Ella i jo....

Sovint, potser massa i tot, diuen que s'asembla molt a mi.
No se si amb el seu caràcter, que també en te, no se si en el posat, en lo molt que li molesten les injustícies i amb lo "mareta" que és, sense haver estat mare.
Ha exercit de germana gran, ha consolat i donat molts ànims, ens fan falta des de fa massa temps.
Ella i jo, les trucades sovintegen i el somriure dolcet de la seva dona quan li diu... ¡aiiii la mama¡¡¡, però de manera afectuosa.
Hem establert les tres un "règim" de visites els dissabtes a la tarda, amb Dídac si és amb mi, amb en Martí si ell hi vol ser, i pot. Cafetó al Classic, mirar algunes botigues i xerrar, una llarga estona.
Sap, saben les dues, escoltar i de vegades, ella, al revés que jo, posa certa cordura a tot el que m'envolta, m'aconsella, li surt fer de "mareta" a la seva mare i ho tanca amb una llarga abraçada i dos petons.
Ella i jo, estem, estarem i som i serem un suport mutuu.
Només te un greu "defecte"... li agrada el fútbol!! :)
Elisabet, gràcies, ja saps perquè, dels dos, sabem que podem comptar amt tu, amb vosaltres, malgrat que ara esteu tant ocupades, sabeu que no estem bé i ens teniu presents.

Rocafonda, aquest gran "desconegut"...

No cal dir que jo hi visc, ja ho he dit altres vegades.
Tenim problemes, cert, principalment de convivència, cert, també d'incivisme, com a tants llocs, però per quin motiu la majoria de gent pensa que aquí només hi viuem marroquins o negres?.
Aquí hi viu una gran diversitat, aquesta que molts porten a la boca, però només hi posen els peus quan fan campanya electoral. A Rocafonda hi viu, vivim, gent de les denominades "d'aquí", i molts! I de vegades tenim la sort de gaudir de vistes com aquesta que jo tinc des de casa.



Vaig escriure, ja fa temps, sobre les denúncies de l'ajuntament de Vic per els emigrants, no hi estic d'acord, però gens!.
Ara, aquests del pp de Mataró, sempre a la "última" es volen apuntar al carro, denunciar els emigrants o nou vinguts, aquesta paraula tan "fineta" que varen inventar alguns insignes ben pensants.
Cada dia costa més que em sorprengui alguna cosa d'aquest partit, cada dia més agressiu i mentider, tot val per un grapat de vots i és clar, els emigrants son una font de vots per tots els fatxendes d'aquest país.
És una proposta racista, això és més que evident, però acàs no parlem d'un partit que també ho es?.
Paulí, Paulino, com sigui el nom, si us plau, prou de dir tonteries!

Un condonet?....

Sembla que per fí avancem, en benefici de les dones, per fi algú ha pensat un sistema per evitar les violacions.
No deu ser cap gust quan surts de casa pensar que igual que et poses perfum, unes arrecades etc... t'has de posar aquest instrument.
Però sembla que a Sud Àfrica, com a tants i tans llocs, està de "moda" violar dones, és un dels paisos del Món que m'és n'hi han.
El condonet aquest té "tela marinera", més d'un deixarà de fer-ho segur, això si pot tornar a fer servir "l'instrument" una altre vegada. Are espero que l'invent sigui assequible a les persones amb pocs recursos econòmics. El paio que violi ha d'anar a un hospital perquè li treguin, si no se la vol destrossar!.
Un pas.
Ara queda inventar alguna cosa que electrocuti de manera directe i fulminant els marits, amants, ex i actuals, quan et posin la mà al damunt.
Aquest any anem camí d'un trist rècord en la violència masclista.

"Xino xano"...

Acompanyo Riera avall el nen, un cop el deixo a lloc, segueixo el meu passeig, estic relaxada, fa un dia dels meus i vaig sense rumb, avui no he marcat cap ruta per caminar, em deixo portar per els meus peus....
Ni veig ni reconec ningú, estic bastant absent, però el meu pas és llauger. Qualsevol que em vegi pensarà que tinc pressa, però no m'espera ningú.
Una olor em desperta els sentits, una olor intensa i coneguda, de les preferides, olor de canyella...
Soc davant una de les gelateries més conegudes de Mataró i jo, que no en soc gens de gelats ,en compro un, mida petita, de vainilla.
Xino xano segueixo el meu passeig, amb la dolçor als llavis m'adono que soc a la platja, torno a fer servir el meu nas, el mar, avui, te una olor intensa i deliciosa.
Tanco els ulls, respiro i agafo forces, un somriure ilumina els meus llavis i com qui no vol, vaig fent, fins al final del passeig marítim, sense deixar de contemplar aquet mar que sempre em fa recuperar l'alè i les forces.
Quin relax quan torno cap a casa i t'espero... tinc els llavis dolcets i ganes de petons....

Sembla que no passa el temps...

El vaig escriure fa molt, ja massa, i encara ric quan em recorden el camí que va fer aquest escrit, ara, més que mai, d'actualitat.
Malauradament, segueixo pensant el mateix, si no pitjor, l'escèna viscuda diumenge davant un munt de persones, la tinc gravada a la retina.
Sí, els cabrons volen, però un dia o un altre s'estampen.
Se sabrà tot, com diu el llibre.

Entre gemecs i sospirs....

Mujeres y sexo durante el franquismo El régimen difundió, con la ayuda de la temible Sección Femenina, su modelo de mujer: un ángel del hogar que debía rezar el Rosario durante el acto sexual. Un seminario ha desenterrado la memoria de aquellas que se atrevieron a desafiar la norma, entre ellas las lesbianas. (ADN)

Un cop llegit l'artícle, acabo d'entendre que part de la "culpa" de que jo, sigui com soc, és que no vaig fer el "curs" de la Secció Femenina i per aixó, no m'imagino passant el rosari i a la vegada dient... "moreno, para que m'he perdut i he de recuperar el fil"...
Gaudir del sexe era inpensable, ni que imagino que la majoria devien passar d'aquesta "normativa" imposada per el "Nacional Catolicismo Español". El sexe, una de les poques coses que son, gaire bé sempre, gratuïtes, que el "poble" en podia gaudir com els rics i apa! el Rosari a la boca....
Ves per ón, ara mateix em venen al cap tantes coses per dur a la boca abans que això.... sobretot més saborosses!
Què n'es de bó el sexe, i millor viure el mateix de manera lliure i conscient, que d'amagat a les capelletes.

Examen interior...

Divendres al migdia, sobre les 2, vaig plegar de la feina i esperant el bus a la Plaça de les Tereses va passar una noia que em va impactar, reconec que em va "ofendre" la seva imatge, molt.
Tothom que era a la parada varem girar el cap i la varem mirar, ella, no se si ja està acostumada o li agrada, però va seguir caminant xino xano del bracet de la seva amiga.
Primer, la cara de la majoria va ser d'incredulitat, la meva era més de sorpresa. Després vaig escoltar comentaris, però jo, enganxada al meu mp3 no vaig participar dels mateixos, reconec que tenia un grapat de sensacions contradictories.
Per la seva lleugeresa era una noia joveneta, la seva amiga no pasava dels 22.
Per quin motiu, jo, una persona tolerant, gaire bé amb tot, em vaig sentir tan malament?, què implicava la seva vestimenta?, aquest estiu a Paris ja en vaig veure algunes de persones vestides aixi.
Però a Mataró.... no...
Duia una mena de burka, ni les sabates gaire bé podiem veure i unes ulleres negres de sol impedien veure la resta.
Encara em pregunto per quin motiu em va ofendre tant, de fet, encara estic ofesa. He passat tot el cap de setmana rumiant, aquí, al "meu" Mataró...
Potser per aquest motiu he cuinat una mica més, aquest pastís de plàtan va quedar molt bó, per distreure els pensaments sempre m'ajuda cuinar...

El dit i la Lluna....

“Quan el dit assenyala la lluna,
l’idiota només veu el dit, i no la lluna”,
diu un proverbi oriental.
I bé: sóc l’idiota
que mira el dit i no la lluna,
perquè estimo el dit, la mà, el cos, la companyia
que m’assenyala la lluna.
I si m’assenyalés el bosc, el mar, el desert, la ciutat,
seguiria mirant el dit més que no pas
allò que m’assenyala,
i tot em semblaria bell.
Perquè estimo la veu que em diu “mira la lluna”,
més que no pas la lluna.
I voldria que el dit fos etern i l’amor fos etern,
i estigués ben a prop meu per dir-me
“mira la fi del món, la fi dels segles, mira”
I enllà del dit veuria, per primer cop, alguna cosa:
l’eternitat, l’última mesura de l’amor.

(David Jou)

Imatges que m'han impactat...

Han vingut a mi sense ser buscades i reconec que m'han deixat impactada.
Potser si escric el que m'ha vingut al cap, diré alguna barbaritat, ni que és ben evident que el Cel ja no m'obrirà les "portes", no els agraden gaire les veritats!

I qui ho arregla?....

Qui explica que a la fí no han servit de res els mesos de patiment i nervis?.
Ara, podria, perfectament, penjar un document que demostra totes les mentires i abusos patits, justificants que demostren incompliments reiterats.
Papers que ara, han estat pagats doncs sabien que no tenien raó.
Però el descredit vertit, qui m'el compensa?. Explicaràn ara les males llengües que no he mentit en cap moment?.
És delicte explicar la vida d'una mateixa?, crec que no i molt menys si ho faig com sempre ho he fet, de manera discreta i per "esbafar" una mica.
Sols hauria d'escanejar el paper d'un jutjat i deixar aquí la certesa de que mai he mentit.
Però com soc tan bleda, de vegades, ho deixaré estar.
Però en vull deixar constància, per els mals pensats i els contempladors de llagrimetes fàcils. Els que deien que era un tema de gelosia...
Fent servir un símil futbolistic, he guanyat doncs l'altre no s'ha presentat al partit. Per quins motius?, no cal ser gaire llest.
El temps em dona la raó, ni que sembla que alguns no aprenen.

Ja li puc donar voltes, ja....

Cada notícia que sabem del "senyor" Matas, és pitjor.
Tothom ho sabia, era evident la seva riquesa "sobtada" que donava per palauets i excentricitats vàries, però ningú el va aturar, ningú va evitar això i a sobre, va pagar la campanya del pp a Les Illes i ningú va piluar ni preguntar d'on venien els diners, milions d'euros...
La seva dona avana per Palma comprant joies i delicatessen amb bitllets de 500, aquests que ningú veu mai.
Tampoc, ningú del pp ha piulat fins ara, no l'han fotut al carrer ni han dit res, aqui no pasa res!.
Si no en parlen no hi ha cas, la cosa és que ell ha plegat i ja no tenen problema!
Sabeu... en Martí i jo fa temps que estalviem per comprar una televissió, la nostra va fatal i com és petita, ara, amb lo panoramic, veiem la meitat de gaire bé tot. No penseu que volem una tele "exquisita", no, no, volem una tele que val 399€. La "senyora" d'en Matas va comprar escombretes per el wc que valien 350€....
Queda dit tot no?, deuen cagar merda d'or.