Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris premsa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris premsa. Mostrar tots els missatges

dimecres, 30 de setembre del 2009

De ser mala persona...


En va parlar la Zel fa un parell de dies, com gaire bé sempre, vaig estar d'acord amb ella.
No tenia pensat parlar d'aquest tema, indigne al meu entendre, però avui, per desgràcia, he llegit aixó a El Plural:

Antonio Burgos: “Que las niñas de ZP eran callos horrorosos lo sabían en La Moncloa, pero ahora se ha enterado España entera. Son de salir corriendo".

Crec que poca cosa es pot afegir d'aquest tipus, és mala persona, ho demostra sovint i a més, sempre falta al respecte de tot hom, te la veritat absoluta!. Com poden permetre i publicar uns insults tant forts contra dues menors?.

La entrevista fa esgarrifar, entre d'altres "lindezas" diu: “Me explico, finalmente, por qué Zetaparo no quería que saliera la foto. No era por las niñas en sí ni por la leche que mamó la protección del menor. Era para que no viéramos al completo este retrato de familia. Monster”.

Les persones que tenim fills i filles adolescents, sabem com és de difícil que estiguin contents, dels seu aspecte físic, de si la roba cau o no bé, del pentinat... encara es busquen com a persones i fins que troben, més o menys, el seu estil, és difícil i complicat.

Calía aquest escarn públic de dues menors?, el defensor del menor no pensa actuar en aquet linxament públic?, no son tipus com aquests els que provoquen menors amb anorèxia etc?.

Diuen que es amant dels gats, deuen ser els únics animals vius que l'aguanten.

I aquest es denomina intelectual?, aquest és un barrut i un gilipolles!

La filla del polític McCain, en un escrit super sensat diu: "Ser hija de un político no se elige al nacer. ¿Qué les parece si les damos a estas niñas un respiro?".

Més clar l'aigua, quina culpa tenen aquestes nenes?, per ser filles de qui son, i per fer mal al seu pare, han d'aguantar tot això?. No oblidem que els fills dels polítics no han decidit ser.ho.


dijous, 17 de setembre del 2009

Amb sinceritat.... extrema...


Cada dia llegeixo El Punt, entre d'altres mitjans, ràpidet, el repasso i miro si veig alguna cosa que em pugui interessar.
Cada dia, també, miro "per sobre" la columna de Manuel Cuyàs, més que res per ser de Mataró, ni que amb sinceritat, poques vegades estic d'acord amb ell.
Se que això d'opinar de la premsa o els seus integrants no agarada, ni cau bé, però com és evident no estic pas d'acord amb tothom sols per ser del meu "poble".
Avui, aquesta columna m'ha enganxat a la primera, he seguit avall, fins el final, l'he tornat a llegir, l'he repassat.. i noi... als "meus" no els agradarà però a mi m'ha convençut, del tot.
Porta per nom " Gent d'ordre" i avui sí, en Cuyàs.... m'ha enganxat a un escrit seu, això sí és una novetat. També espero que no sigui la darrera vegada que ho fa...
Ara, que ningú s'estiri la "melena", segueixo la premsa local a fons i m'agrada l'estil d'altres periodistes, o aficionats, que també abunden, només dic que avui, he gaudit d'un escrit com poques vegades.
Per cert... també he llegit que l'Obiols i la Badia han fet de PSC... quin gust!

dilluns, 9 de febrer del 2009

" Supers i estupendes"...




O tontes..... de vegades m'ho pregunto.
Llegeixo: El fenomen ‘súperdones’ creix pel major atur masculí.... al 20minutos.es
Diu l'artícle que només el 35% d'homes a l'atur, ajuden a les tasques de casa.
Això, traduit, vol dir que les dones, a més de treballar, quan arriben li fan el dinar, li renten la roba els hi planxen...
Som, bueno, son, que jo tinc molt clar que no ho faria, tontes les dones?.
Com és possible que encara anem així?.
És clar, l'escrit parla que som supers però en el fons ens deixa una mica en ridicul.
L'estudi està basat en 2000 llars catalanes, fet per la Fundació Bufill i és de lo més seriós.
«Que la dona treballi i l'home es quedi a casa no és una variable que faci canviar els rols», diu una conegura sicòloga... doncs anem bé!
És a dir, en tot el dia no fan res de res i els has de posar el plat a taula?... ufff que tranquileta viu una sense.... I ells què fan?, doncs es deuen tocar els "dellonses" tot el dia no?.
Nenes però què esteu esperant?. Treballar està molt bé, però i de quin temps disposem després?, casa, nens i nenes, roba, cuina....
Em pregunto quantes generacions faràn falta per canviar això...