Nua, fins a l'ànima....

He tret primer la meva roba. L'he deixat tota dins el cubell de rentar.

Primer la camisa, els pantalons, els mitjons, el top, el sostenidor i les calces.

Un cop nua m'he repassat de dalt a baix, he comprovat que els danys no fossin visibles i he entrat a la dutxa.

Un cop molla i ensabonada he fregat la meva pell amb força, fins a treure la pell fina, com de ceba, invisible però molesta.

Tenia necessitat de netejar l'ànima, d'arribar fins aquest interior que tan sovint està esgotat i sec. Avui, la neteja havia de ser més interior que no pas exterior.

He posat la música, dolceta i que porta records tan recents...

Un cop ben ensabonada i ruixada d'aigua ben calenta he agafat la tovallola i m'he eixugat a fons, friccionant he començat a notar com el meu cos reaccionava, vermella com un perdigot però de cop m'he notat lleugera i relaxada.

He agafat la crema hidratant i he dispersat la mateixa per tot el meu cos, a fons, suau com un nadó.

Ni m'he pentinat, es tractava d'estar nova d'ànims i d'esperit, els cabells no són importants en aquest cas.

M'he posat una camisa de dormir molt bonica i amb el pot de crema he sortit per la porta, ja era una altra persona, ja havia acomiadat el cansament i l'estrès.

Sols quedava la Joana.

Una mirada, un somriure i una pregunta... em fas l'esquena?, no arribo....

Una nit de divendres com cal...

Plaers..... (confesables)

En soc adicte des de que era molt joveneta.
És d'aquelles coses que amb l'edat esperes deixar, però com aprens a valorar millor el sabor, cada vegada t'agrada més... i quan més t'ho volen prohibir... més practiques.
Cada matí, i més d'una vegada. Cada tarda, després de dinar, sempre amb el mateix plaer, sempre em ve de gust, no importa quin dia de la setmana sigui, sempre estic preparada!
La seva olor ja és un plaer, aquelles primeres gotes, més espeses, més saboroses, mes calentes...
M'agrada practicar cada dia, no vull perdre les bones costums. Sola o en companya és pot gaudir de la mateixa manera, fins i tot en grup....
Tantes varietats, tants països, tants colors...
No ens podem quedar amb el de sempre, va bé canviar, degustar, saborejar i més que res... olorar...
L'agafo, l'escalfo, la deixo rajar fins que no queda una gota al seu interior. Llavors, així, quan el tinc ben calent, el prenc, sempre acompanyat del líquid blanc, sempre fins el final...
No val la pena si no arribes fins la darrera gota...
Adoro el café....

El meme del 7...

Fa un munt de temps que ningú em convidava a un, i aquest m'ha fet gràcia.
M'ha convidat Albanta, blog que segueixo i m'agrada molt, em fa pasar estones.... ummmm.
Les "normes" per fer el mateix:

S'ha de poder linkar a la persona que te l'envia, Albanta.
S'ha de compartir 7 fets sobre un/a mateix/a.
Invitar a altres 7 blocaires deixant els seus noms i els enllaços als seus blogs. I els he d'avisar de que els passe el meme amb un comentari al seu blog.

Crec que ho tinc tot.

He trigat a decidir sobre quins fet escriure. Podria fer.ho sobre els 7 germans i germanes que tinc, però millor no...
També sobre 7 homes que hagin estat importants per mi, però se que ja ho han fet.
7 postures sexuals.... llavors em diuen "marrana"...

Així que em decanto per set les set receptes de cuina que se fer millor, en les que soc gaire bé, insuperable je je :)

1. Ànec a l'Ampurdanesa amb peres. (va ser el sopar de cap d'any i estava bonísim)

2. Pollastre al cava, recepte senzilla i sempre quedes bé.

3. Tronc de patata farcit, recepta familiar, de la meva mare, Una tradició "Torres".

4. Plum Cake d'anous. Ufff més d'un dels que em llegiu l'heu provat.

5. Conill amb xocolata, per paladars fins o seduir algú...

6. Musaka, entretinguda, saborosa i complerta.

7. Tiramisú.

Ara a qui castigo?, som.hi.

1. Glorieta.

2. Javier Naya

3. Arare

4. Joan-Japs (ni que dubto que ho faci)

5. Zel

6. Maite Homs

7. Carles Dresaire

Uf uf uffffff .....

He pasat la nit del lloro.
Una nit de mals somnis, però com feia anys no patia.
Anava de vampirs, molts i molts i lo pitjor, tenien cares conegudes...
No soc donada a tenir mals somnis, encara que tinc persones molt a prop meu que diuen que tenen un significat jo mai hi he fet massa cas, però.... i si fos cert?.
Us heu despertat de matinada, amb els pèls enxerinats, angoixa, nervis i un susto imponent?.
Aquesta nit ho he patit i creieu, no ho desitjo a ningú.
Ara, que ja han passat les hores i l'ensurt, em pregunto si el fet que tinguessin cara, els meus vampirs, vols dir alguna cosa...
Lo pitjor del somni és que al final, ha estat quan m'he despertat, jo m'he rendit.....
I per cert, no eren gens sensuals els que em volien xuclar la sang.
Quan m'he llevat no he pogut evitar encendre llums.... és clar que no tenia cap estaca a mà...

Poesia sensual...

Fa molt que no poso cap poesia.
Avui m'ha vingut a les mans aquesta y m'ha encisat.
Calen poques paraules.

Estuve con un joven.

Estuve con un joven
y supe al fin lo que era
el violento arrebato, la agilidad vibrátil,
cavidades melosas en la carnosa pulpa,
suavemente entreabierta
hasta el linte dehiscente,
el perfecto engranaje,
la densidad precisa de flujos derramados,
la inclinación debida,
la posición exacta,
y la sabiduria del mutismo,
la belleza de un glande.

Clara Janés.

Atenció al client?...

De veritat, no se per quin cony de punyetes insisteixo a reclamar quan una cosa no hi estic d'acord, no serveix per una merda, perdoneu....
Ahir vaig trucar a fecsaendesa per una factura que m'ha arribat i no sabia de què cony era, el consum segur que no.
30,90€ de "garantia".
Vaig trucar al telèfon d'atenció al client, les clientes no constem enlloc. Surt un rotllo espatarrant on t'avisen de que ara pagaràs per consum cada mes, català i castellà, etc... de moment vas pagant la trucada.
Després m'anuncien que els operadors, que acostumen a ser operadores, estàn ocupats, esperi uns segons.....
Segons?, després de 4,42 minuts, ho comprovaba, una senyora em diu que em passa amb el departament de factures....
5,51 minuts més tard, una altre senyora, m'informa que és per el canvi de titular al comptador. I jo em pregunto, si la llogatera anterior va pagar això, el canvi de nom és fa automàtic per internet, no els hi val un "xavo" i a sobre, com se jo que li han tornat a ella els diners?, està "desapareguda" des de que jo visc aqui.
En total he estat més de 9 minuts per una gestió que ja diré quan ha valgut de trucades.
De veritat, tenim, per llei, oficines d'atenció que no serveixen, gaire bé mai, per res i a sobre quan vols reclamar els diners d'una gestió que no els ha costat res a ells, ni temps ni feina, et val calers.
Encara espero, ja asseguda, una reclamació de Mataró Bus de fa un any!.
Total, lo dit, una merda.
(ja em perdonareu el llenguatge, estic empipada)

El cos m'ho demana....

Porto uns dies molt "sandunguera".

Vaig per el carrer amb el meu ipod i els peus em marxen, aturada als semàfors no em dono compte i em descobreixo ballant, suavet, però llavors em poso vermella i penso.. noia... tu no estàs bé!.

Pujo a l'ascensor de la feina... i els peus segueixen el seu ritme, no em fan ni cas!. Obro el despatx, em trec l'abric, poso l'estufa i fins llavors no em desconecto.

Les bachatas queden reflectides en el meu caminar, la salsa que sona a les orelles baixa i engega els meus peus, aliens ja a les meves decisions.

I ni l'estrés de la feina, que aquests dies està a tope, ni tan sols el fret m'aturen.

I és que el cos em demana marxeta, salsa... ballaruca i una bona arrambada!

Per cert, algú sap una sala de Salsa que estigui bé a Barcelona?.

Aquest dissabte en Martí és fora amb l'esplai i el cos m'ho demana!

Avui pot ser un gran dia....

Però lo millor, ha d'estar per venir.

Ens hem lliurat de la "bèstia", ara tot és llum i esperances.

I jo vull ser positiva, vull creure que és possible i amb paciència, i moltes ganes, arribar on tots i totes esperem. I varem confiar i encara ho fem.

Lo primer, tancar Guantánamo, la resta.... no pot ser pitjor del que li han deixat.

Avui prén possessió, ara, com diria algú que jo coneixia, treballar, treballar i treballar.

Ànims Obama, esperem grans coses.

Algún metge a la sala???..

Estic preocupada, de veritat, crec que tinc alguna malaltia no diagnosticada i potser és de "coco", donat que no se ningú que l'hagi patit....
Resulta que estic malalta de "fàstic"... sona fatal, ho entenc.
No penseu que és d'aburriment que no, ni de res que hagi menjat, tampoc.
Una persona en concret em preodueix aquests simptomes, és veure un correu, una trucada, la seva veu, la seva imatge i ja no diguem si per casualitat la veig, cosa que per sort passa poquisim, llavors ja pateixo els mateixos simptomes que si fos fàstric del menjar.
Em canvia la cara, l'humor, la mirada, agafo una sensació estranya d'estòmac, un ofec a la respiració i he de tancar els ulls un instant per no delatar el malestar que sento.
Lo pitjor, no puc disimular i tampoc tinc manera de deixar de veure aquesta persona, segons com n'estic obligada per diverses corcumstàncies....
Entenc que és sicològic, però no se com posar.hi remei. Em mantinc del tot decantada d'aquesta persona, l'ha he allunyat de la meva vida tant com he pogut, però de vegades.... és inevitable coincidir.
Aixó que respiro profund i miro d'estar freda... però sempre acabo fugint i passant una molt mala estona.
Ja se que la situació sona ridícula, però em poso del tot malalta.
I és una malaltia que molt em temo.... no te remei.

I com m'ho faig??...

Doncs res, que cada dia està tot més car.
Han apujat la llum, el tren, correus, les autopistes, els taxis.... cal que segueixi?.
Ja se, cada começament d'any en parlo però és una vergonya!.
L'any passat, diuen...., va pujar només un 1,5 el famós ipc, al que jo denomino, ipuedescaerte, primer perquè no entenc que baixi i jo trobi cada dia més car tot, per tant si et refies et fots la gran trompada.
Ara van i és clar, aqui no seràn menys! el bus a Mataró 0,90€ d'aument la tarja de 10 viatges, és a dir, 9 cèntims cada viatge. Mirat així sona poquet, però no ho és i menys amb el servei que tenim.
Avui, ara fa un parell d'hores, he passat una mala estona per una noia que esperaba el bus a les 8 de la tarda, la línia 1 a la Plaça santa Anna, un cop més la rampa de minusvàlids no funcionaba.
El conductor s'ha baixat i s'ha excusat amb la noia, les persones que erem a la parada estavem del tot indignades doncs això passa massa sovint.
La noia feia cara de resignada a pasar fret 20 minuts és, però ha arribat el 3 i el seu conductor, nou per cert, ha baixa i ha ajudat l'altre per poder pujar la noia que ja estava vermella com un perdigot per l'espectacle!.
Total, vergonya aliena, vergonya i indignació, espero impacient la meva nòmina de gener, estic gaire bé segura que no hi constarà cap aument!.
I no et queixis... és clar!
Marxo a ballar una estona amb les amigues, a veure si em passa la mala llet., i mentre m'arreclo escolto en George Michael, sempre m'ha relaxat.....

Clik Clic clikkkkkkkkkkkkkkkkkkk.....

Vull entrar, però tu et resisteixes. Saps, ja ho has comprovat, com en soc de cabuda, si jo vull entrar entro i les teves negatives doncs.... paso!

Ja se, tu amb un clik no estàs prou suau, crec que et va la marxeta, la canya.

Repeteixo la operació, però aquest cop els meus dits son més contundents, agafen el bitxet amb força i fan dos cops el clik.

Sembla que reacciones, estàs pensant, no acabes d'entrar del tot però intueixo certa força.

Ja m'estic impacientant, ara faig tres cliks i aquest cop fins i tot faig força amb el cul a la cadira, per donar impúls!

Per fi deixes entreveure el contingut, per fi et veig els colors, la llum, les parts que et composen....

Faig un somriure ample i generòs, estic satisfeta. Ha costat arribar però la teva imatge és bonica, pràctica i molt visual.

Ara sols em queda esperar que sigui el darrer curset i a partir d'ara, em deixis manar!.

Avui he tornat a fer un curs de la nova web i aquest cop... crec que ho tinc! Aquesta la domino jo ... com que em dic Joana!

(El proper escrit anirà sobre la pujada de preus..... estic molt molt emprenyada!)

Anem de Convenció!

Divendres em varen convocar a la Primera Convenció de trebaladores i treballadors del PSC a Catalunya.
La mateixa es va convocat al matí i es va allargar amb un dinar a peu dret.
Trobo que es una bona iniciativa per veure les cares de persones que de vegades parles per telèfon, o bé t'escrius mails, però mai has vist fisicament.
Vaig dubtar si anar o no.... però al final vaig acceptar, bueno, tota la "secció femenina del Maresme" varem marxar a BCN a les 8;30 del matí.
El primer contacte, com sempre, les acreditacions, una foto i apa a fer un café.
La primera intervenció..... Miquel Iceta, em quedo amb una frase seva: Nicaràgua capital, Zaragoza......, potser no vaig estar prou atenta.... però aquesta frase és "sublime".
Després "tallers": Treball bàsic d'estructura del PSC, només diré, aburrit. Després: Teràpia del riure. Aquest em va costar entrar, tinc massa marcat el sentit del ridícul, però la veritat, va ser magnífic, potser que ho demanem en campanya electoral, quan els nervis son a flor de pell i no t'acabes la feina, deu ser la glòria!. Per acabar, primers auxilis, interessant, mai n'havia fet i vaig apendre un munt.
Després, de nou, al Plenari i allà, en Zaragoza.... bueno, vaig aprofitar per "puntejar" aquest post.
En acabar ell va venir el "pica-pica", uns quants petons, la foto de família i les tres de nou a Mataró i no penseu, vaig treballar tota la tarda!.
Curiositats, al PSC treballem moltes més dones que homes. A més, hi ha una franja d'edat molt diferenciada, de 40 en amunt i la jovenalla, també alguns i algunes de 30, però la majoria dels 154 que som, estem en aquestes dues.
Per cert, no canvio el meu despatx per treballar a la "Santa Sede", això que no imagineu el fret que passem!.

La Espanya "casposa y retro", un cop més...

Admeto d'entrada que aquests dies estic un xic "despenjada" del ciber espai, dedico moltes hores a l'ordinador a la feina i un cop a casa, doncs la veritat, en tinc poques ganes. Ara mateix he fet un esforç per escriure aquestes quatre ratlles.

Per aquest motiu i malgrat que ahir vaig escoltar de lluny a les notícies algún comentari, no ha estat fins avui que he llegit alguna cosa, i la veritat, més valdria no haver.ho fet!

Com pot ser que encara anem així?, com pot ser que per anar a un acte amb pantalons es pugui fer una autèntica "trinxada" d'una persona?.

Els militars estàn emprenyats, i?, és important?, què volen?, una cap preparada i entregada com ho està ella o un esperpento amb un vestidet i ben mona però que no pensi i els deixi manar?.

És terriblement insultant per mi, com a dona i com a feminista veure com n'estàn d'endarrerits algunes persones, massa per el meu gust, en aquest el "nostre país".

Encara estàn "escaldats" per tenir una dona de ministre de defensa, no ho han pogut païr.

Trobo molt més vergonyós gastar un munt de diners en un "vestidet" femení i de cara a la galeria que no pas portar una peça que qualsevol altre dia pot lluïr.

Masclisme, pur i dur.

Si algo li puc "criticar" a la Carme, és que una dona jove com ella, no li cal tanta pintura a la cara.

Però és clar, posats a fer queixes.... per quan els canvis en aquest protocol anticuat i estúpid?.

Aqui falta gent...

Jo plego de la feina a les 8, per tant no hi puc anar, però per si algú no ho sap encara...



I per els que encara no ho tenen clar, aquesta imatge de El Periódico potser els obre una mica els ulls. Més del 30% dels morts son nens.....
Sobren les paraules...

Conduir sense carnet....

Ho se, soc una imprudent, però la necessitat obliga i ahir es va donar el cas....
Ella tenia les mans ocupades, no podia conduir amb seguretat i em va passar el control del cotxe. Jo, acollonida, ho reconec, fa més de 10 anys que no condueixo i per tant el meu carnet està caducat, però si la situació ho requereix...
Primer vaig dubtar, endavant, endarrera, ufff de què m'emporto una senyal situada a la vorera!, després una iaia impertinent que no es va decantar i això que ara els volants porten aquest material perquè no et rellisquin les mans, però estava nerviosa, ho reconec. I les rodes? son enormes!
Vaig anar tot Pasqual d'Aragó amb la directe posada, en contra direcció i rapideta, ella seguia al meu costat parlant per el mòbil i confiaba en mi, jo no decantava els ulls del meu davant, no vull lesionar ningú doncs tampoc tinc assegurança!.
Just en arribar al Parc Central, ella penja el telèfon i jo li traspasso el "mando" del cotxe, estic patint molt ni que reconec que m'ha pujat l'adrenalina i estic encantada. Ella insisteix que segueixi jo, que ningú diria que fa tant que no ho faig i és clar, jo tota cofoia!
Total, ella és la mare i el cotxet l'ha de portar ella, jo, segona conductora.