dissabte, 23 de desembre del 2017

26 hores amb mi mateixa....

Estar amb mi mateixa... 
Un dels avantatges de viatjar sola, en un trajecte que no entens res de res, el just per demanat un “late” i assenyalar una magdalena de poma, és que t’escoltes profundament. Sents parlar al teu voltant però no escoltes doncs no entens i com no entens, vius un món paral·lel, un món interior profund. El trajecte a Sidney és llarg, més de 24 hores, pots pensar, molt, pots analitzar i organitzar. 
Mai havia fet un viatge tan llarg i sola, en Daniel em va regalar el bitllet fa sis mesos, si alguna cosa sóc, és valenta. A l'avió, tant al tram Barcelona ~ Doha, amb una escala de 3 hores llargues, com al tram Doha ~ Sidney, he tingut gent jove al meu costat, per sort van al seu rotllo i calen poques explicacions, amables, això sí. Fer entendre a l'hostessa de vol beguda, etc.. No costa gaire, el menjar, un xic més complicat, però en conjunt, el que he fet més és pensar. 
Darrerament tinc molts dubtes, massa i tot diria, de vida... de feina, de passions, absents i presents, i no sé si m'ha servit de molt, però pensar-hi, en aquest àmbit d'absència de companyia, ajuda. El silenci de mòbil, de conversa, alguna pel·lícula, un xic de lectura, música... em deixa pensar sense ingerències ni distraccions. No he pres cap decisió transcendental, de moment no, potser hi veig clar en alguns aspectes, i potser, també, el vol de tornada ajudi una mica mes. 
De moment gaudeixo del fill segon, del seu xicot, de Sidney i els seus voltants, n'estic ben enamorada d'aquest entorn de natura, postes de sol espectaculars i caminades.... Gaudeixo de la seva generositat, tot s'ha de dir. 
D'un "chateau" magnific, entre vinyes, de tastets de vi, de bones vistes i alguna tormenta!
El dia de Nadal a la tarda viatjarem, mare i fill, a Tasmània, no cal dir la il·lusió que em fa aquest regal. 
Dues coses bones, de moment, bones de mi mateixa, he desconnectat de la feina el primer minut. Inaudit en mi. Per un altre costat he descobert que em puc explicar molt bé, malgrat no parlar aquesta llengua. Fins al 4 de gener, toca gaudir, tant com pugui.
Ni que els 35 graus em tenen un xic boja!
La vida, insisteixo, es generosa amb mi, en molts aspectes, suertuda, sempre ho dic, amb els meus nens i nena, ho sóc molt.













dimecres, 6 de desembre del 2017

El mercat de les pomes....



Pot semblar un títol un xic avorrit, però, creieu, no ho és gens.
Tenim multitud de pomes, vas al mercat, de dia o de nit, i costa decidir-se, la varietat, de per si ben ample, fa dubtar entre el gust i el color, no és pas senzill.
Tenim les típiques pomes "de casa", de Girona, de Lleida, fins i tot de Tarragona. Són les pomes conegudes, les que sabem quan aguanten, si són, o no, gustoses, fins i tot si són dolcetes.
Tenim les pomes més "castizas", diguem més espanyoles, acostumen a ser saboroses però no acaben de combinar bé amb els pastissos, amb el dolç, ni que potser, per al saladet... si fan.
Tenim les pomes, diguem... de països més càlids, pomes potser no tan temptadores a primera vista, però que un cop dónes la primera queixalada, descobreixes sabors, i olors, ben desconeguts. Les mossegues i tanques els ulls, de tan intens com és el seu sabor...
Tenim pomes asiàtiques, aquestes amb noms més complicats, de raça més petita, però, per un mos, ja van bé!
Després les nòrdiques, aquestes, de gust un xic pansit, a mi, personal-ment, no m'atrauen gaire, les trobo bastant "saborías".
Per acabar, tenim les pomes sud-Americanes, aquestes, acostumen a ser farinoses, de pell més fosca, de sabor més intens i sobretot, piquen i molt.
Com podeu veure, el tema de les pomes, el mercat, a taula, al llit, al taulell de la cuina... he dit al llit?, parlàvem de pomes?, segur?
Crec que vaig al mercat....

La imatge, d'aqui.

divendres, 1 de desembre del 2017

Cercles...



Hi ha una cosa que crec és ben significativa quan et fas gran, que no vella, vells els mobles i les sabates, aquesta cosa, per mi i al meu entendre, és que limites els teus cercles vitals.
Que són els cercles vitals?, les persones que t'envolten, les amistats que freqüentes, la gent amb qui penses i tens ganes d'estar i compartir.
Trobo que quan ets més jove, t'agrada conèixer molta gent, entrar i sortir amb tothom, la gresca sorollosa i ara, passats els cinquanta, doncs valoro unes altres coses i persones.
No vol dir que abans no les valorés, no pas, vull dir que gaudeixo amb altres coses i sobretot, en més "petit comitè".
Cada vegada gaudeixo més de la meva família, sempre ho he fet, ara és com una celebració cada trobada, amb aquests néts que no paren, i esgoten, però que sempre em treuen un somriure.
M'agraden els soparets petits, de poc soroll, on els i les assistents poden dir suaument què pensen o senten.
M'agraden els somriures sincers i compartits.
Les estones de conversa íntima i assossegada, sense estirabots.
El meu cercle s'ha reduït, ho reconec i accepto, no tinc necessitat de tenir moltes amistats, he de poder confiar en les que sé ho són de cor.
No suporto la hipocresia, les capelletes, el fet de xiuxiuejar per no ser escoltat.
Vull poder parlar clar i amb sinceritat, no vull freqüentar gent que ni m'aporta, ni hi confio.
Vull un cercle, estic gairebé obsessionada a tenir-lo, de confiança, d'amistat sincera, no cal que sigui diària, ni setmanal, ni tan sols mensual, ha de ser, senzillament, el meu cercle estimat.
No em calen sopars cars, ni grans despeses per compartir, per ser feliç i sentir-se estimat, no cal gastar diners. Podem passejar, mirar, parlar, caminar, sentir l’aire del mar...
Pocs, però bons i bones.
No em demaneu falsedat, la meva cara,
paga, no vull que siguem cent, vull que els i les que siguem, ho siguem de cor.
Vaig pel bon camí.