He tingut una vida, diguem sentimental, on ni massa ni poc, el que m'ha vingut, o ens ha vingut, de gust, senzillament.
Una de les coses que m'he adonat és que moltes persones, tan sols es deixen estimar.
Comencen relacions però o bé no saben, o no volen, donar més. Potser, per evitar la soledat, l'avorriment, però després d'un començament amb ganes i empenta, un cop confirmada la relació, tot s'atura, ja no cal il·lusionar ni fer res més, ja som parella!
Cert que no tots i totes donem el mateix, però si sols una de les parts fa propostes, convida, dóna estima i afecte, tendresa, la cosa cansa i si et queixes, no saben què vols!
Les relacions, de qualsevol nivell, demanen implicació a dues bandes, si sols una de les parts posa... doncs no.
Vés, potser he demanat massa, és possible, però jo, si estimo, estimo sencera!
M'agrada saber que m'estimen, que tenen ganes de veure'm, al nivell que sigui, amistat o amor, o sexe!
Jo ofereixo, almenys intento, el mateix.
És bo cercar i que et cerquin.
Si sols et deixes estimar, vius sols el 50%... i jo, ara, ja, vull el 100%!!
Fem-ho complet. Mulla't!
(Que en sóc de complicada re cony!!!)
4 comentaris:
Quina raó tens, així de fàcil, el 100x100 o això d estimar no funcionarà. Jo puc posar la mà al foc i segur que no em cremaria. És això que en diuen està enamorat. Muaksss
Tot plegat ja farà vuit anys, i avui continuo pensant quasi igual. Sé estimar? Dons no ho sé, però tinc admiració a moltes persones.
https://joan-japs-japs.blogspot.com/2011/01/testim.html
Això de "donar i rebre" no crec que tothom ho entengui igual.
Recordo una cançó (de fet tinc el disc original) que es va publicar al FolK 2 del concert que es va fer al maig del 68 al Parc de la Ciutadella.
Una de les cançons era "A los árboles altos" popular de Santander i la cantaven Consol Casajoana amb els Sapastres. On vull anar a parar és a una estrofa que em quedà gravada a la memòria (i al cor) per sempre:
"Corazones partidos yo no los quiero
que cuando doy el mío lo doy entero..."
Publica un comentari a l'entrada