Ganes de vida....

De vegades patim tal saturació, de feina, de disposar de poc temps, de compartir, fins i tot, de poder menjar bé i amb calma, que ens llevem amb pressió al pit i estem així tot el dia.

Porto prous anys a aquesta feina per saber que fins al 24 de maig això serà així, no puc fer res més que tirar, i tirar, i tirar...

I la gent que m'envolta ja ho sap, i em deixa fer, no sóc de les que deixen la feina a l'empresa i obliden, de sempre, la porto a sobre.

Responsabilitat?, no ho se, més aviat patiment de no fallar i davant aquest volum de feina, segur que fallo amb alguna cosa, segur!

Tinc ganes de vida, de fer d'àvia, de caminar, com vaig fer divendres passat, de Montgat a Mataró vora el mar, mai havia caminat més de 17 quilòmetres, vaig gaudir, ventilar, veure el mar. Quina sort poder gaudir d'aquest Maresme...

Hem tingut temps, amb en Martí, de celebrar que tenim un nou Torres a la família. Amb el menú que ell va escollir.

Tinc ganes de néts, de dies tendres com ho va ser el de la mona..... 

Ganes d'abraçades, moltes i ben fortes....

De pensar en el casament de la meva filla el 15 de maig...
De passar un cap de setmana a Sant Cugat amb el fill gran i la seva família, que estic anyorada...

De sortir a sopar amb les amigues....

Tinc, a la fi, ganes de vida, de calma, de llegir,i sobretot, ganes de silenci.

Lo més important és que encara, tinc ganes de vida....