Sorpresa!!

Diumenge a la tarda, després d'un bon passeig i un vermutet amb una amiga, pensava tenir una tarda de lectura amb una sola obligació.. treure el gos!
Estava jo tan relaxada, amb el diari a les mans, mig despistada veient el paisatge per les finestres del menjador, quan el truc del telèfon a quarts de sis de la tarda em va, fins i tot, sorpendre. Era la meva filla, amb la seva xicota al costat... mama.. tens plans avui?, doncs no, penso estar de lectura fins a les 9 que tregui el gos..., ella hi torna, i demà?, doncs imagino que aniré a caminar una estona i he de preparar un munt de papers...
Jo sí tinc plans, em diu ella, i jo: on vas?, no mama no, on anem. Jo li responc que és evident que parlo d'elles dues.. no mama no, que els plans t'inclouen a tu!
A mi? i on anem demà?... no, demà no, d'aqui uns 3 quarts d'hora et venim a buscar, marxem a Andorra!.
Vaig posar un parell d'excusses, per exemple que son joves i tenen poques ocasions per "escapar-se", ella respón, ha estat idèia de la teva jove, (això per si la segona excussa era que no han de carregar amb la mare), després vaig respondre, però així?, ara?, jo mai he fet una sortida així d'intempestiva!!, resposta d'elles: nosaltres tampoc!!
La darrera excussa.... uff no se això és car... estàs convidada a l'hotel! un "hotelazo" noi!.


Ja no tenia més excusses viables...
Total, al cap d'una hora i després d'haver col.locat el gos en bones mans, ja ens tens camí d'Andorra, totes tres ben contentes, a gaudir de 24 hores i la veritat, m'han anat de conya, desconnectar no és senzill, i menys en tan poca estona, però reconec que gaire bé no he pensat ni un minut en tots el temes que ara mateix m'envolten.
De tornada dinar a "La Muga", trinxat de Cerdanya, com no!, amb aquestes vistes del Cadí i Bellever de Cerdanya de fons.
Això sí, per tornar una cua de por, el tunel del Cadí tancat, a estones, varem fer una cua de 3/4 d'hora per poder accedir al mateix, aturades del tot i jo em pregunto... en casos així no s'ha d'obrir la barrera i passar gratis?, ni hablar!! 11 euros per fer cua i a callar, vaja, com sempre.


De tant en tant fer una bogeria, ni que sigui de 24 hores... pot ser delciosa.
Malgrat les hores dins el cotxe, el bon ambient, la bona música i les vistes.... la varen fer una sortida inovidable.

La raó de les cançons...

A tots i totes ens ha passat, escoltar una cançó i pensar... mira, a mi em passa el mateix, potser aquest és el "secret" de que algunes cançons ens arribin més endins, ens emocionin o d'altres, potser tan boniques, no ens diuen res.
És misteriós el motiu de perquè les coses ens agraden, o no, de la mateixa manera que les persones.
Persones que en certs moments hem considerat amigues, em fet confidències, esmorzat, sopat, i anat al cinema... i de cop.. zas!, sorpressa! han cambiat d'opinió sobre tu i et quedes amb aquella cara estúpida de pensar.. i què cony ha passat?.
Les cançons també reflecteixen amors i desamors, massa vegades.
I és que la vida... com diu aquesta cançó... La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida... quién a hierro mata a hierro termina... i no sempre estem preparats per les sorpresses.
M'he despertat, massa aviat per el meu gust, amb aquesta musiqueta.

Complir els compromissos adquirits...

Crec que una de les coses que ens ha de diferènciar al fer-nos grans, és el fet de ser més responsables, no sempre és així, ben cert.
Algunes persones adquireixen compromissos, a nivell personal, per exemple, i al primer "vent" que els bufa per el seu cap vuit i insensible, deixen de complir els mateixos.
De vegades, aquests compromissos s'ha trigat mesos a adquirir.los, mesos llarcs i dolorossos. Lo menys que poden fer és que quan els signen, els compleixin.
No si val dir ara jo vull això, per aquí o per allà, per cullons, etc... Si ets adult per unes coses, ho has de ser per d'altres.
Cert que la falta de maduresa tant emocional, com personal, provoca situacions de lo més... increibles!
I després et venen amb... en parlem tranquilament?... quan han estirat la corda fins a límits insospitables!
Si alguna cosa tinc és que quan dic faré això, ho faig. Per això no m'apunto a un "bombardeo", si no a coses que jo se puc complir.
Ara bé, no val fer la llei com un vol, i ara cap aqui i ara cap allà, al final, els nassos de la més tranquila s'omplen, i passa el què passa.
Els acords, signats i rubricats lliurement, en edat adulta i de manera conscient, s'han de complir, fins i tot els tipus que es creuen invencibles.
Un altre dia parlo dels incompliments polítics, de vegades situacions majors fan que no es puguin complir, d'altres... la insconsciència del què prometen, sabent d'entrada que son impossibles.

Mentider, poca vergonya i barrut...

Amb "doble moral", enganya i no fa dimitir ningú.
Això sí, exigeix que dimiteixin els altres mentre la taca del Cas Gürtel, creix i creix i creix....
El "nomeno", des de aquest mateix moment, el més gran cínic del moment actual, quin fàstic!
La imatge, del blog Los Calvitos

Els meus pensaments....

en boca d'una escriptora.
Deixo un escrit que avui ha publicat el diari gratuït "ADN" de Lucía Etxebarría, treient la frase que he subrratllat, podríen ser paraules sortides de la meva boca.
I ells pretenen donar lliçons de moral.... quina vergonya!.
És un escrit clar i contundent, pedòfils, els altres, ells es deixen estimar...

Van provocando

Me eduqué como católica. Aún me considero creyente e, incluso, profundamente cristiana. Pero si yo, y muchos como yo, hemos abandonado la Iglesia, puede que sea porque sus estructuras y su tenebroso horizonte de culpa, represión, intolerancia, y subordinación de la mujer -ausente de las estructuras de poder eclesiástico-, nos resulten, como poco, disuasorios. Por eso en su día no quise confirmarme.

Como se supone que, desde Kant, en Occidente establecemos la diferencia entre derecho y moral, me resulta cada vez más urgente el fin de la financiación de la Iglesia Católica a costa de los Presupuestos Generales del Estado. Al igual que el resto de organizaciones religiosas, debería financiarse por sí misma.

Me reafirman en mi opinión afirmaciones como las de Silvano Tomasi, observador permanente del Vaticano ante la ONU, sobre que en su Iglesia "no se debería hablar de pedofilia sino de homosexuales atraídos por adolescentes… Efebófilos que tienen relaciones con varones de los 11 años a los 17".Tomasi dice que no son "pedófilos" sino "homosexuales", los curas que acosan y/o violan niños... Bastantes años les ha costadoa muchos aprender a diferenciar los dos términos como para que ahora la Iglesia los confunda otra vez. Intencionadamente. Pero además ¿abusar de un niño de 11, 12, 13, 14 años no es ser pedófilo? ¿Desde cuándo? Solo le faltó soltar al ¿señor? Tomasi que son los menores los que provocan, como dijo el obispo de Tenerife hace dos años. Me provoca él a mí. Asco.

Valor i al "toro"....

Fa dies que ho tinc pendent... preparat a sobre la tauleta, i paso i m'ho miro, i arronso el nas i ho deixo còrrer...
Ho faré el cap de setmana, em dic jo, però ahir em va donar per rentar la roba d'hivern, vuidar armaris, endreçar.... no m'agrada l'olor de roba guardada, per tant, cada temporada, la rento de nou.
A la tarda, de compres amb en Martí, gaire bé res de l'any passat li serveix, després de sopar, ho vaig tornar a mirar, havia inclós un complement al pilonet... però vaig preferir veure una peli amb ell.
Avui, he preferit planxar tot aquell munt de roba, plegar i endreçar però al final.... Joana prou!, m'he dit jo mateixa, he posat Cadena Dial, mentre en Martí feia deures, he arreplegat tot i he segut al sofà i escoltant la Unión i en Miguel Bosé, per agafar forces, he posat "manos a la obra"...
Trec d'aqui, poso d'allà, estripo, guardo, endreço, canvio de lloc.... per fí he canviat de bolso i moneder!, una de les coses que més mandra em fan a la vida...
I això que encara duia un bolso d'estiu que tinc fa 3 anys!, el vaig comprar de rebaixes a Bilbao, l'he dut tot l'estiu.
D'hivern en tinc tres, els regals dels meus fills , però vaja... si no es trenca, el duré tota la temporada!

Va de respostes, sembla que no donades...

A l'escrit d'abans d'ahir, un "anònim" que no ho és tant com es pensa, deia....
"Els carretons quarantons existeixen, i tots ells/es son ja desapareguts plens d´arnes i corcons".
Imagino que ho diu per ell, ja n'hi ha prou que molts homes, no tots, no ens esberem!, pensi que les dones que ja hem passat el 40, o els 50!, què més dona?, som trastos per amagar i no escoltar, que no podem lluïr ni gaudir i n'estàn tant d'equivocats...
Sovint n'he parlat, però hi torno...
Les dones, de normal, quan passem els 45, més o menys, tenim la canalla gran, no esperem quedar prenyades, gaudim parlant, i practicant sexe!, no tenim mal de cap, abans al contrari però noi.... resulta que llavors s'espanten i la millor manera de no demostrar això és fer veure que ja no som "apetitosas", i la majoria de vegades es ben al revés!.
Cuidem més la gent que ens envolta, seleccionem una mica més les amistats i ja no callem, diem les coses què pensem, ni que no agradin.
Ara, és quan podem fer tantes coses que hem deixat pendents, tantes que ens falten les hores, però poques vegades, les ganes.
En tinc 48, no tinc arnes, porto una vida sexual activa, no tinc corcons, ara, més que mai, em sento lliure... sí, aquesta famosa paraula..
Potser tu, "anònim", "resultón" segons tu, prefereixes una xicota joveneta al costat, no es pas criticable, però no menyspreis les que ja no ho som tant, també ens agrada algún "petit suisse" de tant en tant, no creguis que no.
Ara, deixo aquest anònim i paso a "respondre" en Carles, sembla que no vaig deixar clara la meva posició respecte l'avortament...
Carles, benvolgut amic.... ja hem tocat aquest tema però en un comentari em reclames que no et vaig respondre.
Bé, soc partidària de la llei d'avortament, i tant que sí. Defenso que el dret a decidir és de les dones, les que han de parir i gaire bé sempre, cuidar els fills i filles.
Em preguntes què hauria passat si els meus pares haguessin avortat en el meu cas, bé, senzilla la resposta no?, jo no seria aqui per tant no els podria retreure res de res.
La llei és pot millorar, cert, jo donaria unes setmanes menys de temps.
Però tu ets un anti, i jo estic del tot a favor, per tant... no crec pas que mai ens posem d'acord amb aquest tema. Ens limitem al menjar japonés?, aqui, entre d'altres coses, ens entenem molt bé i el gaudim molt.
(He posat la meva foto per simular una resposta "en persona" je je.

De ser mala persona...

En va parlar la Zel fa un parell de dies, com gaire bé sempre, vaig estar d'acord amb ella.
No tenia pensat parlar d'aquest tema, indigne al meu entendre, però avui, per desgràcia, he llegit aixó a El Plural:

Antonio Burgos: “Que las niñas de ZP eran callos horrorosos lo sabían en La Moncloa, pero ahora se ha enterado España entera. Son de salir corriendo".

Crec que poca cosa es pot afegir d'aquest tipus, és mala persona, ho demostra sovint i a més, sempre falta al respecte de tot hom, te la veritat absoluta!. Com poden permetre i publicar uns insults tant forts contra dues menors?.

La entrevista fa esgarrifar, entre d'altres "lindezas" diu: “Me explico, finalmente, por qué Zetaparo no quería que saliera la foto. No era por las niñas en sí ni por la leche que mamó la protección del menor. Era para que no viéramos al completo este retrato de familia. Monster”.

Les persones que tenim fills i filles adolescents, sabem com és de difícil que estiguin contents, dels seu aspecte físic, de si la roba cau o no bé, del pentinat... encara es busquen com a persones i fins que troben, més o menys, el seu estil, és difícil i complicat.

Calía aquest escarn públic de dues menors?, el defensor del menor no pensa actuar en aquet linxament públic?, no son tipus com aquests els que provoquen menors amb anorèxia etc?.

Diuen que es amant dels gats, deuen ser els únics animals vius que l'aguanten.

I aquest es denomina intelectual?, aquest és un barrut i un gilipolles!

La filla del polític McCain, en un escrit super sensat diu: "Ser hija de un político no se elige al nacer. ¿Qué les parece si les damos a estas niñas un respiro?".

Més clar l'aigua, quina culpa tenen aquestes nenes?, per ser filles de qui son, i per fer mal al seu pare, han d'aguantar tot això?. No oblidem que els fills dels polítics no han decidit ser.ho.

D'infart, tal com sona...

Ha estat un cap de setmana de lo més "ocupat", d'aquells que esperes el dilluns, és un dir, per "tornar a la normalitat".
Dissabte, enmig d'una migranya d'aquelles matadores, primer la pelu, després més llibres d'en Martí, a casa, a acabar, per fí!, les entrades de la caminada, em duen la compra, la neteja setmanal, el gos a passeig, una estona de sofà mirant una peli, acompanyada, i el llit, ni vaig llegir, en cinc minuts ja dormia!.
Ahir al matí, a primera hora a Santa Anna, amb un munt de gent voluntària, tot hom fen el què podia, embossar, obrir paquets, capses, plegar capses, recollir brossa... les dues primeres hores varen ser d'infart.
Després, la meva tasca principal, era el Cava solidàri, al costat de tres persones encantadores, vendre, obrir capses, recollir tiquets, "lligar" caixa, saludar un munt de coneguts i conegudes, fer petons aqui i allà...
Varem acabar sobre les 13:30, esgotats, però contents.
El número de caminaires, sobre els 2300, però i el de voluntàries i voluntaris?, no caminem però no parem ni un instant. No se quants, però un munt de gent, gent amb empenta, mirant que res no falli i tot hom se senti ben acollit...
Estic segura que més de 2500 persones varem fer el "total".
No està malament no?.

Mataró, ahir, va ser la primera en Solidaritat.

Vespre de cinema, i de primera "cita" :)

Tinc un benvolgut amic, de fa molts anys, que sempre fem broma que "festegem", però com és timid, sempre li passa algún marit per davant.. je je.
La cosa és que fa molt que volem anar al cinema junts, però entre els seus viatges i les meves jornades de mare-àvia, entre setmana faig de mare, no trobavem el moment.
Ell no vol anar al Mataró Parc i aqui no tenim cap més cinema ni jo disposo de tardes lliures per baixar a Barcelona...
Total, ha estat una "cita" que ha trigat però ha valgut la pena. I un dia entre setmana, gens senzill per mi.
Dilluns passat al vespre varem anar al Foment Mataroní, la pelicula "Desgrácia" amb John Malcovich. Uns paisatges imponents de Sud Africa, molt ben ambientada, amb alguns moments que em varen fer patir una estona, però em va encantar. Fa dies que no gaudia d'una bona sessió de cinema, en silènci, en un ambient relaxat...
Lo pitjor... les butaques.... el meu pobre cul va patir una mica!

I tanco els ulls....

Reconec que aquesta és una setmana molt dura, principalment de molta feina. Ja ni menciono els "marros".
Apart de la meva jornada, la casa i el nen, estic del tot dedicada a entrar dades de la Caminada, ara, a més, recollir fitxes, cosa que encara m'ho ha posat un xic més complicat, ni que ho faig molt de gust, vagi per davant.
Abans d'ahir reunió d'un grup molt nombrós al Pla d'en Boet, per tancar temes. Un grup de lo més variat i animat, tot s'ha de dir.
Ahir al vespre, a mig camí de fer aquesta feina que m'ha estat encomanada, vaig coincidir amb un dels màxims organitzadors, jo no se com aguanta aquesta marxa, al final varem acabar xerrant i recollint junts, amb el meu Martí que també fa de voluntari, i després ens va dur a casa, no se si la gent en general és conscient de la feina i els nervis que donen organitzar una cosa així i de manera voluntària.
La cosa és que anem una mica de "curcoll" amb les coses de casa, amb el nostre dia a dia, amb les nostres estones al sofà, junts, xerrant...
Ahir, que varem arribar a casa a les 9, si fa no fa, varem rebre una agradable visita i després d'un sopar rapidet vaig agafar l'ordinador i vaig seguir entrant dades, fent llista, numerant per tenir un cert control...
Estaba bastant aïllada, ho reconec, però de fons els escoltaba, que si Mesi, que si el Madrid, que si Laporta....
Vaig tancar els ulls uns segons i em va reconfortar, de manera sorprenent, escoltar parlar de fútbol, ells dos s'entenen molt bé i aquest tema els encanta, a més, eren ben conscients que jo era en un altre Món.... el dels números...
Qui em tenia que dir a mi que em calmaria escoltar parlar de pilotes!!
S'han tingut que tancar les inscripcions, la ratlla dels 2000 està frec a frec.
Molta gent solidària.... magnífic!

I com no patir...

De pensar si tornesin...

1. Mayor Oreja: el derecho de la mujer al aborto es “una aberración”.
2. Arenas califica de "barbaridad" la canción infantil que habla de familias homoparentales.
3. El Partido Popular, a favor de penalizar la homosexualidad.

Segueixo?.
Ni dret a decidir, ni amor que no sigui "el establecido", ni famílies "diferents", ni gais, ni lesbianes...
De veritat, quina por...

Una "Diada" diferent...

El dia 11 el meu germà "Mingo" i la seva dona Rosa em varen dir d'anar a passar el dia fora, els dos estàn sempre al meu costat i em volien "ventil.lar" una mica.
Varem decidir anar a Pals, però no de platja, de passeig al poble.
La sort va ser que era Festa Major i no ho sabiem, varem gaudir d'Havaneres, d'unes vistes imponents, la Tramuntana estava bastant animada,


També les illes Medes, de fons,



D'un dinar tranquilet i d'una sobre taula, en un café del poble, a l'ombre d'unes moreres, de lo més tranquilet que pugueu imaginar.
Tenir un germà, i cunyada, com ells, no te preu.


No penseu pas que no em vaig pentinar! bufava de valent!
De tornada una magnífica posta de sol darrera el Montseny...



Es pot demanar més?

Hi ha mirades.....

De mare i fill, compenetrats.


De tiet i nebot, encantats.


D'amor... el que elles dues es tenen.


De pare acabat d'estrenar...


De mare primerenca i decidida..



De viatger empedernit...




D'àvia il.lusionada...



D'ocupa de pis..




Mirades de... i si fos possible?


Mirades, a la fí, de la meva estimada família, la que m'arriba i em fa glatir. Les que mai em canso de veure i sempre hi son.

I tu, ja ho has fet?

I si la resposta és no, què esperes?.
Ens pot passar a tots i totes i per mi, crec que és la pitjor manera d'acabar una vida.
No tenir cap record, de res, de com menjar, llegir, escriure, estimar....
No creus que val la pena fer aquesta caminada, per un altre costat per llocs molt macos, i donar una mà a les famílies que algun membre n'està afectat?.
Vinga!, aixeca el cul del sofà i camina.... per l'Alzheimer.... sols queda una setmana!
Inscrpcions.

Escampar merda.... amb perdó...

Alguns "personajillos" viuen d'això. Sense partit ni patria, reparteixen a "diestro y siniestro" i els importa un pebrot a qui fan mal, ni com.
Aquests "personajillos" son per tot arreu, no cal parlar de colors ni programes, no és poden evitar i tanmateix com la "peste" i les plagues de rates, costa molt acabar amb ells.
La majoria fan servir la seva llengua "viperina" per tapar les seves inmenses carències, la seva ineptitut i com no, incapacitat per gestionar i "brillar" per la feina, no per la merda que escampen.
Ara resulta, quins collons tu!, que una notícia de la que jo en tenia coneixement des de juliol, ara ha "traspassat", diguem que algú l'ha filtrat, i com no!, ha estat la Joana! i tant!.
Però quins pebrots!
I com ho saben?, donat que aquesta informació la tenia molta gent, el mateix interessat l'ha escampada a tohom que l'ha volgut escoltar, l'ha enviat per correu a un munt de gent i no sols això, porta la carta a la butxaca i la va ensenyant a qui li pregunta.
Jo, des de que vaig plegar de vacances, per sort per mi, em vaig treure aquesta informació del cap, la vaig remetre a les dues "úniques" persones que la debian tenir, al meu entendre., per el seu càrrec. El què aquestes dues persones han fet amb la informació ni ho se ni m'interessa el més mínim.
Han aconssegit això, ja no m'interessa gens res del què fan ni diuen, em limito a fer la meva feina per guanyar el pa, els ideals, aqui al blog i lluny de la meva "casa política", que ja n'estic farta de represalies!.
Però si fos jo qui l'ha filtrat a què esperar al setembre?.
Ara, en Pere, com sempre ben informat, ho explica al seu blog i és clar!! com no!, els covards i palmeros oficials aprofiten per carregar contra mí, que ni havia comentat l'escrit d'en Pere.
Com pot ser que al Món tinguem gent tant dolenta?, tan malparida?.
Com poden acusar sense cap prova, però NI UNA. Escampa merda que alguna cosa queda, és el seu lema.
Doncs lo dit, per trepar a l'esquena d'altres....
Per sort, un dia o un altre, tanta pudor.... és veurà qui l'escampa.

Amb sinceritat.... extrema...

Cada dia llegeixo El Punt, entre d'altres mitjans, ràpidet, el repasso i miro si veig alguna cosa que em pugui interessar.
Cada dia, també, miro "per sobre" la columna de Manuel Cuyàs, més que res per ser de Mataró, ni que amb sinceritat, poques vegades estic d'acord amb ell.
Se que això d'opinar de la premsa o els seus integrants no agarada, ni cau bé, però com és evident no estic pas d'acord amb tothom sols per ser del meu "poble".
Avui, aquesta columna m'ha enganxat a la primera, he seguit avall, fins el final, l'he tornat a llegir, l'he repassat.. i noi... als "meus" no els agradarà però a mi m'ha convençut, del tot.
Porta per nom " Gent d'ordre" i avui sí, en Cuyàs.... m'ha enganxat a un escrit seu, això sí és una novetat. També espero que no sigui la darrera vegada que ho fa...
Ara, que ningú s'estiri la "melena", segueixo la premsa local a fons i m'agrada l'estil d'altres periodistes, o aficionats, que també abunden, només dic que avui, he gaudit d'un escrit com poques vegades.
Per cert... també he llegit que l'Obiols i la Badia han fet de PSC... quin gust!

Cercle viciós....

De vegades, les persones, donen, donem, voltes i voltes a les mateixes coses i no trobem la manera de sortir de l'embolic.
Per més que intentem trobar un camí que ens sembli el correcte, o bé el més adequat, no el podem veure.
Algunes vegades, de cop, una llumeta s'obre camí, poc a poc i et preguntes com no havies vist aquest camí abans, de tant evident com el trobes ara...
Gaire bé mai és senzill pendre decissions dràstiques, malgrat que alguns opinen que jo ho soc, això sí, quan prenc una decissió, per dur que sigui, tiro endavant fins el final.
No deixo que ningú em faci caure a cap "cercle viciós", com aquesta cançó del meu estimat Sabina, ara ja no.
Ara mateix tinc un ampli i tranquil camí, dolcet i amable, el penso seguir i deixem què diguin...
(ho se, avui no m'he explicat gens bé, però jo m'entenc...)

Era clar...

Sabia que avui seria un dia, diguem.... delicat...
En Martí comença l'institut, se que toca, però sols imaginar el meu nen, de 12 anys, amb nois i noies de 17 i 18, al mateix pati, al mateix horari.... s'em posen els pels de punxa, he dormit fatal per aquest tema.
Ja se... no és el primer cop ni el primer nen, però a mi em fa patir, tonta que soc, ja ho se. Aquest ha estat el primer curs que no sortim junts de casa...
Després, quan m'he llevat, escolto a la tele que ha mort Patrick Swayze. Sabia que estava malalt, però m'ha tocat.
Molts dels "puretes" cinematogràfics em diràn que no era cap actor excepcional, però a mi em varen acompanyar les seves pelicules, i la música de les mateixes, en moments molt especials, apart que l'he trobat guapo, el seu ball...
Cada cop que veig Ghost, i crec que ja l'he vist cinc cops, o Dirty Dancing, acabo plorant! i no serà que no tingui clar el final...
Espero que el dia d'avui "remonti" una mica, almenys he gaudit de la temperatura, 16º a les 8:35 del matí darrera l'ajuntament, una cosa bona, ara ve el "meu temps".

Fa tant de temps...

Que no poso cap poesia, amb lo molt que m'agraden...
Avui, dues!

T’HE DONAT EL NOM MÉS BELL... (Anna Montero)

T’he donat el nom més bell

i un llac on el temps s’endinsa

t’he vestit de dubtes

i una certesa profunda

amor que amb la nit

desgranes la llum

del collar dels dies

t’he donat el nom més bell
i un camí obert d’escuma

amor sense nom

on el temps s’endinsa i nia

DEL CEL, EL NÚVOL...

del cel, el núvol. de la paraula, els silencis.
de les aigües, el riu. de la mar, l’escuma.
dels carrers, la pluja.
de l’amor, el gest,
el núvol, el silenci,
la pluja, el riu.
de l’amor, la paraula i la mar,
el cel, l’aigua. de l’amor, l’espai
obert que a dintre s’arbra
i ens fa paraula.