Amb un dit.....

Se com i de quina manera.

Jeus al meu costat, de cara a la porta. Començo a resseguir el teu clatell, llisco a poc a poc cap a les teves orelles, primer una i després l'altre.

Segueixo fins on comença la teva esquena, dibuixo cercles, petits, que vaig eixamplant.

Veig com els primers pèls del teu clatell s'ericen, s'enxerinen.

Tu no et mous, sé del cert que no dorms.

Juguem...

El meu dit segueix baixant resseguint la teva columna, just fins a la goma dels teus bòxers, l'aixeco una mica, aquí, ja tens tots els teus pèls enxerinats, dissimules, però et tenses visiblement per mi.

Pujo i baixo la teva esquena amb un sol dit, respires cada cop més profundament, però em vols fer creure que dorms, ni que saps que no et crec.

El dit juganer tomba cap al teu pit, ressegueix el teu mugró, dret i esgarrifat també.

Pujo fins al cap, el meu dit regira els teus cabells, a part, els bufo suaument, sé com és de sensible  aquesta zona per tu.

Torno a baixar als teus bòxers, entro amb el dit impertinent, començo a esgarrapar, suau, i ara si, et regires. Grato i observo. El meu dit, llisca al davant, ressegueix el teu membre, ara sí.

Et gires i somrius, Ara és el meu torn, faig veure que dormo, és molt evident que he provocat, amb un sol dit. I és evident, massa, el que tu em provoques.

Et toca, fem partida? No hi ha roba que ens ho impedeixi!

(millor no escric de política, faré cas del meu germà. Millor sexe no? :) )

la foto d'aquí.

Gatito o empotrador?

Gatito:

Ella llega pensando que le iría bien un buen masaje, relajarse, gozar un rato y desconectar.

Entra, él está tumbado, como casi siempre, en el sofá, en pijama.

Se acerca, le besa, el beso de él es discreto, ella acaricia su cabeza, con eso le dice todo, estoy cansado, pero si quieres, ahí suavecito, uno rápido, que no da tiempo de nada, dos caricias, un misionero, que ha estado todo el día sentado en la oficina y está agotado.

Pierde parte de las ganas, con su poca predisposición. Siempre con pereza. Hoy no toca!

Ni se levanta, ahí mismo. Acaba pensando qué hace para cenar y que no fue buena idea, lo mismo de siempre.

Gatito. Literal.

Te ha gustado?

Que va a responder? Sonríe ligeramente, va a la ducha y en dos minutos escucha que está roncando.

Empotrador:

Llega, pensando que le iría bien un buen masaje, relajarse, gozar un rato y desconectar.

Entra, está en pié, envuelto en una mínima toalla, la espera, impaciente, eso es bien evidente….

Se acerca, le besa, la vuelve a besar, su lengua le invade, le acaricia la cabeza, con eso dice todo…

En un momento está desnuda en la ducha, con él, que está cansado de un duro día de trabajo en la obra, pero que una mirada suya, activa al momento.

Tiene masaje, ropa volando, pelos erizados, mordiscos y acción.

La levanta y la lleva a la cama, sin pensar, acción, posturas, giros y lametazos.

Arriba y abajo, sin pausa, deja de pensar, literalmente, no decide ni falta que hace.

Cuando escucha ese gemido, que él sólo expresa cuando ella he terminado, la abraza y sonríe, quiere más, lo sabe.

Ahora le toca.

Hoy no se cena! Ni falta que hace.

Dime… cual quieres ahora en tu vida?

Buena pregunta....

(La imagen de aquí)

Parella "oberta"

(Vagi per endavant un petit apunt, ni jutjo, ni critico ni tan sols valoro, sols opino….)

Fa un temps escolto sovint aquesta frase, vull una relació oberta.

Crec, almenys m’hi tinc, que sóc una dona diguem moderna, m’adapto als nous temps sense massa complicacions, gaire bé en tots els àmbits, però diguem que això, no ho entenc.

Quan cerques parella, per mi, això implica un cert compromís amb la persona que estableixes la mateixa. Aquest compromís pot ser de sortir, entrar, compartir, gaudir, de mil coses i maneres però dic jo, que part del compromís ha de ser sentimental no?.

Potser es pot estimar dues persones, potser sí, jo no ho he viscut, però jo penso que si estimes algú, si n’estàs enamorat/da, els teus sentiments, el teu plaer, el teu sexe, la fidelitat, sí, fidelitat, ha de ser per aquesta persona.

No em puc imaginar, i mireu que no sóc gens gelosa, però ni gota, que uns llavis que fa mitja hora eren a una altre boca, ara siguin dins dels meus, ni uns dits que corren la meva pell, l’ericen, l’exciten, facin el mateix i vinguin impregnats d’altres olors…. 

Em pregunto, quin munt de dubtes!, si no es tracta d’una moda, jo espero que passatgera, que enmig de tot això jo sols hi veig un cert egoisme sexual, per fardar, per poder variar…

Potser no em sona tan estrany quan ho diuen persones joves, canalla, que encara no han viscut un amor ple, d’aquells de les papallones, diguem que potser pica més avall que a la panxa.

Reconec que sols he estat enamorada dues vegades, en 57 anys no són massa, ara mateix, lliure i disposada no concebeixo estar en una relació així, no crec que la pogués viure, si vols estar amb una persona deixa l’altre.

és evident que si accepten tots i totes, doncs que en gaudeixin però noi…. estem perdent els valors?, no saben estimar?, o potser sí que he quedat anticuada i sols puc concebre una relació fidel?.

Jo li dono un valor, molt, a la fidelitat, si no ho he de ser, gaudeixo, amb qui vulgui i quan vulgui, però no embolicaré sentiments. Si tinc ganes de sexe, docs ara mateix en tinc amb qui vull i quan vull, sense complicacions. Però no en diré parella, bé, de llit potser si :)

No en diguem parella, en podem dir lio no?

Com diu la frase famosa: Follem, follem, que el món s’acaba!! 

Però no en diguem parella estable, en podem dir parella de sexe no?

(La imatge d'aquí)

Cada vegada que t'estimo....

En vull més. I anem i venim, i sentim, tant.... i cada vegada que un adéu ens separa, normalment ben enfadats, sembla per sempre, però els dos sabem que no.

I tornem, i recuperem el temps, i no comencem de nou, senzillament hi tornem, al punt que ho vam deixar, però havent passat la tempesta.

Poden passar setmanes, mesos, gairebé anys, però quan et torno a estimar, el teu cos és el de sempre, el meu cos el reconeix, les ganes cada cop són més intenses, la passió desfermada, fins a límits increïbles per dues persones que fa temps que sense veure's, sense tocar-se, sentir-se....

No importa, allà estem i sabem que estarem, un mes, un any.... res importa quan t'estimo, res ni ningú, cap cos com el teu, cap passió com la que tu provoques i sé, ben clar, que sempre és temporal, que moltes coses són impossibles, però ens veiem, i ja sentim, un somriure, un cafè i ja hi tornem.

I és que algunes passions, no tenen data de finalització, de caducitat, alguns petons són eterns, alguns llavis estan condemnats a trobar-se, sentir-se, i per llavis que petonegem en les nostres separacions corporals, sempre volem tornar a aquests.

Tenim, l'un per l'altre, una passió inacabable, un sentiment i una disbauxa sense fi, duri el que duri, quan t'estimo i em posseeixes, tanco els ulls i ja no penso, tampoc serveix de gaire.

Realment, ho hem deixat del tot alguna vegada?

Les teves mans al meu cos em diuen que no.

Fins la propera, és clar.....

Relax.

Anem al llit!

Avui he arribat de la feina molt cansada, molt. En tinc molta i sempre que sembla que s'acaba, torna a entrar feina nova.
He deixat la bossa de qualsevol manera i m'he tret les sabates, he pensat seure deu minuts, em feia falta...
M'he assegut al sofà reclinable, m'he estirat i he tancat els ulls, deu minuts he pensat, després em faig una dutxa ràpida i em poso còmoda.
De cop i volta sento el timbre, el gos bordant, m'he llevat ràpida i en mirar l'hora, havia passat 1 hora d'ençà que havia arribat a casa!.
He obert la porta, t'he vist, allà, ben plantat, amb el teu somriure... de cop i volta jo ja no estava cansada, em sentia lleugera i àgil....
T'ha sorprès que anés tan arreglada per casa i abans d'entrar has preguntat... anem a algun lloc?, jo només he respost... sí, anem al llit!, mentre estirava de la teva roba endins de casa...
De cop i volta ja no estava gens cansada.
Tu t'has limitat a entrar, somriure i per una vegada, fer el que jo t'he "manat"....