Sospites a milions d'€

Aquests dies, si de normal molta gent els cansa sentir tantes baralles a la política, aquests dies, corre aquella famosa frase que va dir un membre del PP, estoy en política para forrarme, i és que molta gent creu que els/les politics estàn aqui per això, avui a les 8:30 escoltava la Ser i entenía el que molta gent pensa, massa casos en pocs anys.

Tots els partits han tingut casos de corrupció, ningú n'està lliure, però un cosa, és la financiaciò dels partits i una molt diferent, la personal, el fer-se ric amb comissions il·legals i inmorals, la majoría de vegades a costa de construir il.legalment edificis i "fer més ràpid" les gestions municipals.

Jo, que visc d'aprop aquest tema, que dia a dia comparteixo coses amb persones dedicades a la política, admiro la dedicació de la majoría, no tots/es de la mateixa manera, sempre en trobarem que no penquen igual, admeto que els admiro, a la majoría, sense caps de setmana, sense casi vida familiar, conectats tot el dia al mòbil, en fi, alguns/es son gent que treballen per els seus ideals, la majoría.

Son autèntics "animals polítics", persones dedicades a una causa i que per culpa de quatre "manguis" tenen que patir que els posin tots/es al mateix sac.

És te que viure d'aprop la política per opinar, no podem generalitzar i als "manguis" a la presó, sense contemplacions!

Viure sense...

Ahir a la tarda a la feina no teníem llum, algo tan sencill va trasbalsar la meva feina de manera absoluta.
Quan arribo, imagino que com tot.hom, tinc les meves "pautes", primer engegar l'ordinador, deixar la jaqueta i el bolso, possar la contrasenya, obrir les cortines i la finestra, ni que faci fret m'agrada "ventilar" una estona, i per fi seure i mirar el correu, segons el mateix, organitzo la feina per la tarda. Quan ja queda tot organitzat i decidit qui fa qué, llavors començo amb la web, aquesta que de vegades tinc manía de tanta feina com em dona i lo molt que m'ha "cascat" la vista.

Doncs ahir, rés de tot això va ser possible, vaig mirar tots els endolls, interruptors, tant generals com parcials i quan vaig veure que no era "culpa nostre", vaig parlar amb els d'abaix.... varen trucar al lampista de l'escola taller que tenen instalada allà i em varen possar al telefon amb ell, negaba cap problema, malgrat que els i les companys/es de l'edifici em varen confirmar que al matí había saltat el general dos cops i en plantes variades.

Vaig acabar dels nervis... el "sujeto lampista", lo primer que va posar en dubte era la meva capacitat de trobar els interruptors generals i pujar el "botonet", va deixar clar que les dones no entenem d'això....., jo.. que ja sabeu del meu feminisme.... vermella com un pebrot i treient fum per les orelles... (estaba monissima)... li vaig dir que si després de 15 anys, a l'octubre els fa, no sabía on era l'interruptor general sería una inepte i que ni de lluny m'hi considero, he aprés moltes coses amb els múltiples canvis de casa i lampistería bàsica també, ell, com a bon home, em va insistir... en fi, dubto que mai ens fem amics amb aquest personatge, aquest matí m'ha donat paraula que ho miren, però el tema va ser que per un cop, he donat gràcies del canvi d'hora que ens va permetre treballar fins a les 8, ni que ahir i avui al matí he maleít a qui ho va decidir per la son que tinc.

Així que vaig aprofitar les dues primeres hores de la tarda per endreçar, preparar trastos que durem a la deixallería i després amb dues companyes més omplir dues mil cartes, a tota canya això si, la Núria no vindrà més al meu despatx, cada cop li toca "pringar" i ella que és bona noia, ajuda.

Mentres... al meu voltant ha arribat la Primavera, la caloreta, encara no molesta, les flors al nostre pati i les abelles.... aquestes SI molesten.

Anem a l'escola....

Qui diu que ja no queda gent bona?.... en queda.. si.. si.
Resulta que com tampoc tinc massa temps, i aquests dies que no estaba massa bé, tampoc ganes, no me'n sortia amb això dels links, això de blogger ho trobo una mica complicat, imagino que em falta certa paciència.

Doncs, uff com m'enrrollo!, vaig demanar ajut per poder possar enllaços i m'han sortit dos mestres de lo millor, de moment m'ajuda, espero que tingui paciència amb aquesta "senyora gran" el Javi, també és va oferir la Núria, de moment li he demanat a ell, Núria ja saps... una que no pot evitar mirar la carn tendra :), i és clar.... dues persones m'han preguntat per quin motiu no ho demano al mestre que tinc al costat, val... és senzill, la confiança no és bona educadora i la paciència que de ben segur tindran el Javi o la Núria, ell.... doncs no crec.

Recordo bé la primera vegada que a la feina varen comprar un ordinador... en sabia encara poquet però jo... jo el mirava des de la porta del despatx i esperava que l'ordinador parlés o alguna similar, era ben bé l'enemic, i va resultar que amb "ell" no en podia aprendre, no tenia paciència, així que la "Brugal" com bona companya que ha sigut sempre, em va donar quatre consells i "palante", vaig descobrir que no m'atacaria, l'ordinador, ni borra rés sense que jo li digui.

Però han passat els anys, i mica a mica, com al cuinar, li he anat perdent la por, porto la web , faig les cartes, i si l'ordinador és posa tonto doncs li foto quatre crits i punto, els ordinadors s'han de tractar com els homes, no els hi facis massa cas i estaran més pendents de tu, això si, quan no funcionen o no hi son... no puc evitar trobar.los a faltar :).

(Avui és dissabte i em trobo millor, em permeteu aquesta "petita" sortida de to?, ja hem coneixeu...).

Resolución...

Resolución de ser feliz
por encima de todo, contra todos
y contra mi, de nuevo
-por encima de todo, ser feliz-
vuelvo a tomar esa resolución.

Pero más que el propósito de enmienda,
dura el dolor del corazón.

Jaime Gil de Biedma.

I és que estar tendreta i en baixa forma, afavoreix la bona lectura, avui algú m'ha recordat Gil de Biedma i no he pogut evitar llegir cosetes d'ell.
La foto pertany a una persona que he descobert fa molt poquet, fa unes fotos maravelloses.
Jpinto

Diferent...

La setmana passada, un company, (no direm noms que després tot se sap i m'agrada cert misteri...), em deia que el meu blog, és.... diferent i estrany....
Quan li vaig preguntar que volia dir, sols em va repetir les mateixes paraules.
Després, ja soleta i raonant, si, si... de vegades ho faig eehhh, vaig entendre que ell llegeix blogs polítics, la majoria de persones que m'envolten ho fan i és clar, el meu, doncs pse pse.

Recordo el dia que en Javier em va enllaçar al seu blog, vaig passar una vergonya immensa, gairebé tant com jo, vaig pensar que jo no podia estar al costat de gent tant "important" i "lletrada", jo, escric des de el cor i les entranyes, poc a veure amb "el que toca".

Després ho va fer la Núria, primer em va demanar permís per fer.ho, i la meva vergonya és va mantenir, (no vull veure ni un somriure, que si tinc vergonya), i per ella vaig saber que la Carme també ho havia fet, d'enllaçar-me.

I avui, mig adormida per la gran quantitat de calmants que el meu cos ha rebut en 4 dies, ara em surt el queixal del seny i per segona vegada......, descobreixo que estic al blog , ara no se que dir, espero que poca gent dels que visiten el seu cliquin el meu enllaç, la vergonya ha tornat a sortir.

He d'aconseguir que algú m'expliqui com enllaçar, com posar els blogs que m'agraden als enllaços, algun voluntari/a?.

De moment avui, que com dic estic "más pallá que pacá", li "robo el cor" a un blog que he començat a llegir fa pocs dies, m'ha agradat i estic tendra, què hi farem!, espero que a El Columnista no li molesti.

Lectures...

A casa llegim molt, tant "ell" com jo, som grans lectors, ni que "ell" guanya, jo soc més dormilega.
No compartim gaire bé, cap lectura, en Terenci Moix, La Maruja Torres i la poesia, això si, aquesta va ser el nostre "punt de sortida".

He acabat fa uns dies La sombra del viento de Ruíz Zafón, un llibre preciós, una bonica història d'amor amb molta intriga.

Avui vull começar un que he demanat a la biblioteca, hi vaig poques vegades però cada cop que ho faig en porto tres o quatre, porta per títol Número equivocado de Carmen Falcón, junt amb aquest, casi sempre llegeixo dos llibres a la vegada, segons el dia, tinc preparat Crucero de verano de Truman Capote.

Tinc pendent de recollir al Robafaves, La Lectora de Raymond Jean, recomenada per un bon amic, i Deu Pometes te el Pomer, de la Sonrisa Vertical, llibre que em varen regalar fa més de 20 anys quan m'acabaven d'operar i que quasi em fa saltar els punts de la intervenció de tant que vaig riure i gaudir amb la seva lectura, amb els multiples canvis de casa el vaig perdre.

Com podeu llegir, aquesta setmana Santa estaré distreta amb bona lectura, espero impacient que arribi perque estic una mica... estressada! :).

Política "amarilla".

Diu l'enciclopèdia Wikipedia que "prensa amarilla" és: Tipo de prensa sensacionalista que incluyen titulares de catástrofes y variedades de fotografías con información detallada acerca de accidentes, crímenes, adulterios y chanchullos políticos.

Ara, i des de fa dos anys, estem patint i ho dic amb totes les lletres, una autèntica onada de polítíca "amarilla". Les declaracions de Mariano Rajoy d'ahir, espero que siguin la gota que faci obrir els ulls a les persones que pensaben que el PP s'había moderat. Son tan hipòcrites que fan fàstic.

No sols posen en dubte les investigacions de la polícia, fiscals, jutges etc...., al meu modest entendre, posen en perill la democràcia, les institucions de l'Estat, posen en perill la convivència i per si fos poc, proposen "anular" les causes d'un sumari tant dolorós i tot en base a qué?, a unes paraules tretes de context d'una declaració d'un policia i manipulades, un cop més, per la premsa que els és afí.

Ells, segueixen en aquella nit fosca del 13M, dient que ETA tenía la culpa i per guanyar les elceccions ja varen demostrar de qué son capaços, ara sols segueixen aquella línia. Tots i totes sabem qui mana al PP, quí és la "mà fosca", que Rajoy no és més que un titella.

Lo trist, és que molta gent llegueix i escolta aquesta "prensa amarilla" , i pot que molts/tes, ho creguin....

L'acudit de "El roto" ho deixa clar...

11M, dos anys

Ahir vaig llegir una entrevista amb Pilar Manjón, si ja em va impressionar quan va parlar devant la Comissió d'Investigació delCongrés de Diputats, en realitat vaig plorar, va ser un dels discursos més emotius que he sentit, ahir, repeteixo, llegint la seva entrevista al diari Qué on diu que encara espera sentir les claus del seu fill al pany, el seu fill mort en aquell atentat, em va produir una tristesa infinita.

Admiro, enormement, aquesta dona, aquesta i tantes que aquell dia terrible varen patir la mort de fills/es, marits, germans/nes i familiars diversos. Admiro la seva fortalesa, el seu valor, si...valor... jo no podría, ho dic de tot cor, després de la mort d'un fill/a, espero que mai em toqui, jo no podría ni respirar, no tindría vida, ho admeto, son el meu motor, els quatre.

Avui veig a la tele que tele5 no ha respectat el "pacte" entre televisions sobre no emetre imagtes dures i punyents, per respecte ales famílies. Dimecres, al programa de la Milà en varen emetre, les explosions i les corredisses. És que no tenen cor?, tot per l'audiència?.

No recordo mai el mes de març per haber guanyat el PP, ni que va ser una gran fita, la recordo sempre per el dolor que em va produir aquell final de campanya, aquells actes suspesos per anar a les manifestacions, les corredisses i trucades avisant tot.hom, les cares d'incredulitat dels que em varen venir a veure, més d'un/a amb llagrimes als ulls, la portada de El Periodico per internet que canviaba cada moment amb imatges i dolor, recordo els del PP, vils i malparits, mentint fins el final, la indignació dels meus fills a casa, tots, un dissabte a la nit a casa junts al sofà, , ningú va sortit, miraven en Rajoy a la tele i em confirmaven que el seu vot, més que mai, era Socialista.

En fi, volía fer un post de lo molt que admiro aquesta dona, he acabata mb nervis a la panxa per l'indignació viscuda, no crec que mai pugui viure sense rebel·lar-me, espero no ser mai indiferent al dolor dels demés.

Dubtes...

Tinc un dubte i em dona voltes per el cap fa dies. Intento aclarir amb mi mateixa aquesta pregunta : Soc millor si no em queixo?, si no dic el que veig malament? deixo per aquest motiu de ser millor treballadora o persona?.

Per més voltes que li dono, jo crec que sempre tinc que ser sincera, ni que algunes orelles no agraiexin el "gest", el que no puc ser, és hipòcrita. Si crec que una cosa no està bé, sigui a la feina, a casa o amb les amigues, doncs ho dic, potser soc massa directa no se... la gent no està acostumada a que algú els digui de "front" això no m'agrada.. però jo no se fer.ho d'una altre manera.

Aquest dubte ve donat per les paraules que algú em va dedicar, ets massa radical Joana, ja no tens edat!. Cony, ara si que he quedat "fotuda". Soc massa gran per dir que penso?.... Bueno, normalment ser "radical" va lligat amb ser jove, prefereixo agafar el tema per aqui, ser positiva, a la meva edat no he perdut les ganes de canviar el mon, aixó és bó.

En fi, suposo que mai sabré del tot cert si actuo bé, si faig el correcte, però també reclamo el meu dret d'equivocarme!.

El meu 8 de març

Ahir vaig llegir aquesta poesia i vaig decidir que ha expresat casi tot el que jo sento. Avui, deixo parlar les seves paraules, no les meves.

Divisa,

A l’atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Del llibre de Maria Mercè Marçal Cau de llunes.

Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.

Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
els fregalls i els bolquers.
Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles
els fregalls i els bolquers.
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes les dues mans.
El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn al nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.

Políticament correcte !

Avui estic empipada, porto una estona mirant la premsa i no consegueixo trobar cap mitjà, però ni un, que parli del dia Internacional de la Dona Treballadora, ha passat a ser el dia ¿de la Dona?.
És que ja ningú no recorda el motiu d'aquest dia?, no tenim present el que va representar? les dones que varen morir demanant treballar 10 hores al dia?.

Val, això va passar al 1908, però no és cert que encara moltes dones ho pateixen?, no son milers i milions les explotades tant laboralment con sexualment?.

És a dir, dimecres dia 8 de març, posem en el mateix "cistell" les dones pijas, riques i totalment inútils, figurins i gens productives, amb les que netejen, despatxen carn, estàn en una màquina 9 hores o bé fan tot això i a més cuiden els nens/es i la casa, aquestes son la majoría, som! que punyetes!.

No entenc el motiu, sencillament no l'entenc, anem perdent la identitat, deixem enderrere el puny i fem logos bonics i vistosos que no diuen rés. Mentres, la tant "cacareada" igualtat real, aquella que algú em va dir un dia ja era aqui, la tenen que aplicar per llei, si no, seguiriem on ells volen, a la cuina!.

Quina por...

Molts cops en llegir notícies com aquesta del Periodico de Catalunya, no puc evitar sentir una esgarrifança, desagradable i profunda. Estic en contra de tota violència, no l'entenc ni la permeto, però soc una dona que em puc defensar, puc, en cas de ser atacada, intentar defensar.me. Ara bé, com he d'entendre que alguns joves disfrutin i gaudeixin maltractan pidolaires, minusvàlids, gent gran i alcoholica..., no puc, de cap de les maneres.Quin jovent fa aquestes coses i per quin motiu?, no eduquem bé els joves?. Com és possible que trobin gust a fer aquestes barbaritats?.Ahir al vespre, abans de dormir, pensaba.. i si le teu "petit" fes aquestes coses?, com ho afrontaría?, sols pensar en aixó m'he desvetllat i m'he posat nerviosa. El meu fill no apunta maneres de ser així, però els pares i mares dels que ho fan, ho saben?.Quina por... sense voler ser "dramàtica", però quina por.

Ja son 14 i pujant...

Portem, encara no, 9 setmanes d'aquest 2006, ja van 14 dones mortes per els "homes" que en algun moment les varen estimar.... i pujant, fins que no tinguin que cumplir el 100% de les condemnes i no puguin gaudir de beneficis penitenciaris, no acabrem mai.
No recordo qui va ser va decidir posar el nom i cognoms a la premsa dels assasins, jo ho faría, la premsa, acaba posant el nom i cognom d'elles i sols les inicials d'ells, un cop més, discriminades.
I després encara trobo algun inpresentable que diu, com un capellà fa molt poc, que les ones, avui, no callem, per tant provoquem, indignant baja.

Somnis

Hi ha somnis
que cal dormir
de puntetes
per no trencar
l'encanteri.

Ho he llegit al blog de elgatfenvia, la trobo tan maca.., per començar no està malament.