He tingut una vida, diguem sentimental, on ni massa ni poc, el que m'ha vingut, o ens ha vingut, de gust, senzillament.
Una de les coses que m'he adonat és que moltes persones, tan sols es deixen estimar.
Comencen relacions però o bé no saben, o no volen, donar més. Potser, per evitar la soledat, l'avorriment, però després d'un començament amb ganes i empenta, un cop confirmada la relació, tot s'atura, ja no cal il·lusionar ni fer res més, ja som parella!
Cert que no tots i totes donem el mateix, però si sols una de les parts fa propostes, convida, dóna estima i afecte, tendresa, la cosa cansa i si et queixes, no saben què vols!
Les relacions, de qualsevol nivell, demanen implicació a dues bandes, si sols una de les parts posa... doncs no.
Vés, potser he demanat massa, és possible, però jo, si estimo, estimo sencera!
M'agrada saber que m'estimen, que tenen ganes de veure'm, al nivell que sigui, amistat o amor, o sexe!
Jo ofereixo, almenys intento, el mateix.
És bo cercar i que et cerquin.
Si sols et deixes estimar, vius sols el 50%... i jo, ara, ja, vull el 100%!!
Fem-ho complet. Mulla't!
(Que en sóc de complicada re cony!!!)