dimarts, 27 de novembre de 2007

Una d'aquelles persones....



Fa una mica més de cinc anys va entrar a la meva família, aquesta part íntima de la mateixa, una jove timida, però molt!, a la que de mica en mica he anat, no sols coneixent, també estimant.
És una noia discreta, no crec haver sentit mai una paraula més alta que una altre sortir de la seva boca. Te una paciència infinita, és atenta, i lo millor de tot, estima i fa feliç la meva filla Elisabet.
Reconec, i no em costa gens, que al principi vaig pensar, no anem pas bé, la meva filla tant "xarameca" i ella tan calladeta, però han passat els anys, ha viscut moltes situacions amb nosaltres, algunes bones i d'altres no tant, però ella, ha estat aqui, silenciosa però present.
Avui, que per fí trobo cinc minuts per escriure, vull que el meu primer post després del canvi de casa, després del cansament que porto, després d'estar, més o menys, instal·lats, sigui per ella, per el gest de generositat que va tenir dissabte a les 9 del matí, per segona setmana consecutiva, de venir quan jo estaba bastant nerviosa, perduda i "liada" esperant el camió, de conversar amb aquesta sogra tant "viatgera" que li ha tocat, per dedicar un dia de festa a que jo no estés tan sola, per animar, xerrar, sí... xerrar, per distreure, per carregar i descarregar paquets, per acceptar presències imprevistes i ser tan amable amb elles, per els somriures dedicats i les patates braves que varem dinar, per tot el que va representar per mi, avui, Jordina, aquest escrit va per tú, gràcies, de tot cor.
(A la esquerra de la imatge la Jordina, a la dreta la meva filla Elisabet).

8 comentaris:

Quim. ha dit...

Joana, ara pots creure en els Àngels. Felicitats a totes.
Quim.

Joan P. ( JAPS ) ha dit...

A frec d´aigua les petjades a la sorra s´esborren, ara violentament, ara suaument, altres perduraran molt de temps.

Desprès de mal oratges i tempestes, sorgeixen les calmes per poder gaudir-les plàcidament.

Noia, ets afortunada.

Un peto

Isa ha dit...

Quina sort de jove! i també quina sort ella de tenir-te de sogra :)

Napoleón Bonaparte ha dit...

Joana, felicidades. No es fácil encontrar personas así.

Un saludo

Glòria ha dit...

Felicitats a totes tres!
Petó per triplicat.

Anònim ha dit...

Hola Joana,
Vull dir que m'agradat molt aquest post fet amb tant de carinyo. Bueno i que entre tots em fet que siguem una familia.
Un petó!
Jordina

nek ha dit...

Está escrito con tanto cariño que me ha emocionado, se nota que la queréis y que os da esa tranquilidad que necesitáis, soy de la opinión de quim, y los angeles existen

Tercera edad ha dit...

hola JOANA me alegro porti que ya estas istalada y tranquila ,tu eres una persona muy agradable para que la vida no te responda ,y ademas tienes unos hijos marabillosos que te quieren mucho y tu te lo mereces un saludo de tu amiga ENCARNA