D'anar cada dia al mateix despatx, veure el mateix paisatge, el mar de fons, les teulades als meus peus....
Divuit anys i 2 mesos... està dit aviat, però és una part important de la meva vida. Un despatx on he viscut un munt de coses, vull pensar que més de bones que de dolentes.
Vull pensar, de veritat, que ha valgut la pena la dedicació, les hores perdudes, perquè així ho volia, ho m'ho demanaven...
On he aprés a fer anar els ordinadors, a odiar l'impresora :), també a ensobrar de manera ràpida, plegar cartes com cal....
Divuit anys i dos mesos, on he conegut persones magnífiques, amb ideals molt grans i amb molta il.lusió. On també, i d'alguna cosa em tenia que servir haver treballat de cara al públic tota la meva vida, també he vist venir els "jetas" i "trepas", els "palmeros" i fauna variada.
Per sort, puc presumir, i ho penso fer, que la majoría son gent encantadora, amable, desinteressada, pacient, afectuosa i carinyosa. Gent amb molts ideals i ganes de fer coses, de fer i ser, socialistes.
A la feina no s'hi va per fer amics ni amigues, però puc sortir amb la cara ben alta i amb veu forta dir, he fet un grapat d'amics estupendos i els penso mantenir, ni que en un altre àmbit, en altres llocs i sense cap tipus de vinculació política. Almenys no de manera directe.
Avui plego d'un despatx on he viscut dos divorcis, el naixament del meu fill petit, l'amor i el desamor, el desencant, també el naixament del meu nét, però tot això, ha valgut la pena, forma part, ja, del meu passat. Ha estat una decissió dura, no penseu pas que no.
Avui començo una nova etapa, si més no, l'espero més tranquila. M'ha durat, si més no, més que lo del gran Sabina...
Per cert, he decidit plegar jo, que després les versions... ja se sap i per això vaig escriure unes lletres als més propers, per poder dir la meva.
Divuit anys i 2 mesos... està dit aviat, però és una part important de la meva vida. Un despatx on he viscut un munt de coses, vull pensar que més de bones que de dolentes.
Vull pensar, de veritat, que ha valgut la pena la dedicació, les hores perdudes, perquè així ho volia, ho m'ho demanaven...
On he aprés a fer anar els ordinadors, a odiar l'impresora :), també a ensobrar de manera ràpida, plegar cartes com cal....
Divuit anys i dos mesos, on he conegut persones magnífiques, amb ideals molt grans i amb molta il.lusió. On també, i d'alguna cosa em tenia que servir haver treballat de cara al públic tota la meva vida, també he vist venir els "jetas" i "trepas", els "palmeros" i fauna variada.
Per sort, puc presumir, i ho penso fer, que la majoría son gent encantadora, amable, desinteressada, pacient, afectuosa i carinyosa. Gent amb molts ideals i ganes de fer coses, de fer i ser, socialistes.
A la feina no s'hi va per fer amics ni amigues, però puc sortir amb la cara ben alta i amb veu forta dir, he fet un grapat d'amics estupendos i els penso mantenir, ni que en un altre àmbit, en altres llocs i sense cap tipus de vinculació política. Almenys no de manera directe.
Avui plego d'un despatx on he viscut dos divorcis, el naixament del meu fill petit, l'amor i el desamor, el desencant, també el naixament del meu nét, però tot això, ha valgut la pena, forma part, ja, del meu passat. Ha estat una decissió dura, no penseu pas que no.
Avui començo una nova etapa, si més no, l'espero més tranquila. M'ha durat, si més no, més que lo del gran Sabina...
Per cert, he decidit plegar jo, que després les versions... ja se sap i per això vaig escriure unes lletres als més propers, per poder dir la meva.
Benvolguts i benvolgudes,
Avui és el darrer dia que treballo a la seu del PSC de Mataró. Oficialment plego dilluns però gaudiré d'un parell de dies de vacances pendents.
Aquest correu ha de servir de comiat de tots i totes, els que porteu molts anys reben i escoltant la "Joana del PSC", i els més recents, que també en sou un bon grapat amb els que he compartit campanyes, cartes, trucades i afectes.
He gaudit, i molt, amb la meva feina, he fet un bon grapat d'amics i amigues i he vist passar molta gent per aqui, la majoría, en guardo un estupendo record.
També he plorat, amb les persones que ens han deixat per sempre i amb qui també vaig compartir moltes coses.
Ara començo una altra etapa, també al PSC, però lluny de tota aquesta gent que he tractat dia a dia.
Us vull donar les gràcies, per el vostre respecte i el vostre tracte cap a la meva persona, per qualsevol cosa que us pugui donar un cop de mà em trobareu al correu meu personal joanato@gmail.com
Podeu comptar amb mi, ja ho sabeu.
Joana Torres