Però ha estat, crec, un dels més actius. La cama segueix sense acompanyar, ja veig que al final acabaré al quiròfan, però la voluntat és molta, la família estira, els amics i amigues ajuden, tothom s'adapta al que puc fer, això m'ha fet gaudir de grans instants. D'un munt d'abraçades i petons.
L'estiu, a casa, sempre comença el 1 d'agost que la neta, la Xènia, fa anys, a partir d'allà i fins al meu aniversari, demà, tot rodat.
He gaudit de trobades amb la meva canalla, he fet una escapada de 4 dies amb estimats amics, entre Navarra i Aragó, Uncastillo, un poble amb tot l'encant del món va ser la "base d'operacions", i hem visitat un munt de llocs, i em quedo, entre tanta cosa maca, amb La Foz de Lumbier, lloc que em va encantar.
He gaudit de bon menjar, de molts somriures, de llargues converses, de nits sense fresca, però amb llunes espectaculars, d'escapades imprevistes, de veure gent que veig menys del que voldria, i ja sols queda demà, sopar d'aniversari en família i dilluns de descans, que dimarts, hi tornem!
Sort que la il·lusió de veure el meu australià al desembre, farà que em recuperi de tan pocs dies de descans.
Les imatges, com sempre, millors que les lletres.
Us deixo un tastet.
Uncastillo
Sos
1 comentari:
Hola Joana, me alegra mucho que hayas pasado unos días tan buenos que falta te hacía. Para cuando vayas a Australia quiero que en vez de maleta te lleves un baúl. Las fotos son preciosas.
Abrazos.
Publica un comentari a l'entrada