Pot ser?

Doncs si, avui, aquest escrit que ara comenceu a llegir, és el nº mil....
He fet mil escrits, em sorprèn la meva constància, mai hauria pensat que em durés tant l'ànim i les ganes d'escriure.
Faig un repàs, ràpid.
El primer...
He escrit d'amor, de desamor, de passions, d'amics i amigues, he cuinat, cuinat molt, gaudit cuinant, he llegit, llibres, més llibres, poesia, he escrit també poesia, m'han escrit...
M'he sentit decebuda, traïda, vigilada, perseguida, invisible.
He escrit de política, de polítics, de més polítics, de decepcions polítiques, de comiats...
De sexe, de sensacions intenses, d'emocions compartides, de sexe dur, de somnis eròtics, de petons, de seduccions, he defensat l'amor, sigui quin sigui la condició i sexe d'aquest mateix, m'he il·lusionat, de mirades, de dir adéu sense fer mal,
D'impresentables, de llunàtics, de ximples, de "enteradillas" a les que ja he parat els peus dos cops..., d'injustícia de la "justícia".
De música, de concerts, d'exposicions, més exposicions...
He reivindicat, he parlat d'estètica imposada, he tornat a reivindicar, he criticat, denunciat,
He parlat dels fills i filles, he canviat de casa, més d'una vegada, de moments que milloren, he treballat, molt...
He fet algun "meme" amb molt de gust, he parlat de mides, d'olors, he rigut i he fet riure, us he enganyat...
He estat àvia, n'he presumit, he patit, encara ho faig.
Si hagués de triar un, cosa molt difícil, em quedo amb el que parla de la meva "sortida de l'armari" amb els relats eròtics...
Però tinc una bona valoració de ser aquí, present, malgrat tot, la valoració sou la majoria de vosaltres, la vostra companyia, els que he conegut en persona, i els que encara no goso.
Espero seguir un bon grapat més.

Anem al llit!

Avui he arribat de la feina molt cansada, molt. En tinc molta i sempre que sembla que s'acaba, torna a entrar feina nova.
He deixat la bossa de qualsevol manera i m'he tret les sabates, he pensat seure deu minuts, em feia falta...
M'he assegut al sofà reclinable, m'he estirat i he tancat els ulls, deu minuts he pensat, després em faig una dutxa ràpida i em poso còmoda.
De cop i volta sento el timbre, el gos bordant, m'he llevat ràpida i en mirar l'hora, havia passat 1 hora d'ençà que havia arribat a casa!.
He obert la porta, t'he vist, allà, ben plantat, amb el teu somriure... de cop i volta jo ja no estava cansada, em sentia lleugera i àgil....
T'ha sorprès que anés tan arreglada per casa i abans d'entrar has preguntat... anem a algun lloc?, jo només he respost... sí, anem al llit!, mentre estirava de la teva roba endins de casa...
De cop i volta ja no estava gens cansada.
Tu t'has limitat a entrar, somriure i per una vegada, fer el que jo t'he "manat"....

De ser mala persona...

En va parlar la Zel fa un parell de dies, com gaire bé sempre, vaig estar d'acord amb ella.
No tenia pensat parlar d'aquest tema, indigne al meu entendre, però avui, per desgràcia, he llegit aixó a El Plural:

Antonio Burgos: “Que las niñas de ZP eran callos horrorosos lo sabían en La Moncloa, pero ahora se ha enterado España entera. Son de salir corriendo".

Crec que poca cosa es pot afegir d'aquest tipus, és mala persona, ho demostra sovint i a més, sempre falta al respecte de tot hom, te la veritat absoluta!. Com poden permetre i publicar uns insults tant forts contra dues menors?.

La entrevista fa esgarrifar, entre d'altres "lindezas" diu: “Me explico, finalmente, por qué Zetaparo no quería que saliera la foto. No era por las niñas en sí ni por la leche que mamó la protección del menor. Era para que no viéramos al completo este retrato de familia. Monster”.

Les persones que tenim fills i filles adolescents, sabem com és de difícil que estiguin contents, dels seu aspecte físic, de si la roba cau o no bé, del pentinat... encara es busquen com a persones i fins que troben, més o menys, el seu estil, és difícil i complicat.

Calía aquest escarn públic de dues menors?, el defensor del menor no pensa actuar en aquet linxament públic?, no son tipus com aquests els que provoquen menors amb anorèxia etc?.

Diuen que es amant dels gats, deuen ser els únics animals vius que l'aguanten.

I aquest es denomina intelectual?, aquest és un barrut i un gilipolles!

La filla del polític McCain, en un escrit super sensat diu: "Ser hija de un político no se elige al nacer. ¿Qué les parece si les damos a estas niñas un respiro?".

Més clar l'aigua, quina culpa tenen aquestes nenes?, per ser filles de qui son, i per fer mal al seu pare, han d'aguantar tot això?. No oblidem que els fills dels polítics no han decidit ser.ho.

No ens hem portat mai bé....

Ni tan sols al principi, que sempre és més senzillet, ni tan sols llavors que tens empenta i ganes, no ens hem dut bé.

Amb els anys, vas passant, fas veure que no és important, que pots discrepar, que si a la dreta, que si a l'esquerra.
Malgrat la preocupació, les discurssions amb mi mateixa, sovint no em decideixo, vosaltres tampoc m'ho poseu fàcil, busco sol.lucions, pregunto, si cal, em deixo aconsellar.
He tontejat amb d'altres opcions, no em fa vergonya dir.ho, no he estat "fidel" a la causa. He buscat un enteniment parlant clar, amb esforç.
Per vosaltres he aguantat "subrratllats" en vermell, males cares i fins i tot alguna "burla". Malgrat l'esforç, que us vaig conèixer, en català, quan jo ja tenia una edat...
Però estic gaire bé convençuda que la nostra rel.lació... és impossible.
No ens podem entendre amb tot.hom i hem d'acceptar que ja no us aguanto més, que m'emprenya molt quan m'equivoco, per tant he decidit "partir peres" amb vosaltres.
Maleïts accents, com em compliqueu la vida!