà que desperta el retrobament, les ombres del capvespre son testimonis del foc i la calor dins del cotxe. Fa tant que no sentia aquesta bogeria!
Ara, cal decidir quin camí pren, mai ha enganyat cap parella, però no se sent culpable, gens ni mica. El problema és que sent, ha tornat a sentir i gaudir i no ho vol deixar escapar.
Pren decisions o senzillament gaudeix en silenci?, ja té feina a rumiar de nou, ni que te clar que vol… gaudir!
(Tantes hores de sofà amb el peu enlaire m’han despertat la imaginació, i aquesta poesia, també! Que jo també vaig escriure sobre llençols , i més d'una vegada...)


Ballant entre llençols

Aquesta nit no he fet el llit.
Vull continuar ballant entre llençols,
abraçant la teva figura com si fos
l’esperança d’una nova cura.

La teva aroma m’embriaga els sentits,
i la música em pessiga els caps dels dits.

Els meus llavis acaronen els teus,
de tal manera que la suavitat impera.

La tendresa de la teva mirada
em penetra de forma airada.

No vull que el somni desaparegui,
sense haver arribat a un lloc,
on la llibertat i la natura et portin
un bocí d’amor, entre branques
i escultures, com senzilles criatures.


(la imatge un quadre de Fernado Botero, ja sabeu, l'adoro)



divendres, 26 d’agost del 2016

Museus, per perdre el senderi....


Fer sola aquesta escapada a Bilbao, aquest any, ha tingut una cosa bona, bé, més d'una, però la principal ha estat que he fet sobre la marxa i per tant, he decidit veure exposicions, tantes com em van semblar que m'agradarien, sense haver de "negociar", i he encertat l'elecció, ja us ho ben asseguro.
A Bilbao, com no!, el Guggenheim, principalment, ho reconec, per veure l'obra de Andy Warhol, Ombres, no em va decebre gens ni mica!, quines tonalitats, quina immensitat... vaig poder gaudir d'una molt bona estona. 102 teles formen aquest mar de colors.
També em cridava "Les cel·les" de Louise Bourgeois, una mica angoixant, per mi és clar.
La resta gens malament, reconec que ha estat una visita que em va omplir molt, sense entendre gens d'art, gens ni mica, se què m'agrada i què no. L'edifici en sí, per mi, ja val la visita.









Una altra exposició que vaig veure va ser la del museu De Belles Arts de Bilbao, una exposició en concret va cridar la meva atenció, Escultura Hiperrealista, impressionant, del tot! Els gestos, les cares, les postures...






L'obra que més em va impactar és "Arrinconada" de Marc Sijan,  que reflecteix, de manera crua i real, la pobresa, la misèria, l'abandonament...
De les exposicions permanents destaco una de Sorolla i una de Gabriel Ramos, les dues em van agradar molt.
Ni puc, ni he de valorar la qualitat, no estic pas capacitada, sóc aficionada a mirar, veure i sentir les obres, se què sí i què no, però creieu que he disfrutat, i molt, de les visites.



En un altre escrit parlo del museu Artium de Vitòria i de la ciutat, del tot, encantadora.

dimarts, 23 d’agost del 2016

Massa ràpid!


(El pastís Red Velvet, el va fer el meu fill Carles, espectacular!)

Crec que aquesta serà l'expressió més emprada els pròxims dies, massa ràpid passen les vacances i és que han estat tan plenes, de mil coses, activitats, família, uns dies a Bilbao, dinars, sopars, somriures, néts i neta, fills i filla, joves... Crec que mai havia tingut un estiu tant actiu.
I dilluns, si cap primitiva o arregla, tornar-hi... i com cada any, més vella!
Com he vist llocs tan bonics, i que em costa escollir quines imatges, faré alguns escrits sols per aquestes.
Començo, no cal dir-ho, amb el meu aniversari, abans-d'ahir, envoltada de gent que estimo, va ser una nit molt maca.
Molts regals, unes sabatilles per caminar, colonia, vi i oli artesanals, un cremador de cuina, una amassadora i... un bitllet a Melbourne! 
I Castro Urdiales, que n'he quedat, del tot, enamorada....



(La meva família, fills, filla, joves i en Biel, faltaven dos néts i el meu fill Daniel, però els vaig tenir molt presents)



Sort que vaig rebre ajut per bufar!





En Martí m'esperava a mitja nit, quan vaig tornar de Bilbao, amb un pastisset i decoració :)


Castro Urdiales, espectacular!









Seguiré...