divendres, 22 d’agost del 2014

Un 21 d'agost diferent....

Joana, lliure de cadenes.

Ahir ho va ser.
Un any més, és el que tinc des d'ahir, i van ja 53.... número lleig, ho se!
Però ha estat diferent, crec que és la primera vegada que el començo lluny de casa, en concret a Bilbao on he passat 8 dies amb el meu petit, sí, aquest que ja fa temps passa del 1,75, però és el petit no?.
Hem caminat molt, moltíssim!, fet excursions a Zumaia, veure els seus penya-segats, les seves platges de roques, trepitjar el Cantàbric...
Hem anat a San Juan de Gaztelugatxe lloc preciós i que requereix un gran esforç físic per arribar, vàrem fer tot el camí a peu, malgrat que hi ha uns bussos, les pujades increïbles!, però s'ho val. Això sí, en arribar has de pujar 232 esglaons. Les vistes també s'ho valen.
Hem anat a Donosti, com no!, l'únic dia que ens va fer sol. Vàrem pujar al Monte Urgull, contemplar la platja de la Conxa des d'allà ja és tot un espectacle.
I per Bilbao, doncs el millor que s'hi pot fer, callejear!, amunt i avall, la vista mai es cansa.
Total, un estiu complicat per l'estat de salut de la meva mare, però que també ha tingut grans instants, grans moments, amb molt d'afecte, amb moltes abraçades i que va culminar ahir amb la celebració del meu aniversari.
Un cop més mil gràcies als que ho varen recordar!







 

A dalt: Bilbao, callejear!

A baix: Penya-segats a Zumaia



Vista de Bakio, camí de San Juan de Gaztelugatxe




Vista de San Juan de Gaztelugatxe i les 232 escales!



Vistes des de San Juan de Gaztelugatxe, al fons Bakio amb el meu company de viatge, de pis i de vida! En Martí Torres. 



dimarts, 12 d’agost del 2014

Has fugit de mi....


I no se ni quan, ni de quina manera, fer que tornis.
Estic dolguda amb tu. Passen massa coses i tu no ets aquí, no em puc arrepenjar, ni confiar que tornis, ni tan sols se si ho penses fer...
Massa dies sense saber de tu, sense poder cercar on t'amagues ni els motius per que ho fas. 
No recordo pas que ens hàgim enfadat no?.
Cert, estic tenint un estiu atípic, no paro, entro i surto gaire bé de manera continuada i no estàs acostumada que això passi, acostumo a ser més casolana, més relaxada, per això són les vacances però insisteixo, compleixo, amb tot, i segueixo aquí, no se perquè m'has deixat!
Estic enfadada amb tu.... ni que se que d'altres ho estan amb mi... no estic complint el meu "cànon" de lectura estiuenca, si segueixo fent tantes coses em sobrarà algun llibre i això no passa mai, sempre he de córrer a comprar algun per acabar l'estiu!
Però has d'acceptar que si compleixo amb el cuinar i moltes receptes de coses noves!.. No en tens prou?, va.... intento relaxar el meu ritme.. però has d'entendre que he acabat tant estressada a la feina que em calia omplir la meva vida d'activitats, de soparets, aperitius, caminades, gimnàs, fills i néts...
Tornes?, em deixes que expliqui tot el que sento i com ho sento?, seràs bona i em vindràs a veure?.
Estimada inspiració, torna, no em deixis, que no puc escriure sense tu.... No et penso deixar marxar més!