dijous, 28 d’abril de 2022

Fragilitat....


Els darrers tres anys he patit certs incidents, a les meves cames, primer trencament de menisc, després un esperó al peu dret, després a l'esquerra, i ara, degut a una caiguda per Sant Jordi, un esquinç, és el que sembla, al genoll "bo", el dret.
Això, afegit a una artròsi important m'ha generat una sensació, desagradable a més no poder, de fragilitat.
Sempre he estat una dona molt independent, per ben poques coses demano ajut, a casa, penjo un quadre, canvio cortines, pujo la maleta dalt de l'armari, carrego la compra i la pujo a casa, netejo la cuina, dalt i baix...
I ara em pregunto, amb 60 he de començar a demanar ajut?
No diré que no ho veig, si, el darrer dia que vaig pujar a l'escala per canviar cortines, ho vaig passar malament, però tinc un problema, i em té afectada.
Tinc una sensació de fragilitat, important. I no m'agrada! gens ni mica.
No em puc veure, almenys no encara, demanant ajut als fills i filla. Als germans... Sols pensar-hi em poso trista, apart de mala llet, clar.
Ara, que duc la vida més activa de la meva història personal, que gaudeixo tant, TANT, d'aquesta independència, de caminar, veure sortir, o bé posar-se, el sol, de caminar i prescindir del bus sempre que és possible...
I aquesta paraula, tan delicada ella.... potser fins i tot romàntica! Fragilitat, no et vull a la meva vida, em fas sentir malament, dèbil i poc àgil.
Com sóc bastant tossuda, lluito contra ella, faig veure que no escolto el meu cos, i confio que quan doni el pas per la pròtesi, que estic entretenint, tot millori, però de moment, aquesta ombra, aquest aturar la meva vida degut al dolor, em te de bastanta mala lluna, no ho negaré!
Mai he estat fràgil, ni he depengut de ningú, fora de moments puntuals a causa d'intervencions etc... Intento somriure, però costa.
Quan em posin la pròtesi, que no queda una altre, pobre de qui m'hagi de cuidar.
Jo aviso.

4 comentaris:

Quim ha dit...

Si, és fa estrany intentar posar aquesta paraula de FRAGILITAT en la definició de la Joana, segurament ni ha un món d'adjectius calificatius, però FRÀGIL no. Una dona com tu germaneta, que has agut d' espavilar-te de vent petita mirant sempre endavant aconseguint coses que ni imaginàvem.. aquesta definició no va per tu. Endavant, aquí estem totes i tots, estem la família.

Dolors Abril ha dit...

I jo conta-te les meves penes i tu fragil?????, gens ni mica. Hem sumo a la família aquí hem tens per el que faci falta, i realment aquesta definició no es la teva no ti considero fragil, més aviat tot el contrari. Uns solaments d'aquells que porten els gratacels més alts del món i que sols es belluguen una mica per dalt per que no caiguin mai ni amb la pitjor tormenta. Apa pinpollo amb paciencia passa tot, no et desesperis reina que tu vals molt i fas falta a tot arreu. Imaginat amb un creuer, amb algú que et faci ventet d'aquell bo je, je, je. Petunets!!

F. PUIGCARBÓ ha dit...

Per si et serveix de cónsol, la meva dona està igual, del genoll dret. Haig de dir que a la foto se't veu molt bé. Alló que se'n diu, estás guapota.

Cuida't.

Conchi ha dit...

Hola Joana, no sabia nada de tu caída y lo siento. Ánimo reina que tu eres fuerte y seguro que falta mucho tiempo aún para que necesites ayuda.

Abrazos.