dimarts, 30 de juny del 2009

Què va fallar?



Durant tans anys com hem crescut a l'hora. Total, tenies 3 anys més que jo, però els meus records, en moltes coses, van lligats als teus.
Per mi has estat sempre un gran músic, has estat solidàri i mai sabrem què et va dur a acabar d'aquesta manera.
Ara, tot.hom que pugui, farà dines sobre el teu cadaver, treuràn, com tantes vegades, brossa i més brossa, faràn, també, llenya de les teves memòries, però algunes, com jo, seguirem pensant que vares ser un gran infeliç...
Gràcies per totes les cançons, per els balls que he fet amb la teva companyia, per tants i tants instants.
Adèu Michael.

dissabte, 27 de juny del 2009

24 de juny....


En imatges, poques paraules i molta calma.
Gràcies a tots i totes els que hi heu pensat... l'he passat a un dels llocs més bonics que conec i estimo i com no... amb la millor companyia! Entre Queralbs i Ribes de Fresser.



Fins i tot varem "descobrir" una font que mai haviem vist...

I el dia va acabar com a mi m'agrada, una bona tormenta amb pedra i tot que varem contemplar per la finestra del sostre de l'habitació. Els Caçadors, el nostre hotel, com sempre, magnífic.


I ahir, abans de tornar a Mataró, en Martí banyet al jacuzzi, la Joana.. a la Sala de la Lluna llegint... quin gust...

dimarts, 23 de juny del 2009

Pell....


Ha estat com si tornés a casa després de molt de temps.
Recòrrer els camins coneguts i que transmeten calma i sentiments.
Recuperar olors, abraçades, que malgrat el temps que ha passat, segueixen aqui, com si hagués estat ahir mateix.
No calien gaire paraules, el joc de mirades segueix viu, aquell formigueig, aquell somriure...
Segueix tot ben present, no en parlarem, no cal, tampoc se si val massa la pena, ens hem decidit a sentir, gaudir, tocar....
Amb calma, sense cap tipus de presses, de fet, tenim tota la nit no?.
Hem contemplat la ciutat, hem vist la gent passar, però res tenia a veure amb nosaltres, agafats de les mans, tendrets i espectants fins el primer petó.....
Ha arribat l'estiu, el meu sant bé ho indica, i ja sabem, la carn, de per si feble, quan arriba aquest temps...
Llavors, et despertes al matí, amb aquella mandra gustossa al cos, recordes... i abans de posar els peus a terra ja has fet el primer sonriure, forma part del misteri, del Solstici d'Estiu que allibera les carns i els cossos...
De vegades, els divendres al vespre, poden ser màgics.

dilluns, 22 de juny del 2009

Aquelles coses realment importants...

I de com he de despedir el nen, per trobar el jove, el noi, gaire bé l'adult.
Dissabte va ser un dia molt, però molt, important per en Martí, l'Anxaneta va despedir els alumnes de 6è.
Aquests, i aquestes, que les mares encara veiem massa joves per anar a l'Institut, per compartir espais amb gent de 16 i 18...
L'Ampa va organitzar una festassa, ni imagino les hores que hi varen dedicar, detalls, emocions a flor de pell, algunes mares amb llàgrimes als ulls, alguns dels alumnes també.
Passi de fotos de tots aquests anys, mestres antics, vaig saludar la mestre de p3 i ens va costar a les dues reconèixer-nos, han passat 9 anys!
La "Orla", l'àlbum, les dances i les flautes, un conjunt molt maco. Fins i tot varen tenir un detall per les mares, també els pares que hi varen anar, que aquest any deixem l'escola per no tenir-hi més fills.
Aquestes dates, sí son importants, aquests dies especials per ells i elles, son els que no podem fallar.
Per sort, en Martí va comptar amb una important representació familiar, el seu nebot, la seva germana, la seva cunyada i jo, gens malament no?
Al vespre un sopar ben mullat, un ruixat anunciat però no escoltat ens va fer còrrer amb els plats i gots per buscar aixopluc.
Ells estaven tan feliços que ni la pluja ni la vergonya a l'hora de ballar varen comptar, va ser una gran, molt gran nit.
Hem anat a dormir a la 1 esgotats!
Ara começa una altre etapa, ben diferent... com pasen els anys no?

dissabte, 20 de juny del 2009

Els motius...


Aquesta setmana, no recordo si va ser dimecres o dijous, vaig donar de baixa el meu compte al facebook.
Ja fa un temps que hi pensava, no em venia massa de gust i sovint m'empipo per coses que no entenc, ni respecto, ho admeto.
De totes les xarxes, siguin dels tipus que siguin, s'en fa abús, un dia o un altre, es fan servir mitjans que no "toquen" per fer saber coses ben tontes, consti que és la meva opinió, ni critico ni afalago, opino, això que jo tinc tan vetat però algunes "amancebadas" poden fer lliurement.
No crec que anyori aquesta xarxa, potser si em sap greu no haver avisat la gent que hi tenia cert contacte, però tampoc era massa sovint, entraba ben poc jo.
Potser en Saül te raó i aquests son els meus motius...
Ara em limitaré a escriure aqui, que coses per dir en tinc i moltes!

divendres, 19 de juny del 2009

Notícies d'aquelles....


Que no m'agrada escoltar, ni saber. Notícies de pèrdues que sents teves, com si algú proper i estimat marxés per sempre.
Aquest matí he sabut la mort de Vicenç Ferrer, una molt mala notícia per acompanyiar el meu primer café.
En Martí, sempre tan encertat en les seves opinions, amb 12 anys... m'ha dit.. mama, s'ha mort el Gandi dels nostres temps.... ell, per un tema solidàri que han fet a la seva escola està bastant al corrent de la vida d'en Vicenç Ferrer.
Una terrible notícia per començar el cap de setmana.
Vicenç, gràcies per tot el què has donat i ens has ensenyat.

dimarts, 16 de juny del 2009

Quin dia!!


Diumenge va ser un dia mogudet a la vegada que emotiu. Hem tingut un cap de setmana molt familiar, no en tingueu cap dubte.
Després del sopar dels 80 de dissabte, diumenge els pares del meu net varen decidir batejar el mateix, no cal dir què penso jo d'això, sobretot no cal dir res donat que no soc la mare.
Per mi va ser una benvinguda per el nen, la família junta, ni que fos un petit comité, un berenar íntim i cuinat per els pares, a casa de l'avia materna, a la terraseta i en bona companyia.
En Dídac va acabar com els nois que fan despedida de solter.... una mica perdut!
No penseu, la roba d'aquesta foto és un regal eehhh, no el varen batejar d'aquesta fila.
Total, he acabat el cap de setmana.... esgotada!!
Estem guapos no? :)

diumenge, 14 de juny del 2009

80 i donant canya......



Ahir al vespre varem tenir festa familiar de les grans, d'aquelles que primer penses... uffff però un cop allà, gaudeixes de la companyia, de les bromes, del menjar i fins i tot, d'alguna emoció.
La "iaia Ramoni", la meva mare, va fer 80 anys, varem aconsseguir ser.hi gaire bé el 100% de la família, crec que qui no hi va ser, va ser perquè no va voler, així de senzill.
Però les absències, mínimes, no es van notar gens, varem gaudir d'una organització estupenda, en Quim això d'organitzar "eventos" ho sap fer i la Carme va donar.se una pallissa retallant, enganxant, lligant i pensant detalls per tot.hom..
En Jaume va cuidar el tema restaurant, un sopar bonissím, (apart ens va fer un regal molt maco i personal a tots els germans i germanes), la Amparo i la Teresa varen fer un album de fotos magnífic, amb passat, present i futur de la família, la Mª Àngels, la Dolors varen vetllar per el regal de les arrecades, el gran de la família, l'Eduard, feia molta "patxoca" de cap de taula, jo vaig donar una molt, però molt petita mà amb el regal dels nets i besnets, (la meva situació personal ara mateix m'inpedeix gaire més, tinc una altre guerra que guanyar), en Mingo i la Rosa varen fer fotos amunt i avall....
Va ser molt divertit què quan va arribar, ella no sabia res, tots teniem davant de la cara una màscara de Manolo Escobar, la seva passió de fa almenys 50 anys!, vaja... com lo meu amb en Bosé...
En un costat de la taula hi haviem els germans i germanes, a l'altre, tots els nets i netes, besnetes...
Sovint, tindriem que mirar aquesta estampa i deixar tonteries vàries.
Estic encantada d'haver.hi anat, i crec que a tots i totes, ens agradarà, de tant en tant, repassar les imatges d'aquest sopar on per cert, vaig descobrir fotos antigues que no havia vist mai.
Ja posaré alguna imatge més, son a la càmera d'en Martí doncs encara dorm, que varem acabar a les 2!

dissabte, 13 de juny del 2009

Estic "buenorra", per si no ho sabieu....



Dimarts al matí, poc més de les 8, baixo sola, de normal ho faig amb en Martí un bon troç però avui he de fer una gestió abans de la feina i surto mitja hora abans.
A la Ciutat Jardí trobo el senyor que veiem cada dia escombrant, veig que em mira i diu alguna cosa. Jo, com sempre que vaig sola, duc el mp3 i no l'escolto, vaig amb un Reggeton a les orelles... aquest que he posat al vídeo i que sempre m'anima.....
Em trec els auriculars i li pregunto... perdoni?... el senyor es posa vermell, però molt! i amb un tímid somriure em respón... señora, está usted muy buenorra.... admento que em va sorpendre, no sabia si seguir, enviar-lo a fer punyetes o passar de llarc....
Però ell, tot animat de cop em diu... no se enfade, como siempre la veo con su hijo hoy he aprovechado....
Li dono les gràcies, la vermella soc jo aquest cop, i segueixo a mil per hora avall mentre com qui no vol treu un somriure avergonit.....
L'endemà el veig, em mira, el miro i segueixo com qui no sap de què va el tema, en Martí em pregunta: perquè m'he posat vermella.... no se de què parles, li contesto jo, tota digna!

dijous, 11 de juny del 2009

Situacions ridícules....


Sovint trobem a la vida coses que no podem entendre, per més que ho intenti, escapen a les nostres capacitats...
Mentir... de què serveix?, un pot mentir per aconseguir un objectiu, d'acord, però un dia o un altre es destapa el pastís no?.
Ja se, no tot.hom te "cara" o "valor" per dir les coses aixi, de front, jo si la tinc, per això de tant en tant trobo "males cares", però també trobo la meva tranquilitat.
No m'agraden les amistats interessades, les que son per o amb ún, objectiu, potser per aquest motiu no tinc massa persones que jo denomini amigues, de les de veritat, però les que tinc, ho son de fa molts i molts anys. Algunes més recents també les considero i estic segura que les podré conservar molt de temps.
Per posar un parell d'exemples una mica estúpids, però recents.... algú que diu: a mi no m'han trucat per aixó, quan consta la trucada, el document i la "entrega" del mateix....
Un altre, "aquesta", (servidora), m'ha cridat (?) , no ha fet la feina, (davant una sala plena de gent a reventar, prova que sí s'ha fet)....
Encara una tercera, enlloc de consultar si s'ha fet una gestió, fer un correu desagradable i dur donant per fet que no s'ha fet, preguntar abans no seria millor?.
No se, potser carregar tant provoca que algún dia deixi anar la llengua, perquè encara que pensin, els llestos aquests, que aqui xerro molt, no és cert..... però pot ser.ho eehhhh.
Apa! un bon llengot per els incompetents que amaguen les seves incapacitats carregant contre d'altres, això sí, amb la "melena" al viento.

dimecres, 10 de juny del 2009

Inconcebible!!!


José Bono ha tingut un pensament similar als meus, em sembla gaire bé impossible.
És com si aquest senyor fos de Marte i jo de la lluna i ves per ón, ara ha descobert que "discrepar" no els agrada, volen una formació ben recta i sense cap fitxa que balli, si no.... t'ho posen molt difícil!
No és un/a més bon/a Socialista per no pensar com els que manen, de moment, és clar....
Ja se que és purament una anècdota, aquest senyor i jo no ens semblem ni en el carnet, però ves per ón, aquesta vegada li dono la raó.

José Bono: "Algunos en mi partido creen que discrepar es ser un disidente"

No em tinc pas per disident, en tot cas, per ignorada i per sort.... ja fa molt que no m'afecta.
Per sort encara puc dir: Visca visca visca, Catalunya és Socialista!

dimarts, 9 de juny del 2009

Comentaris per oblidar....



O notícies patètiques.....
Aquestes a La Vanguàrdia.

CiU anima al PP a presentar una moción contra el PSOE en Duran es prepara per ser ministre?, amb els anti catalans?, una vergonya.

Fabra: "A la gente le preocupa el paro, no si Camps o yo somos culpables" el "colmo de la desfachatez"!

¿Debe el PSOE someterse a la confianza del Parlamento? | doncs no, ni ha sigut una "debacle" ni cal.

Al Punt:

Salvem la Riera de Malgrat: «S'ha imposat la canalització des del carrer Nicaragua» no sabia jo que l'empressa on treballo tenia un servei "d'obres", quins disberats diu la gent...

A mi el que de veritat em preocupa, i molt, és com avança la dreta, no sols la dreta que jo denomino "derechona", l'extrema també, i això sí fa por.
Algú li pot dia a Rajoy que no ha guanyat unes generals?.

divendres, 5 de juny del 2009

Papitoooooooooooooooooooo........ :)


Primer de tot, cara d'incredulitat, després m'ha faltat l'aire, he obert la finestra ben ràpid, torno a mirar, llegir, m'esbero, recapacito, ara tinc un fogot, després, per fi, un somriure, ample i gran, és possible?, pot ser?, el meu?, el meuuuuuuuuuuuuuuuuuu Miguel?, respirarà el mateix aire que jo?, escoltarà les seves cançons, totes i cada una coneguda per mi, al mateix recinte que jo?.
Per fi, la confirmació, una amiga em pregunta si anirem juntes i jo..... ooooohhhh, algo molt gran hauria de passar perquè jo, la Joana, després de 30 anys de seguir aquest home estupendo i encantador, guapo i ballarí que tant m'agrada, no vagi a veure'l, ni que potser el recinte no m'agrada gaire, hauria preferit alguna cosa més... íntima?.
Avui tinc un somriure als llavis ben especial....
Qui diu que les passions pasen? i una merda!
Miguel Bosé a Mataró..... ja estic impacient!!!!

(fotos Javier Salas )

dijous, 4 de juny del 2009

De com la vida va.... i ve....



La vida te aquestes coses, veus anar i venir persones, a la teva vida, i de la mateixa manera veus situacions, pelicules, músiques que ens han marcat d'alguna manera...
Fa uns dies em vaig fer un tip de riure buscant una cançó per en Martí a internet. Ell, tot entusiasmat, m'explicava que l'havia ballat en el seu viatge de fí de curs al mes de març a Mallorca. A mi em costaba d'entendre que li pugui agradar, cap de les dues que li vaig buscar, però resulta que les va ballar amb un bon grup de jubilats i jubilades que feien estada al mateix hotel!.
Ho trobo divertit, i mireu que em costa darrerament trobar coses divertides, per la sola raó que son cançons precissament d'això, de jubilats i jubilades, de ballar als casals etc... i que un grupet de marrecs de 12 anys ballin aquestes cançons i comparteixin la diverssió amb jubilats.... ho trobo del tot encantador.
Ara, ell les porta al mp3 i al mòbil i fa que les balli amb ell...
Cançons que potser, sols potser, fins i tot els meus pares varen ballar!
Una diu més o menys.... (consti que m'ha dedicat la mateixa), La abuela fuma, la abuela bebe, la abuela baila, la abuela siempre hace lo que quiere.... i mentre l'escoltem ell va seguint tots els passos i gestos!!
I ara està del tot marxós amb Sopa de Caracol....
Aquestes estones no tenen preu.

dimarts, 2 de juny del 2009

Caps de setmana per recordar...

La primera papilla....


La iaia tota satisfeta...


De deliciosa tormenta, és clar, és la Fira de Mataró.


De cinema, hypies, fira i caminades amb ell...., per arribar al crú i dur dimarts, les coses sense canvis i amb l'absurd diari de "càstics" i pataletes.
Estic feliç-ment, tranquila i guerrera a la vegada.