I què volem?

Aquesta pregunta, que sovint us feu, com a queixa, si... queixa, què voleu les dones!!

Com és evident, no es pot ni generalitzar ni parlar per totes, però sí per algunes que conec i compartim respostes a aquesta pregunta.

Volem llibertat, si no, ens la prenem.

Volem sentir-nos estimades i desitjades.

Volem compartir.

Volem seguir aprenent.

Volem sentir!!

Volem cuidar i que ens cuidin.

Volem gaudir.... ja alliberades de càrregues.

Volem parlar i que ens escolteu.

Volem escoltar-vos.

Volem companyia, però no possessió.

Volem que vingueu de compres i venir a fer una cervesa.

Volem tendresa.

Volem instants per pensar.

Volem el nostre espai i que vosaltres tingueu el vostre.

Volem sopars amb amigues, alliberadors.

Volem un missatge picant i poder fer-lo sense que penseu "i ara què vol"?

Volem aquella abraçada forta i intensa, sense motius ni preguntes.

Volem no demanar... escombres? NO, agafa i fes-ho.

Volem que us adoneu que ens hem tallat els cabells, i que quan us aconsellem fer-ho, no ho prengueu com una queixa...

Volem empaitar-vos, que sentiu que us desitgem. (Parlo de parelles i amics amb drets, enteniment....)

Volem llum als vostres ulls, si, quan ens mireu.

Volem gaudir de la família, però amb els nostres espais.

Volem que vingueu a la cuina i peleu patates, sense preguntar, compartir.

Volem... ballar... ben arrambats....

Volem petons, molts petons i no de passada, d'aquells que tallen la respiració!

Volem que ens agafeu la mà, al carrer, a casa, al llit...

Volem iniciativa.
Volem passió!!

Volem, principalment, que hi sigueu....

Pot semblar molt, però el cost és 0.

Pot ser?

Doncs si, avui, aquest escrit que ara comenceu a llegir, és el nº mil....
He fet mil escrits, em sorprèn la meva constància, mai hauria pensat que em durés tant l'ànim i les ganes d'escriure.
Faig un repàs, ràpid.
El primer...
He escrit d'amor, de desamor, de passions, d'amics i amigues, he cuinat, cuinat molt, gaudit cuinant, he llegit, llibres, més llibres, poesia, he escrit també poesia, m'han escrit...
M'he sentit decebuda, traïda, vigilada, perseguida, invisible.
He escrit de política, de polítics, de més polítics, de decepcions polítiques, de comiats...
De sexe, de sensacions intenses, d'emocions compartides, de sexe dur, de somnis eròtics, de petons, de seduccions, he defensat l'amor, sigui quin sigui la condició i sexe d'aquest mateix, m'he il·lusionat, de mirades, de dir adéu sense fer mal,
D'impresentables, de llunàtics, de ximples, de "enteradillas" a les que ja he parat els peus dos cops..., d'injustícia de la "justícia".
De música, de concerts, d'exposicions, més exposicions...
He reivindicat, he parlat d'estètica imposada, he tornat a reivindicar, he criticat, denunciat,
He parlat dels fills i filles, he canviat de casa, més d'una vegada, de moments que milloren, he treballat, molt...
He fet algun "meme" amb molt de gust, he parlat de mides, d'olors, he rigut i he fet riure, us he enganyat...
He estat àvia, n'he presumit, he patit, encara ho faig.
Si hagués de triar un, cosa molt difícil, em quedo amb el que parla de la meva "sortida de l'armari" amb els relats eròtics...
Però tinc una bona valoració de ser aquí, present, malgrat tot, la valoració sou la majoria de vosaltres, la vostra companyia, els que he conegut en persona, i els que encara no goso.
Espero seguir un bon grapat més.

Iniciatives blocaires...

El Veí de Dalt, blocaire amb una gran imaginació i iniciativa, ha organitzat una Diada de Sant Jordi especial. Li ha posat per nom: Sant Jordi a Blogville, tots amb un llibre i una rosa!
Em va costar una mica inscriure'm a la iniciativa, potser per por de quedar bé, de fer-ho bé... no se, mil dubtes em varen envair i per això mateix vaig dir... endavant! sense pensar més.
Només espero no decebre el meu "amic invisible", o millor dit, "blocaire invisible".
Si us animeu, encara hi sou a temps i per si de cas no agrada el meu regal escollit, ja em disculpo amb "l'afectat".

Ni que per sort ja tinc clar quin ha de ser el meu llibre...

Mireu que he rebut!!

Estic feliç, costa poquet, m'ha arribat el llibre de Jesús Tibau, magnífic blocaire i crec que també escriptor, aviat podré opinar!
El llibre ve signat per ell amb una dedicatòria.....
M'ha agradat el detall. Gràcies!
(no feu cas de la foto, estic fatal, però la il·lusió m'ha pogut je je)

I com vola el temps...

Ja fa dies algú em va preguntar si havia inscrit el meu bloc als premis Blocs Catalans, després de riure una estona em va convèncer que ho fes, almenys tenia el seu vot!
Aquesta persona no és del que podriem dir "de la meva corda", però li agrada com escric i a mi em va fer gràcia, després d'uns quants mails d'anada i tornada, em vaig inscriure.
Encara que sempre guanyen els mateixos, jo també he votat a qui m'agrada, crec que està bé que hi puguem accedir la resta de mortals.
Ja tinc 19 vots! tot un èxit per un bloc petitonet com aquest que ja te més de 800 entrades...

Dolcet, com ell...

Llegeixo fa molt de temps el bloc de l'Striper, home dolcet, afectuós i "picant", sempre consegueix que em desperti de cop amb algún escrit, relat, etc...
Intueixo que sota aquest cap, i pell, d'homenot una mica pujat de tó, podem trobar un home molt tendret.
Fa uns dies ens va fer saber que organitzava un concurs de relats, eròtics, sensuals, cada persona podía decidir com de "picant" el volia fer, només un element era comú a tots, la xocolata....
Jo li he fet arribar un, no gaire llarc i més sensual que no pas sexual, espero que li agradi.
Si us animeu a participar, ja sabeu a casa de qui teniu que anar.

Va de respostes, sembla que no donades...

A l'escrit d'abans d'ahir, un "anònim" que no ho és tant com es pensa, deia....
"Els carretons quarantons existeixen, i tots ells/es son ja desapareguts plens d´arnes i corcons".
Imagino que ho diu per ell, ja n'hi ha prou que molts homes, no tots, no ens esberem!, pensi que les dones que ja hem passat el 40, o els 50!, què més dona?, som trastos per amagar i no escoltar, que no podem lluïr ni gaudir i n'estàn tant d'equivocats...
Sovint n'he parlat, però hi torno...
Les dones, de normal, quan passem els 45, més o menys, tenim la canalla gran, no esperem quedar prenyades, gaudim parlant, i practicant sexe!, no tenim mal de cap, abans al contrari però noi.... resulta que llavors s'espanten i la millor manera de no demostrar això és fer veure que ja no som "apetitosas", i la majoria de vegades es ben al revés!.
Cuidem més la gent que ens envolta, seleccionem una mica més les amistats i ja no callem, diem les coses què pensem, ni que no agradin.
Ara, és quan podem fer tantes coses que hem deixat pendents, tantes que ens falten les hores, però poques vegades, les ganes.
En tinc 48, no tinc arnes, porto una vida sexual activa, no tinc corcons, ara, més que mai, em sento lliure... sí, aquesta famosa paraula..
Potser tu, "anònim", "resultón" segons tu, prefereixes una xicota joveneta al costat, no es pas criticable, però no menyspreis les que ja no ho som tant, també ens agrada algún "petit suisse" de tant en tant, no creguis que no.
Ara, deixo aquest anònim i paso a "respondre" en Carles, sembla que no vaig deixar clara la meva posició respecte l'avortament...
Carles, benvolgut amic.... ja hem tocat aquest tema però en un comentari em reclames que no et vaig respondre.
Bé, soc partidària de la llei d'avortament, i tant que sí. Defenso que el dret a decidir és de les dones, les que han de parir i gaire bé sempre, cuidar els fills i filles.
Em preguntes què hauria passat si els meus pares haguessin avortat en el meu cas, bé, senzilla la resposta no?, jo no seria aqui per tant no els podria retreure res de res.
La llei és pot millorar, cert, jo donaria unes setmanes menys de temps.
Però tu ets un anti, i jo estic del tot a favor, per tant... no crec pas que mai ens posem d'acord amb aquest tema. Ens limitem al menjar japonés?, aqui, entre d'altres coses, ens entenem molt bé i el gaudim molt.
(He posat la meva foto per simular una resposta "en persona" je je.

600?...

Ufff quin ensurt!
Resulta que tenia pensat un escrit d'aquells una mica... "picants", fa dies que no en poso cap i no pas perquè ja no sigui jo "picantona".
Quan he entrat al panell he vist que aquest és el meu escrit 600!!, mare meva, mai hauria pensat jo que durés tant aqui, que de vegades crema una mica escriure en públic, però encara em queden les ganes i com no, la força per fer.ho.
I què he descobert des de aquell primer escrit de febrer del 2006, ni que aqui surti abril, i que tan sols va consistir en una poesia "robada"?, doncs seria de vertigen llegir.ho tot, la meva vida s'ha girat, l'he girat, com un mitjó, no queda res, gaire bé, dels primers escrits, queden, com sempre, els fills, els amics i amigues, alguns companys i companyes, i d'altres que em varen donar la benvinguda en el seu moment, alguns, poquets per sort, ara em fan "morritus", soc un "problema", coses aixi d'encantadores, és curiós com en opinar en "obert" canvien les coses.
Han passat tantes coses en 3 anys que gaire bé espanta veure.ho tot, però aqui seguim, en peu. He deixat persones, n'he trobat de noves, he estat àvia, he intentat, a la fi, gaudir.
També anyoro algunes persones que han plegat d'escriure, encara que sembli una tonteria ens acostumem a llegir el que trobem per aqui i establim certs contactes, fins i tot amistats, després sap greu, és evident.
En fi, crec que sempre s'ha de mirar endavant, el passat no és més que això, passat, ha de quedar enrrera, ni que alguns tinguin mania persecutòria i vegin fantasmes on no n'hi ha.
Arribaré als mil?.

Va per tu, xafarder/a!

Tu, que entres al blog per saber què dic, com i de qui, per després queixar'te del que dic, deixo entreveure o tan sols imagines.
Tu, que negues visitar el mateix, però deixes rastre cada cop que ho fas.
Tu, que vols controlar, ho que controlin en nom teu.
Per quin motiu el visites?.
Com he de dir, expressar, deixar constància, de quina manera, puc fer entendre que aquest és el blog "PERSONAL" meu?.
No ho posa ben clar a la part de dalt?.
Mai he transigit les "normes" que pugin ser considerades "de confiança", però ja se sap, en aquest mon, ser sincera, dir el que penses i sents, no està de moda.
No em calen les teves visites, ni les dels "vijías", expresso, deixo constància i punt.
Em fas un favor?, no tornis, siusplau, jo no busco visites al contador, ni fama, ni tan sols aplaudiments, com fas tu.
Busco treure, i no ho trec pas tot.
Per cert, jo no miro el teu, m'agrada la sinceritat i la "frescura", no et molèstis en tornar, per tu, no tinc benvinguda...

Erotisme....

Diu Vikipèdia: (la imatge es seva també)
Erotisme (del grec ἔρως - "desig") s'ocupa de tot el relacionat amb les relacions sexuals i no simplement amb el acte físic sinó també amb totes les seves projeccions. L'erotisme pot veure's en combinació amb la libido, terme més usat per la psicoanàlisi freudiana L'erotisme tracta de tot allò que emana de la nostra zona libídica i està relacionat amb el sexe i amb l'amor.

Soc molt conscient que les pàgines, o bé blogs, més visitats tenen a veure amb el sexe, molt poques persones reconeixen visitar les mateixes, però la prova son els seus contadors.
Jo en visito algún, i ja fa temps que ho faig i cada escrit nou, gaire bé sempre, em sedueix.
Tenim Striptease d'Històries, apart de que l'escriu un home encantador, sempre posa unes fotos molt sugerents i temptadores, sense caure en ser ni barruer ni ordinàri.
També t'Espere en Albanta, ella, és una dona, escriu un xic de tot, però els seus relats... amb el "toc" femení... son una passada!
Ara fa poquet n'he descobert ún, potser més explícit i pujadet de to, però m'agrada l'estic i distreu el cap... Skorbuto eròtic .
Per mi, l'erotisme és molt més que la freda definició, és un estat del cos i la ment, et sents o no eròtic en moments donats.
Ja sabeu, fa temps que vaig perdre la vergonya, jo, signo amb el meu nom sempre que signo, i no només m'agrada dir què llegeixo, també compartir el què llegeixo.
Doneu una volteta, veureu que s'ho val i... no oblideu gaudir també de "l'estat" d'erotisme.

500 ??

Ves per ón!
Vaig començar aquest blog allà per el mes de març del 2006.
Una mica encuriosida, a veure si seria capaç de mantenir el mateix, si no m'aburriria, si tindria prou coses per explicar, si molestaria...
Mica a mica m'he deixat anar, fins i tot alguna vegada, poquetes, m'he "desatado" i he tingut alguna explosió. De vegades, ni que admeto que ho faig poquet, he mirat el comptador i em sembla del tot impossible que tates persones puguin seguir les divagacions d'aquesta divorciada, mataronina, "roja peleona", apassionada, mare, "picarona" i podriem dir feliç i tranquila.
Deunidor les coses que he explicat, opinat, expressat.
La gent que "he conegut", els blog estupendos que he descobert... les persones que s'amaguen al seu darrera...
En fí, aquest és el meu escrit 500, ni que em sembla del tot impossible, encara tinc ganes de seguir.....

Ahir em va fallar....

Vaig voler descriure un somni, poder votar NO a Bono com a President del Congrés de diputats, vaig intentar descriure la situació com jo crec que la viuria, però m'ha fallat, segons sembla i per les respostes rebudes, m'ha fallat, la paraula.
Alguns han interpretat que soc diputada, uffff no pas, d'altres que soc valenta, home, una mica "tirá palante" si, fins i tot, un anònim, com no, diu que publico el meu vot per fer mal al psoe.... vaja, quin poder tinc no?. Em compara amb la Rosa Díaz... je je, el que fa escriure sense conèixer les persones, comparar aquesta "tipeja" amb mi....
Si volgués fer mal al psoe, no hauria fet una campanya com la de fa tants pocs dies, casi sense horari, que m'ha deixat esgotada, que encara ningú ha dit gràcies, per més que sigui la meva feina és de "bién nacido ser agradecido", una campanya on he posat, com sempre TOT, però no acostumo a penjar medalles del meu pit, com d'altres, que s'apropies de la feina de la "plebe", el meu canalilllo no li calen guarniments, mai faria mal al psoe, si ho fes, per "coletilla", ho faria als meus, el PSC.
Per cert, soc molt més respectuosa que no pas el "senyor" Bono, respecto la seva elecció, encara que seria sense el meu vot, ho sento, pertanyo a les minories i sabeu?, no em sento pas malament!.

Aclaparada del tot....

Doncs sí, aquesta donota encara queda "patidifusa".
He tingut un cap de setmana molt mogudet, he estat bastant desconnectada, fa dies que bromejo amb les amigues dient, espero el dilluns per anar al PSC i seure 4 hores seguides!.
Avui, de bon matí, sempre miro el correu a primera hora, prenent el meu primer café amb llet, mentre en Martí treu l'Elmer a fer un petit volt.
Tenia un mail de la Glòria, on em comenta que l'Assumpta Montellà ja te dia per presentar el seu llibre, El setè camió, a Mataró, al Robafaves.
Fa dies que esperem saber el mateix per poder anar.hi i conèixer, per fí, l'Assumpta.
Vaig fer un escrit, fa cert temps, expressant la vergonya d'un mail d'aquesta autora, referent al meu bloc, sempre tinc la sensació de que escric per mi i poca cosa més. Li vaig agraïr, que una escriptora t'afalagui... ostres tu... Havia llegit la Maternitat d'Elna i vaig escriure sobre el que em va provocar, que no va ser poc.
Bé, doncs la Glòria em comentava aquest tema en el seu mail, el dia 12 de desembre fan la pressentació, a les 7 de la tarda a la llibreria Robafaves, i m'he despertat de cop en llegir que les dues teniem que ser.hi, doncs l'Assumpta ens convida, no sols a ser.hi presents, a presentar el mateix!!!.
Ara, jo, que no se parlar en públic, que em poso vermella, que lo més segur és que ho passi fatal, doncs estic com una nena amb sabates noves!!.
Per cert, vindreu?.

Una d'aquelles petites coses...

Que sovint, més del que pensem, en gaudim, ens donen certa tranquilitat i fins i tot, en el meu cas, ens afalaguen.
Ja fa dies vaig rebre un mail, no penseu, que valguin la pena en rebo més aviat poquets. Aquest en concret va trenir per mi la sorpresa de que l'adreça pertany al nom d'un llibre que no fa tant vaig llegir. La maternitat d'Elna, us en vaig parlar i el vaig recomanar. La seva autora, Assumpta Montellà, em va escriure per fer.me saber que llegia el meu bloc i que un post en especial li havia agradat i provocat la necesitat de venir a mataró i fer un volt per el port, per cert, és de Mataró ni que no hi viu.
Ho vaig trobar increible!, em va entrar un cert pànic, sempre em passa quan se que algunes persones, diguem famoses o bé conegudes, em llegeixen. A ella l'admiro per el seu llibre i la veritat, em va fer certa vergonya.
Bé, per fí s'ha decidit i ha obert un bloc, el trobo tendret i cuidat, és una historiadora que imagino treballa amb molta passió, per tal com la he llegit. Ara se que prepara un nou llibre i ja espero impacient, segur que en gaudiré tant com amb el primer.
Assumpta benvinguda al mon blocaire, espero que gaudeixis tant escrivint aqui, com ho faig jo.

I doncs?...

Sovint he parlat amb gent sobre els motius que ens impulsen a obrir un bloc, la veritat, la majoria ho fan per provar, d'altres per parlar sobre temes que els interesen, d'altres es volen expressar, però, sempre trobem un però, poques persones escriuren tal com raja, és a dir, la majoria escriuren i volen "quedar bé", dir el que toca. No tot.hom, és evident, però quan una persona expressa el que realment pensa, sovint, plouen les crítiques, d'àmbits diverssos, de persones variades, la frase comú és, vols dir que calia?.
Perqué barrejem la roba?, per quin motiu algunes persones amb amistats d'anys et veuen "diferent" per el sol fet de discrepar políticament?, soc la mateixa i les amistats son aixó, si son sinceres, opinis el que opinis i mentre no faltis al respecte a ningú, vaja, aixó crec jo. Estic molt desconcertada amb una persona, que per cert casi no ha participat políticament mai, i ara em jutja per una intervenció meva de fà ja mesos a una Assemblea i per cert, encara no se el motiu!.
Llavors, també sovint, aquests o bé aquestes blocaires, desapareixen, he pogut comprovar durant el temps que fà que escric, i no és poc, que els sectors diguem "oficialistes" desapareixen, deixen d'escriure un cop aconsseguit l'objectiu o bé la finalitat.
Avui faig "neteja" de links, i em sap molt de greu, perqué la gent que tinc linkada la tinc perqué m'agrada, no per compromís i sempre que algú plega em sap greu, i lo pitjor, la majoria ni es despedeixen.
En fí, jo aqui tossuda i a "lo mio", com diria Serrat, cada loco con su tema....

Anònims.... cobards d'amagat?...

Sovint hem comentat amb algunes persones sobre els anònims que deixen comentaris punyents als blocs, comentaris per una altre part bastant desagradables.
Poques persones deixen una opinió discrepant amb el seu nik o nom registrat. Però també sovint, s'hi t'hi fixes una miqueta, veus similituds, veus que alguns d'aquests anònims pertanyen a la mateixa persona, o bé també veus que algú, una mà negre, ha demanar suport si és atacat en algún bloc.
Al bloc de Imagina-ción, escriu un anònim, llargues parrafades i sempre bastant contundents i desagradables, almenys per mi, ell, Imagina, home educat i sempre correcte, respón i punt, a mi em posa a mil!.
Al bloc de Javier Naya, fà poquet i havia un anònim, ni que potser no ho és tant, que li preguntaba per el seu èxit amb les... quarentonas.... jo li diria que l'èxit d'en Javier passa per la seva correcció i educació, principal.ment, apart queda la seva magnifica capacitat amb la poesia.
Al bloc d'en Pere Pascual, Pic, sovint trobo anònims alguns dels quals respondria jo mateixa, donat que es nota molt la seva procedència i "canal".
I jo em pregunto.... no podem defensar les nostres opinions en públic?, jo ho trobo més correcte que no pas anar fotent canya i apa, tan feliços!.
Potser fem una trobada d'anònims i deixem que alliberin tensions no?.
És clar que.... quan opines, i dones la cara.... mai és agraït, també s'ha de tenir en compe!.