Sentir tant...

Aquest no ha estat un dels millors estius per nosaltres.

La primera setmana va estar bé, després, un esclat d'emocions, un bon ensurt, barrejat de certes pors, d'instants de necessitat absoluta d'abraçades i petons, que ja no ens podem donar.

Alguns dies una notícia del tot inesperada, pot girar una vida.

I ens ajuntem, ho tenim això, anem molt a la nostra però davant una malifeta de la vida, sigui vacances o qualsevol moment, allà estem tots i totes. Qui té parella, amb la seva, qui no en té, sola, però fem pinya al voltant de qui està afectat.

I he cercat per tots els racons de casa els records, els instants emotius, he donat voltes i més voltes, quan vius sol això és una mica més complicat, però com sempre, tinc uns fills que ho valen tot. Malgrat que els fills i filla ha estat els primers a donar força, molta, he sortit a buscar energia, a la sortida i posta de sol, energia per regalar, per enviar, per motivar. He carregat motxilles amb la mateixa i li he enviat a ell, sols per ell. I per poder somriure, davant l'adversitat.

No el podem visitar, no ens deixen, maleït virus, maleïda pandèmia i maleït 2020!

 

Som mediterranis, som gent de sang calenta. Res ens alimenta ni consola més que les abraçades, els petons i ànims, ens calen, però ara mateix sols poden ser telefònics, i esperem impacients que puguin ser presencials...

Un sol dia he decaigut de moral, un sol dia he pensat en negatiu. Però l'endemà, després d'algunes nits sense dormir gaire, la sortida del sol, ho va canviar tot.

Ens cal força, et cal força, estem emotius, molt, dissimulem, fem el cor fort, perquè això ha de sortir bé, tu has posat el somriure, nosaltres el suport. Sabem que serà una lluita dura, però els Torres, també ho som!

Agafarem, entre tots i totes, el toro per les banyes i has de guanyar la batalla. Nosaltres, aquí estem, disposa!

(La imatge dels vaixells és del meu germà Quim Torres, la resta, són meves)

No ha estat senzill....

Mirar d'escriure sense que les llàgrimes em tapin la visió, mirar d'escriure des de la distància, quan encara ets tant present i a la vegada, tant absent...
Em costa molt saber que per Sant Esteve no hi seràs, voltant la gran taula i preguntant si ens ha agradat el dinar. M'ha costat molt acceptar que aquest dinar es faci, bo i saben que tu voldries que fos així, però he acceptat l'opinió de la majoria i serem allà, puntuals, intentant no malbaratar un dia que als nostres fills tant agrada.
Una trobada de "Can Torres" que no serà pas complerta, faltes tu Jaume.
Ha estat tot tan dolorós, ràpid i terrible, angoixant i jo, que ja soc gran, he posat un xic de distància a tot per poder valorar actuacions, la de la mama i els teus germans no cal, immillorable. Els cunyats i cunyades, tots i totes, allà, presents i animant i plorant i acompanyant totes les hores, totes.
Els teus nebots i nebodes.... què gran que son, grans com a persones, del més petit al més gran, quina gran família.
La teva dona... sabíem com era d'estupenda, sols ho ha remarcat, un cop més, com t'estima... La vostres filles, segur, guarden un magnífic record teu. Què gran la Sílvia, enorme de cor i presència, no ens ha deixat un minut.
Els castellers varen ser la gota a un funeral ple de gom a gom, amb moltes llàgrimes, cert, però amb una unió perfecte, indestructible.
Has deixat una marca inesborrable entre nosaltres i no pateixis, cuidarem de la teva família.
Hauria de donar les gràcies, per tantes coses, a la gent que va venir, la que va trucar, la que m'ha escrit, la que ara, encara m'abraça....
(No vaig poder evitar, ho he sabut després, que algunes rates vinguessin a embrutar l'ambient, per sort es varen amagar com el que son, rates de claveguera).

I després de la mort, el silènci....

Estimat germà Jaume,

No és senzill, avui, parlar de tu, tenint el pit ple d’emocions, de tristesa, de sentiments... i ja, des del primer moment t’enyorem moltíssim. Pensar en tu ens fa dibuixar un somriure fins i tot dins d’aquesta immensa tristesa, sempre tant actiu, tant animós, tant divertit, sempre disposat a donar una mà... En els pitjors moments sempre eres al nostre costat i mai tenies un ‘no’ per ningú. Amb una paciència infinita organitzaves el dinar de Nadal, per una gran família com la nostra no era gens senzill però sempre te’n sorties. La teva passió per les noves tecnologies, avui, t’haurien emocionat, si haguessis vist els escrits dels teus nebots i nebodes, pensant en tu, al Facebook...

Tots els teus germans i germanes recordem, amb un lleuger somriure i alguna foto en sèpia, quan eres jove, els teus pantalons acampanats, la teva melena, les teves ganes de festa i de viure. Sempre decidit, sempre actiu, emprenedor i molt treballador.

Els anys han passat, per tots: has estat pare, has estat avi, has gaudit dels menuts i tots els teus nebots i nebodes recordaran amb afecte els molts instants que els vas fer riure, gaudies de les trobades familiars, molt.

Els darrers anys vas trobar la companya perfecte, l’Amparo. Vas veure realitzat el somni de tenir una filla, la Júlia. Has estat un bon fill, un bon pare, un bon germà i una bona persona, i nosaltres, els teus germans i germanes hem tingut la sort que formessis part de la nostra vida i així et recordarem.

T’estimem, Jaume. Ara i sempre.

Sabeu aquell que diu....

"Cuando las barbas de tu vecino veas pelar, pon las tuyas a remojar"...

Diumenge passat, en Mingo, el meu germà, aquell que sempre ha estat aqui, sense fallar mai, present i generòs com poques persones, va fer 50 anys, i tenint en compte que dels 8 germans i germanes jo vaig darrera seu... dons això, em vaig preparant ni que gaire bé ens portem 2 anys, em preparo.
A mi, que tant intento no "sortir" em va tocar dur el pastís, però per ell, val la pena.
Va ser un aperitiu molt maco, va estar envoltat de la gent que l'estimem i és que a ell, només s'el pot estimar i apreciar, és una bellissima persona.
No us podeu imaginat quan.

El pastís diua una foto que ell ja no recordava d'una escapada a Pals de l'estiu passat. En Quim i la Carme s'en varen encarregar i tot.hom hi va participar.

Una "Diada" diferent...

El dia 11 el meu germà "Mingo" i la seva dona Rosa em varen dir d'anar a passar el dia fora, els dos estàn sempre al meu costat i em volien "ventil.lar" una mica.
Varem decidir anar a Pals, però no de platja, de passeig al poble.
La sort va ser que era Festa Major i no ho sabiem, varem gaudir d'Havaneres, d'unes vistes imponents, la Tramuntana estava bastant animada,


També les illes Medes, de fons,



D'un dinar tranquilet i d'una sobre taula, en un café del poble, a l'ombre d'unes moreres, de lo més tranquilet que pugueu imaginar.
Tenir un germà, i cunyada, com ells, no te preu.


No penseu pas que no em vaig pentinar! bufava de valent!
De tornada una magnífica posta de sol darrera el Montseny...



Es pot demanar més?

Reconstruccions....

Dissabte al vespre vaig fer un sopar a casa, casi podriem dir un sopar massiu, 10 persones, 3 germans i una germana, cada ún amb la seva parella.
No tindria res de novedós si no fos perquè això fa molts anys que no passaba, que jo no sopava amb ells i menys a casa meva.
Els problemes que ens han mantingut allunyats els intentem arreclar, ni que serà un impossible el 100% de germans i germanes, 5 és tot un èxit. Jo espero, de tot cor, que ja no torni a passar el mateix.
Vaig cuinar com fa temps no ho feia, no per tants vaja, des de amanides d'endivies, roquefort i codony. Fins a canapès de melmelada de tomàquets verds amb muse de foie i anous, passant per pa amb tomàquet i pernilet, fuet, formatges variats i acabant amb un ànec a la taronja que tots varen dir era tant bò, potser si que el wiski de 12 anys hi va tenir alguna cosa a veure...., acompanyat de patates "panadera" al forn.
Els postres i el cava els varen portar ells.
Molta feina, ho reconec, entre la neteja, la compra, i cuinar no vaig parar ni un minut, hem acabat de fregar els plats, "ell" i jo, casi a les 2 de la nit, amb els peus treient foc, però estic del tot satisfeta, de l'oportunitat, de la traquilitat i com no, del bon ambient.
De tant en tant, fer un esforç, ni que no arribi a tot.hom, val la pena.
Estic del tot feliç.