51 .... mira que és lleig!

Ahir vaig fer 51 anys. No m'afecta fer anys, no m'ha preocupat ni fet arrufar el nas mai, però és que aquest número el trobo molt lleig, ni que hauré de conviure amb ell un any... quin remei.

Vaig demanar tenir un aniversari tranquil, no estic per festes i a més, recordo la de fa un any, i encara no puc.

Però ja se sap, jo disposo  i els meus fills fan el que volen, malgrat que em varen deixar el dia per mi, la nit va ser de sopar, en petit comitè i evitant que hagués de cuinar i quedés deshidratada a la cuina, em varen dur a sopar a fora.

Va ser bonic, sempre ho es tenir a prop la gent que t'estimes, però sobre tot va ser tranquil, varen captar molt bé la idea.

Els regals no calen, però sempre agraden. Et lleves al matí i trobes 51 notes repartides per el pis, fetes per el teu petit on et defineix, i demostra lo molt que et coneix.  Que t'arribi des de Austràlia un ratolí nou, amb una nota... que recordin com t'agrada llegir i la bona olor que t'agrada fer...

Dilluns torno a la feina, em consta que serà un setembre ben ocupat, però gaire bé ho agraeixo, allà és ben difícil fer volar el cap i estar concentrada, evita pensar en ximpleries.

Escapada....

Calor.. molta calor a les 10 del matí.

Baixar a l'estació i agafar un tren a Barcelona, saber que avui, passarem calor, però anirem a un lloc on sempre hem gaudit, ni que sigui mirant...

El tren llisca vora la platja, és aviat però molta gent ja pren el primer bany, miro l'horitzó, serà un dia brillant. 

Un cop a Barcelona enfilem Plaça Catalunya, Portal de l'Àngel, Carrer Comtal, Via Laietana, Carrer Argenteria, i sols enfilar aquest la diviso al fons, esvelta i il·luminada per un sol magnífic. L'Església de Santa Mª del Mar, tinc pendent de visitar la mateixa des de que vaig llegir el llibre de Ildefonso Falcones, La catedral del Mar. En Martí ja hi havia anat, però jo no i no em va decebre, seure allà, amb un ambient tranquil, turístic, però tranquil, mirar els vitralls, el sostre, ser atea no vol dir que no pugui admirar l'esforç que devia costar aixecar la mateixa.

Sortir, i tot xino xano retornar les nostres passes per el carrer Argenteria, agafar el carrer Ferran, anar fins a la Catedral, agafar el carrer de la Palla, mentre vas observant la gent, les botigues d'antiguitats, passar per la plaça del Pi, fins arribar a les Rambles on una immensitat de persones van amunt i avall badant i mirant i suant, saber que no tens cap pressa..

Anar a la Boqueria, com no!, sortejar els cents de persones que entren i surten comprar un suc fresquet de mango i mirar, olorar, fruites i peixos que mai he vist, però que tampoc m'atreveixo a provar...

Enfilar de nou les Rambles, arribar a plaça Catalunya, fer un mos i anar, això si que no perdono, a mirar llibres al Fnac, comprar un parell de llibres mentre en Martí mira cd's i electrònica, li tira més.

A les 4 agafar el tren, la calor a Barcelona ja ens supera, però tornem a casa amb bon gust de boca, intentant trobar colors a la vida, cansats i satisfets, i és que prop de casa, tenim un altre món que també ens agrada, Barcelona.

Un estiu diferent....

Aquest any és el primer, en un bon grapat d'anys, que no hem marxat de vacances amb en Martí.

Cada any hem fet una escapada, principalment per el Nord, i hem desconnectat de valent, per mi, marxar, és la manera d'assegurar tallar amb la vida habitual, encara que això representi caminar quilòmetres cada dia.

Com aquest any ja teníem clar que tindríem naixement, la Xènia va néixer dimecres dia 1 d'agost, apart que l'economia no està per massa aventures, doncs estem prou entretinguts.

El fet que una nova membre arribi a la nostra família ja era prou motiu per mirar de ser aquí per la seva vinguda, la veritat, ser àvia és una cosa especial.

En Dídac ha estat a casa amb nosaltres i també ha tornat a ser experiència les coces a l'esquena mentre dormim, l'esmorzar de cullera i els dibuixos animats a les 8 del matí!.

Ara, que la mare i la filla ja son a casa, que tot ha de recuperar el seu ritme, hem començat a mirar llocs per visitar, a Barcelona i Girona, excursions d'un dia, però que per el fet de compartir amb en Martí, sense horaris i per lliure, també tenen el seu encant.

Un estiu d'àvia, com un llibre que vaig llegir fa anys i em va encantar, de Rosa Regàs, "Diari d'una àvia d'estiu" , ni que jo, vull ser àvia tot l'any.

I aquest estiu faré de nou anys, 51... un número ben lleig.

Gaudirem, també, amb aquest estiu, amb el secret desig que no duri massa, que el 1 de setembre ve el fill d'Austràlia, aquest que farà llavors 14 mesos que no puc abraçar en directe.  

Un estiu diferent, sense cap dubte....