dimarts, 31 de març del 2009

Les "fleumes"...


No tinc ni ideia si aquesta paraula existeix, per mi, la definició seria les dones "tontes", "fluixes" i que necessiten que un home, preferiblement el seu, els hi tregui les castanyes del foc.
Com és evident no em trobo en aquest grup, per sort cada cop menys nombrós, es poden dir mil coses de mi, que tinc mal caràcter, ni que no tant, que dic les coses pel "bot gròs", però mai podrà dir ningú que he enviat cap dels meus homes a què m'arreclin res, ni tan sols un endoll!!!
Cada vegada les dones hem demostrat més que valem molt, que ja n'hi ha prou que ens llueixin, ni que algunes adoren anar de "senyora de", els dona un gustet...
Aquestes, les "fleumes", em posen dels nervis, de manera absoluta, son, les que després propicien que els homes diguin... és una dona, què vols!!.
Això sí, lo més inteligent que et diuen és: tens enveja de lo mona que soc..., em preferixo mil vegades acabada de llevar, similar a Mafalda, que ser com elles!
Així que quan tinc la mala sort de coincidir amb una, procuro, del tot, tenir.la ben lluny, deixar que llueixi melena al vent, però sense que en passi per la cara.
No em cal cap home que parli per mi, ni que de vegades, més valdria que m'estés callada, tindria una vida més tranquileta, però tambe una "ulcera" a l'estómac!
Ser i sentir.se independent, te aquestes coses....

dilluns, 30 de març del 2009

Mai és tard....


Per estimar, per donar i rebre afecte, petons, abraçades, tendresa, amor....
Per demanar perdó, per repartir afecte, per escoltar i ser escoltat, per rectificar fins i tot quan ens sembla impossible, per fer una trucada...
Per llegir un llibre i veure una pelicula, amb crispetes i "xuxes", no passa l'edat per això.
Per anar a ballar i marcar uns lents d'infart, per fer l'amor, a llocs fins i tot insospitats.
Per rentar els plats, després d'un dinar amb molta gent, escapar a la meitat del mateix amb aquesta excusa... no val.
Mai és tard per apendre, el què sigui, fins i tot coses que potser mai farem servir, el plaer de saber pot ser infinit.
Per ajudar un amic/ga que ha caigut, a tornar a estar en peu i ser fort un altre cop.
Per fer un soparet amb amics i amigues, ni que sigui unes truites!
Mai és tard per agafar una mà, fer una carícia i mirar uns ulls...
Mai és tard per recuperar aquells que un dia veren ser importants per nosaltres i mai és tard per oblidar, també dona tranquilitat.
Mai és tard per dir.. t'estimo, ni que l'altre ja estigui mig adormit...
Mai és tard per tantes coses.... i nosaltres, sovint, pensem que sí....
(Avui estic profunda, serà perquè en Martí ha marxat de matinada de viatge de fí de curs i em falta tot).... :)

dissabte, 28 de març del 2009

Dissabte....

El millor dia de la setmana!
No en tinc cap dubte.
Cert, potser és el dia que més faig de "maruji", fins el migdia, és el que faig.
Però també és el dia que puc mandrejar al llit, que si tinc companyia puc escalfar el peus i el que faci falta.. :), que el primer café te més bon sabor i dura més.
El dia que puc esmorzar o fer l'aperitiu pendent amb bones amigues.
Que puc llegir i passejar sense presses. Que trec l'Elmer sense marcar 10 minuts i amb la Maitena de companyia.
Que si no dino a les 2 o faig a les 3... tant és!
Dia de compres, cert, però també fa goig veure la nevera plena!
Dia per pensar en positiu, amb aquest preciós cel tapadet, amb el mar de fons.... i és que si una està feliç i tranquila, els dissabtes, i qualsevol dia, és gaudeix molt més.
Visca els dissabtes!.

Dissabte
(Miquel Martí Pol)

Cada dissabte
l'aire fresc del carrer penetra dins les cases
-és més fresc i més clar l'aire dels dissabtes-
i esbandeix els racons
de la malenconia
i de l'esforç, obscur i rutinari,
de tota la setmana.
Cada dissabte
les dones obren els balcons i les finestres
i pengen robes de colors cridaners
part defora,
talment els dies de processó,
i amb un mocador lligat al cap,
com húngares de sarsuela,
canten a bells crits
tot espolsant els mobles
i posen a l'abast dels veïns
la intimitat de les cambres.

Si passeu, llavors, pels carrers
us semblarà que visiteu un poble desconegut
i les dones us somriuran amorosides
a punt d'estimar-vos amb una tendresa insospitada.

Heus ací que el miracle del dissabte
és un miracle absurd i una mica infantil,
però ningú no l'ignora als pobles
i cada setmana les cases es purifiquen
i l'aire fresc del carrer
entra pels balcons i les finestres
i tot és bell una vegada més
per la seva virtut.

divendres, 27 de març del 2009

Infumable.....


Imaginem...
A mi m'agrada un noi, per tenir el seu número de mòbil, m'he d'anar al llit amb el marit d'una que conec i se com em posarà de "verda" si ho sap i a més, ell no m'agrada, però insisteix, si el vols, tu, al llit.
L'amic d'aquest que em vol portar al llit, em dona garanties, diu que serà un senyor, però se que no te paraula. Mentres em diu això, ja està enviant un missatget amb insults variats, mentires etc...
És a dir, encara no ho he fet, però ja rebo un munt de crítiques, per tant, com soc conseqüent i no vaig al llit amb qualsevol, dic que NO i vaig directe a parlar amb l'interessat, a la fí, és l'objecte de dessig i tinc el que fa falta per fer.ho.
Total, més val "pactar" el dia i l'hora, que quedar per "ligerita de cascos".
Soc una inculta, imagino, políticament parlant, alguns pactes son del tot infumables!
No podem posar una cara al nord i una altre al centre del país, no amb aquests impresentables.
El què va guanyar te algo que dir no?. Se que no sería senzill, però seria molt millor que això!
Patxi, a qualsevol preu.. NO!

dimarts, 24 de març del 2009

Va per tu, xafarder/a!


Tu, que entres al blog per saber què dic, com i de qui, per després queixar'te del que dic, deixo entreveure o tan sols imagines.
Tu, que negues visitar el mateix, però deixes rastre cada cop que ho fas.
Tu, que vols controlar, ho que controlin en nom teu.
Per quin motiu el visites?.
Com he de dir, expressar, deixar constància, de quina manera, puc fer entendre que aquest és el blog "PERSONAL" meu?.
No ho posa ben clar a la part de dalt?.
Mai he transigit les "normes" que pugin ser considerades "de confiança", però ja se sap, en aquest mon, ser sincera, dir el que penses i sents, no està de moda.
No em calen les teves visites, ni les dels "vijías", expresso, deixo constància i punt.
Em fas un favor?, no tornis, siusplau, jo no busco visites al contador, ni fama, ni tan sols aplaudiments, com fas tu.
Busco treure, i no ho trec pas tot.
Per cert, jo no miro el teu, m'agrada la sinceritat i la "frescura", no et molèstis en tornar, per tu, no tinc benvinguda...

dilluns, 23 de març del 2009

"Sabado Sabadete"....



No home no!!! no penseu malament, o bé...., des de fa unes tres setmanes, he estat "contractada" per fer d'àvia els dissabtes a la tarda, tant el meu fill Carles com la seva dona Mar treballen i jo n'estic.... encantada de la vida!
Això sí, de 4;30 a 9 estic donant voltes per Mataró. La setmana passada apart de portar.lo a "Ramblejar" el vaig dur a una inauguració d'una expossició de pintures organitzada per el col.lectiu EPMA, al qual pertanyo encara que em veuen poc el pèl.
Ell, com podeu veure, dormidet com un angelet... i els seus pares diuen que es "tremendo", què va home, què va!!
Sort que acabada la meva "jornada" d'àvia em varen fer un bon "masajito" als peus.. ufff... vaig recòrrer mig Mataró!.
El proper.... m'aventuro a anar fins a Calella o Pineda.... que ara ja domino l'artilugi!.


dissabte, 21 de març del 2009

Erotisme....


Diu Vikipèdia: (la imatge es seva també)
Erotisme (del grec ἔρως - "desig") s'ocupa de tot el relacionat amb les relacions sexuals i no simplement amb el acte físic sinó també amb totes les seves projeccions. L'erotisme pot veure's en combinació amb la libido, terme més usat per la psicoanàlisi freudiana L'erotisme tracta de tot allò que emana de la nostra zona libídica i està relacionat amb el sexe i amb l'amor.

Soc molt conscient que les pàgines, o bé blogs, més visitats tenen a veure amb el sexe, molt poques persones reconeixen visitar les mateixes, però la prova son els seus contadors.
Jo en visito algún, i ja fa temps que ho faig i cada escrit nou, gaire bé sempre, em sedueix.
Tenim Striptease d'Històries, apart de que l'escriu un home encantador, sempre posa unes fotos molt sugerents i temptadores, sense caure en ser ni barruer ni ordinàri.
També t'Espere en Albanta, ella, és una dona, escriu un xic de tot, però els seus relats... amb el "toc" femení... son una passada!
Ara fa poquet n'he descobert ún, potser més explícit i pujadet de to, però m'agrada l'estic i distreu el cap... Skorbuto eròtic .
Per mi, l'erotisme és molt més que la freda definició, és un estat del cos i la ment, et sents o no eròtic en moments donats.
Ja sabeu, fa temps que vaig perdre la vergonya, jo, signo amb el meu nom sempre que signo, i no només m'agrada dir què llegeixo, també compartir el què llegeixo.
Doneu una volteta, veureu que s'ho val i... no oblideu gaudir també de "l'estat" d'erotisme.

divendres, 20 de març del 2009

No se... potser sí.....



Fa temps que dubto que fer amb aquests tres anells.
He preguntat a algunes persones properes i em diuen que els tiri, total, no els portaré mai més.
D'altres m'ha comentat que si el "fet" sentimental, si son un record... però els fets aquests estàn caducats i s'ha de deixar passar un temps, però un cop estàs alliberada....
Però em ronda per el cap preguntar a en Japs, que te bon gust en el disseny i la confecció de joies, si els pot fondre i fer un parell d'arrecades, gaire bé son les úniques "joies" que porto...
No se si ell ho acceptarà, se que te poc temps i és mandrós :), em deu un tallat fa un munt de mesos!, ja em veig fent camins a Tarragona.
També ho puc portar a algun joier de Mataró però..... no m'acabo de fiar que m'agradi.
També estaría bé un sol anell ajuntant els tres i seríen una mica el símbol dels meus fills, han nascut a conseqüencia dels mateixos...
Un fa més de 30 anys que va amunt i avall amb mi, els altres dos uns 15....
Però algo n'he de fer, estic farta de veure'ls allà, morts, al calaix.
Quins dubtes senyor!
Alguna idea?.

dimecres, 18 de març del 2009

Diu el diccionari català....


genocida :


[de geno- i -cida]

adj i m i f Dit de l'estat, l'organització, la persona, etc., que ordena o comet un genocidi.

I jo em pregunto.... qui indueix, sent coneixedor de les conseqüencies, a la malaltia, a escampar la pesta, a propiciar que les persones s'encomanin i morin, nens i nenes, dones, homes.... en un abandonament terrible, sense medicines, sense gaire bé menjar i amb uns patiments terribles...
Es pot considerar un genocida? Jo crec que sí.
Qui escampa mentires envers les seves creences, sabent que provocarà tot aixó, a part de ser un malabèstia, un incult, crec que ha d'estr nomenat així.
Aquest tipus, que no em mereix el calificatiu de persona, no coneix Àfrica, ni la manca de cultura que pateixen, sols faltava ell, un cop més, per destrossar el treball , (amb les seves absurdes i gaire bé incalificables actuacions), de Metges sense Fronteres, i de tantes organitzacións que poc a poc van avançant en l'educació per millorar el dia a dia la vida de milions de persones, que ja pateixen i han patit prou.
Una vergonya per els catòlics tenir un cap com aquest, ni que no els deu molestar no veig que es mobilitzin ni contra aquestes declaracions, ni contra la dels bisbes Espanyols, com si aqui, els partidaris de l'abortament anessim matant criatures per elcarrer.
Lo dic, que li canviín el nom, Benèit, li escau molt més!, qui prefereix morts davant unes gomes, no mereix un altre nom.
Això sí, ara, aqui, tots a gastar diners en el mil.lenari de Santa María i quanta gent mou això? als quatre de sempre.
Quins pebrots tot plegat!

dimarts, 17 de març del 2009

Amb humor... que son dos dies!...

Quino....
però que gran és!

diumenge, 15 de març del 2009

"Remember", així, de cop....




Aquest matí, com la majoría de diumenges. he agafat l'Elmer i l'ipod i he enfilat camí del Parc Central, vaig al "nou" però avui m'ha donat per passar per el mig del "parc vell", guarda bons records de quan havia anat amb els fills grans...
Al passar per el costat que dona a la paret de la piscina municipal i el Velòdrom, he recordat, amb una nitidesa espantosa, un dia de fa molts però molts anys, jo en devia tenir uns 13 o 14, que va venir en Camilo Sesto a cantar allà, li vaig demanar, de totes les maneres possibles tan a la mare, com al pare com als germans que m'hi portessin, era el meu gran ìdol.
Però noi... va ser que no, crec recordar fins i tot que li vaig prometre a la mare que em portaria bé "per sempre" ¡
Així que una amiga que tenia llavors, Sílvia era el seu nom, varem anar fins el parc vell i varem aconsseguir escoltar dues cançons d'ell, sols dues doncs suposadament erem l'una a casa de l'altre fent deures je je...
No se el motiu del record, ha estat tan mateix com si hagués passat ahir de lo clar que ha estat, les dues allà, assegudes en un banc i pensant que l'escoltavem sense pagar!!
Encara ara no entenc com el podia tenir per un míte sexual, fins que va aparèixer en Bosé, és clar.... la pubertat, ja sabeu...
Amb aquesta cançò vaig rebre la meva primera propossició "picant", que no vaig acceptar...

dissabte, 14 de març del 2009

El "melic" del Món.....


Algunes "persones" creuen que ho son, el melic del Món, que si ells marxessin, no funcionaria.
Per aquest motiu han de controlar i vigilar.ho tot, però tot!
I ni que els expliquis i argumentis que tu també tens les teves necessitats, que busques el teu espai, que per una vegada vols "volar" un parell de dies, res de res! no els fa cedir...
Això sí, quan ells volen algo, les seves, de necessitats, pasen per sobre de tot i tot.hom i llavors els has de dir que sí, sempre!
Intentes suavitzar, permetre canvis inprevistos que ni que et facin cap gràcia que tu també tens una vida cony!
Però ni així estàn contents, de fet no els veus mai feliços, ni així intenten per una vegada que qui demana ets tu, cedir....
I bueno, aqui, la "grumete" ha decidit que el "capità" ja ha manat prou i ha prés la direcció del vaixell, no hi han més concessions, ni canvis ni permissos de "cap de setmana", ni un més!
A partir d'ara ens cenyirem a la "legislació vigent", i signada!
He dit......

dijous, 12 de març del 2009

A mitja llum.... (dedicat a l'Arare, reina del Mar)....




Em demanes expliqui aquest soparet a mitja llum en un restaurant turc....
Quan durant tant de temps has evitat aquestes situacions, per discrecció, per gaudir d'intimitat, per no donar què parlar encara que m'importa un "pepino" el què diràn...
Un dia decideixes que has de sortir i veure la llum, ni que sigui al vespre, després d'un acte públic i els peus t'estiguin matant per no estar acostumada a portar talons...
Però l'alçada del company ho mereix, el meu 1.60 raspadet i el seu 1.80 son un bon motiu no?.
Arribes allà, no se si les olors d'espècies que fan servir, si la mitja llum, si els seients més còmodes de lo habitual, si les mans que llisquen per sota la taula, si els somriures i la complicitat, la música àrab....
A la sortida, un passeig, unes mans que s'ajunten, unes carícies, uns petons discrets.... fins que deixen de ser.ho...
Tot junt fa que t'adonis de com n'has estat de tonta, del temps perdut, les sortides no realitzades, els balls.... si, va ser en un ball i ja fa un munt de temps, però estar tan escarmentada fa que enlenteixis els procediments que en qualsevol altre moment, hauries realitzant a l'instant!.
Fins el dia que et preguntes... i què cony estic esperant?.
Total.... doncs que sí, que ja duc un temps d'estat de tonteria habitual, d'estat de "gràcia", també amb alguns mals dies, és clar, que mai tot es perfecte, però si intentes viure el dia a dia, que aquests petits instants t'omplin la setmana esperant si n'hi ha una mica més... doncs la llum aquesta que tants pocs cops gaudim, acostuma a durar poc, s'allarga una mica més, sense gaires mals de cap, amb paciència, que no és senzilla una relació i menys si per mig hi ha una cultura tan diferent...
Montse, no se si m'explico....

dimecres, 11 de març del 2009

Pixar fora de test....




Sovint en parlo, del "fet diferencial" entre el psoe i el PSC, aqui, això, mai hauria passat...
El psoe de Madrid no anirà als actes organitzats per la "Espe" a Madrid sobre els atentats del 11M.
Una vergonya, com diuen per aquelles terres d'Espanya, barregen la "velocidad con el tocino".
El pp, gran impulsor dels dubtes respecte l'atentat, a través del seu "òrgan" oficial, el Mundo, han inventat trames i han acusat, i ara, en suport a les víctimes i les seves famílies el psoe no hi va per els "tejemaneges" de la Espe, els quals han existit sempre doncs aquesta dona és "Antoñita la fantástica", amb permís de la Obregón, és clar....
Total, que aquests disberats només els poden fer ells.
És més important la barra i les mentires d'aquesta "senyora" que el respecte que mereix tots i totes els que varen patir tant amb l'atentat?.
Vinga home! Això no és fer política, això és fer l'imbécil!

dilluns, 9 de març del 2009

Càlida sensualitat.....


Gaudeixes del solet que t'omple la cara, besa els teus llavis i dona al teu cos, encara encongit per l'hivern, les primeres insinuacions d'una propera Primavera....
Deixes lliscar esquena avall la jaqueta, l'acabes treient i posant penjada d'un braç. Després poc a poc, el tirant del top llisca barç avall i deixa veure aquesta roba interior que fa temps guardes per una ocasió especial, que va arribar, però de tant en tant la portes per gaudir aquesta per tu mateixa.
Amb l'escot insinuant segueixes el camí, saludes aqui i allà ni que al ritme de la música que penja de les teves orelles no et vols aturar, has sortit a gaudir de la solitud d'aquesta estona, no buscada, però si gaudida.
Quan trobes el lloc perfecte seus una estona, creues les cames i prens el solet, saps que demà el teu escot tindrà forma de lletra V però tan es.....
Per fi obres el llibre que has dut des de casa, però un cop has pasat quatre pàgines saps que no et pots concentrar, records d'un vespre encantador, la calidesa viscuda, la calma retrobada i aquest dia tan estupendo.
I això que el parc és ple de gent, tu, ni veus ni escoltes, sols recordes i veus que un cop més, han pasat els mals moments i aqui seguim, forta, un altre cop, a punt i preparada.
Com n'és d'estupenda la Primavera d'un diumenge com aquest....

L'altre Primavera
(Jesus García Boadella)

L’exuberància i els matisos de color que genera la tardor, el seu
malenconiós romanticisme i la suavitat del seu clima, acariciat
per suaus i onejants llençols d’aire que recorren el nostre cos,
sols són comparables a la dolça primavera.

diumenge, 8 de març del 2009

Gaudir dels instants....





Ahir a la tarda vaig anar a un acte on es presentaba un treball fet per la ex regidora socialista, Pilar González sobre les dones que han estat regidores a l'Ajuntament de Mataró des de 1979 al 2007.
Varen ser allà 18 d'aquestes regidores, sense distinció de partit ni colors, i totes varen poder parlar uns instants de com havien viscut ser regidores.
Una de les coses que més gràcia em va fer varen ser les cares de sorpresa d'alguns companys i companyes per veure la Joana a un acte diguem "institucional", per norma no hi poso mai els peus, però crec que ahir bé ho valia.
Vaig trobar a faltar dues persones que al meu entendre no podien faltar, una, Consol Prados, em consta que li hauria agradat ser.hi, però va haver d'excusar la seva presència ben justificadament, l'altre persona no la mencionaré, però hauria quedat com un senyor.
Gaire bé cent persones eren allà, les intervencions, una emocionada Pilar González, una divertida, es nota que te "tablas", Teresa Carreras, i alguna intervenció que no va estar a l'alçada ni de lluny, però com soc una senyora, no diré nom.
De les intervencions potser em quedo en positiu amb la de Alícia Romero, va dir el que tants cops he defensat, dones a les llistes, SÍ, és clar, preparades, i tant!, però que els homes també ho estiguin, que a ells no s'els jutge tant, encara...
En negatiu, una senyora que per sort per ella no em va quedar gravat el seu nom, va fer una intervenció terrible i mascliste, al meu entendre, aquesta dona no va entendre res de res del que es va parlar i reivindicar allà.
També molt negatiu no haver pogut gaudit ni tan sols d'un exemplar en paper per poder veure acabat el treball.
Per sort vaig marxar doncs tenia una cita per sopar a la Turka, prop de l'estació, no havia anat mai i em va encantar. El sopar, a mitja llum..... :)
(pd. vaig poder ahir confirmar que estic del tot curada!, jo ja m'entenc.....)
Les fotos son de la meva estimada amiga Encarna Siles.

divendres, 6 de març del 2009

Amb poques paraules....



Amb poques paraules en tenim prou.
8 de març, un cop més, Dia de la Dona Treballadora, no ens enganyin amb dia de les dones, quina estupidesa, ni coses romàntiques, ludiques i faltes de reivindicació.
Jo, un any més, ni que quedi sola en la celebració, conmemoro una data ben trista, però com a Dona treballadora.
El vídeo és magnífic, no us el perdeu.

dijous, 5 de març del 2009

L'home que vaig estimar...



Semblava totes aquestes coses:
que sabia escoltar, però no....
que miraba, però no hi veia...
tendre, però era acer forjat...
que lluïa, però era reflexe d'un cristall...
afectuós, però era dur com els diamants...
educat, però era irrespetuós i groller...
apassionat, però era insensible...
dialogant, però era intransigent...
suau, però era aspre i i sever....
que m'estimava, però ni sabia què vol dir estimar...
Tot això semblava...
I perquè el vaig estimar?, doncs perquè va ser un miratge....
Mai ha existit, sols jo el vaig veure, la imaginació, ja sabeu....
Però un dia, potser, us parlaré de l'home que estimo.....
Tot és possible no?

dimecres, 4 de març del 2009

Lectures per compartir....


Darrerament he estat de sort amb els llibres que he escollit per llegir.
No és gens estrany veure'm amb el llibre amunt i avall, si un llibre m'agrada, com m'han agradat els que ara diré, l'acostumo a tenir al sofà, durant el dia, i si tinc cinc minuts, allà que estic llegint quatre pàgines.
De fet, és una de les coses que més em relaxen, l'altre cosa no la penso dir... :)
Ara estic llegint Un Mundo sin fin, de moment, porto unes 200 pàgines de les 11oo i pico que te i estic "enganxada" al mateix. Per cert, he estat un parell de dies amb "agulletes" en un braç i no sabia de què.... ja ho he descobert, llegir aquest llibre al llit és un enorme esforç!.
Dels tres darrers, he gaudit moltíssim.
Els homes que no estimaven les dones, entretingut i sorprenent, he gaudit molt amb ell.
Després he llegit Dessig de foc, una mica de sexe, de passions humanes i d'amors i desamors.... el recomano.
També el Conte número tretze, aquest m'ha encantat, l'he devorat.
I és que no oblidem que una bona lectura, és una altre manera de viatjar....

dilluns, 2 de març del 2009

No ens hem portat mai bé....


Ni tan sols al principi, que sempre és més senzillet, ni tan sols llavors que tens empenta i ganes, no ens hem dut bé.
Amb els anys, vas passant, fas veure que no és important, que pots discrepar, que si a la dreta, que si a l'esquerra.
Malgrat la preocupació, les discurssions amb mi mateixa, sovint no em decideixo, vosaltres tampoc m'ho poseu fàcil, busco sol.lucions, pregunto, si cal, em deixo aconsellar.
He tontejat amb d'altres opcions, no em fa vergonya dir.ho, no he estat "fidel" a la causa. He buscat un enteniment parlant clar, amb esforç.
Per vosaltres he aguantat "subrratllats" en vermell, males cares i fins i tot alguna "burla". Malgrat l'esforç, que us vaig conèixer, en català, quan jo ja tenia una edat...
Però estic gaire bé convençuda que la nostra rel.lació... és impossible.
No ens podem entendre amb tot.hom i hem d'acceptar que ja no us aguanto més, que m'emprenya molt quan m'equivoco, per tant he decidit "partir peres" amb vosaltres.
Maleïts accents, com em compliqueu la vida!