Joana, lliure de cadenes.
Ahir ho va ser.
Un any més, és el que tinc des d'ahir, i van ja 53.... número lleig, ho se!
Però ha estat diferent, crec que és la primera vegada que el començo lluny de casa, en concret a Bilbao on he passat 8 dies amb el meu petit, sí, aquest que ja fa temps passa del 1,75, però és el petit no?.
Hem caminat molt, moltíssim!, fet excursions a Zumaia, veure els seus penya-segats, les seves platges de roques, trepitjar el Cantàbric...
Hem anat a San Juan de Gaztelugatxe lloc preciós i que requereix un gran esforç físic per arribar, vàrem fer tot el camí a peu, malgrat que hi ha uns bussos, les pujades increïbles!, però s'ho val. Això sí, en arribar has de pujar 232 esglaons. Les vistes també s'ho valen.
Hem anat a Donosti, com no!, l'únic dia que ens va fer sol. Vàrem pujar al Monte Urgull, contemplar la platja de la Conxa des d'allà ja és tot un espectacle.
I per Bilbao, doncs el millor que s'hi pot fer, callejear!, amunt i avall, la vista mai es cansa.
Total, un estiu complicat per l'estat de salut de la meva mare, però que també ha tingut grans instants, grans moments, amb molt d'afecte, amb moltes abraçades i que va culminar ahir amb la celebració del meu aniversari.
Un cop més mil gràcies als que ho varen recordar!
A dalt: Bilbao, callejear!
A baix: Penya-segats a Zumaia
Vista de Bakio, camí de San Juan de Gaztelugatxe
Vista de San Juan de Gaztelugatxe i les 232 escales!
Vistes des de San Juan de Gaztelugatxe, al fons Bakio amb el meu company de viatge, de pis i de vida! En Martí Torres.