dissabte, 29 de juliol del 2006
Requisits, soparets i bones vistes....
dimecres, 26 de juliol del 2006
Santes i Boleros.....
dimarts, 25 de juliol del 2006
Ser radical.....
Diu el diccionari de la Real Academia Española que un dels significats de Radical és: Partidario de reformas extremas, especialmente en sentido democrático.
Bé, de vegades algú m'ha calificat així i donada la meva manera de parlar i expressar-me doncs potser ho semblo, ni que donat el significat de l'adjectiu doncs si, soc radical, sempre i quan sigui per intentar millorar alguna cosa, no sempre ho aconsegueixo.
Tot això ve donat perquè una persona ahir em va dir que la meva defensa dels Palestins era radical....
I és clar, jo que estic indignada de la desproporció de les reaccions d'Israel, dels morts civils, els nens i dones que no tenen menjar ni aigua, no oblidem que han bombardejat les carretes i ponts, dels hospitals que comencen a faltar medicines, de les imatges de nens i nenes destrossats per les bombes..... puc ser radical en intentar la seva defensa?, em puc permetre d'estar indignada i empipada?, puc qualificar d'assasins els que fan aquestes barbaritats?, doncs jo dic que SI, no sols puc, he de fer-ho, i com sols puc fer-ho des de la paraula, els escrits i la indignació creixent, doncs expresso i soc radical i m'agrada ser-ho.
Les guerres sempre son bàrbares, sempre mor gent innocent, però sols veure les llistes de morts es veu qui és el país ric i opressor. Què feia ahir la Condolenza al Liban?, buscar la Pau?, la rendició? o bé pensa aprofitar el viatge per vendre més armes a Israel?, segur que és aquesta darrera la opció bona.
Acabo de signar una cosa que diu més o menys.... excepto los civiles Libaneses.... què he recollit del blog Otromundoesposible , potser no serveix de gaire, però de vegades, les petites coses, poden fer grans projectes.
diumenge, 23 de juliol del 2006
Doncs no tinc més remei.....
dissabte, 22 de juliol del 2006
Petites coses.... o grans?.
De tant en tant, dies tranquils com avui, dies que no he de córrer, no tinc en Martí reclamant la meva atenció, (com el trobo a faltar.....), doncs aquests dies "navego" una mica més, descubreixo joies per aquest ciberespai, joies molt millors que qualsevol diamant, joies que prometen un mon millor, un futur d'esperança. Mentre tiguem joves com aquests, tenim esperança.
He "descobert" ja fa uns dies el blog d'en Mario Álvarez , jove compromés i actiu, però el què més em crida l'atenció, és la gran quantitat de sentiments que deixa veure, que escriu, comparteix i en gaudim.
Aquest post que he enllaçat, parla de les pors, dels sentiments i les absències, parla tan directament i amb tanta passió que casi he patit llegint el seu escrit, l'he deixat i he tornat més tard per acabar-lo, m'estava emocionant.
Pot semblar una tonteria, però quan llegeixo aquest noi, en Mario, o bé en Javi, en Víctor, i veig la passió dels seus escrits, la tendresa, els sentiments..... em sento bé, sento que no tot està perdut, que el futur, aquest casi inmediat que truca a la porta, te esperança, te jovent i el jovent, te la força.
Ara ens queda deixar pas, seguir sentint i viure.
(p.d. Parlant d'esperança.... m'agradaria saber què més puc fer per ajudar Palestina, Libano... per ajudar a tants i tants civils que estàn patint...., he signat la pàgina d'Amnistia Internacional, el mocador és en el seu honor, dels palestins.. si, si..., per cert... algú sap on en venen?).
divendres, 21 de juliol del 2006
Encarna, va por ti ! (Persones amb encant).
dimecres, 19 de juliol del 2006
Roses, calma i relax....
Ahir vaig treballar les hores d'avui per poder dur en Martí als campaments que fa el seu esplai al Berguedà, una bona part del trajecte és per una carretera estreta i envoltada de muntanyes i masies, la majoria restaurades i precioses.
Vaques, sol, calor però sense humitats, curves, algún mareig del protagonista, i vert, tot molt vert.
El trajecte des de el desviament de les Lloses fins a Berga és preciós. Acaba amb l'embassament de la Baells, una vista impresionant.
Un cop descarregat "el paquet", amb la meva filla que duia el cotxe, hem anat tranquiletes, xerrant i escoltant en Marc Antoni, explicant coses, anècdotes i alguna intimitat. Com m'agraden aquestes estones amb ella...
Hem parat a fer un cafetó i fins a casa, sopar soleta i ara un petit post. Per acabar el dia de gust he trobat aquestes roses al blog de Jpinto, alguna manera millor de fer.ho?.. no crec....
dilluns, 17 de juliol del 2006
Diumenge tarda vespre...... serà la calor?
diumenge, 16 de juliol del 2006
En el meu nom SÍ...
Recullo aquesta iniciativa del Blog de la Gemma, ella, a la seva vegada el recull d'altres blogs que han prés la iniciativa de penjar aquesta imatge tan clara i contundent.
Ha partit aquesta mena de "cadena" de l'Alfonso Gil, del (PSE-EE), fart de les mentides, insults i vexacions del PP.
Ja està bé de escoltar i no fer, jo vull que negociín, vull que parlin i trobin el camí, en el meu nom SÍ, vull la Pau, ara i per sempre.
divendres, 14 de juliol del 2006
43 i pujant...
Imatge: http://www.malostratos.org/
És molt dur llegir això i m'imagino que molt més viure un cas, però no puc evitar pensar en el patiment d'aquestes dones.
No oblido els i les infants que també ho pateixen, no imagino com pot ser l'animal malabestia que pega una criatura fins ha trencar.li les costelles...
Per sort, la majoria de persones que m'envolten son sensibles a aquest tema, participen i col.laboren en i amb entitats que lluiten per acabar amb aquest patiment.
Una amiga meva, la Glória, dona tímida, sensible, carinyosa, col.laboradora, bona escriptora, ni que ella diu què no, m'agrada com escriu i ni que lo seu és "la prosa", va escriure una poesia en un moment de sensibilitat elevada, poesia què va dur a algunes persones a preguntar-li si era una dona maltractada, de tant sentida com és la poesia.
Però no, ella està casada amb un bon home, sols què li afeca el patiment d'aquestes dones, cada dia més...
Mataró 25-10 -2004
dimecres, 12 de juliol del 2006
Llibertat d'expressió.... estem lluny....
dimarts, 11 de juliol del 2006
Una imatge val.....
Més que mil paraules.....
Te un link al seu blog en Ricard Blasco, que és real com la vida mateixa.
No veig la fi a tot aquest dolor, com sempre, els més dèbils son els que acaben morts, orfes i desamparats.
Els rics contra els pobres, un cop més. I què fem per ajudar?, potser què tots/es i pensem una mica.
Duc Palestina al cor i cada cop les imatges son pitjors...
Això és el què fa Israel...
diumenge, 9 de juliol del 2006
Famílies, però quines famílies?
Avui és tanca la cinquena Trobada Mundial de les Famílies i és clar... no em puc deixar de preguntar de quines famílies?, les "reals"?, i no parlo de monarquia que prou repelús em va fer veure'ls allà tos ajupidets al davant del mal anomenat "papa" i dic mal anomenat, perquè un pare no fa distincions entre fills/es.
Parlo de les famílies que actualment existeixen, les famílies monoparentals, les famílies homosexuals, etc...., la realitat social no te rés a veure amb aquesta trobada, donat que no accepten tots els tipus de famílies existents. És públic i evident que soc agnòstica, però se persones que s'han sentit maltractades per l'Esglèsia católica, persones molt creients que no entenen els motius de la seva discriminació.
Si jo fes una trobada de cuineres/ers no podría discriminar els que cuinen peix o bé cuinen bistecs, o bé els que son vegetarians, cuineres/ers és tot.hom que cuina. Dit aixì, crec que és prou entenedor, les famílies que aquests i aquests volen, no tenen rés a veure amb el nostre dia a dia, amb la realitat social del moment.
Cada cop son i som més els i les divorciats/des, tornats a casar o sencillament "arrejuntaos" (viure junts), tots aquests estem fora per sistema d'aquestes trobades i no entenc ni mai ho faré que és jutgi les persones per qui dormen, per qui estimen o per qui conviuen, a l'Esglèsia, suposadament, li interesen les ànimes no si jo dormo amb un home o una dona i si per dormir i tinc papers!
Soc una persona que viu en "peccātum" per ells és clar, per mi visc l'amor quan és presenta i amb qui vull viure el mateix.
Ahir miraba la trobada de Valencia i pensaba que si tanco els ulls i sols escolto, faig un viatge al passat, on ells encara manaven.... per sort ja no és així.
Si el amor, como todo, es cuestión de palabras,
acercarme a tu cuerpo fue crear un idioma.
Luis García Montero
dissabte, 8 de juliol del 2006
Egoísme en estat pur....
Admeto, als meus 44 anys, que encara moltes coses no les entenc. En part m'agrada, si no entens una cosa, busques explicacions, raonables o no, però busques, t'informes, aprens... i si aprens estàs viu, mantenir les inquietuds és important.
Però què passa quan una cosa no la pots entendre?, què passa si a sobre ho trobes egoista i irraonable?.
Acabo de llegir que una dona, psicòloga, (és a dir, suposadament "cultivada"), ha estat mare als 62 anys..... , ho trobo una barbaritat!
Això passa en aquest mal anomenat "primer mon", tenim tota mena de medicaments i tractaments que ho permeten i jo lloo tots aquests avanços, n'he pogut fer servir algun d'ells i facilita el duur camí que de vegades representa voler ser pares, vaig comptar amb un metge realista i animòs en el darrer embaràs i vaig veure d'altres dones, no tan afortunades com jo, plorar per no aconseguir tenir un fill.
Però i qui pensa en aquest nen?, qui pensa que quan ell tingui la pubertat, aquesta etapa dura per ells i per els pares i mares, quan ell tingui 14 anys la seva mare en tindrà 76...., si és viva, és clar, quan aquest noi en tingui 25, l'edat d'acabar una carrera o bé independitzarse, amb sort, la mare en tindrà 87....
Aquest nen està ja d'entrada condemnat a viure sense pares des de la primera juventut, insisteixo, això si soc positiva, ho trobo un grandísim acte d'egoísme.
Jo vaig tenir en Martí amb 35 anys, ja em vaig trobar "gran", se que per moltes dones aquesta és la edat ideal, però jo ja tenia 3 fills de 18, 16 i 14 anys, em vaig veure capaç ni que sovint penso que quan en Martí en tingui 25 jo en tindré 60!!! i alguns dies, penso que no el puc seguir, tanta vitalitat em deixa esgotada.
El meu fill gran ara en farà 27, el segon 25 i la nena en te 23, estic encantada de la vida de ser una mare jove per aquestes edats, potser per aquest motiu encara trobo més bestial tot això.
Entenc les ganes, però crec que s'han de posar límits, no ja per la salut de la mare, el tractament de fertilitat és bastant duur de seguir, també hem de pensar en el nadó.
Ho sento, però per molt que ho intento, no ho entenc!!!.
dijous, 6 de juliol del 2006
Calor i converses...
Però hem comentat el post que vaig deixar fa uns dies i què va fer que em posés vermella dissabte en el sopar popular que vaig anar, vermella perquè algun dels presents va considerar que era.. porno!! i no en va tenir prou que varen baixar el portàtil perquè tot.hom el veiés, quina vergonya!.
He rigut amb aquest jove del concepte "porno", per mi era un post una mica sensual, poca cosa més, però és clar... algunes persones han llegit poquet porno... i si jo escric porno, evidentment, seria un porno directe i sense embuts, potser subtil, però clar i decidit, tal com raja.
Els dos hem arribat a la conclusió de que va bé canviar d'aires de tant en tant, canviar els blogs seriosos i polítics per alguns una mica més distrets i "animats".
Estem a l'estiu, fa calor, no ens tapem per dormir, mengem gelats, bebem mojitos, sortim més a sopar i ballar, fem amistats noves, soparets a la fresca, duem poca roba, fem passejos sota la lluna per el pet d'ones, no tenim pressa per anar al llit i gaudim tant com podem, la carn, tal com sabeu.... és feble! i la meva també eehh.
dimarts, 4 de juliol del 2006
Busto parlante.....
diumenge, 2 de juliol del 2006
Vertigen i soparets a la fresca...
Després de dinar a casa del meu Dani, dinar bonissim per cert, he anat a fer una visita a una estimada cunyada, és a l'hospital i un germà, la seva dona i jo, hem passat gran part d'aquesta tarda de diumenge xerrant amb ella, les visites sempre s'agraïxen i aquesta cunyada, Amaparo, és agraïda, hem passat una estona molt agradable i com és troba molt millor ja hem previst un sopar de peix a Arenys, vaja, una tarda de profit i bon ambient.
Arribo i miro el correu, em provoca vertigen veure el contador, ho faig poques vegades però noi..... 6000 valents/es llegeixen els meus rotllos i neures?, quina vergonya!!, de totes maneres dono gràcies per la paciència, jo estic encantada amb aquest espai on sempre escric des de la llibertat i el caràcter tan propis de mi.
Ahir vaig anar a un sopar de carrer, Prat de la Riba, on en Marc i la Mercè any rere any sempre ens tracten com uns senyors/es, bon menjar, bon veure, bon veïnat, i una atenció deliciosa. La companya de lo millor, el meu Martí, com no, en Carles i la Glòria, la Núria i en Toni, en Quim, la Montse, en fi, un grup agradable i entranyable.
En fi, un cap de setmana que no he parat però ha estat un plaer...