Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris viatges. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris viatges. Mostrar tots els missatges

dilluns, 25 de maig del 2026

De com avança el temps…




M’adono que ara escric ben poc, escric coses a una llibreta, però no les faig públiques. 

Passen moltes coses a la meva vida ara mateix, al meu voltant, i la majoria són bones i boniques i dolces i em fan feliç, potser la falta de conflictes, ni que sigui amb mi mateixa, em provoca un estat de tranquil·litat molt plaent i crec que la transmeto. 

En poc de temps venen projectes que em faran feliç, ho sé, i en vull gaudir, ni que alhora em provoquen un cert vertigen, entre l’emoció i el misteri de coses desconegudes, i ho vull viure en plenitud. Deixaré enrere moltes coses, persones, fets i una part important de la meva vida. 

I preparo notes de coses que em fan molta il·lusió, que em motiven i em fan mirar més enllà. Projectes de futur, un futur bastant immediat. 

Un parell de viatges, aquest any toca Austràlia! Alguna escapada i alguna celebració rellevant.

I visc enlluernada amb tants projectes, preparant el tancament d’una etapa llarga i rellevant i a la vegada obrint portes i finestres a la felicitat que ara sento amb coses petites, del dia a dia.  Llegeixo molt, camino més, cuino, poc, quedo per dinar, sopar, berenar...

Estic en estat de felicitat plaent, vivint tot amb la intensitat que em caracteritza i a la vegada, m’identifica.

I és que vull que l’optimisme, no decaigui.

dissabte, 20 d’agost del 2022

Estiu, a la fi, gaudim....



Aquest ha estat un estiu breu, per mi, sols he demanat 15 dies de vacances, al desembre visitaré el meu nen "Aussie" i em calen 3 setmanes llavors.

Però ha estat, crec, un dels més actius. La cama segueix sense acompanyar, ja veig que al final acabaré al quiròfan, però la voluntat és molta, la família estira, els amics i amigues ajuden, tothom s'adapta al que puc fer, això m'ha fet gaudir de grans instants. D'un munt d'abraçades i petons.

L'estiu, a casa, sempre comença el 1 d'agost que la neta, la Xènia, fa anys, a partir d'allà i fins al meu aniversari, demà, tot rodat.

He gaudit de trobades amb la meva canalla, he fet una escapada de 4 dies amb estimats amics, entre Navarra i Aragó, Uncastillo, un poble amb tot l'encant del món va ser la "base d'operacions",  i hem visitat un munt de llocs, i em quedo, entre tanta cosa maca, amb La Foz de Lumbier, lloc que em va encantar.

He gaudit de bon menjar, de molts somriures, de llargues converses, de nits sense fresca, però amb llunes espectaculars, d'escapades imprevistes, de veure gent que veig menys del que voldria, i ja sols queda demà, sopar d'aniversari en família i dilluns de descans, que dimarts, hi tornem!

Sort que la il·lusió de veure el meu australià al desembre, farà que em recuperi de tan pocs dies de descans.

Les imatges, com sempre, millors que les lletres.

Us deixo un tastet.


Posta de sol a Taradell.
Xupito a Uncastillo

Posta de sol al Santuari Puig-Lagulla 
Nits al port de Mataró
Castell de Loarre
Vistes desde Loarre
Castell de Loarre
Nits a la fresca a Uncastillo
Castell d'Olite
Vistes des de Castell d'Olite


Castell d'Olite

Uncastillo
Sos del Rey Católico


Foz de Lumbier



Tudela












Uncastillo

Sos

dijous, 30 de juny del 2011

El banc de l'oblit...


He pogut escoltar els teus sospirs,
allà, ple de matolls, mig amagat,
enyorança dels amors viscuts,
dels petons, lliures, donats,

ocells al vol en llibertat,
recorden que estàs ben lligat.

Has viscut un passat dolç,
ple de vida i amor,

enamorats i petons,
els veïns han gaudit del teu repòs,
a la fresca de la font.
Ara sols queda esperar,
temps millors,
una mà de pintura,
i més amor....

dimarts, 22 de setembre del 2009

Una "Diada" diferent...


El dia 11 el meu germà "Mingo" i la seva dona Rosa em varen dir d'anar a passar el dia fora, els dos estàn sempre al meu costat i em volien "ventil.lar" una mica.
Varem decidir anar a Pals, però no de platja, de passeig al poble.
La sort va ser que era Festa Major i no ho sabiem, varem gaudir d'Havaneres, d'unes vistes imponents, la Tramuntana estava bastant animada,


També les illes Medes, de fons,



D'un dinar tranquilet i d'una sobre taula, en un café del poble, a l'ombre d'unes moreres, de lo més tranquilet que pugueu imaginar.
Tenir un germà, i cunyada, com ells, no te preu.


No penseu pas que no em vaig pentinar! bufava de valent!
De tornada una magnífica posta de sol darrera el Montseny...



Es pot demanar més?