Un premi....

La Montse, Arare, o Reina del Mar, (aquest nom li vaig posar jo :), em dona un premi, cosa que sempre agrada, què hi farem. Avui és diumenge i tinc temps, ve de gust.
Intento seguir les instruccions del mateix....
És el premi titulat "Me gusta tu mentalidad", creat per l'utora del blog "Pequeña Budda Islandesa". El premi és un quadre del seu home, que representa a la Tara Blanca, la dona amb bon cor i amant de la naturalesa. (còpia del seu escrit).
Qüestionari:

1. Una cançó que m'emocioni:
Difícil elecció, escolto molta música, però ha de ser una. Bendita tu luz, Maná.
2. País on m'agradaria viure i motius:
País Basc, verd, verd, mar, blau....
3. Com em descric amb 5 adjectius:
Només 5?.... directe, apassionada, decidida, treballadora i afectuosa.
4. Alguna vegada algú t'ha explicat com seria el teu futur?.
Sí, contra la meva voluntat en un sopar d'amics, cal dir que va encertar una part i el seu desenllaç. Però no hi crec.
5. El meu perfum preferit:
Donna Karan woman, olor de mandarines i cítrics. Deliciosa, però cara.
6. D'on creus que ve la sort?
No hi crec, ni que alguns/es neixen amb la "flor al cul".

No li passo a ningú, per les vacances he trigat molt a respondre.
Ja està! Una mica més de Joana. O era una mica menys de misteri?.

Premis Sunshine Award...

Com diu Albanta... quina ilu!! Gràcies reina.
Rebo un premi de les "mans virtuals" d'ella, ni que sembli una tonteria, pensar que algú et llegeix i li agrada el que escrius, quan sovin et sembla que no... doncs és un gust.
Ara he de pensar en els 12 blocaires amb qui compartir este premi, i punyeta.... només 12?... tinc debilitat per un grapadet mes...
Com que coincideixo en alguns amb ella, en posaré que no coincideixin.

Glorieta, soc un xic còmplice de que decidís escriure.
Allò que han vist els meus ulls, ella escriu poc, però ella és especial.
Pere Pascual, d'art no hi entenc gens, però sí de política, i sovint coincidim molt.
Presó Mental, és difícil que anem junts al cinema, però almenys se què no he d'anar a veure.
Sense baixar dels núvols, m'agrada, i molt, com escriu.
Simplicigats, bueno... amb ell em perdria per molts llocs.
El racó de la solsida, llibres, pensaments.
Cuinar és generós, una delicatessen de pàgina.
Des del meu mar, passo unes estones magnífiques amb els seus escrits.
Francesc Puigcarbó, poeta, escriptor i periodista, digui el què digui ell.
Sentimentalisme pur, dona, jove, tendra i amb una força...
Sànset i Utnoa, ja els he dit dos cops però m'agrada tant el què escriuen...

Se que la gran majoria no ho pensen fer, que ja us conec!!, però bé, si us decidiu les normes son:
1. Desar la imatge i postejar-la al teu blog.
2. Donar el premi a 12 bloggers més.
3. Posar un link als nomenats.
4. Fer saber als nomenats que han rebut un premi comentant al seu blog.
5. Compartir l'apreci i posar un link de la persona que has rebut el premi.

EmBloCA'T...

En Rafa, del bloc Kasundena.cat em deixa el que en podem dir un "mem".
(Un mem per ajudar en la difusió dels blocs catalans)
Fa molt que ens llegim, amb alguna absència seva durant una temporada, però em consta l'afecte que em te i ell sap quin li tinc jo.
Podira posar molts nomes però he preferit els que poques vegades he mencionat.
Per tant vaig a intentar fer el mateix lo millor possible.

Striper.
El que més m'agrada d'ell és que tan aviat parla de teatre, de sexe, de menjar o de viatges, sempre em distrec el dia que el visito. (gaire bé cada dia ho admeto).
Llum de dona.
Les meves emocions, sentiments, la tendresa, les lletres i paraules que jo voldria escriure, ella ho fa per mi. Un dels millors llocs que he trobat per anar i gaudir.
Sànset i Utnoa.
No fa massa que els llegeixo però noi... potser al ser dos tenen més imaginació, però m'ho passo teta amb ells.
Garbí24.
Sempre te alguna cosa a la que fer "punxa". Subtil, original, amb segones intencions... en el que explica... és indispensable ja per mi.
T'espere en Albanta.
Una de les blocaires que potser conec menys, però de la que anyoro els escrits, lo poquet que ho fa, i tant que diu, sento un gran afecte per ella doncs crec que tenim una sintonia.

Doncs perque m'ha agradat!

Faig un meme que ha deixat la Van Hessa al seu bloc, m'ha fet gràcia i serveix, al meu entendre, per conèixer una mica més a les persones que llegim. És bastant personal.

No li paso a ningú, l'he fet per gust!

Meme preguntón.

1-¿Como es tu despertar por la mañana?

Espeso, muyyy espeso hasta que tomo mi segundo café.

2-Estación favorita del año.

Invierno.... pero con diferencia. Este año estoy encantada de la vida...

3-¿En que ocupas tu tiempo libre?

En leer más que nada. Escribir, que no pongo aqui todo lo que escribo. En pasear y en hacer de madre y abuela. Me falta tiempo libre.

4-¿Cual es tu comida preferida?

Sin ninguda duda las ensaladas, cuanto mas variadas más me gustan.

5-¿Cual es tu color preferido?

Sólo uno?, yo pongo dos. El Malva o Lila y el Azul Cadaqués.

6-¿Que día de la semana es mejor para ti?

El Sábado, sin duda.

7-¿Que lugar te gustaría visitar alguna vez?

Islandia, ni que lo veo casi imposible.

8-¿A que temes?

A que mis hijos sufran, no lo soporto.

9-¿Que es para ti un blog?

Uff... primero fué una experiéncia, luego una obligación, ahora... un enorme placer.

10-¿Te cuesta perdonar?

No.

11-¿Que extrañas?

Algunos dias, solo puntualmente, darme la vuelta en la cama y encontrar unos pies calientes.

12-¿Como vives la Navidad?

Desde hace años sólo como una manera de juntar a mis hijos, hija, nueras, hermanos y ahora nieto, en casa a comer, cenar, merendar.

13-¿Quienes forman mi mejor concierto?

Si hablamos de musica, el mejor que he vivido y llorado, Moncho en el palau de la Música, Bob Marley en la Monumental, LLuís Llach en el Monumental de Mataró.

Si hablamos de personas, la mejor musica me la ofrecen mis hijos, mi hija...., mis nueras y mi nieto, estar en la cocina y escuchar sus voces mientras hablan. Sin faltar ahí mi hermano Mingo y su mujer Rosa, la paciéncia y los ánimos que me dan, nadie lo supera.

El meme del 7...

Fa un munt de temps que ningú em convidava a un, i aquest m'ha fet gràcia.
M'ha convidat Albanta, blog que segueixo i m'agrada molt, em fa pasar estones.... ummmm.
Les "normes" per fer el mateix:

S'ha de poder linkar a la persona que te l'envia, Albanta.
S'ha de compartir 7 fets sobre un/a mateix/a.
Invitar a altres 7 blocaires deixant els seus noms i els enllaços als seus blogs. I els he d'avisar de que els passe el meme amb un comentari al seu blog.

Crec que ho tinc tot.

He trigat a decidir sobre quins fet escriure. Podria fer.ho sobre els 7 germans i germanes que tinc, però millor no...
També sobre 7 homes que hagin estat importants per mi, però se que ja ho han fet.
7 postures sexuals.... llavors em diuen "marrana"...

Així que em decanto per set les set receptes de cuina que se fer millor, en les que soc gaire bé, insuperable je je :)

1. Ànec a l'Ampurdanesa amb peres. (va ser el sopar de cap d'any i estava bonísim)

2. Pollastre al cava, recepte senzilla i sempre quedes bé.

3. Tronc de patata farcit, recepta familiar, de la meva mare, Una tradició "Torres".

4. Plum Cake d'anous. Ufff més d'un dels que em llegiu l'heu provat.

5. Conill amb xocolata, per paladars fins o seduir algú...

6. Musaka, entretinguda, saborosa i complerta.

7. Tiramisú.

Ara a qui castigo?, som.hi.

1. Glorieta.

2. Javier Naya

3. Arare

4. Joan-Japs (ni que dubto que ho faci)

5. Zel

6. Maite Homs

7. Carles Dresaire

Dues cosetes....

La primera el meu supot total i decidit a la manifestació del dia 23 a Madrid convocada per multitud d'entitats feministes. Un cop més no hi puc ser en persona, però sí en esperit.
Ja està bé, de tanta hipocresia, de tanta falsedat, de tant criticar les clíniques on es practiquen avortaments legals, els que contempla la llei. I molt més vergonyós trobo fer declarar dones que han avortat, fer reviure, i sense cap necessitat, el dolor que representa això, perdre el dret a l'anonimat. Que els carcamals encara creuen que avortar és com anar de botellón!.
Dono molts ànims a les mateixes i al seu manifest que faig meu, si fa falta que jo m'inculpi d'haver avortat, doncs ho faig!, per sort no he passat per aquest tràngol, però entre totes hem de fer que millorin la llei.
Ja n'hi prou, el dret a decidir és nostre.

La segona, de viatges....

La Glòria em convida, un cop més, a un meme, aquest cop viatger.

L'enunciat és "relativament" senzill:"Digues tres coses que sempre duus a la maleta quan vas de viatge i una que t'agradaria dur i que no duus mai o gairebé mai. I tant.... heu de dir el perquè. Pasar-ho a 4 persones".

1. Sempre duc el neceser, amb tot els productes d'higiene personal. Doncs perquè és vital per mi, les dents netes, la bona olor, la hidratació...
2. Un llibre. Sempre trobo uns minuts per el mateix.
3. Sabatilles, no puc estar a l'habitació, ni a casa, amb sabates.

No duc i m'agradaria...
4. Bona companya..... no sempre és possible... :), i mira, que m'ho passo millor!
5. Camisa de dormir, casi sempre la oblido!.

(no li paso a ningú, com sempre faig tard!).

Meme "entre volutas"...

El company blocaire "Veo el Mundo entre volutas", fumador i malgrat això, encantador, em fa arribar el darrer "meme" de l'any, i no li puc pas dir que no!. (El faig en castellà en deferència a un amic en concret que te molts problemes amb softcatalà...).

Balanç anual.

Aprendí:

1) A decir ¡basta!
2) A hacer cajas y empaquetar con una rapidez asombrosa.
3) Lo complicado que es cambiar de "cama".
4) Lo positivo de algunas despedidas.
5) A no implicarme más de la cuenta, lo sinto, eso de la otra mejilla se ha terminado.

(He aprendido otras, pero son cinco).

Olvidé:

1) Cuidar el corazón y blindarlo, pero ya está hecho.
2) Las penas para abrir puertas a las alegrías, y me han llegado unas cuantas.
3) Que nadie es imprescindible, ni yo.

Perdí:

1) 28 kilos ya.... ni que ayer me di el gustito de unos bombones de Navidad, creo que Javier no quiere que pierda más!.
2) La vergüenza, ahora digo y expreso lo que siento, tal com "raja".
3) El temor al "qué dirán", que digan lo que quieran, estoy divinamente feliz.
4) Una amiga, pero descubrí que no lo era tanto.

Para el 2008

Una promesa: No calentarme la cabeza, eso me va a costar mucho.
Un deseo: Que gane el PSOE las Generales, a pesar de algunos!.
Un anhelo: Je je.... "virgencita, virgencita, que me quede como estoy", en un muy buén momento.
Un objetivo: Seguir bajando kilos, queda camino.... y cuidar mi corazón, son dos, lo se...
Un reto: Mantener mi posición para que mis hijos sigan confiando en mi y acudiendo cuando quieren y desean, siempre y como no, ser feliz.

(Glòria, t'ha tocat, t'el passo... je je).

Confessions veritables...

El Veí de Dalt, home realment curiós, a mi sempre em sorprèn i creieu que això no és pas senzill, em passa un altre meme, prefereixo fer els dos seguits avui, demà amb lo de la presentació estaré feta un sac de nervis, segur!.

Jo, deu anys enrere....
Era feliç, això ho tinc clar, tenia un nadó de mesos, després d'un tractament costós i dolorós ho vaig aconseguir, era, especialment, molt feliç, crec que mai a la vida ho havia estat tant. Pesava bastant més que ara, a casa érem 6 persones, i jo, com sempre, la mare "cofoia". Treballava al mateix lloc, Can PSC, i m'agradava la meva feina. Estava enamorada "hasta las trancas".

Jo, cinc anys enrera....
Estava separada, amb esperances de.. i si fos possible?, positiva, com quasi sempre, a casa ja sols érem 4, crec que també era feliç, ni que potser ja no estava tan entregada. Tenia i tinc la sort de comptar amb bons amics i amigues, més que no pas amb la família.

Jo, un any enrera....
Doncs ja no era tan feliç, ja veia venir la "caiguda", ja patia el desinterès, veia les festes de Nadal com un pes insofrible i negava les evidències que d'altres ja notaven a la meva cara i al meu esperit, aquest sempre tan positiu. A la "casa" érem tres, ni que quasi sempre érem dos.

Jo, ahir 10 de desembre...
Torno a ser feliç, estic tranquil·la, contenta, amb ganes de sortit i riure. Estic divorciada, sóc a casa meva, ni que sigui de lloguer la sento del tot meva, peso bastant menys, torno a fer soparets i a fer "picardías", faig petons, molts, abraçades, penjo estanteries, el futur laboral millora i segueixo estimant "Can PSC", malgrat tot. Faig un sopar amb les meves "nenes" i estic del tot, encantada de la vida. A casa ja sols som dos.

Avui, 11 de desembre...
Estic del tot dedicada a les quatre frases que demà he de dir, tant de bo això de xerrar en públic ho practiqués més, no estaria tan nerviosa!. Faig rostit per dinar, si no s'ha cremat mentre escric aquí, és clar...

Cinc cançons que em sàpiga la lletra...
I el més antigues possibles....
Jardín Prohibido... Sandro Giacobe, no l'he oblidat mai.
Linda, Miguél Bosé... els meus primers lents....
Illes dins d'un riu, Tomeu Penya, m'emociono cada vegada que l'escolto...
L'Estaca, Lluís Llach, com no...
Más y más, la Unión.. ufffffffffff

Cinc llocs per visitar...
París
Estambul
Ribes de Fresser
Bilbao
Granada

Cinc coses que m'agrada menjar....
Entrant, amanida de tomàquet de Montserrat i olives d'aragó, una mica de sal gruixuda i gota d'oli verge i un polsim d'orenga.
Primer, sopa d'escudella de l'àvia Ramona.
Segon, sortit de formatges, la carn puajjj.
Fruita, tota!!! m'apassiona.
Postre, el meu cake de nous, ho sento....

Cinc joguines preferides....
El domino, amb en Martí.
El parxís, també amb ell.
Escriure, malament, però m'ho passo "teta".
El Super Mario.. je je..
El Tetris, ho faig bastant bé.

5 blogers a qui torturar passant això?, no pas! que no em parlen mai més!!!.

Premi blog solidari...

La Arare, Reina del Mar, em fa arribar un d'aquests memes tan famosos i no li puc pas dir que no, abans l'hi he d'agraïr, considerar el meu un blog solidari, és un honor, no diré que no.
Jo l'he de passar, al meu torn, a altres set blocaires que consideri susceptibles de mereixer-lo.

Imagina-ción Poques vegades no estic d'acord amb ell, per no dir sempre.

El club de los Corazones Solitarios, magnífic!

Francesc Puigcarbó, bon, molt bon escriptor i reivindicatiu.

Pere Pascual, reivindicatiu, no compartim el 100%, però m'agrada molt el seu estil i la llibertat d'opinar.

Oriol Vaquer, jove, socialista i de moment "net", pensa en el seu poble.

El Mirador, amb ell comparteixo una amistat que ve de lluny, llàstima que escriu tan poquet.

Assumpta Montellà, gràcies, per recordar tantes coses als desmemoriats com jo i per reivindicar tant.

No li passo a ningú, crec que fa temps que circula.

"Meme" musical...

La Rosa Herrero em fa arribar un "Meme" si més no original i ni que no se les "condicions", és musical, cosa que ja m'agrada. No tinc molt clar l'ordre, però com estic contenta i "rumbosa" poso les que ara mateix em ve de gust escoltar més.

Los Rodriguez - Sin Documentos- -Sensual, aquesta boca..-


Aretha Franklin "Respect" -Per tot-hom-


You Can't Stop The Beat - Perquè no sempre guanya la més guapa-


James Brown - Sex Machine - Aqui sense comentaris-


Down with love de Miguel Bose / Nacho Vidal/ Katsumi - una nit amb els dos.... un somni!

Premis Nobel....

L'amic Rafael, del bloc El Club de los corazones solitarios, em fa arribar una mena de "meme" original, ni que de nom una mica "pompós". Espero estar a l'alçada. Per cert, Rafael vamos a tomarnos un café un dia de estos, ell fa sempre un gran esforç per seguir el meu bloc doncs és de Madrid.
Ell m'ha nominat als Nobel dels blocs, cosa que com és evident li agraïxo molt, ni que em fa sortir els colors a les galtes. Ser nominada implica certes responsabilitats i normes que ara paso a detallar...
1. Ser nominada o nominat, implica escriure un artícle fent públic el premi i citar el blogger que t'el concedeix, amb l'enllaç corresponent.
2. Escollir 7 bloggers que et cridin l'atenció per els seus escrits i deixar un comentari al seu bloc perquè ho sàpiguen.
3. Exposar els motius per els quals els nomines.
4. Molt important: aqui t'han nominat perquè ho mereixis i perquè vegis lo bé que has sortit en la mateixa sols has de nominar 7.
Ara toca passar a la nominació...

1. Glorieta, per afinitat, amistat, bona persona, bona escriptora i per afecte, una amiga amb lletres ben grans.
2. La Ventana, per solidària, per divertida, per lo bé que sempre ho passo amb els seus escrits, perquè malgrat la diferència d'edat, compartim moltes coses.
3. Joan-Japs, ell sap molts dels motius, però direm que per ser un dels homes amb més sensibilitat que he conegut.
4. Sara Moyà, simpàtica,a ctiva feminista, mig catalana i mig vasca, encara que fa temps que no escriu, espero que ara s'animi. També se que ens conèixerem, algún dia...
5. Francesc Puigcarbó, per poeta, home actiu i reivindicatiu, perquè no es casa amb ningú i escriu, clar i català. I també perquè no se d'on treu el temps per tot...
6. Javier Naya, principalment per les seves poesies, magnífiques. Discrepem amb algunes coses, però el fons és el mateix.
7. Les meves circumstàncies i jo, la he "descobert" fa relativament poquet, però gaudeixo amb els seus escrits i el seu sentit de l'humor.
Apa!, ja estic, consti que sols en puc posar 7, ara que hi penso.... no n'he posat cap de "picant".. je je....

El "même" de la catosfera i el viatger....

Vaig tard, ho se, però tinc "dispensa"...

La meva estimada amiga Glòria, em fà arribar, un cop més, junt amb la María, un "meme". Bueno, son dos diferents, anem a veure si em surt bé...
El primer, de la Glòria, sobre recomanacions de la catosfera.

Un bloc en català: (ostres quin compromís, em costa dir sols ún, però és el "joc"), Anoharra, de Francesc Puigcarbó, la tendresa de la seva poesia em te del tot encisada.
Un bloc en un altre idioma: El club de los corazones solitarios, les paraules d'en Rafael m'emocionen més sovint que jo voldria. Relats que transmeten i molt.
Un post d'especial interès: Recordo i rellegeixo doncs el tinc guardat, una poesia de Javier Naya, Mi beso, encara que ja l'he llegit un munt de vegades, em segueix posant els pèls de punta!.
Recomanar una web: uff..... aixó sí és complicat. Centpeus, investigació entenedora per ignorants com jo.
Recomanar una eina: Estic experimentant amb Box store, per posar música al bloc.
Audio: Goear.com, el mateix, però ja el domino.. je je.
No li passo a ningú, ja ha caducat!.

Per la Maria:

Llocs per visitar: (entenc que pendents).

Mar del Nord i Fiords Noruegs.
Perito Moreno, Patagònia.
Ortigueiro.
Menorca, he de coneixer algú.
Islàndia.
Canadà.

Rutes:

El transcantàbric, amb un preu impossible.

M'agradaria tornar a:

Istanbul.
Madrid.
Granada.
Bilbao.
Londres.

(Espero no haber aburrit massa!).
Deixo una cançò molt maca que he "descobert" fà poquets dies.

Meme ecologista...

La Sara, un encant de noia que viu a un lloc privilegiat, el País Basc, em fa arribar un "meme" i com no pot ser d'una altre manera el responc.
Consisteix en expressar un objectiu de índole ecologista i que em comprometo a cumplir, de fet tot el que posaré ja ho faig, crec....

1. Sempre, però sempre, reciclo, separo tot el que es pot separar i ho poso al contenidor corresponent.
2. Mai deixo llums encesos sense ser necesaris, ni llums, ni ordinadors, ni rés de rés.
3. Apago les aixetes quan em banyo, poso el rentaplats quan és ple i sempre renyo en Martí per trigar a la dutxa.
4. Intento fer campanya amb les persones que tinc aprop sobre el reciclatge, no sempre m'en surto, però ho intento.
5. Faig servir transport públic, per mi és una mena d'ecologisme comunitari.
6. Sempre que vaig a la muntanya no llenço rés de rés, la gent acostuma a deixar de tot per allà.

Bueno, tampoc és poc no?, jo sols li passo a la Glòria, se que li agraden!, i ara marxo al llit aviadet, he passat tot el dia, però TOT a la Junta Electoral de Mataró fent el recompte, estic esgotada!.

Meme republicano....

Sara,

una mujer ya, con la que sintonicé muy al principio de blogguear, muy joven, pero muy lista y entera, me pasa un meme Republicano... me toca la fibra, vaya.... y encima, a ella se lo ha pasado mi "supersobrinoadoptado", no puedo decir que no eehh.
Ahi voy Sara, me alegro de tu regreso al ciberescritorio.

Se trata de poner nuestro himno preferido, del los Republicanos, claro....
Yo recuerdo muy vagamente, pero muy muy vagamente, una canción que mi abuelo me habia cantado alguna vez, en casa, claro, i és que Don Joaquin era un señor... muy rojo.. seguro que lo mio viene de ahí...
He buscado parte de la letra, han pasado muchos años ya...

SI ME QUIERES ESCRIBIR
Los moros que trajo Franco
en Madrid quieren entrar
mientras queden milicianos
los moros no pasarán.
Si me quieres escribir
ya sabes mi paradero
Tercera Brigada Mixta
primera línea de fuego.
Aunque me tiren el puente
y también la pasarela
me verás pasar el Ebro
en un barquito de vela.
Diez mil veces que los tiren
diez mil veces los haremos
tenemos cabeza dura
los del Cuerpo de Ingenieros.
En el Ebro se han hundido
las banderas italianas
y en los puentes solo quedan
las que son republicanas.
Me emociona recordar ahora al abuelo... su bastón y su boina... en fin, hace ya tantos años de eso...
Yo paso el meme a Glòria, se que le encantan!.

Meme a la vista....

Una noia encantadora, malgrat el seu nik, querida_enemiga, te un bloc on paso molt bones estones, ni que sigui un dia a la setmana, La ventana de mi Alma, em sap greu no haber pogut respondre abans!.

Yo 10 años atrás: Acababa de ser madre, en Febrero, de baja maternal, ni que ya iba por la empresa algunos ratitos y babeando como una tonta, no en vano ha sido y será, el último.

- Yo 5 años atrás: Separada, con noviete, con mil dudas, haciendo de madre, como siempre, hace más años ya que soy madre que nada más en la vida, Nunca celebraré las bodas de plata, pero como madre, las cumplí hace casi 3 años!.

- Yo 1 año atrás: Con ilusión renovada, convencida que esta era la definitiva, esperando recibir parte de lo que daba, en fin, ni de lejos esperaba este nuevo "batacazo".

- Ayer: Tomando decisiones, empaquetando de nuevo algunos recuerdos, limpiando papeles, son siempre los pasos previos...
Por suerte las amigas me "arrancaron" del sopor y la melancolía y me obligaron a salir, cenamos pizza, unas risas y la dieta a " fer punyetes"!.

Hoy: He pensado demasiado, he planchado y lavado y he ordenado algunas cosas más. La tarde tranquilita con Martí y un par de pelis en la tele. Un poco más tranquila y calmada.

- 5 canciones de la cual me sé toda la letra: Tortura, (Sanz-Shakira). El lado oscuro, (Jarabe de Palo), Qué hiciste, (Jennifer López), Eras tú, (Merche), Obsesión, (Aventura), ... no sigo pero son muchas, se nota que ando arriba y abajo con mi i'pod.

- 5 lugares ideales para visitar: Ribes de Fresser, Queralbs, Bilbao, Madrid, Cadaqués....

- 5 cosas que me gusta comer: Ensaladas (cuanto más raras mejor), Tortilla de patatas, (pero la mia), Jamón ibérico, Pastel de queso (pero el mio), Plum-Cake, (el mio también)... lo siento 10 meses a régimen me sueltan la imaginación...

- 5 juguetes favoritos: Juguetes?, vale la Game Boy?.

Paso el meme a.. je je....

Joan

Javier Naya

Glòria.

El "minimeme" de la Glòria...

La Glòria, amiga i companya molts cops de sentiments, veiem les coses de manera molt similar, llença una mena de "meme", una mica estrany però curiós.
Hem d'escriure el començament d'un llibre que per algún motiu, el que sigui, ens ha quedat a la memòria o bé ens ha marcat d'alguna manera.
Jo vaig encertar el seu primer i crec que ja li han encertat el segon, el meu primer és sencill, el segon, no tant....

Todavía recuerdo aquel amanecer en que mi padre me llevó por primera vez a visitar al Cementerio de los libros olvidados.....
(vaig trobar aquesta frase, encara la trobo, de lo més bonic que he llegit, i no és poc....).

(Aquest, tal com vaig dir és sencill, La sombra del viento, de Carlos Ruíz Zafón, insisteixo, aquesta és una de les frases més romàntiques que he llegit....).

La dona és aquí: existeix!!.... i jo sense afeitar.....

(Aquesta ja vaig pensar que costaria una mica més, ningú l'ha encertat... pertany a l'inici del llibre, Dona alliberada, home emprenyat, de Pilar Rahola).

Apa! a pensar una mica, si queda algú és clar...

Personatges que marquen....

El Javier em fa arribar un meme, jo li faig un petit canvi al nom del mateix, apart de personatges, afegeixo, persones.... Javier, amb el teu permís...

Frida Kalho,

vaig llegir la seva biografia fa molts anys, jo encara era joveneta, bueno, una mica més que ara:), em va impactar tot d'ella, no sols com aguantaba el patiment de la seva malaltia, també la llibertat em la que va viure la seva vida, els seus amors i desamors, la passió per tot, la pintura, el seu caràcter, era una dona lliure dins un cos casi inutilitazat per un accident.

La meva admiració per ella ha continuat impassible tots aquests anys.

Les sufragistes:

Se que no és un personatge concret, però tenía uns 15 anys quan vaig llegir un llibre sobre les primeres sufragistes, per desgràcia l'he perdut entre canvi i canvi de marit, també podem dir de casa.

Em va impactar la seva força, el seu coratge, la solidaritat entre elles, com varen aguantar el patiment i fins i tot la mort en ser alimentades brutalment a les seves vagues de fam quan reclamaven els seus drets....

No cal dir que el meu feminisme ve d'allà. Espero impacient llegir el nou llibre El voto femenino y yo: mi pecado mortal".

Encarna,

l'amiga, la germana "no de sang", la lluitadora, la patidora, la contància, la proximitat, els ànims que sempre em dedica, fins i tot quan ella no te esma, la defensora, la que truca i pregunta com estic, la que ho sap tot i bó i aixi no em diu .... ya te lo dije......, la taxista, la modista, la consellera i companya, la feminista compartida, la que sempre és a latre costat del telèfon i te deu minuts per consolar, l'amiga més antiga, ja passem dels 20 anys d'amistat, la persona i punt.