Companys fidels, tot l'any....

Els llibres...
Crec que aquest estiu ha estat dels que he llegit més de la meva vida, i això que mai he deixat de fer.ho.
Potser he tingut sort i he trobat llibres que m'han "enganxat", potser tenia ganes d'evadir-me després 'una primavera "calenta" i a l'espera d'una tardor que promet ser-ho també.
La cosa és que he gaudit i molt, a les cues d'Euro Disney, metre els nens pujaven aqui i allà, a l'avió, a l'hotel just abans de dormir i mentre en Martí reia amb el llibre que li vaig regalar... quines estones més tendres i dolces...
També al Parc Central aquests dies que m'ha tocat cuidar del gos, ell i jo encantats, amunt i avall.
Al meu sofà de "lectura" on les tardes fins que ha baixat un xic la calor he esperat per sortir...
Això sí... he intentat una altre vegada, crec que en son 4 ja, llegir El Quijote... ho sento, amb aquest no puc.
Per ordre de lectures han caigut....

La Mano de Fàtima, Ildefonso Falcones.
Satisfacció, Alina Reyes.
Imposible, Danielle Steel.
El Caçador d'Estels, Khaled Hosseini.
La reina en el palau de les corrents d'aire, Stieg Larsson.
Gomorra, Roberto Saviano.
Tentaciones carnales, Joyce Jocelyn.
El sillenci, Gaspar Hernàndez.
Trena de Cendra, Carme Guasch.

Ara estic amb els dos que veieu aqui a la dreta.... no està malament no?.
Això sí, el què més, però molt més! em va enganxar fins allargar les nits de lectura va ser el de la "saga" Millenium, no se què faré ara sense aquest autor!, quina intriga...
A veure quan em podré comprar aquesta "perla".

Dubtes???

Moltes notícies m'impacten, algunes, durant el dia, queden al meu "caparró mataroní" i els hi dono voltes....
Ahir, llegint l'assassinat d'una noia, molt jove, i embarassada de 9 mesos, em vaig esgarrifar.
Qualsevol malabèstia que te sang freda per fer coses així, apuntar amb fredor al cap de la seva "estimada", disparar i fugir... almenys ho va intentar, mereix la més dura de les condemnes.
Ara, llegeixo que hi han "dubtes" sobre si l'han de jutjar també per la mort de la filla, no va aguantar el seu naixement després de morir la seva mare.
Com poden dubtar?, la filla ha mort per els trets que va rebre la mare i el impacte que això va representar per la criatura i no saben si el poden jutjar per això?.
Aquest any han mort ja 39 dones per violència masclista i em segueixo preguntant.... fins quan?, què fem malament perquè cada cop siguin més joves els agressors?.
Alguna cosa falla.

Peeeeeerdoni??...

Llegeixo a Diari Maresme d'avui que el conseller d'Interior de la generalitat, en Saura, diu que no "pot" prohibir, el seu departament, una manifestació. ¿? com?, què diu?.
M'explico i vagi per davant que ja he declarat d'altres vegades que no soc independentista, encara que aquest país d'aqui al costat que porta per nom Espanya, cada cop em fa ser més catalanista. Tampoc m'agrada prohibir, però davant una provocació tan bèstia....
Al poble d'Arenys de Munt, comarca del Maresme, han convocat una consulta popular sobre l'Autodeterminació. Per mi, que crec que el Món és ún i s'han de treure fronteres i barreres, és una tonteria, però, la respecto, és una decissió seva.
Llavors, van els falangistes, sí, encara en queden i més que no pensem!, i convoquen una manifestació el mateix dia en aquest poble.
Aixó no és una provocació?, un buscar merder i enfrontaments?, i vosté, "senyor Saura" diu què no hi pot fer res?, apart d'omplir el poble de mossos, és clar. No creu que l'any te uns altres 364 dies per fer aquesta mani, per un altre costat del tot repungnant per mi.
Doncs jo em pregunto... vosté i el seu departament perquè cobren?, per quin motiu hi son?, no creu què és millor evitar que provocar aquest problema?.
De veritat... amb la Tura això segur que no seria així.

Confessions en el meu aniversari....

Confesso, de manera laica, no us espanteu, que avui faig 48 anys, que estic passant un estiu gaire bé perfecte, que em sento, i em veig, estupenda, malgrat haver recuperat algun quilet entre París i Mataró, que no tinc ganes de tornar a la feina, que em fa mandra pensar en veure, i escoltar, segons qui, però també tinc ganes de veure i sentir moltes altres persones que anyoro aquest estiu.
Confesso haver menjat més gelats dels "convenients", haver obert el meu cor i deixat entrar l'amor.... les carícies i les passions, malgrat haver deixat ben clar que mai més podré viure amb ningú.
També admeto haver calmat l'esperit i buscat solucions, actuat, mogut i impulsat, obert camis nous a noves participacions i col.laboracions, ja toca recuperar la "meva vida" i la meva solidaritat tant oblidada per motius diverssos. Aquest any col.laboraré de manera activa amb l'organització de la Caminada per l'Alzehimer a Mataró.
Ara, just estreno els 48, una bona edat al meu entendre, ara, deia, em confesso enamorada, no sols d'aquest nèt que he gaudit molt i molt totes les vacances, crec que ja ha descobert que te una iaia "diferent", dels fills i joves, del País Basc, de Queralbs i Ribes de Fresser, de Cadaqués, on ja preparem guardiola amb en Martí per l'any que ve... em confesso enamorada, feliç i amb ganes de tornar a començar, amb el cor ple i content, ni que sigui a mig gas....
Bona manera d'enfrontar una nova edat no?, ni que per tenir lluny part dels què tant estimo, no els penso cel.lebrar fins d'aqui una setmana!
48?... això va què vola!!

Non seulement, c'est l'amour.....

Vaig tornar dissabte de passar gaire bé una setmana a París.....
He anat acompanyada per els meus fills Daniel i Martí, un viatge molt diferent del què vaig fer fa un munt d'anys i per sort, un viatge que no m'ha dut cap record, per tant he gaudit i molt.
Els dos primers dies, concessió inevitable quan viatges amb jovent, varem ser a Disney, bueno... no va estar malament ni que jo no vaig aguantar el ritme d'ells i el primer dia, després de 6 hores llargues de sol i cues, vaig marxar a l'hotel a llegir i gaudir dels jardins del mateix. Ho tenen molt ben organitzat, això sí, però com a mi no m'agraden les atraccions...
El tercer dia varem arribar a París a la tarda i apart de sopar, poc més, ja era tard i estavem esgotats.

Una cosa si m'ha cridat, i molt, l'atenció a París, els trens son molt vells, el què varem anar de Disney a París no tenía aire acondicionat, els seients d'escai d'aquell que aqui ja no veiem gaire bé mai, per sort per nosaltres.
Els metros i accessos als mateixos, ben poques estacions, son adaptades a minusvàlids i cotxets, vaig ajudar una pobre dona amb una bessonada que no sabia pas com baixar. Tampoc tenen aire condicionat, de tots els metros què hem agafat, potser dos en tenien, una calor de mort!.
He descobert que no tenim res de res què envejar d'allà en aquest sentit.
Hem caminat molt, allà és la millor manera de veure coses, hem begut litres i litres d'aigua, caríssima per cert, i hem anat dels barris "populars" o gaire bé ningú és blanc de pell, fins el luxós i "finet" Marais, també a Montmartre per visitar el Museu Dalí, a la Madeleine per comprar galetes a Fauchon, a Lafayette per contemplar la seva magnífica cúpula, els nens han pujat, com no!, a la Torre Eiffel, en fí... una mica de tot.
Encara tenim mal de peus!!
Ha estat un viatge molt agradable i estem fescos com "roses".