divendres, 29 d’abril del 2011

Visceral!.....


Així m'he sentit en llegir aquesta notícia:

Una jutge de BCN concedeix l'adopció d'un menor a una lesbiana "per imperatiu legal". La magistrada substituta al·lega que "l'ideal" és tenir pare i mare, ja que així ho va determinar Déu.

Com poden deixar en mans d'una persona així una decissió tant delicada com és vetllar perquè un/una menor tingui la millor família possible?.
Vindrà "Deu" a veure si son bones mares?, el fet de dormir amb un o bé una condiciona ser bona mare?.
Diu ta tipeja aquesta:

"quan el pare exerceix les seves funcions correctament, fins i tot al tractar-se d'un [nen] baró, no es pot suplir ni equiparar amb una segona mare, per molt mare que sigui".

Aquí encara em poso més visceral. Què val, que si, que si el pare és com cal la mare fa el seu paper, però i quan aquesta mare ha de fer el paper dels dos per "absència o bé negligència" del sujeto?, que ser pare no és deixar anar quatre gotes i ja està!, quantes mares fan el doble paper i tenen uns fills i filles magnífics?.
De veritat hem de permetre que la justícia, apart de lenta i injusta, estigui conduïda per radicals, homòfobos i gentussa sense sentiments?.
Conec un munt de famílies, anomenades "normals" per estar formades per un pare i una mare, com deu mana, i que son uns infeliços de pebrots.
Una família amb amor, una família amb un sol progenitor pot ser tant feliç i tant decent, i pot educar un o una filla tant bé com les que suposadament va "instituir" deu, que si hem d'esperar que ell vingui i els mantingui, estem ben apanyats!.
Ja em perdonareu, aquest tema m'encén la sang!!.

dimecres, 27 d’abril del 2011

Un anunci que podia haver creat jo...


Publicitat, aquesta, que em va arrancar primer un somriure, després una franca rialla que va despertar la curiositat del conductor del Mataró Bus fins el punt que em va preguntar si anava mal pentinat tot mirant-se al retrovisor.
Li vaig explicar, "aquesta publicitat que portes al cotxe, la vaig inventar jo!".
Ara, quan em veu, ell també somriu.
I és que vaig trobar que la millor manera d'espantar esperits no desitjats, era no guardar-los al calaix.
Tot venut, com diuen els castellans : "borrón y cuenta nueva".
L'import ens va servir per passar un cap de setmana magnífic a Ribes :)

dimarts, 26 d’abril del 2011

Petites, però no menys importants....

Des de que treballo per la Comarca, a nivell PSC, és clar, he conegut un munt de gent nova.
Algunes d'aquestes persones les tenia "vistes", no en va érem al mateix edifici.
Doncs he pogut comprovar lo sacrificat que es ser membre d'una d'aquestes agrupacions.
Son un grup reduït de gent, amb moltes ganes, amb molt bona voluntat, que fan molta i molta feina de manera desinteressada i sobre tot, la fan en les seves hores lliures.
Tots tenen una feina, una vida, fora de l'agrupació. Han de dur les garrofes a casa i per aquest motiu, els admiro molt, els ajudo tant com puc i mai, però mai, demanen res sense dir gràcies....
És evident que puc dir algunes excepcions, ni que com podeu imaginar no ho faré, persones "trepes" i que viuen del "rollo" en tenim i en tenen a tot arreu, però la gran majoria, son un exemple del que hauria de ser la bona política, el saber fer i el saber estar.
Aprenc molt amb ells, gaudeixo, fem broma i saben que poden comptar amb mi, sigui l'hora que sigui. Estic fent veritables amistats i tornant a gaudir amb la feina.
He de reconèixer que duc una etapa, estupenda, recordant vells temps de com era la política, la gent que hi havia, en queda tant poca...
Ser petit i ser persona, aquesta és la bona política.

diumenge, 24 d’abril del 2011

Sant Jordi a "Casa Torres"....




Reconec que és un dia amble, dolcet i que m'agrada molt.
Roses a les 9 del matí, per esmorzar, a les 2 del migdia, per dinar, a les 5 per berenar i a les 9 per sopar...
Gens malament.
Roses dels fills i la filla, no tots els fills és clar, en tinc un que sempre "falla", però ja fa temps que no li tinc en compte, ha de fer les coses com ell creu.
Després un caprici.... el llibre Boscos de Enric Umbert, recomanació d'en Pere Màrtir, una autèntica "delicatesen" per els sentits i els sentiments...
Un dia us deixo una poesia d'aquest llibre.


Després passeig per la Riera, veure, mirar, escollir i apuntar llibres per un futur.
Un Sant Jordi d'aquells, per estarrufar la pell....

dissabte, 23 d’abril del 2011

Sant Jordi a Blogville.


Ha arribat el dia de descobrir, crec que ell no ho ha fet, qui em va "tocar" en sorteig de Sant Jordi organitzat per la "mà innocent" del Veí de Dalt.
Em va tocar en Robertinhos, no se si és brasiler, crec que no, el seu bloc no dona massa pistes sobre ell. No el seguia i malgrat que he llegit un grapat d'escrits seus els darrers dies, tampoc ho tinc massa clar.
Va per tu, jovenet, espero que t'agradi, Feliç Sant Jordi!

Introducció:

No és senzill escollir un llibre per una persona estimada, coneguda o bé del cercle que ens envolta cada dia.
Per tant, molt menys ho es fer-ho per una persona desconeguda, amb qui com a molt has compartit escrits, si és seguidor del teu bloc, o si el segueixes a ell.
M'he decantat per un llibre que parla del "perill" que pot suposar un d'ells, dels llibres. Perills normalment, per qui mana, ho bé pretén fer-ho.
El pensament, i les lectures, han de poder ser lliures, almenys hem de tenir el poder de decidir si volem, o no, llegir alguna cosa.
M'he decantat per aquest llibre doncs em va agradar, enganxar diria, des de el primer dia que el vaig començar, malgrat relatar una època molt dura de la nostra història, els detalls, el desenvolupament i fins i tot la rapidesa, el varen fer un dels meus llibres preferits. No ha estat senzilla la decisió, gens ni mica, llegeixo molt i això em fa tenir molts dubtes, però tan aviat em vaig inscriure al Sant Jordi al Blogville, vaig saber que el llibre tenia que ser aquest.
Pots donar per fet, que ho faig amb molt d'afecte.

L'Estany de Foc, de Silvestre Vilaplana.

Poques èpoques podem imaginar més cruels que la Inquisició. Una etapa negre i que molts voldrien esborrar, principalment l'església catòlica.
Les morts, a milers, de persones innocents a mans de delators, molts cops per enveges personals, per gelosia de posició econòmica, sense cap sentit. Les tortures més sagnats, la por....
Tot això queda molt ben reflectit en un llibre on la realitat i la ficció ja no sabem on se separa. Ben argumentat, ambientat, gaire bé podem sentir les olors pudents, el patiment de les malalties i com no, el dolor dels torturats. Descriu a la perfecció com de baix poden caure les persones per el temut poder...
Tot perquè?, per creences, això que ara ens sembla impossible, però tots sabem que va succeir.
És un llibre colpidor, però entretingut, ben descrit, emocionant i realista.
Com bé ports veure, el recomano. Si fos possible, t'el regalo.

Epíleg:

Potser, si aquest llibre servís d'exemple, que no ho serà, s'evitaria que al món, avui, encara, hi hagi gent perseguida per les seves creences, la seva pell, la seva condició sexual.....
Jo espero que si tens ocasió, el llegeixis, hauria estat bé poder dur el regal en persona, però... el misteri te això.
De fet no conec cap dels nois inscrits en persona, per tant, serà difícil que ho pugui fer no?.
Desitjo, de tot cor, que t'agradi.
Amb molt d'afecte:

Joana

dimecres, 20 d’abril del 2011

Tercera pista.


I darrera.
Al meu "home" de Sant Jordi, crec, penso, sento, que li agrada un bon àpat.

dimarts, 19 d’abril del 2011

Un de molt breu....



No se si es el cansament, l'estrès, el treballar ahir fins les 10 de la nit i no dormir bé per si la Junta Electoral torna a trucar, no se si és per la seva absència o tan sols perquè soc una sentimental, ni que ho demostri poques vegades.
El company i amic Ildefonso em fa arribar aquest vídeo i jo... acabo plorant com una tonta.
Això sí, després de la "rajada" estic de nou, estupenda. Tendreta, però divina.

dilluns, 18 d’abril del 2011

Sols és un acudit....


La Montse, Arare, Reina del Mar... em fa arribar un acudit i he pensat que durant més de dues setmanes, moltes dones amb parella, estaran així. Ja m'enteneu no?....
A mi m'ha agradat molt. Només és un acudit.

Había una vez un hombre, que luego de haberse peleado con su última novia, decidió ir de vacaciones. Se fue en un crucero y lo pasó fabuloso…hasta que se hundió el barco.
Naufragó a una isla desierta, no había nada. – sólo bananas y cocos.
Después de unos 4 meses, estaba sentado en la playa cuando ve que se acerca remando un botecito la mujer más hermosa del mundo. El hombre no lo puede creer y le pregunta:

-
De dónde has venido?? Cómo has llegado hasta aquí??

Ella le responde :
remé desde el otro lado de la isla donde estoy instalada desde que naufragué cuando se hundió el crucero donde iba de vacaciones.
El dialogo continúa…


-
¡Qué increible! ¡Que suerte tuviste que un bote te llevó a la costa!

-
Oh, éste bote? Yo hice éste bote con materiales crudos de la isla. Los remos fueron hechos de ramas de árboles. Entretejí el fondo del bote con hojas de palmeras y los lados del bote fueron hechos superponiendo hojas de gomeros. Los dos extremos los recubrí con hojas de eucalipto.

-
Pero dónde encontraste las herramientas?

-
Ah, eso no fue ningún problema. En el lado sur de la isla hay un estrato muy inusual de roca aluvial que se ve expuesto. Lo trituré y quemé los trozos a una determinada temperatura en el horno de barro que me hice. Se convirtió en una especie de hierro dúctil y eso usé para hacer las herramientas.

El tipo queda anonadado.


-
Que te parece si remamos hasta mi casa? Le dice ella.

Luego de un rato de remar, llegan a un pequeño embarcadero. El hombre no puede creer lo que ve. Delante suyo hay un camino hecho de piedras lisas que llega a un hermoso bungalow pintado en azul y blanco.

Mientras que van caminando hacia la casa, ella dice:

-
No es nada del otro mundo, pero yo la llamo 'mi casa'. Por favor sientate.. Que te doy de beber?

-
Nada , gracias. No soportaría tener que tomar jugo de coco una vez más. Es lo único que he bebido en todos estos meses, no lo soporto más.

-
Ah!, pero no es sólo jugo de coco. Yo me hice una pequeña destilería para destilar alcohol. No te gustaría una piña colada?

Tratando de disimular su total asombro el hombre acepta y se sientan a charlar. Luego de haber charlado un rato y haberse contado sus historias, ella le dice:


-
Me voy a refrescar un poco y a ponerme algo más cómoda. A ti te gustaría darte una ducha y afeitarte? Hay una rasuradora en el armario del baño.

A estas alturas el hombre ya no cuestiona nada. Va al baño y encuentra una navaja muy afilada hecha de hueso de tortuga con un mecanismo de eslabón giratorio.


El hombre piensa :
"esta mujer es INCREIBLE. Que más tendrá para sorprenderme?

Al volver a la sala, encuentra a la mujer vestida sólo con hojas de viña puestas en lugares estratégicos y oliendo a perfume de gardenias. Ella le pide que se siente a su lado.


-
"dime", le dice ella muy sugestivamente y prácticamente echándosele encima, "Hemos sido naúfragos durante muchos meses. Tu has estado muy solitario. Estoy segura que debe haber algo que quieres hacer inmediatamente, AHORA MISMO, ALGO QUE HAS AÑORADO DESESPERADAMENTE? –

Ella le mira a los ojos y parpadea…

El traga saliva excitadamente y se le empiezan a caer Lágrimas por sus mejillas y le dice…


NO ME JODAS... QUE PODEMOS VER EL BARÇA - REAL MADRID.

dissabte, 16 d’abril del 2011

D'un mal començament a un final deliciós....


Avui, el meu estimat company de pis, ha marxat de campaments. Com fa cada setmana santa i cada estiu.
Li he pagat la sortida encantada, se lo molt que gaudeix i de pas, es desconnecta una mica del dia a dia, a la fi, jo treballo tota la setmana.
Hem matinat una mica, hem esperat en Dídac i un cop a l'esplai, sempre surten tard, hem esperat el moment de la marxa tot perseguint aquest menut inquiet.
La llàstima és que el comiat ha estat ràpid i una mica "delicat", estava empipat per presències inesperades i que no fan els deures, a la fi, a fer el numeret davant tots els pares i mares quan és incapaç de complir els convenis establerts.
He optat per marxar, que veig que algun dia m'agafarà el tema "calenta" i diré alguna inconveniència en veu alta. A veure si almenys traiem alguns colors. Com sempre, una que nosaltres sabem ocupava un espai on no hi pinta res de res.
He marxat amb en Dídac i em fet gaire bé la volta a Mataró, fent encàrrecs, compres i algun regal.
Un cop a casa hem anat a veure la meva mare, la iaia "Ramoni" que diu en Dídac, els he fet aquesta foto, em feia il·lusió una foto d'ells dos junts.
La tarda ha estat plena de sorpreses, les meves nenes que m'han dut a prendre alguna cosa a l'Avinguda, el meu germà i la seva família que s'hi han afegit després de manera imprevista i després d'una estona molt agradable una xerrada amb el fill gran, tranquils i mirant la lluna amb en Dídac.
Ara tinc cinc dies sola, encara em costa, malgrat les llargues hores de feina, segur que aquesta setmana cauen un parell de llibres. És la millor manera.
Val, també espero prendre alguna cosa amb alguna amistat, que parlar només amb el gos... no pot ser!
El que semblava apuntava a un mal dia, les injustícies em poden, ha acabat sent un encant de dia.

divendres, 15 d’abril del 2011

Pista primera.....


O primera pista del Sant Jordi al Bogville patrocinat per gentilesa del Veí de Dalt. Només de pensar que la mà innocent és ell ja tremolo!.
Diu ell que és jove, solter, guapot, tocacollons i de la conya, segur que tot al contrari!
Val, el bloc del meu "sorprès" no és dels que he seguit de manera habitual i mai hi he deixat un comentari, o si?.... :)

diumenge, 10 d’abril del 2011

Mirar, veure, observar, escoltar i sentir.....


Ja fa dies que no dormo bé, ja he dit, ho se, que les campanyes, sovint, comporten nervis i tensions que ens mantenen una mica aïllats/des, això, és clar, si creus en la feina que fas.
Ahir dissabte, no va quedar una altre, vaig anar a Arenys de Mar a la Junta Electoral, no em feia mica de gràcia dedicar un dissabte al matí tan preciós, però si alguna cosa soc és responsable.
Vaig anar en tren, i allà asseguda, mirant el mar vaig descobrir com ha arribat la calor, molta gent a la platja, prenent el sol i també a l'aigua, gent caminant i en bicicleta...
Tant concentrada anava que gaire bé no baixo quan toca.
Quan vaig fer la gestió i vaig baixar la Riera d'Arenys, plena de gom a gom per el mercat setmanal, em vaig adorar de lo lleugera que anaven les noies, vestidets de tirants, pantalonets curts.... la gent te ganes de calor, de sol i de sortir al carrer.
A la tarda vaig anar a treballar unes hores, no sabeu com s'agraeix el silenci quan has de fer documents complicats, tot anat cap allà vaig passar per el Parc Central, amb piles de gent que anava i venia amb la canalla, no vaig poder resistir la temptació de seure uns minuts al costat de la font, sempre m'ha agradat molt, vaig mirar, vaig veure, vaig observar, escoltar i sentir.. la gent i un grapat d'emocions.
La primavera va arribar amb tota la seva força i potència i a mi, que m'agrada quan ve, em va agafar en campanya. Com podeu veure, al meu carrer, també ha vingut.
Em vaig llevar de la pedra on era asseguda i vaig anar a treballar, amb un altre ànim, amb ganes, amb força, és tant important mirar què passa al teu voltant...

divendres, 8 d’abril del 2011

Retallim retallam.....


Els ciutadans i ciutadanes d'aquest el nostre país, per molt que sovint ens pesi, hem demostrat que estem d'acord a patir certes retallades a canvi de remuntar aquesta economia tant malmesa que tenim.
Els retalls, variats i que no sempre ens agraden, han anat arribant i els hem anat encaixant.
Però noi... de vegades, certes actituds ens fan emprenyar, l'elitisme i el veure com l'estat del benestar va caient per terra, ens ha superat a la majoria.
Ara resulta, que uns que son privilegiats de debò, els Eurodiputats/des, privilegiats econòmics i en "prebendes", cobren per gaire bé tot, no poden viatjar en classe turista, ves a saber quin cony de malaltia podrien patir si fossin al costat d'un estudiant o un manobre.
Tenen la barra de dir que s'hi va més còmode....
Ara, que s'ha liat una de grossa, diuen que canvien el vot, però em podeu dir com pot ser que diputats d'esquerres votin en contra d'una mesura lògica i que hauria de sortir d'ells mateixos veient lo malament que va tot i destinar aquests diners, que son molts! a mesures socials?.
Com ha de creure en la política, i els seus representants, un ciutadà/na que li hagin tret l'ajuda quan s'ha acabat l'atur i no sap com donarà de menjar la seva família demà veient això?.
Cal, i molt, que els partits d'esquerra facin neteja, profunda, amble, que girin el mitjó i espolsin tota la porqueria acumulada, i a més, cal amb urgència.

dimarts, 5 d’abril del 2011

Sant Jordi "diferent"....


Rebo el correu del Veí de Dalt, ja estava bastant impacient per saber a qui he de fer el meu "llibre" virtual.
Ara, que ben pensat jo ja tenia clar quin llibre seria, però, quan saps el nom de qui t'ha tocat al sorteig davant de notari, formal no penseu que el Veí no s'hi posa per qualsevol cosa, doncs ara, que he anat a xafardejar una mica... tinc mil dubtes!
Però crec que la primera és la bona, per tant, encara que no se la seva edat, ni gustos, ni condició sexual..... seguiré amb el que ja havia pensat.
Doncs res blocaire invisible, t'ha tocat una mataronina molt tossuda....

diumenge, 3 d’abril del 2011

Això sí que NO!


Sovint he escrit sobre les trobades amb amigues. Ara, que surto poc, primer perquè no en tinc ganes i segon perquè en Martí sempre és amb mi els dissabtes i no canvio un soparet i peli amb ell per la possibilitat d'una nit de ball cada cop menys motivadora.
Però sí faig un cafè, quan puc i on puc, de vegades inesperat. La setmana passada sortint de la feina vaig trobar una amiga que anava amb una coneguda. Em varen dir de prendre alguna cosa i com en Martí era a València d'intercanvi doncs vaig dir que sí, tinc el cap a tope de candidatures, junta electoral, espais electorals.. ufff.
Varem seure a una pastisseria i ens varem posar una mica al dia.
La meva amiga em va comentar que si sortia, que com estava el tema homes, que ella s'ha separat fa poc i te esperances....
No vaig voler ser negativa, li vaig dir un parell de llocs per anar el que ella denomina de "cacera" i quan varem començar a parlar de sexe, les dones en parlem, la coneguda em va dir.... Joana, que tu ja ets àvia, no hauries de parlar d'aquestes coses!. No és la primera vegada que algú em diu això i no sabeu com m'emprenya!
Em va sortir de l'ànima: Noia és que les àvies tenim prohibit cardar?. (ho se, vaig anar forta).
Em va començar un discurs conservador, que ja conec, que més o menys diu, és fa però no és diu!.
Cony, doncs quina hipocresia no?. (vaig respondre), les àvies, estupendes com jo, tenim vida sexual, tenim desitjos, ens agrada parlar de sexe i practicar el mateix, no tenim lligams, no estic casada ni tinc, ni vull, nòvio, doncs, què te de dolent?.
La meva amiga feia una cara.... li va dir que no esperava que fos tan conservadora a lo que la coneguda va respondre: te gaire bé 50 anys, no parlen d'aquestes coses les dones grans.
Cony que ella en te 40, ja arribarà ja als meus!
Estic tipa i ja no accepto la frase típica de burgesia catalana, "fes, però no expliquis".
Com és evident amb la coneguda dubto que torni a fer un cafè. M'agrada massa parlar de la realitat.

divendres, 1 d’abril del 2011

Paraules prenyades....

Llegeixo aquesta frase i ja m'enganxa, la trobo bonica i diu tant....
L'Ajuntament de Palafolls, per cert, amb lo petit que és el poble te unes actuacions culturals espectaculars, organitza aquestes jornades de l'1 d'abril al 6 de maig. La programació, una delícia, llàstima que m'agafa lluny i en horaris incompatibles. La poesia al poder!.
Lligant la frase m'ha vingut al cap tot el que pot implicar "prenyada", no només embaràs, ja de per si un estat preciós i ple d'esperança, crec que la manera com ens sentim quan estem prenyades, no es pot comparar a cap altre estat.
Les paraules, també poden estar prenyades, de sentiments no compartits, no explicats, d'estat d'ànim, de sensacions i emocions que podem, o no, transmetre.
Les lletres d'un llibre estàn també prenyades, avances en el mateix i van sorgint, naixent... els autors i autores, sovint, defineixen acabar un llibre com tenir un fill.
Algunes paraules acaben com un embaràs utòpic, no neixen mai, per precaució, per no fer mal, per la seva gravetat...
Em quedo amb les paraules prenyades amb naixement dolç, que pareixin de manera suau. M'agrada que m'abracin, les paraules.
Paraules, tant que poden dir i tant que callem.....