Esperant a urgències de l'hospital de Mataró.
Ahir, la meva mare, de 84 anys, va caure al mig del carrer.
Tossuda com una mula, la dona ho és, no varem aconseguir portar-la a urgències fins a les 4 de la tarda. Gaire bé la va segrestar el meu germà petit per tal que hi anés.
Presentava un blau imponent al costat esquerra de la cara, amb una inflamació sanguinolenta molt considerable així com un dolor fort en un genoll, tot producte de la caiguda. Podem dir que va caure de cap i per la seva edat no va posar les mans per davant.
La cosa és que a les 4:30 vaig pujar per donar suport i ens varem anar intercanviant gaire bé tots per poder recollir canalla, reunions etc.... Jo m'hi vaig estar fins a les 9:30 del vespre i el meu cos va dir prou, no puc estar sense menjar més de 3 hores i ja en duia 6 i pico...
La cosa és que no ens vàren cridar per una primera valoració fins a 4 hores i mitja, sí, 4:30h!!! hores després, 1hora i pico més per les radiografies i després 1 altre per parlar amb el metge...
Més de 7 hores en total.
Sabeu què representa això per persones malaltes, molta gent gran, nens plorant...?
Creieu que en aquests moments entenc que som un país de persones civilitzades, ni havia per muntar una revolució, la dignitat no compte, som un ramat de bens i xaiets esperant. Paguem i callem.
Són d'admirar els treballadors/es, metges i infermeres d'urgències, malgrat el col·lapse no perden la bona atenció i l'amabilitat, no és culpa d'ells les cues i els retards, la Generalitat talla i retalla al seu antull i mentre gasten diners en coses ben absurdes, la sanitat pública és una merda absoluta.
I aquí estem preocupats per la Independència i no ho estem per això?.
Ara mateix la nostra dignitat no existeix, ja no som persones, no som res per ells.
I aquí seguim, obrint cada dia les notícies de la "nostra" tv3 amb ell tot cofoi, en Mas, i el país fet un fàstic.
Avui estic de mala llet, i en tinc motius.
(La foto de Ràdio Mataró)
(La foto de Ràdio Mataró)