Milenium....

Ja fa un temps vaig parlar de la trilogia Milenium, els vaig llegir en un tres i no res i això que tenen un considerable número de pàgines, poques vegades he allargat les meves nits de lectura fins la 1 i quarts de dues...
Un company, l'Esteve, em va preguntar si havia anat a veure les pelicules, li vaig dir que no. Ell va insistir però normalment, quan un llibre m'ha agradat molt, la pelicula em desencanta, no la trobo del nivell. Em feia certa por veure-la, però diumenge, que estava sola i amb 5000 etiquetes de la caminada per l'Alzehimer per enganxar, ser voluntària te això, doncs he decidit veure la primera. Els homes que no estimaven les dones.
Amb l'Esteve, compartim alguna cosa més que les pelis, també la passió per el Ripollés, les fotos, encara que les fa millor, no ens enganyem.
He passat una tarda, emocionant!, això que ja sabia com acabava, que recordo bastant la lectura d'aquest primer llibre de la trilogia. La peli està molt ben feta i manté l'emoció en tot moment.
Ja estic impacient per veure la segona i la tercera, és clar.

Era clar...

Sabia que avui seria un dia, diguem.... delicat...
En Martí comença l'institut, se que toca, però sols imaginar el meu nen, de 12 anys, amb nois i noies de 17 i 18, al mateix pati, al mateix horari.... s'em posen els pels de punxa, he dormit fatal per aquest tema.
Ja se... no és el primer cop ni el primer nen, però a mi em fa patir, tonta que soc, ja ho se. Aquest ha estat el primer curs que no sortim junts de casa...
Després, quan m'he llevat, escolto a la tele que ha mort Patrick Swayze. Sabia que estava malalt, però m'ha tocat.
Molts dels "puretes" cinematogràfics em diràn que no era cap actor excepcional, però a mi em varen acompanyar les seves pelicules, i la música de les mateixes, en moments molt especials, apart que l'he trobat guapo, el seu ball...
Cada cop que veig Ghost, i crec que ja l'he vist cinc cops, o Dirty Dancing, acabo plorant! i no serà que no tingui clar el final...
Espero que el dia d'avui "remonti" una mica, almenys he gaudit de la temperatura, 16º a les 8:35 del matí darrera l'ajuntament, una cosa bona, ara ve el "meu temps".

Passions vermelles....

Ahir va ser una tarda revolucionaria, però a més, de bona companya.
Vaig anar al cinema amb la Glòria i el seu marit, una bona companya per anar a plorar. Sabia què anava a veure, La trece rosas, he llegit el llibre i ja vaig haver de parar per l'emoció varies vegades, també llegint El silencio roto, Mujeres contra el franquismo, aquest vaig trigar mesos a poder acabar, les emocions em deixaven feta pols, lo pitjor d'algunes històries, és saber que son certes....
La película és fantàstica, molt emotiva, però tan real que fa patir, és clar que jo, soc emotiva. Ben ambientada i creible, quines Joventuts aquelles.... quina vitalitat i desinterès, quina entrega.
Vist aixó, qui creu que la llei de memòria històrica fa justícia?, ningú!.
A sobre, avui, he de llegir que la "Santamadreiglesiadelapuñeta" beatifica un munt de morts de la guerra civil, no cal dir de quin bando no?. Quina vergonya!.
Ells que entregaven detinguts, ajudaven als sublevats, ells que en la mort d'aquestes noies, algunes menors d'edat que moren condemnades per un delicte comés mentre son a la pressó!, en el moment de fer la carta de despedida de les famílies, el capellà, tot piadós el malparit, els diu que si no és confessen, no poden fer cartes a la família.... el fan sant també a aquest?.
Vaig sortit "tobeta" com un flam, varem vaja....
Llavors xino xano a la Plaça de l'Ajuntament on feien la segona part dels actes amb motiu dels 40 anys de l'assasinat de Che Guevara i organitzat per el Casal d'Amistat amb Cuba de Mataró, gràcies a en Sebastià per la seva amable acollida.
Molta gent, música, poesia, socialistes.... si... si.. aquest cop no vaig estar sola, vaig contar 15 companys i companyes, a tots i totes ens va fer il.lusió veure'ns allà, petons per aqui, petons per allà, un petit debat amb un jove d'Esquerra Unida sobre si el PSC és o no, de dretes, aqui vaig treure les ungles....
Però... i consti que em vaig informar primer i vaig marxar passades de llarc les 8 de la tarda, CAP membre del Govern Municipal, un cop més... i ara?, què diràn?... ohhh sí, calla, no hi pensava, eren a Santa Anna amb els trens... tots!!.


HIMNO DE JUVENTUDES SOCIALISTAS

Hijos del socialismo,
somos la fuerza del porvenir
frente al capitalismo,
sabremos vencer o morir.
Luchamos por la buena causa,
por la revolución social,
debemos combatir sin pausa,
hasta que triunfe la igualdad.
Injusticias, privilegios,
que hacen al hombre sufrir,
ya se acaban, ya se acaban,
los vamos a suprimir.
Es la lucha final que comienza,
por el triunfo de la revolución,
si es preciso que sangre vertamos
será por nuestra emancipación.
¡Juventudes!
¡Socialistas!
¡Adelante!

De coques i cap de setmana....

Aquest ha estat un cap de setmana complert, sols ha fallat una petita traca final, avui tenia que passar el dia a Tossa amb dues bones amigues i una grip imprevista i punyetera ho ha impedit. Per un altre costat així puc descansar una mica!!.
Divendres vaig anar de casament, sí, encara es casa la gent!. És varen casar l'Alex i la Vero. A ell el conec des de que era un marrec, sovint em posaba amb ell quan li va sortir el primer "borrisol" al bigoti. Va ser una tarda vespre molt agradable, bona companya i ball al final i els núvis super guapos els dos, la mare del núvi, espectacular, no va parar ni un segón, la imatge és borrosa per tapar una mica, però s'ho va passar "pipa".

Ahir i per primer cop, vaig decidir fer una "jornada de portes obertes" a casa. Imagino que começo a estar tranquila i ja he prés posessió de l'espai i els sentiments. Vaig cuinar pastissos, vaig netejar a fons i a la tarda, berenar.
Gràcies a la Glòria i l'Evarist, a la Montse, a en Marc i la Mercé, en Carles, la Glòria "2", en Santi i l'Oriol, la Núria, en Quim, el meu Martí, com sempre servicial i encantador. Va ser una tarda deliciosa. D'altres no hi varen poder ser, per feina o compromissos, però arreclarem el tema un altre dia.
Al vespre, cinema, La extrana que hay en tí, em va agradar, una mica forta, ho admeto, però parla del patiment i de com podem reaccionar les persones, per més bones que siguem, davant d'un trauma emocional. Després copeta al port, dues hores de bona conversa i a casa. Dos dies seguits anant a dormir a les 2!, i és clar... com avui no tenia que matinar m'he despertat tant tard que em fà vergonya!.
Ara he arribat de dur un troç de la coca que va sobrar al meu fill Daniel, he anat a buscar el diari i a veure l'exposició del Sant Lluc a "l'Ateneu".
Bueno, no entenc gaire d'art, se què m'agrada i qué no, jo triaria dues obres, ni que potser en Pere m'estira la "melena". Apart de la Emilia de Torres que m'agrada i molt, una obra que porta per nom El Far d'Alexandria, de d'Antoni Luis Planas, m'ha agradat molt. Potser hi veig aquella llum perduda....
També m'ha agradat i molt, una petita escultura que du per nom, Nua, de Pol Codina, super jove!.
La resta, bueno, diguem que no m'han posat la pell de gallina.
Avui, per primer cop en mesos, estic plenament feliç.

Laca i sentiments....

Aquest cap de setmana he anat dos cops al cinema, fins i tot jo estic sorpresa. Divendres amb un bon amic a veure "La carta esférica", ens va agradar als dos. Després copeta al Port de Mataró i a casa. Una nit molt agradable.

Ahir va tocar cinema "apte", per poder anar amb en Martí, ens va demanar d'anar.hi en Daniel i varem escollir Hairspray , peli sense massa pretensions, amb una molt bona interpretació de Jonh Travolta, fent de dona, cosa que ha aconseguit fer caure un mite eròtic de la meva joventut.

Jo vaig gaudir, dinàmica i divertida. La Glòria avui en fa una molt bona descripció. Però jo he volgut entrar en el missatge, el que jo hi vaig veure i fins i tot en Martí, tema discriminació racial dels anys 60 als Estats Units i tema diferenciar les persones per ser "diferents".

La protagonista, una noia ben rodoneta, aconsegueix el seu somni, robar i lligar el noi guapo de la peli, tòpic, ho se.

Però les lletres de la película son magnífiques, vaig lamentar no portar una llibreta i escriure alguna de les mateixes, i com no se anglés em quedaré amb les ganes, almenys fins que surti el dvd.

Una de les mateixes diu algo així com: En aquest restaurant no fem plats de poques calories, no fer herbetes. Fem plats contundents i per venir i menjar, has d'estar preparat per un plat de qualitat i quantitat. Més o menys, però no es refereix a cap plat, parla d'ella mateixa.

No tots els homes estàn preparats per degustar segons quins plats, ni les quantitas petites i minses identifiquen el millor restaurant, mirar sols el "gratinat" no deixa "degustar" una delicatessen..., per gran que sigui la mateixa.

No se si m'explico prou clar.....

Apacible tarda de cinema?...

Ahir vaig donar un gran pas, per mi, és clar, anar a cinema sola.... crec que per primera vegada.
Vaig decidir que ja tocaba i apart, m'he d'acostumar algun dia no?.
Em vaig decidir per una pelicula d'acció, he seguit la trilogia de Bourne i la volia veure acabar. Apart, una mica d'adrenalina abans de tornar avui a la feina, segur que va bé!.
Vaig arribar aviadet i em vaig permetre el luxe de comprar un xupa-xups, de maduixa, tot un luxe per mi.
Un cop asseguda a la meva butaca i tranquila vaig anar veien com venia la gent, mitjana edat principalment i algun jovent.
Em va cridar molt l'atenció el carregament de menjar que porta la gent per veure una película.... flipant! i si tenim en compte lo car que val tot allà, encara molt més.
Al meu costat va seure una "senyora" de més o menys la meva edat, amb una capsa de crispetes impresionant.... vaig començar a patir, no paraba d'endrepar i fer soroll, mastegaba amb la boca ben oberta i jo estaba del tot flipada. Aquell cubell no baixaba i al cap d'un moment sento uns xarrups espatarrants, el noi de l'altre costat escuraba un got inméns de coca&cola, vinga xerrupar i vinga escurar, ja començaba a estar dels nervis.
Per fí veig que la de l'altre costat posa a terra el cubell de crispetes, vaig pensar,,, per fí!!!, doncs NO, llavors obra el bolso i treu una bosa de kikos!!!!!!!!, vinga mastegar i vinga cruixir la seva boca. Fins i tot un nen que anava amb ella, d'uns 12 anys, li va dir... mama no facis tant de soroll....
La peli és llarga, ni que em va agradar, però la senyora va mastegar fins el final de la mateixa donat que en acabar els kikos va treure una bossa de "xuxes".
De veres cal anar al cinema amb aquest carregament de menjar?, no son conscients que no son al sofà de casa seva?. Un noi va cridar l'atenció a una dona que li va fotre els peus al cap per damunt el seient, increible!.
Sort que en algún moment vaig aconseguir "desconectar" de la "engullidora" i gaudir d'unes escenes d'acció vibrants.