Remember....

Alguns dies, les coses més rutinàries, porten una sorpresa, per petita que sigui, capgira un xic la monotonia.
Ahir, tot netejant la pols, em vaig entretenir, un xic més de lo normal, en un vell aparell tocadiscs que tinc, és molt senzill i porta els altaveus incorporats, però a mi m'agrada conservar un grapat de vinils que tinc i per això, encara, conservo l'aparell. Ni que fa un grapat d'anys que no els escoltava.
Aquest matí, mentre ens arreglàvem per sortir a caminar, gaire bé fins a Llavaneres per la vora del mar, he decidit escoltar algun dels senzills que encara conservo, de quan tenia 15 anys.. no és res!.
En Martí, que gaire bé mai es queixa, em mirava per si els records em feien angoixa, però jo estava tranquil.la, he anat fent mentre canviava els discs, li he ensenyat com ho feia i ell ha trobat que era un rollo, canviar tant sovint, és clar, comparat amb un cd...
M'ha dut bons records escoltar aquella música, ara mateix, tant versionada que gaire bé no es reconeix, però els meus son originals, purs com ho eren en aquell moment i sobre tot, igual de romàntics com llavors m'ho varen semblar.
Ha estat un "remember" agradable. Els he tornat a desar, fins la propera.
El passeig de després també, dia gris i fred, però ja sabeu, a mi m'agraden..

El Sur....

Avui he trobat això, m'ha agradat i he recordat...
Si no pots anar al Sur, deixa que ell vingui a tu.... veuras i viuras la diferència...

Delicatesen...

De quan després d'un soparet a Premià de Dalt en una companyia inmillorable, d'un intercanvi de llibres, d'una conversa que no decau, de fotos i records, la meva cunyada em fa escoltar aquesta canço, m'emociona, sense saber què deia... ara sols em queda fer la traducció, és clar que tinc qui la pot fer.
Ja cerco un cd d'aquest autor, m'encanta. Ismael Lo, la cançó: Tajabone i ara he descobert que és la música de la peli "Todo sobre mi madre".

El significat de les cançons....

No se el motiu, de veritat, però ahir em vaig adormir pensant en aquesta cançó. Tancaba els ulls i allà la tenia, la sintonia, de fons, a les fosques...
No he dormit a casa i com és normal estranyaba el meu llit, soc així de delicada, però no crec que tingués res a veure.
La cosa és que després d'una nit d'insomni i neguit, a les 7 estaba desperta amb la sintonia dins el meu caparró mataroní...
Fa anys que no l'escoltaba, i encara m'emociona. Per tant, he decidit deixar volar la música...

Ssshhhhhh....

Escolta....


Què gran és la Paquita.... musica per un bon diumenge, llibre en mà i relax.
De vegades, algunes persones, haurien de callar....
Les metides tenen les potes molt curtes i un dia, o un altre, surten... i com no, la paciència, sempre te un límit.

Soc una il.legal?...

Per si de cas.... surto per la porta de casa mig encongida, el porto enrrolat a la mà dreta i vaig amb compte que ningú el vegi.
Faig un trocet caminant rapidet, miro a dreta i esquerra, per veure si algú sospitós està a prop de mi... no veig ningú, és aviat, els "vigilants" encara deuen dormir.
Un cop arribo a Alfons X i ja una mica més segura, el trec del seu amagatall, tinc la mà mig adormida de la pressió. El desenrrotllo, amb discreció, i en el moment que l'acosto a la meva cara veig un paio sortir de darrera un arbre, va ben vestit, de progre informal però tot de marca, deu dur 500€ al damunt...
Primer intento disimular, potser no em mira a mi.... però sí, m'està mirant i treu una carpeta de la seva esquena, llavors veig les temudes sigles.... ja m'han ben enxampat!
S'acosta a mi aprofitant el semàfor en vermell i molt seriós em demana el meu permís. Jo, primer li dic que no parlo castellà, a veure si "cola", ell, com qui res, m'ho tradueix, senyora ja paga llicència per això que la veig fer més d'una vegada cada dia?, això seu ja és un vici!, i m'ho diu tot esberat...
Com és evident em prepara un full de sanció, jo em nego a donar el meu nom ni filiació, que soc molt meva!. Ell somriu, sorneguer, senyora, se on viu i on treballa, ho sabem tot i per cert, se que a la seva feina també ho practica...
Agafo el full que m'allarga, el miro, el seu somriure em resulta molt impertinet, estripo el mateix i l'engego a fer punyetes, molt digne, aixó sí, que jo soc una senyora!.
(Imaginem, un "sujeto" de la Sgae em vol multar per dur mp3. Un impossible?, de moment han començat per els perruquers!)
Però vaja.... jo em quedo amb el meu ipod i li dedico una canço, apa!

Señor, ¿por qué a mí?...

Com n'es de gran... en Miguel Rios, i no ho dic per la seva edat. L'escolto i les meves cames.... fan, un cop més, el què volen!
Avui..... música!

Què va fallar?

Durant tans anys com hem crescut a l'hora. Total, tenies 3 anys més que jo, però els meus records, en moltes coses, van lligats als teus.
Per mi has estat sempre un gran músic, has estat solidàri i mai sabrem què et va dur a acabar d'aquesta manera.
Ara, tot.hom que pugui, farà dines sobre el teu cadaver, treuràn, com tantes vegades, brossa i més brossa, faràn, també, llenya de les teves memòries, però algunes, com jo, seguirem pensant que vares ser un gran infeliç...
Gràcies per totes les cançons, per els balls que he fet amb la teva companyia, per tants i tants instants.
Adèu Michael.

Papitoooooooooooooooooooo........ :)

Primer de tot, cara d'incredulitat, després m'ha faltat l'aire, he obert la finestra ben ràpid, torno a mirar, llegir, m'esbero, recapacito, ara tinc un fogot, després, per fi, un somriure, ample i gran, és possible?, pot ser?, el meu?, el meuuuuuuuuuuuuuuuuuu Miguel?, respirarà el mateix aire que jo?, escoltarà les seves cançons, totes i cada una coneguda per mi, al mateix recinte que jo?.
Per fi, la confirmació, una amiga em pregunta si anirem juntes i jo..... ooooohhhh, algo molt gran hauria de passar perquè jo, la Joana, després de 30 anys de seguir aquest home estupendo i encantador, guapo i ballarí que tant m'agrada, no vagi a veure'l, ni que potser el recinte no m'agrada gaire, hauria preferit alguna cosa més... íntima?.
Avui tinc un somriure als llavis ben especial....
Qui diu que les passions pasen? i una merda!
Miguel Bosé a Mataró..... ja estic impacient!!!!

(fotos Javier Salas )

Estàn, com gaire bé sempre, molt emprenyats!

I això, sempre, però sempre, vol dir que la cosa va bé.

Ahir dins els molts disberats que es varen escoltar al debat del "Estado de la Nación", vaig escoltar, i veure, molt malla llet i molt poques aportacions realistes.

Aqui sols tenen un objectiu, fer caure Zapatero, al preu que sigui, no "arrimar el hombro" i ajudar en aquesta etapa tan crítica, no pas!, i lo pitjor, insulatar, menysprear.

Quants governs admenten haver.se equivocat?, "ell", el "hombre" no ha reconegut mai haver començat una guerra del tot il.legal que ha provocat cents de mils e morts, i encara segueix aqui, com una mosca "cojonera".

Ahir, com a gran insult, Rajoy, que havia perdut els papers davant les propostes de Zapatero, és evident que no les esperaba, va dir... Ustedes no saben leer.....

Primer de tot, a Espanya encara queda gent que no sap llegir, per desgràcia, gent que no varen poder o no varen voler, tant és, però gent que ahir es tenien que sentir insultats, com em vaig sentir jo, que llegeixo i molt i soc sociata!.

Ja se que de la dreta espanyola no podem esperar res més, però encara tenen el "dò" de fer.me emprenyar.

Zapatero ha de mirar a l'Esquerra i buscar suport, no és re indigne fer.ho, abans al contrari.

Mentre segueix el debat, decideixo desconectar i escoltar Antonio Vega, quina gran pèrdua per la música i quants records amb les seves cançons...

Conceptes.....

No és el mateix;
Deixar, que ser deixat.
Mirar endavant, que fer.ho enrrera per fer mal.
Ser decidida, que fer.se la víctima.
Tenir les coses clares, que enfosquir per carregar.
Semblar forta, que ser.ho.
Deixar el passat enrrera, que explicar el què ningú creu.
La versió real, que la versió adaptada.
Callar, que mentir.
Anar per algú, que intentar posar distància.
Insisteixo, no és el mateix.

"Remember", així, de cop....

Aquest matí, com la majoría de diumenges. he agafat l'Elmer i l'ipod i he enfilat camí del Parc Central, vaig al "nou" però avui m'ha donat per passar per el mig del "parc vell", guarda bons records de quan havia anat amb els fills grans...
Al passar per el costat que dona a la paret de la piscina municipal i el Velòdrom, he recordat, amb una nitidesa espantosa, un dia de fa molts però molts anys, jo en devia tenir uns 13 o 14, que va venir en Camilo Sesto a cantar allà, li vaig demanar, de totes les maneres possibles tan a la mare, com al pare com als germans que m'hi portessin, era el meu gran ìdol.
Però noi... va ser que no, crec recordar fins i tot que li vaig prometre a la mare que em portaria bé "per sempre" ¡
Així que una amiga que tenia llavors, Sílvia era el seu nom, varem anar fins el parc vell i varem aconsseguir escoltar dues cançons d'ell, sols dues doncs suposadament erem l'una a casa de l'altre fent deures je je...
No se el motiu del record, ha estat tan mateix com si hagués passat ahir de lo clar que ha estat, les dues allà, assegudes en un banc i pensant que l'escoltavem sense pagar!!
Encara ara no entenc com el podia tenir per un míte sexual, fins que va aparèixer en Bosé, és clar.... la pubertat, ja sabeu...
Amb aquesta cançò vaig rebre la meva primera propossició "picant", que no vaig acceptar...

Amb els texans cenyits i els tacons preparats....

Que no hi ha mal que duri cent anys ni cos que l'aguanti.
Amunt, aquest cap de setmana no penso parar, a tota màquina i com diu la meva mare, "a la penas puñaladas"!
I és que queda Joana per estona! i sempre penso, si caic, qui recull les restes?, no els penso donar aquest gust. He tornat, més forta que mai, les caigudes tenen aquest efecte en mi.
I amb aquesta música..... vols ballar?

Y que vivan!

Com no estar enamorada d'aquest home......
for ever!

De concert.....

Divendres al vespre vaig anar de concert, amb part de "les divines". Concert solidari i maco, mol maco.
Bona música, molts coneguts i conegudes, cançons per recordar. Joves promeses amb un futur segur que molt brillant. Alguna anècdota, algun retrobament i tal com explica avui el meu estimat Martí, la gran protagonista, Gwen Perry, canta que és un gust. Varem gaudir de la màgia, de la Mònica Green, potent i divertida, de veus novedoses com en Dylan, i d'un munt d'actuacions distretes.
Les pegues, poca gent, molt poca per una ciutat com Mataró, era a benefici de la Fundació Hospital i jo em pregunto, aquesta n'ha fet difussió?, els cartells es varen penjar el mateix dia al matí. A la web de l'Ajuntament, Cultura en concret, no vaig veure l'acte. Sols el vaig veure al caprgròs el mateix divendres.
Em sap greu, crec que es podia haver omplert. L'Emili Suriñach, com sempre, gran amfitrió. Atent amb tot.hom i afectuós, sempre fà que et sentis, com una reina.

"Meme" musical...

La Rosa Herrero em fa arribar un "Meme" si més no original i ni que no se les "condicions", és musical, cosa que ja m'agrada. No tinc molt clar l'ordre, però com estic contenta i "rumbosa" poso les que ara mateix em ve de gust escoltar més.

Los Rodriguez - Sin Documentos- -Sensual, aquesta boca..-


Aretha Franklin "Respect" -Per tot-hom-


You Can't Stop The Beat - Perquè no sempre guanya la més guapa-


James Brown - Sex Machine - Aqui sense comentaris-


Down with love de Miguel Bose / Nacho Vidal/ Katsumi - una nit amb els dos.... un somni!

La música i jo....

La Glòria em fa arribar un "meme" de música, bueno, ja fà uns dies però he anat de bòlid!.
A veure com em surt.
Es tracta de dir quina música tens a l'ordinador, l'últim disc comprat, cinc cançons que t'agradin o formin part de la teva vida, i la cançó que estàs escoltant en aquell moment.

A l'ordinador, al de casa poca, tinc cançons molt variades que escolto un dia en algún lloc i després baixo. També en tinc d'en Martí, compartim l'afició descoltar mp3. Al de la feina i tinc un munt de cds, tota la tarda tinc posada música, baixeta, molta salsa, bachata i Tomeu Penya.
L'últim disc que he comprat a estat Quijano, Vidas i Venidas, m'agradaba amb els seus germans, Café Quijano i m'agrada sol, bueno... je je, m'agrada tot ell!!.
Cançons de la meva vida... ufff... la música m'ha acompanyat sempre, ha evitat que em sentís sola sovint i serà difícil escollir sis, però faig l'intent... i el faig per edat, de joveneta a fà poquet.

Hotel California, primers lents al Shermans del Parc central.
Déjame, Los Secretos, ufff, encara em posa la pell de gallina.
Más y Más, La Unión, Rafa Sánchez el seu cantant era un míte eròtic per mi.
Boig per tu, Sau, recordo i espero oblidar aviat, un estiu caminant per la platja, sola, escoltant aquesta canço i esperant la tornada d'algú. Ara soc del tot incapaç d'escoltar aquesta canço.
Te amaré, Miguel Bosé, com no, el meu Bosé.

Ara escolto, Lady Marmalade, l'eròtica al poder...

Apa! ja sabeu una mica més de mi, no el paso a ningú, he trigat massa!.

Cama de rosas....

Ayer, en uno de esos ratos largos y tranquilos que paso sola, zapeando casi sin ver la tele, pensando... estos dias pienso demasiado, en un canal de música escuché esta canción.
Insisto, no se si son mis pensamientos, si soy yo o es la Primavera, pero la encontré preciosa, la letra es magnífica y Jon Bon Jovi.... madre mia, eso ya es otro tema je je... su voz sensual y en castellano, me ha encantado.
Escuchad o leed la letra... el título... una cama llena de rosas... debe ser precioso que alguien te prepare una cama de rosas....
Dice parte del estribillo..

Quiero tener tu Amor entre vino y rosas
y olvidar por fin el dolor de ayer
Cerca de ti, ser tu nombre, ser tu sombra,
Tener tu amor, en tu cama de rosas.

Porqué nunca ocurren estas cosas?.

Ell i jo....

Tants anys, tantes experiències, tants petons, tants balls lents i amarraditos, tanta sensualitat, el meu primer sexe al son de Linda, el primer casament amb Te amaré, descobrir que Los Chicos (Sí) lloran amb el meu primer divorci, i tantes i tantes cançons que han marcat moltes parts de la meva vida.
Ara va, ell, i treu un nou disc que porta per nom... Papito.... nom per mi seductor i sensual, com ho és ell, se que no agrada a tot.hom, sempre s'ha parlat de la seva sexualitat, que si mascle o no, a mi, això, francament, m'és del tot igual, si dorm amb un home o no, si va tenir rollo o no amb Nacho Vidal... ummmm moltes voldríem!, no sols amb el Nacho, amb els dos a la vegada!. Lo important, és que a mi, personalment, m'agrada, l'estimo, i demà mateix corro a comprar el cd i a gaudir del mateix.
Aquesta lletra que poso a qui sota, és per en Martí, aquests dies pobret meu no para de donar petonets i abraçades, em sento molt culpable que és doni compte de com està la seva mare, és un gran consol.

IMAGINATE QUE TE QUIERO

Imaginate que soy todo valor
sueña tu que yo voy a abrir mi corazon
hay cosas que son secretos locos
de un tipo que se muere por ti

Silencio a veces dudar
atreverme a decir que te quiero
imaginate te quiero
sigue imaginandote
y que solo a ti

Imaginate que el mundo va a acabar
que al final del final
me quedas solo tu

hay cosas que son mil notas
y son pequeñas pero grandes en ti
mil gotas que hacen un mar
que no puedo explicar imaginatelo
que te quiero
imaginate te quiero
sigue imaginandote
y que solo a ti

imaginate que te quiero
sigue imaginandote te quiero

(Miguel Bosé)